-
Period: to
L’Europa de l’Antic Règim (1600 - 1799 )
L’Antic Règim era el tipus de societat que predominava a Europa durant el segle XVIII. Els seus trets característics eren: una economia agrària de tipus senyorial, l’absolutisme monàrquic i la societat estamental.
El segle XVIII europeu fou un període de transició. D’una banda, es van mantenir les característiques de l’Antic Règim i, de l’altra, es va preparar el camí de les revolucions liberals. -
Lluís XIV rei de França
També anomenat «el Rei Sol», (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638-Versalles, 1 de setembre de 1715), va ser rei de França i de Navarra des de el 14 de maig de 1643 fins a la seva mort el 1715. El seu regnat de 72 anys i 110 dies és el més llarg de la història i és el principal exponent del monarquia absoluta europea. -
Execució de Carles I; República de Cromwell
Les forces parlamentàries que va liderar Cromwell no reconeixien rei ni autoritat, per la qual cosa el rei Carles I d'Anglaterra va ser executat el 1649, la gran dignitat que va mostrar durant la seva execució pública per decapitació va colpir els espectadors. Els seus seguidors el van considerar un màrtir i commemoraven religiosament el dia de la seva mort. Es va instaurar una república que més aviat va derivar en una dictadura militar dirigida pel mateix Cromwell, un rei sense corona. -
Llei de l’Habeas Corpus
L'Habeas Corpus de 1679 és una llei promulgada pel Parlament d'Anglaterra (Capítol: 31, secció: 2. Art: 2) durant el regnat de Carles II.
Aquesta Llei permetia comprovar que un arrest era legal, prevenint així l'empresonament arbitrari. -
Declaració de Drets (The Bill of Rights)
El Bill of Rights anglès era una llei que garantia els drets del Parlament davant del Rei. No es van col·locar limitacions del Rei-en-Parlament, els poders del qual van continuar il·limitats, sinó que l'equilibri de poder es va alterar, a favor del Parlament i en contra del govern real arbitrari. -
Period: to
La nova era industrial (1700 - 1859)
Gran Bretanya, part d’Europa i els EUA, viuen una transformació dels sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial. Les màquines substitueixen el treball manual i els obrers treballen a grans fàbriques. La industrialització dona pas al capitalisme. La indústria propicia l’aparició de noves classes socials: la burgesia i el proletariat.
A finals del s. XIX, l’economia dels països industrialitzats coneix un nou període d’expansió, la Segona Revolució Industrial. -
Tractat d’Utrech
Posava fi a la Guerra de Successió de la corona espanyola 1700-1713 Amb aquest tractat Felip d'Anjou fou reconegut com a rei de la corona castellana, i a canvi es formalitzaria la pèrdua de les possessions europees, que van restar a mans dels àustries, i també de territoris com Gibraltar i Menorca, que restarien a mans angleses.
De tal manera que el tractat va suposar canvis geopolítics importants en tot el panorama europeu. -
Llençadora volant de J. Kay
La llançadora volant, va ser creada per John Kay el 1733, va ser el primer pas en la mecanització del teler i va augmentar significativament la productivitat dels teixidors. -
Guerra del Set Anys
La guerra dels Set Anys va enfrontar, entre els anys 1756 i 1763, la Gran Bretanya, Prússia i Hannover contra França, Àustria, Suècia, Saxònia i Rússia. Portugal va unir-se al bàndol britànic i Espanya, al francès en els darrers anys de guerra. -
Enclousure Acts
Eren essencialment l'abolició del sistema agrícola de camp obert que havia estat la manera com la gent cultivava a Anglaterra durant segles. Se'ls va prendre la propietat de totes les terres comuns i erms que tenien els pagesos i els senyors. -
Jènua (spinning jenny), filadora de Hargreaves
La màquina hiladora és una invenció del període de la Revolució Industrial, ideada per a fabricar fils o filats de fibres com la llana o el cotó de forma mecanitzada. Va ser desenvolupada a Gran Bretanya en el segle XVIII per Richard Arkwright i John Kay. -
Màquina de vapor de J. Watt
Va ser la primera màquina de vapor pràctica, convertint-se en una de les forces impulsores de la Revolució Industrial. James Watt va desenvolupar el disseny esporàdicament entre 1763 i 1775. El seu disseny va permetre estalviar molt de combustible en comparació amb les màquines anteriors.
Motors de vapor d'aquest tipus van impulsar la Revolució Industrial a Gran Bretanya i en el món. -
El Motí del Te a Boston
El Motí del te (de l'anglès: Boston Tea Party) va tenir lloc el 16 de desembre de 1773 a Boston, Massachusetts, en el qual es van llançar a la mar tres carregaments de te. Un grup de colons disfressats d'amerindis va llançar a la mar la càrrega de te de tres vaixells britànics. -
Declaració d’Independència dels Estats Units
és un document redactat pel segon Congrés Continental —a la Cambra Estatal de Pennsilvània (ara Saló de la Independència) de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776— que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes[6] —llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya— s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic -
Teler mecànic de Catwright
El primer teler mecànic va ser dissenyat en 1784 per Edmund Cartwright i va ser construït en 1785, després de ser perfeccionat per William Horrocks. Això va permetre fer tèxtils molt més ràpid que un ésser humà. En 1850, els dissenys de Cartwright van ser utilitzats en més de 250.000 màquines a Anglaterra. -
Constitució dels Estats Units
Primera Constitució escrita de la història. Ampliació 1791 Carta de Drets -
George Washington
Va ser el primer president dels Estats Units entre 1789 i 1797 i comandant en cap de l'Exèrcit Continental revolucionari en la guerra de la Independència dels Estats Units (1775-1783). Als Estats Units se'l considera el pare de la Pàtria. És considerat un dels pares fundadors dels Estats Units juntament amb John Adams, Benjamin Franklin, Alexander Hamilton, John Jay, Thomas Jefferson i James Madison. -
Period: to
Els moviments liberals i nacionals ( 1789-1871 )
Les noves idees il·lustrades i el creixement econòmic del s. XVIII conduïren a la revolució liberal burgesa.
La Revolució Francesa va proporcionar els programes dels partits liberals i democràtics de la major part del món consolidant el concepte de nació.
Un llarg combat va enfrontar, entre 1815 i 1870, els liberals i els absolutistes, i les nacions i els imperis.El liberalisme finalment va triomfar, el poder absolut va ser enderrocat i moltes nacions van assolir la seva unitat o independència. -
Estats Generals
Revolució Francesa. Els Estats Generals. Es van reunir a Versalles el 5 de maig de 1789 amb el propòsit de solucionar el problema financer. En la pràctica van servir de plataforma perquè l'Estat Pla demanés reformes polítiques radicals, canalitzant aquestes demandes mitjançant els anomenats “Quaderns de Queixes”. -
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. A pesar que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava a set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. -
Abolició del feudalisme
L'Assemblea Nacional francesa va abolir, el 4 d'agost de 1789, els drets feudals i la servitud, cancel·lant els deutes feudals, el delme de l'Església i, especialment, les exoneracions tributàries del clergat i la noblesa per a evitar un major desbordi social per part de la pagesia.
