Imperi Roma

Arc del Trionf

1888 BCE

L'arc de triomf és un monument típic de l'arquitectura romana en forma d'arc que originàriament commemorava el triomf en alguna batallad'aquí el seu nom; els més antics són del segle I de la nostra era, i es troben a Itàlia. Normalment constituïen l'entrada monumental a les ciutats. Acostumen a tenir un arc, i alguns arriben als tres. D'aquesta època destaquen els arcs de Titus i Constantí, a Roma, i a casa nostra l'arc de Berà al Tarragonès i l'arc de Cabanes a la Plana Alta.

Caiguda de l'Imperi Romà

476 BCE

La Caiguda de l'Imperi Romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476.
Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia.

columnes conmemorativas

447 BCE

Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar, que és de secció quadrada o poligonalAmbdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.

Amfiteatre

59 BCE

Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra (en llatí arena), el qual estava envoltat per tres nivells de graderies (cavea): en termes generals el primer a tocar de l'arena era pels personatges importants de la comunitat (imma cavea), el segon on seia la plebs romana (media cavea), i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones (summa cavea).

Temple de Càstor i Pòl·lux

59 BCE

El Temple de Càstor i Pòl·lux (en llatí: Templum Castorum) era un edifici de l’antiga ciutat de Roma situat al fòrum. Al seu interior hi havia una estàtua dels germans Càstor i Pòl·lux, però a més de S’alçava sobre una base de tuf recoberta amb marbre travertí. La planta ocupava un espai de 50 m per 30 m, i estava envoltat per uns esglaons per tots els costats. Tenia vuit columnes corínties a la façana i onze als costats llargs.

L’Arc de Titus

41 BCE

L’Arc de Titus és un arc de triomf, situat en el punt més elevat de la Via Sacra, just al sud-oest del Fòrum a Roma. Va ser construït poc després de la mort de l’emperador Tit (nascut en l’any 41 dC i emperador entre els anys 79 i 81 dC).L’Arc de Titus, segons la inscripció commemorativa de l’àtic, fou construït per l’emperador Domicià després del 81 dC en honor a Titus, germà seu i predecessor deïficat

Aqüeductes

19 BCE

L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aerisDe totes maneres el terme s'aplica sobretot a aquests últims. Els aqüeductes aprofiten la inclinació suau del terreny per tal que l'aigua simplement flueixi en el sentit desitjat.

Circ Roma

12 BCE

Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre es construïa una balustrada que dividia l'edifici pel centre (spina). Les grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades. A la spina hi podia haver de tot, temples, obeliscs, estàtues de dofins (per comptar les voltes) que eren el símbol del déu Neptú, déu del mar i protector dels cavalls.

Teatre Roma

11 BCE

Un teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals. Alguns exemples representatius en són el teatre romà de Tarragona, el de Pol·lèntia i el de Sagunt, pel que fa als Països Catalans. Al començament, les obres de teatre eren itinerants i conseqüentment s'entenia que els teatres es muntaven i es desmuntaven a cada ocasió.

FORUM ROMA

10 BCE

Era el centra de la ciutat i era com les zones de las botigues . En llati era anumenat =Fórum Romanum. La vall del Fórum , pantanosa i insalubre , fou utilitzada entre el segle X i VII aC com a necropoli dels primers poblats escampats pels turons dels voltants.

Naumàquia, l'edifici

10 BCE

Naumàquia (en llatí:Naumachia) és el nom que tenien les representacions de combats navals que es feien a l'antiga Roma per diversió. De vegades aquestes simulacions es feien dins el recinte del circ on s'introduïa prou aigua per fer flotar els vaixells, però altres vegades es construïen estructures amb aquest propòsit, anomenades també naumàquia. La primera naumàquia es va fer en temps de Juli Cèsar, qui va fer excavar un llac prop del Camp de Mart, que més tard, en temps d'August.

Termes romanes

10 BCE

Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma, és a dir, constituïen un lloc d'oci i de sociabilització per a la societat romana, bàsicament, patrícia (patricii).

L'imperi Romà,

9 BCE

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir ininterrompudament fins al 1453, quan els turcs otomans van prendre Constantinoble.

La ciutat

9 BCE

La fundació de Roma s'atribueix a tres tribus: els Ramnes, els Ticis i els Lúcers. Aquests tres grups van fundar l'anomenada Roma Quadrata a la Muntanya Palatina. Una altra ciutat fundada per un altre o altres grups en el Quirinal, es va unir a la Roma Quadrata, sorgint així la civitas ('ciutat') anomenada Roma.

Via romana

4 BCE

Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà. Al seu origen, la xarxa va ser dissenyada per a mantenir un control efectiu de les zones incorporades a l'Imperi, però ràpidament van adquirir importància econòmica, facilitant el comerç i les comunicacions. El desenvolupament de la xarxa de vies romanes es va produir al mateix temps que el creixement de l'Imperi. L'anomenat