Declaració de Drets de l’Home, la seva redacció recollia la influència de la declaració d’independència dels EUA (1776) i del pensament dels filòsofs del s XVIII. -
Execució de LluÍs XVI
El rei Lluís XVI va ser condemnat a mort en la guillotina pel govern revolucionari de la Convenció, el 21 de gener de 1793, declarat culpable de "conspiració contra la llibertat pública i d'atemptat contra la seguretat nacional" -
Cop d’Estat de Napoleó
Napoleó va protagonitzar un cop d'estat degut a la inestabilitat del Directori. Això va desencadenar en que el govern francès passes a ser un consolat, amb Napoleó i dos exmembres del directori com a cònsols. -
Period: to
Els orígens del moviment obrer (1800-1914)
La industrialització va generar una nova societat, on burgesia i proletariat n’eren els protagonistes.
Els obrers van començar a actuar per aconseguir millores laborals. I així va néixer el moviment obrer. La ideologia que ho va impulsar va ser el socialisme, clara alternativa al capitalisme; primer amb el socialisme utòpic i després amb el marxisme i l'anarquisme.
La lluita obrera no es va limitar a l'àmbit nacional, sinó que va trobar una extensió internacional: les Internacionals Obreres. -
Codi civil. Napoleó emperador.
El Codi Civil Francès, conegut com el Codi Napoleònic o Codi de Napoleó, és un dels més coneguts codis civils del món. Va ser aprovat per la Llei del 21 de març de 1804 i es troba encara en vigor, encara que amb nombroses i importants reformes. -
Vaixell de vapor
La seva aparició va suposar tota una revolució en la navegació marítima mundial, ja que no depenien tant dels vents i corrents. Els primers veritables vaixells transatlàntics eren de vapor i gràcies a ells es va popularitzar la paraula "vapor" per referir-se a un vaixell. -
Luddisme
La nova organització de treball i la introducció de màquines va deteriorar les condicions laborals i va provocar una pèrdua de llocs de treball. Això genera a principis del s. XIX protestes contra les màquines i els seus amos. -
Batalla de Waterloo
El 18 de juny de 1815, l'exèrcit francès comandat per Napoleó Bonaparte, va ser derrotat pels exèrcits britànic i de Prússia en la Guerra de Waterloo. La derrota va acabar amb la guerra de 23 anys entre França i els estats aliats europeus. -
Santa Aliança
El Tractat de la Santa Aliança va ser una iniciativa del tsar Alexandre I que buscava la unitat de la cristiandat en la defensa de l'absolutisme, però també era un instrument de Rússia contra la política exterior britànica. -
Obertura del Congrés de Viena
El Congrés de Viena de 1815 va posar fi a un cicle de revolucions i guerres iniciat a França en 1789 i estès per gairebé tota Europa al compàs de les victòries dels exèrcits de Napoleó Bonaparte. -
Locomotora de vapor de Stephenson
En 1829 l'enginyer George Stephenson va construir la primera locomotora operativa: la Rocket, guanyadora del concurs Rainhill per a la primera línia de ferrocarril de la Història, entre Liverpool i Manchester. -
Primera línia de ferrocarril
En 1830 es va inaugurar la primera línia ferroviària del món entre dues ciutats, Liverpool i Manchester, que va ser recorreguda per la llegendària locomotora “The Rocket” de George Stephenson. A partir aquest moment el gran èxit de les locomotores de vapor es va estendre per tot el món. -
Segadora mecànica de Mac Cormick
La primera màquina a la qual es le dió el nom de segadora va ser la construïda per Cyrus McCormick (figura C). McCormick era un agricultor nord-americà d'origen irlandès que en 1831, a l'edat de 22 aris, va desenvolupar la primera segadora que després va patentar en 1834 -
Creació Great Trade Union
Les Trade Unions eren associacions formades per obrers d'una mateixa localitat i d'un mateix gremi, aquests sindicats d'ofici, prestaven ajuda als treballadors sindicats, en cas de necessitat. -
Cartisme
Davant de la decepció de la reforma política de 1832, sorgeix el cartisme, moviment a favor del sufragi universal, vot secret i de sous per als diputats. -
Manifest Comunista
El Manifest Comunista es proposava per missió proclamar la desaparició imminent i inevitable de la propietat burgesa al seu estat actual. -
Convertidor de Bessemer
Bessemer en 1855, va patentar un procés de refinament i reducció de ferro per a produir acer en quantitats industrials a baix cost. El procediment consistia a bufar aire a pressió en el fons de la cullera on es colava l'arrabio. -
Victor Manuel rei d’Itàlia
Malgrat la derrota del seu pare pels austríacs en la batalla de Novara (1849), Víctor Manuel II va mantenir la monarquia constitucional dissenyada en l'Estatut Real de 1848, que es va convertir -malgrat la seva moderació- en el règim més liberal que va quedar a Itàlia després de la repressió dels moviments revolucionaris per l'exèrcit austríac que manava Radetzky. -
Anarquisme
L’anarquisme, tot i la seva gran influència en el moviment obrer en el segle XIX i inicis del segle XX, no té un cos doctrinari tan homogeni com l’elaborat per Marx i Engels per al socialisme marxista. D’aquesta manera, darrere de l’anarquisme trobem un seguit de propostes diferents, i poc connectades entre si, que responen al pensament individual dels seus ideòlegs. -
Guerra francoprussiana (Imperi Alemany)
La guerra francoprussiana va esclatar el 1870 quan França va atacar Prússia esperant que els estats alemanys es dividissin entre ells, cosa que no va succeir, i aquestos van fer honor als seus tractats, de manera que els estats del sud d'Alemanya van afegir les seves tropes a les de la Confederació d'Alemanya del Nord per derrotar ràpidament les tropes franceses. -
Period: to
Les grans potències: Regne Unit, França i Imperi Alemany ( 1870 – 1914 )
En el període que va de la guerra francoprussiana del 1871 a la Primera Guerra Mundial, els països europeus van créixer econòmicament, llançant-se a la conquesta d’altres territoris.
Es van consolidar sistemes polítics constitucionals i parlamentaris a la majoria de països industrialitzats. Alguns països, com Anglaterra i França, avançaven cap a sistemes més democràtics. L’Imperi alemany era un règim constitucional, però el kàiser exercia el poder de forma autoritària. -
Period: to
Les grans potències: Imperi Austrohongarès, Imperi Rus, Estats Units i Japó ( 1870 – 1914 )
Els països europeus van patir transformacions polítiques i socials : uns van consolidar el liberalisme democràtic, i alguns van continuar ancorats en l’absolutisme.
A l’Imperi austrohongarès el poder de l’emperador era molt fort.
A l’Imperi rus els tsars continuaven exercint un poder absolut.
Mentrestant, els Estats Units i el Japó es configuraven com a grans potències. -
Period: to
La dominació europea del món (1870-1914)
Els països industrialitzats van viure una etapa de prosperitat econòmica. Les innovacions tècniques, les noves formes d’organitzar el treball i el creixement de la banca van permetre un augment de la producció i del comerç, i una millora dels transports. Aquests canvis van facilitar l’expansió europea per Àfrica, Àsia i el Pacífic, constituint enormes imperis colonials.
Europa es va llançar al domini del món, aprofitant la seva superioritat tècnica, financera i militar. -
Comuna de París
El 1871 va esclatar, a París, un moviment revolucionari que coneixem com la Comuna de París. Inicialment, es va tractar d’un moviment patriòtic contrari a les clàusules del Tractat de Pau que va acabar amb la guerra entre França i Prússia. No obstant això, aviat es va convertir en una veritable revolució proletària. La Comuna de París va ser aixafada per l’exèrcit després d’una setmana de lluites molt cruels que van provocar milers de morts. -
Telèfon
Va ser inventat per l'italià Antonio Meucci, qui en 1854 va construir el seu primer prototip, encara que no va formalitzar la seva patent per dificultats econòmiques, presentant només una breu descripció del seu invent en l'Oficina de Patents dels Estats Units l'any de 1871. -
II Reich Guillem I, kaiser i Bismark Canceller (Imperi Alemany)
El Segon Reich alemany, proclamat pels Tractats de Versalles, a París el 1871 agrupava a 25 Estats, que conservaven la seva sobirania i impostos, sota el comandament del Kàiser Guillem I, rei de Prússia. La unificació d’Alemanya al voltant de Prússia i la victòria d’aquest Estat sobre la França de Napoleó III a la Batalla de Sedan van ser els fets que, fonamentalment, van fer possible la seva creació. Apareixia una nova gran potència a Europa. -
Tercera República (França)
Enmig de la fúria popular contra Napoleó III en conèixer-se la derrota de Sedan, el polític Léon Gambetta, líder de l'oposició republicana en l'Assemblea Nacional, va proclamar la República a París el dia 4 de setembre. -
Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)
Els socialdemòcrates de l’SPD, que van articular-se com a partir el 1875 i van anar augmentant la seva força política fins a arribar al 30% de l’electorat el 1912. La seva ideologia era marxista, tot i que hi convivien diversos corrents, moltes vegades enfrontats. -
La reina Victòria, emperadriu de l’India
Victòria I, Reina de Gran Bretanya i Irlanda i emperadriu de l'Índia (1819-1901). Reina d'Anglaterra i Irlanda i emperadriu de l'Índia, nascuda en el palau de Kensington, l'any 1819, i morta al castell de Osborne, el 22 de gener de 1901. El seu nom era Alexandrina Victoria. -
Guerra russoturca (Imperi Rus)
La guerra rus-turca de 1877-1878, també coneguda com la guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en l'objectiu de l'Imperi rus d'aconseguir accés a la mar Mediterrània i alliberar del domini otomà als pobles eslaus dels Balcans -
Fonògraf
Desenvolupat en 1877 per l'empresari i inventor estatunidenc Thomas Alva Edison (1847-1891), el fonògraf va ser el primer invent capaç de gravar i reproduir so a través de cilindres de cartó i després de cera. -
Ocupació dels territoris eslaus de Bòsnia (Imperi Austrohongarès)
Encara que una part d'Àustria-Hongria ràpidament va arribar a un acord amb els bosnians, les tensions van romandre en certes parts del país (sobretot a Hercegovina) i gran part dels habitants hercegovins emigraren fora del país. No obstant això, ben aviat s'assolí un estat de relativa estabilitat i les autoritats austrohongareses foren capaces de portar a terme una sèrie de reformes socials i administratives que pretenien fer de Bòsnia i Hercegovina una "colònia model". -
Làmpada incandescent
El 19 d'octubre de 1879 l'inventor estatunidenc Thomas Alva Edison va tenir èxit amb el seu test de deixar un filament incandescent encès durant diversos dies. -
Congrés anarquista de Londres
Va representar un intent fallit de recrear la Internacional antiautoritària, desapareguda després del congrés de Verviers de 1877, i va mostrar amb això l'orientació contrària a les grans organitzacions que predominava en el moviment anarquista. -
Alexandre III, tsar (Imperi Rus)
Alexandre III de Rússia - Wikipedia, l'enciclopèdia lliure
Alexandre III de Rússia (Sant Petersburg, 10 de març de 1845-Livadia, Ialta, 1 de novembre de 1894) va ser Tsar de l'Imperi rus, Rei de Polònia i Gran Duc de Finlàndia de 1881 a 1894. -
Reforma electoral (Regne Unit)
Les successives Reform Acts van anar ampliant la base del sufragi fins a la consecució del sufragi universal, al mateix temps que dissenyaven una distribució geogràfica més racional dels escons de la Cambra dels Comuns, en 1884 la reforma electoral va equiparar el vot rural i l'urbà. La propietat de l'habitatge passa a ser l'únic requisit. -
Automòbil amb gasolina
Karl Benz construeix el “Benz”, amb dos seients, tres rodes, capaç d'aconseguir els 15km/h. Utilitzava gasolina com a combustible -
Guillem II kaiser del Reich (Imperi Alemany)
Guillem II d'Alemanya (en alemany: Wilhelm II; Berlín, 27 de gener de 1859-Doorn, 4 de juny de 1941) va ser l'últim emperador alemany (Deutscher Kaiser) i rei de Prússia, regnant des de 1888 fins a la seva abdicació en 1918. -
Dia dels Treballadors 1 de maig
Sota la direcció de Jules Guesde i del Partit Obrer Francès (Guesde va inventar el terme «festes del treball» en 1890) i sobre una proposta de Raymond Lavigne, la Internacional decideix el 20 de juliol de 1889 que cada 1 de maig sigui un dia de manifestació amb l'objectiu de reduir la jornada laboral a vuit hores (48 hores per setmana i el diumenge festiu). El dia simbòlic, 1 de maig, es va triar en referència als successos de la plaça de Haymarket de Chicago. -
Dimissió de Bismark (Imperi Alemany)
En faltar-li el suport de l'emperador Guillem II, qui havia pujat al tron en 1888, Bismarck va presentar la seva dimissió en 1890 i es va retirar a viure al camp. -
Fundació del Partit Laborista (Regne Unit)
Va ser un partit polític britànic d'esquerra, fundat en 1893, quan els liberals es van mostrar renuents a patrocinar candidats de classe obrera, que representessin els interessos de la majoria. Un diputat llavors independent i rellevant organitzador sindical, Keir Hardie, es va convertir en el seu primer president. -
Primers diputats socialistes (França)
Les eleccions legislatives franceses de 1893 es van celebrar el 20 d'agost i el 3 de setembre per votació uninominal amb dues rondes per districtes ( llei del 13 de febrer de 1889 ). Els republicans moderats obtenen la majoria absoluta, marcant la dreta un declivi significatiu respecte a 1889 , mentre que el radicalisme també està en declivi, competència del socialisme que puntua en les principals ciutats. L'abstenció augmenta. -
Nicolau II, tsar (Imperi Rus)
Va ser l'últim Emperador de Rússia, governant des de la mort del seu pare Alexandre III en 1894 fins a la seva abdicació en 1917 com a resultat de la Revolució de Febrer. Durant el seu regnat l'Imperi rus va sofrir un declivi polític, social i militar aliens al seu coneixement el que, conjuminat al seu esoterisme, va portar al col·lapse del règim imperial. -
Guerra sinojaponesa
La Primera Guerra Sinó-japonesa va ser el principi de l'imperialisme japonès i del sentiment nacionalista i de superioritat respecte als altres que va caracteritzar la política exterior nipona que van ser els que van determinar els esdeveniments en Extrem Orient fins a 1945. -
Guerra Espanya – EUA
Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar a Espanya i els Estats Units d'abril a agost de 1898, en intervenir els Estats Units en la guerra d'independència cubana (1895-1898). La derrota d'Espanya i la consegüent pèrdua de les seves últimes colònies d'ultramar (Puerto Rico – Filipines – Hawaii) van donar lloc a Espanya a l'expressió «Desastre del 98». -
Govern absolut de l’emperador (Imperi Austrohongarès) 1900-1907
El regnat de Francesc Josep es va desenvolupar enmig de violentes commocions internacionals que el van perseguir tota la seva vida. Les idees liberals i el pensament demòcrata guanyaven terreny. A penes arribat al tron, Francisco José degué veure-les-hi amb aquestes dues forces disociadoras de la seva monarquia centralitzada, per la qual cosa els primers 18 anys del seu govern van estar caracteritzats per un fort absolutisme. -
Vol amb motor
Els germans Wright van fabricar el Flyer l'any 1903. Ja que no es va poder trobar un motor d'automòbil adequat per a la tasca, és a dir, prou lleuger i potent, els germans Wright van encarregar al seu empleat Charlie Taylor construir un nou disseny a partir de zero. Aquest va construir un motor de 4 cilindres i 12 cavalls que, amb transmissió de cadena, préstec tecnològic de les bicicletes, accionava les dues hèlixs dobles, que també van ser fabricades a mà. -
Transsiberià
El ferrocarril Transsiberià és una xarxa ferroviària de càrrega i passatgers que connecta la Rússia europea amb les províncies del Llunyà Orient rus fins a l'oceà Pacífic, a més de Mongòlia, la Xina i Corea del Nord. La línia original, amb una longitud de 9288 km, es va completar en 1904. Posteriorment s'han construït altres tres rutes i diversos ramals més, abastant 10 267 km. -
1904-1905 Guerra contra Japó (Imperi Rus)
Va ser un conflicte sorgit per les ambicions imperialistes rivals de l'Imperi rus i l'Imperi del Japó en Manchuria i Corea. Els principals escenaris del conflicte van ser l'àrea al voltant de la península de Liaodong i Mukden, les mars de Corea i el Japó i la mar Groga. -
Separació de l'Església i l’Estat (França)
La llei de 1905 va posar fi al finançament de grups religiosos per l'Estat (L'Estat havia acordat tals fons en el Concordat de 1801 com a compensació per les confiscacions realitzades per la Revolució Francesa sobre propietats de l'Església, propietats amb les quals aquesta hagués pogut finançar-se a si mateixa). -
Revolució i reformes d’Octubre (Imperi Rus)
La Revolució russa del 1905 va ser una revolta, antigovernamental i espontània, generalitzada arreu de l'Imperi Rus. Aparentment, no va tenir direcció ni control, ni tampoc cap objectiu reconegut. És considerada generalment com el punt d'inici dels canvis a Rússia que van culminar amb la Revolució Russa del 1917 i la fi del Tsarisme. -
Conferència Internacional de les Dones Socialistes
Sota la direcció de Jules Guesde i del Partit Obrer Francès (Guesde va inventar el terme «festes del treball» en 1890) i sobre una proposta de Raymond Lavigne, la Internacional decideix el 20 de juliol de 1889 que cada 1 de maig sigui un dia de manifestació amb l'objectiu de reduir la jornada laboral a vuit hores (48 hores per setmana i el diumenge festiu). El dia simbòlic, 1 de maig, es va triar en referència als successos de la plaça de Haymarket de Chicago. -
Sufragi Universal masculí (Imperi Austrohongarès)
Arran de la instauració del sufragi universal masculí el 1907, els eslaus van aconseguir majoria en el parlament de Cisleithania. Com que el parlament estava massa dividit com per presentar una política de govern, a partir del 1909 el país passà a ser governat per decrets imperials. -
Automòbil de sèrie (Ford T)
El Ford Model T va ser un automòbil produït per la companyia Ford Motor Company de Henry Ford des de 1908 a 1927. Aquest model va ser el primer automòbil de la història que es va fabricar en massa amb la cadena de muntatge. La introducció d'aquesta tècnica a la fabricació del Ford T va donar lloc a una revolució coneguda com El Cas Ford, on indústria i automobilisme entre molts altres àmbits van veure's afectats per les conseqüències d'aquest històric fet. -
Annexió de Bósnia i Hercegovina (Imperi Austrohongarès)
El 6 d'octubre de 1908 l'emperador Francesc Josep I materialitza l'annexió de Bòsnia i Hercegovina a l'Imperi Austrohongarès. Uns dies abans, el 22 de setembre, Bulgària havia proclamat la seva independència, acabant amb el domini otomà. Comencen els canvis en aquest inestable territori que donaran lloc a la Crisi de Bòsnia, un dels desencadenants de la I Guerra Mundial. -
Mort de l’Emperador Mutsuhito/ Emperador Meiji (Japó)
Va modernitzar el Japó segons els models occidentals. El canvi va ser tan radical i de tal importància que el seu regnat es coneix com a «revolució Meiji». El sentit de reforma profunda en tots els àmbits de la societat va fer que col·loqués el govern en mans de liberals, amb un nou esperit d'obertura i modernització. -
Canal de Panamà
El vaixell de vapor Ancó inaugura el canal de Panamà creuant de l'oceà Atlàntic al Pacífic a través del país centreamericà, complint així l'anhelat somni d'unir els dos oceans. En el segle XVI va sorgir la primera idea de crear un pas entre l'Atlàntic i el Pacífic. -
Batalla del Marne
La gran batalla del Marne, que va tenir lloc al setembre de 1914, va detenir als alemanys a pocs quilòmetres de París. Aquestes sagnants jornades van suposar un punt d'inflexió en la Primera Guerra Mundial (1914-1918). -
Period: to
La Primera Guerra Mundial ( 1914-1918 )
A la primera dècada del s. XX, les rivalitats econòmiques, colonials i nacionals entre els països europeus van aflorar.Es va començar una escalada de tensions i d’armament que va desembocar en la Primera Guerra Mundial.
La Primera Guerra Mundial va tenir diferents etapes:
– La guerra de moviments.
– La guerra de trinxeres.
– La crisi de 1917 i el final de la guerra. -
Atemptat de Sarajevo
El 28 de juny de 1914 el nacionalista serbobosnià Gavrilo Princip va disparar mortalment a l'arxiduc Francesc Fernando, hereu de la corona de l'Imperi austrohongarès, i a la seva esposa, la comtessa Sofía Chotek, a Sarajevo -
Batalla de Verdum (ofensiva alemanya)
La batalla de Verdún (en francès: Bataille de Verdun, en alemany: Schlacht um Verdun), deslliurada del 21 de febrer al 18 de desembre de 1916, va ser la major i més llarga batalla de la Primera Guerra Mundial en el front occidental entre els exèrcits alemany i francès. -
Batalla de la Somme (ofensiva aliada)
La batalla del Somme de 1916 va ser una de les batalles més llargues i sagnants de la Primera Guerra Mundial, amb més d'un milió de baixes entre tots dos bàndols. Les forces britàniques i franceses van intentar trencar les línies alemanyes al llarg d'un front de quaranta quilòmetres al nord i al sud del riu Somme, en el nord de França. -
Batalla de Jutlàndia (enfrontament angloalemany)
Va ser el major combat naval de la Primera Guerra Mundial, única confrontació directa de gran magnitud entre dues flotes de tota la guerra, que va enfrontar a la Flota d'Alta mar de la Marina Imperial Alemanya i a la Marina Real Britànica entre el 31 de maig i l'1 de juny de 1916, enfront de les costes de Dinamarca, en la mar del Nord. -
EUA entra en guerra
El 6 d'abril de 1917, el president estatunidenc Woodrow Wilson declara la guerra a Alemanya. Fins a aquest dia, els Estats Units s'havien mantingut neutral. La declaració de guerra és una reacció a la guerra marítima que Alemanya ve sostenint des de gener de 1917. -
Rússia abandona la guerra
Les mesures que els tsars imposaven al poble van degradar molt les seves condicions de vida, la qual cosa va provocar l'esclat d'una revolució al març de 1917, la caiguda del tsarisme i la consegüent sortida de Rússia de la Primera Guerra Mundial. -
Revolució Russa
La Revolució de 1917 va donar via lliure al naixement de la Unió Soviètica. El seu llegat va marcar la política del segle XX i ha deixat una petjada indeleble en el món contemporani. Però quan va fer els seus primers passos en el gèlid mes de febrer d'aquell any, no van ser pocs els revolucionaris que la van menysprear -
Period: to
La revolució russa i els orígens de l’Estat Soviètic ( 1917 – 1929 )
La Revolució Russa comporta uns canvis radicals en poc temps: de l'autocràcia tsarista a una república burgesa, i més tard, socialista. Rússia esdevé el primer país socialista de la història.
Lenin va portar els comunistes al poder i a la creació de l'URSS. Stalin va consolidar el nou estat i va obrir la via comunista.En poc temps, la dictadura comunista soviètica va tenir prou empenta econòmica com per arribar a equiparar-se als EUA en molts aspectes. -
Pau Alemanya – Rússia
La sortida de Rússia de la Primera Guerra Mundial va ser un altre punt de conflicte en la construcció del nou Estat socialista. El debat va plantejar-se davant les condicions que Alemanya va exigir per signar la pau. La pau amb els alemanys sota les seves condicions suposaria greus pèrdues territorials i un compromís de no desenvolupar accions polítiques hostils l’un contra l’altre. -
Tractat de Brest-Litovsk.
En aquesta ciutat bielorussa, pròxima a la frontera amb Polònia, la Rússia bolxevic va acordar la pau amb Alemanya, l'Imperi Austrohongarès, l'Otomà i Bulgària, davant la incapacitat militar i econòmica per a continuar lluitant en la I Guerra Mundial. -
Execució del tsar i la seva família
Els Romanov anaven a ser assassinats perquè eren el símbol suprem de l'autocràcia. Però, en Ekaterimburgo, els bolxevics els havien convertit en el contrari a aristòcrates. En paraules de Evdokiya Semenova, "no eren déus. En realitat, eren gent normal com nosaltres". -
1918-1921 Guerra civil russa
La Guerra Civil Russa va tenir lloc entre 1918 i 1922. Després de l'èxit de la Revolució russa el nou govern bolxevic va signar el Tractat de Brest-*Litovsk amb Alemanya, el qual va ser ratificat el 6 de març de 1918; per aquest acord es pactava un armistici unilateral i la sortida de Rússia de la I Guerra Mundial. -
Period: to
Prosperitat, crisi, depressió (1918 – 1939)
La Primera Guerra Mundial va beneficiar els EUA, que van vendre gran quantitat de productes als aliats; convertir-se en la primera potència mundial.
El consumisme, base del model de vida americà, esdevingué un somni per a immigrants de tot el món. Però es va produir una crisi, basada en la sobreproducció i l’especulació borsària. A la Borsa de Nova York es va iniciar una onada de venda d’accions que va fer que el seu preu caigués en picat, ocasionant el crac borsari del 29. -
Abdicació del kàiser
Després de l'esclat de la Revolució alemanya, Guillem II, abandonat pels seus generals i els seus súbdits, va partir a l'exili als Països Baixos durant la matinada del 10 de novembre de 1918. El 28 del mateix mes va abdicar formalment, posant fi a més de cinc-cents anys de govern de la casa de Hohenzollern.
Va viure exiliat en Huis Doorn fins a la seva mort en 1941. -
Armistici Final de la guerra
L'11 de novembre de 1918 va finalitzar amb l'armistici de Compiègne la que fins al moment havia estat la guerra més devastadora de la història de la Humanitat. La Gran Guerra va ser un conflicte que seria l'avantsala d'un altre que, anys més tard, tindria encara conseqüències més terribles, la Segona Guerra Mundial. -
Creació de la III Internacional
La "Tercera Internacional" va ser fundada com a Internacional Comunista al març de 1919, a la ciutat russa de Moscou, amb el projecte de trencar definitivament amb els elements reformistes que, segons el parer dels socialistes revolucionaris, havien "traït a la classe treballadora" i provocat la "fallida moral" de la Segona Internacional. -
Aparició dels fasci combattimento (Itàlia)
Els Fasci italiani di combattimento (literalment, fasces italians de combat) van ser una organització política feixista italiana creada per Benito Mussolini a Milà el 23 de març de 1919. Aquesta organització seria el nucli del futur Partit Nacional Feixista de Mussolini. Succeït pel Partit Nacional Feixista. -
Period: to
Els règims totalitaris a l’Europa d’entreguerres: Itàlia (1919 –1939)
El període d’entreguerres s’estén des del final de la Primera Guerra Mundial fins a l’inici de la Segona.
És una època marcada per l’ascens de règims totalitaris.
Els feixismes apareixen a Europa i s'estendran durant el període d'entreguerres, com a reacció a la debilitat de les democràcies, impotents per a resoldre la crisi econòmica de postguerra. -
Period: to
Els règims totalitaris a l’Europa d’entreguerres: URSS (1919 –1939)
El període d’entreguerres s’estén des del final de la Primera Guerra Mundial fins a l’inici de la Segona.
És una època marcada per l’ascens de règims totalitaris.
Els feixismes apareixen a Europa i s'estendran durant el període d'entreguerres, com a reacció a la debilitat de les democràcies, impotents per a resoldre la crisi econòmica de postguerra. -
Period: to
Els règims totalitaris a l’Europa d’entreguerres: Alemanya (1919 –1939)
El període d’entreguerres s’estén des del final de la Primera Guerra Mundial fins a l’inici de la Segona.
És una època marcada per l’ascens de règims totalitaris.
Els feixismes apareixen a Europa i s'estendran durant el període d'entreguerres, com a reacció a la debilitat de les democràcies, impotents per a resoldre la crisi econòmica de postguerra. -
Inici de la Llei seca
La Llei Seca, entesa com la prohibició de vendre begudes alcohòliques, va estar vigent als Estats Units entre 1920 i 1933. Va ser establerta per l'Esmena XVIII a la Constitució dels Estats Units i derogada per l'Esmena XXI. -
Fundació NSDAP (Alemanya)
El Partit Nacional Socialista Obrer Alemany (NSDAP) va ser un partit polític alemany d'extrema dreta fundat en 1920 després de la derrota d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial. Va ser dirigit per Adolf Hitler de 1921 a 1945. -
Revolta de Kronstadt
La Rebel·lió de Kronstadt va ser un alçament fracassat dels marins soviètics de l'illa de Kotlin, on es troba la fortalesa de Kronstadt, contra el Govern de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia. Va ser l'última gran rebel·lió en contra del domini bolxevic dins del territori rus durant la guerra civil russa. -
Restriccions a la immigració (Llei de quotes) als Estats Units
En 1921 es van introduir per primera vegada les quotes d'immigració (Llei de quotes extraordinàries). Tres anys després segueix la Llei d'immigració de 1924 (Johnson Reed Act). Totes dues lleis van introduir la restricció d'immigració d'Europa del Sud i de l'Est a favor de la immigració d'Europa del Nord i de l'Oest. -
Creació de les SA (Alemanya)
Eren les Sturmabteilung, de l'alemany sturm, tempesta i abteilung, grup o divisió. Abreujat, les SA. Joves fanàtics que van servir a Adolf Hitler per a arribar al poder i que ell, hàbilment va desmembrar. -
Naixement de l’URSS
La Unió Soviètica va ser establerta al desembre de 1922, mitjançant la signatura del Tractat de Creació de l'URSS com la unió de les repúbliques socialistes soviètiques de Rússia (coneguda com Rússia bolxevic), Ucraïna, Bielorússia i Transcaucàsia governades per partits bolxevics. -
Marxa sobre Roma
Viatjant des de Milà amb tren, Mussolini va formar govern a Roma el dia 30 d'octubre. Prop de 25 000 camises negres van ser transportats a la ciutat sol aquest dia, des d'on van marxar en un triomfal desfili cerimonial el 31 d'octubre de 1922. L'endemà, Mussolini va instal·lar el seu govern a Roma -
Mussolini cap de govern (Itàlia)
Benito Mussolini, líder del moviment feixista italià, va ser primer ministre d'Itàlia des de 1922 fins que va ser remogut al juliol de 1943. Després de l'armistici amb els Aliats al setembre de 1943, forces alemanyes van ocupar el nord d'Itàlia i van instal·lar a Mussolini com el cap d'un govern nou pro-alemany. -
Partit Nacional Feixista (Itàlia)
Els feixistes van conquistar el poder el 28 d'octubre de 1922, en ser nomenat Mussolini cap de govern després de la Marxa sobre Roma per un acord amb el rei Víctor Manuel III. Creant una llei electoral que beneficiava als guanyadors (la Llei Acerb), el PNF va aconseguir la majoria absoluta en les eleccions d'abril de 1924, a les quals es va presentar en coalició amb conservadors i liberals dins de l'anomenada Llista Nazionale. -
Constitució russa
En 1923 es va elaborar una nova Constitució en la qual es delimitaven les competències del nou Estat en matèria de planificació econòmica, defensa, paper de les repúbliques, a les quals se'ls reconeixia el dret d'igualtat i es respectava en teoria la possibilitat d'abandó de la unió. -
Nova llei de control de la immigració als Estats Units
Tres anys després segueix la Llei d'immigració de 1924 (Johnson Reed Act). Totes dues lleis van introduir la restricció d'immigració d'Europa del Sud i de l'Est a favor de la immigració d'Europa del Nord i de l'Oest. -
Mort de Lenin
Vladímir Ilych Uliánov (Lenin), líder comunista i fundador de la Unió Soviètica, va morir el 21 de gener de 1924, a Moscou, a l'edat de 53 anys. El seu funeral, desenvolupat al gener de 1924, va ser seguit per un festeig fúnebre que va recórrer Moscou i en el qual van participar milions de persones. El seu cos es conserva embalsamat. -
Dictadura feixista de Mussolini (Itàlia)
Mussolini va donar un discurs enfront del Parlament en el qual va anunciar el començament d'un govern dictatorial. Entre 1925 i 1926 es van crear lleis que van atemptar contra el dret a la llibertat d'expressió i el dret a la vaga -
Creació de les SS (Alemanya)
Les SS van ser instituïdes originalment al març de 1923, com a cos de guardaespatlles personals d'Adolf Hitler. Era un grup selecte de combatents que competien per la supremacia en el Partit Nazi amb una altra milícia, les Tropes d'Assalt (SA). -
Expulsió de Trotsky. Stalin al poder
León Trotsky va ser apartat del Partit Comunista per les seves desavinences ideològiques i personals amb el líder del Partit Comunista, el secretari general de l'URSS, Iosif Stalin. Alguna cosa que ja li havia succeït abans amb Lenin. León Trotsky va arribar a simpatitzar més amb els menxevics, però que finalment va ser clau en l'arribada al poder dels bolxevics. -
Herbert Hoover, president dels Estats Units
L'administració de Hoover va començar en un clima de prosperitat econòmica heretada dels seus predecessors, però aviat es va veure marcada per l'inici de la Gran Depressió, després de l'esclat del Dijous Negre del 24 d'octubre de 1929. -
Inici de la col·lectivització agrària forçosa (URSS)
En la Unió Soviètica, la col·lectivització va ser una política posada en marxa per Iósif Stalin per a consolidar la terra en domini popular i la mà d'obra en granges d'explotació col·lectiva o koljós i en granges d'explotació estatal o sovjós entre 1928 i 1933. -
1928-1942 Plans quinquennals (URSS)
Van ser una sèrie de projectes internacionals centralitzats en el desenvolupament econòmic de la creixent Unió Soviètica. Aquests projectes van ser desenvolupats pel Gosplán basant-se en la “Teoria de les forces productives”. La realització del pla va arribar a ser la insígnia de la burocràcia soviètica. Això va ajudar al desenvolupament ràpid de la indústria, i especialment de la indústria pesant. -
Partit únic (Itàlia)
Les eleccions generals es van celebrar en el Regne d'Itàlia el 24 de març de 1929. En aquest moment, el país era un estat de partit únic amb el Partit Nacional Feixista (PNF) com l'únic partit permès legalment. -
Pactes del Laterà (Itàlia)
Els pactes de Letrán van establir l'11 de febrer de 1929 la sobirania del Vaticà i la Santa Seu, perdudes sota el regne d'Itàlia, i van constituir un segell de prestigi per al règim feixista de Benito Mussolini. -
1929-1932 Deskulakització (URSS)
La deskulakización (en rus раскулачивание, transliterat com raskuláchivanie) va ser la campanya soviètica de repressió política contra els pagesos més rics o kuláks i les seves famílies, la qual, entre els seus arrestos, deportacions i execucions, va acabar afectant molt greument a milions de persones en el període 1929 -
Stalin, líder absolut de l’URSS
Stalin va governar mitjançant una dictadura absoluta en la qual va controlar els poders legislatiu, executiu i judicial, i va acaparar les indústries, les terres i la propietat privada. -
Inici dels gulags (URSS)
El sistema Gulag s'ha traduït generalment com a centres de detenció per a presoners polítics, però el seu abast va ser molt més ampli: ex kulaks, delinqüents comuns, presoners de la guerra civil, dissidents en un sentit ampli, així com antics aristòcrates, homes de negocis i terratinents. -
Crac de la borsa de Nova York
El 24 d'octubre de 1929 ha rebut el nom de "Dijous negre". Les raons de tal apel·latiu resideixen en què aquest dia la Borsa de Nova York, el major mercat de valors del món, es va enfonsar i va arrossegar amb si a la ruïna a milers d'inversors deslligant una crisi que va conduir a la depressió dels anys 30. -
Mesures proteccionistes als Estats Units
En 1930, els EUA va aprovar la llei d'Aranzels (coneguda com a Llei Hawley-Smoot), una norma proteccionista que va agreujar la Gran Depressió i va provocar una recessió econòmica mundial, que es creessin conflictes i que milions de persones perdessin la seva ocupació en diferents parts del món. -
Caiguda de la producció siderúrgica EUA
Incrementa la desocupació en índexs fins llavors desconeguts. En 1932 dotze milions d'aturats als EUA que constituïen el 25% de la població activa. A aquesta desocupació es va sumar la ruïna de milions d'agricultors més la caiguda dels preus agrícoles. -
1932 – 1933 Període de fam (URSS)
La fam soviètica de 1932-1933 va afectar les majors àrees productores de gra de l'URSS, en particular les llavors repúbliques socialistes soviètiques d'Ucraïna i el Kazakhstan, així com el Caucas Nord i la regió del riu Volga, el sud dels Urals i Sibèria Occidental -
D. Roosevelt, president de EUA New Deal.
New Deal (literalment en espanyol, «nou tracte») és el nom donat pel president dels Estats Units Franklin D. Roosevelt a les seves polítiques intervencionista posada en marxa per a lluitar contra els efectes de la Gran Depressió als Estats Units. -
Creació de l’ IRI (Itàlia)
El Istituto per la Ricostruzione Industriale o IRI va ser un ens públic creat en 1933 per ordre del govern italià per a salvar de la fallida als principals bancs italians (Banca Commerciale Italiana, Gruppo Unicredito i el Banc di Roma), arran del crack del 29. -
Hitler canceller (Alemanya)
Hindenburg va nomenar canceller a Hitler el 30 de gener de 1933, després de formar-se una coalició entre els nazis i els conservadors nacionalistes.
Com que els alemanys que s'oposaven al nazisme eren incapaços d'unir-se en contra seva, Hitler aviat va poder consolidar un poder absolut. -
Creació de la Gestapo (Alemanya)
Va ser creada abans que els nazis arribessin al poder, com un servei secret d'intel·ligència dins del departament de policia prussià. Quan Hitler va assumir el govern en 1933, va designar a Hermann Göring com a Ministre de l'Interior de Prússia. -
Inici de les purgues (URSS)
A partir de 1930 es va desencadenar l'anomenada Gran Purga o Gran terror de Stalin . Centenars de milers de membres del Partit Comunista Soviètic , socialistes, anarquistes i opositors van ser perseguits, jutjats i, finalment, bandejats, empresonats o executats en els camps de concentració gulags. -
Nits dels gavinets llargs (Alemanya)
La nit dels ganivets llargs o Operació Colibrí o purga de Röhm, va ser una purga política que va tenir lloc a Alemanya entre el 30 de juny i l'1 de juliol de 1934, quan el règim nazi, dirigit per Adolf Hitler, va dur a terme una sèrie d'assassinats polítics. -
Segon New Deal EUA
El segon New Deal comença el novembre de 1934 i correspon al període 1936-1937. El tercer, que no sempre es considera com a tal (s'inclou de vegades simplement en el segon New Deal) es va aplicar el 1937 i 1938. Tanmateix, la política de Roosevelt als anys trenta es va caracteritzar més per continuïtats que no pas per ruptures radicals. -
Lleis de Nuremberg (Alemanya)
Aprovades per unanimitat el 15 de setembre de 1935, les Lleis de Nuremberg van ser una sèrie de lleis de caràcter racista i antisemita en les quals s'afirmava que ningú que fos jueu podia tenir els mateixos drets que un ari i molt menys ser considerat alemany. -
Invasió d'Etiòpia (Itàlia)
La Guerra Ítalo-Etíop (1935-1936) va ser un dels grans conflictes colonials del segle XX. Lliurada entre la Itàlia Feixista i Etiopia, el desenllaç de la contesa acabaria amb la derrota dels etíops i en l'auge i ressorgiment de l'Imperi Italià. -
Pla de Quadriennal (Alemanya)
El principal propòsit del Pla Quadriennal va ser subministrar el rearmament d'Alemanya i preparar a la nació per a l'autosustentabilitat en un període de quatre anys comprès entre 1936 i 1940. -
Nova constitució - Estat socialista (URSS)
La Constitució de 1936, d'acord amb la intenció dels seus autors, va reflectir l'important pas en la història de l'estat soviètic: la Construcció del Socialisme. En la seva elaboració van participar 75 milions de persones, i es van fer 2.5 milions de propostes, addicions i esmenes. -
1936 – 1938 Processos de Moscou (URSS)
Entre 1936 i 1938 es van dur a terme tres judicis a Moscou on van ser jutjats ex-membres del Partit Comunista, que van ser acusats de conspirar amb les nacions occidentals per a assassinar a Stalin i a altres líders soviètics, així com per a desintegrar la Unió Soviètica i restaurar el capitalisme a Rússia. -
Nova recessió industrial EUA
La recessió de 1937–1938 va ser una recessió econòmica que es va produir durant la Gran Depressió als Estats Units.
L'economia estatunidenca va sofrir una forta desacceleració a mitjan 1937, que va durar 13 mesos fins a la major part de 1938. La producció industrial va disminuir gairebé un 30% i la producció dels béns duradors va caure fins i tot més ràpid. La desocupació va saltar del 14.3% al maig de 1937 al 19.0% al juny de 1938. -
Nit dels vidres trencats (Alemanya)
Es coneix com Kristallnacht, la Nit dels Cristalls Trencats. Va ocórrer del 9 al 10 de novembre de 1938. Milers de negocis, llars i sinagogues jueus van ser atacats i gairebé 100 jueus van ser assassinats durant aquesta nit. A més, altres 30.000 jueus van ser enviats a camps de concentració. -
Ocupació d’Albània (Itàlia)
La invasió italiana d'Albània (7-12 d'abril de 1939) va ser una breu campanya militar per part del Regne d'Itàlia contra el Regne d'Albània. El conflicte va ser el resultat de la política imperialista del dictador feixista italià Benito Mussolini. -
L’URSS esdevé la tercera potència mundial
L'URSS, obsessionada amb continuar augmentant la seva dotació de béns de capital, va aconseguir maximitzar la inversió dirigida a crear nous béns de capital —en lloc de reposar l'equip existent— allargant la vida útil de la maquinària i de les infraestructures. -
Period: to
La Segona Guerra Mundial (1a part) (1939-1945)
El 1939 va esclatar a Europa la Segona Guerra Mundial. Es va produir per l’expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenarlo.
La Segona Guerra Mundial va tenir diferents etapes:
– Les ofensives alemanyes: la “guerra llampec” (1939-1941)
– La mundialització de la guerra (1941-1942) -
Period: to
La Segona Guerra Mundial (2a part) (1939-1945)
La Segona Guerra Mundial va tenir diferents etapes:
– El viratge de la guerra (1943-1944)
– La derrota de l'Eix i el final de la guerra (1944-1945) -
Invasió de Polònia (Alemanya)
L'1 de setembre de 1939, Alemanya va envair Polònia. Per a justificar la seva acció, la propaganda nazi va acusar Polònia de perseguir els alemanys ètnics que vivien en el seu territori. També va al·legar falsament que Polònia, juntament amb les seves aliades Gran Bretanya i França, estava planejant envoltar i desmembrar a Alemanya. -
Invasió de Polonia (Guerra Llampec)
L'1 de setembre de 1939 va esdevenir la invasió alemanya de Polònia, una acció militar de l'Alemanya nazi encaminada a annexar-se el territori polonès. L'operació tècnica va ser coneguda com a “Cas Blanc”. -
Invasió de Noruega i Dinamarca (Guerra Llampec)
L'ocupació de Noruega per l'Alemanya nazi va començar el 9 d'abril de 1940, quan tropes de l'III Reich van envair Noruega en el marc de la II Guerra Mundial; dues setmanes després estaven en possessió de tot el territori noruec i van establir una administració militar, la qual coexistia amb un govern civil format per noruecs simpatitzants de l'Alemanya nazi. -
Batalla d’Anglaterra (Guerra Llampec)
Durant una incursió sobre l'estuari del Tàmesi, el 24 d'agost de 1940, alguns bombarders alemanys es van desviar sobre Londres i van llançar les seves bombes a l'est i nord-est de la ciutat, en Bethnal Green, Hackney, Islington, Tottenham i Finchley. -
Invasió d’Holanda i Bèlgica (Guerra Llampec)
El 10 de maig de 1940, l'exèrcit alemany nazi envaeix Holanda. Aquest és l'inici de cinc dies de batalla que acaben amb l'ocupació dels Països Baixos. -
Ocupació de París (Guerra Llampec)
El 22 de juny de 1940 França capitulava després de ser atropellada per l'exèrcit alemany, que va derrotar al país gal en 46 dies gràcies a la tàctica coneguda com a guerra llampec. -
Campanya de Rússia (Guerra Llampec)
Amb el nom clau de “Operació Barba-rossa”, l'Alemanya nazi va envair la Unió Soviètica el 22 de juny de 1941. Aquesta va ser la major operació militar dels alemanys en la Segona Guerra Mundial. -
Setge de Leningrad (Guerra Llampec)
El lloc de Leningrad, actual ciutat de Sant Petersburg, durant la II Guerra Mundial va ser un bloqueig militar establert per les tropes de l'Alemanya nazi a aquesta urbs, convertint-se en una de les pàgines més tràgiques de la història d'aquest país, perquè va costar la vida d'1.2 milions de persones -
El Alamein (Guerra d’Àfrica)
La batalla del Alamein va ser clau en el desenllaç de la guerra en el nord d'Àfrica. El desembarcament anglo-nord-americà al Marroc, Algèria i Tunísia pocs dies després va permetre la derrota definitiva del "Afrika Korps" i dels seus aliats italians i el control aliat del nord d'Àfrica. -
Pearl Harbour (Guerra del Pacífic)
El Japó ataca als Estats Units per a evitar que els estatunidencs frustrin els plans japonesos d'expansió a Àsia. L'atac sorpresa s'executa perfectament, però el Japó no ha vençut als Estats Units. Ràpidament es reparen els danys.
L'atac va commocionar profundament el poble estatunidenc i va portar directament a l'entrada dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, tant en els teatres de guerra d'Europa com del Pacífic. -
Batalles del Mar del Corall i Midway (Guerra del Pacífic)
La batalla de la mar del Coral va ser una batalla naval entre el Japó i forces aliades, principalment de l'Armada dels Estats Units, deslliurada al maig de 1942 en la mar del Coral. Va significar el primer fracàs d'una ofensiva nipona.
La derrota del Japó en la batalla de Midway va ser de tal magnitud que, va quedar incapacitada per a dur a terme noves ofensives tant a Àsia com en l'oceà Pacífic. -
1943 Guadalcanal (Guerra del Pacífic)
La batalla es va saldar amb 242 mariners estatunidencs morts i 249 japonesos. La batalla va ser una de les dues esdevingudes entre cuirassats durant la campanya del Pacífic de la Segona Guerra Mundial, produint-se l'altra en l'estret de Surigao, durant la batalla del Golf de Leyte. -
1943- 1944 Stalingrad, desembarcament de Normandia (Derrota Nazi)
El 25 de juliol de 1944, les tropes aliades van trencar el cap de platja de Normandia prop del poble de St. L'i van començar a arribar al nord de França. Per a mediats d'agost, les tropes aliades havien envoltat i destruït gran part de l'exèrcit alemany a Normandia, en la bossa de Falaise. -
Alliberament de Roma (Derrota Nazi)
Després de l'armistici d'Itàlia amb els Aliats al setembre de 1943, l'exèrcit italià es va desintegrar. El país estava dividit entre les forces alemanyes que ocupaven les regions del nord i central (incloent Roma) i les forces Aliades en el sud. -
Alliberament de París (Derrota Nazi)
L'alliberament de París durant la Segona Guerra Mundial va consistir en l'entrada dels aliats a París, a l'agost de 1944. "La Nou" (republicans espanyols) van ser els primers a entrar en la capital francesa i els que van negociar la rendició amb els nazis. -
Bombes atòmiques: Hirosima i Nagasaki (Guerra del Pacífic)
La principal alternativa a l'ús de la bomba – una invasió massiva de l'illa japonesa – seria massa costosa en termes de vides de soldades EE. Mitjançant l'ús de la bomba, els Estats Units pot portar la guerra a un final ràpid i estalviar desenes de milers, potser centenars de milers de vides estatunidenques. -
Rendició de Japó (Guerra del Pacífic)
La versió tradicional assenyala que el Japó es va rendir per l'impacte psicològic de les bombes atòmiques, però hi ha qui la qüestiona. Aquesta va ser la raó per la qual el president Harry Truman va decidir llançar les bombes atòmiques sobre dues ciutats fins llavors relativament poc castigades per l'aviació estatunidenca. -
Conferència de Jalta (Derrota Nazi)
La conferència de Ialta va ser la reunió que van mantenir abans d'acabar la Segona Guerra Mundial Iósif Stalin, Winston Churchill i Franklin D. Roosevelt, com a presidents de govern de la Unió Soviètica, del Regne Unit i dels Estats Units.
Es va cedir a la Unió Soviètica el control sobre una tercera part d'Alemanya: Turíngia, Saxònia, Mecklenburg, Brandenburg i Antepomerania. -
Execució de Mussolini, Suïcidi de Hitler (Derrota Nazi)
Mussolini va ser executat per milicians comunistes el 28 d'abril de 1945 . Com a líder del Partit Feixista, va governar a Itàlia entre 1922 i 1943 i va imposar un model feixista que més tard es va traslladar a Alemanya. Hitler es va suïcidar a Berlín el 30 d'abril de 1945. El líder alemany va ser el fundador del Partit Nazi, va instaurar un règim totalitari i va promoure la invasió de Polònia en 1939, fet que va provocar l'inici de la Segona Guerra Mundial. -
Conferència de Potsdam (Derrota Nazi)
En la conferència es va negociar l'Acord de Potsdam. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar a les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. Els caps de Govern d'aquestes tres nacions eren el secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Iósif Stalin, el primer ministre britànic Winston Churchill (posteriorment Clement Attlee) i el president estatunidenc Harry S. Truman, respectivament. -
Rendició de l’exercit Alemany (Derrota Nazi)
El 7 de maig de 1945 el general alemany Alfred Jodl signatura la seva rendició a la ciutat francesa de Reims. El cap d'Estat Eisenhower i un general soviètic signen en nomenin dels Aliats. En el document s'estableix que totes les forces armades alemanyes deixaran de lluitar el 8 de maig de 1945 a les 23.01 hores.