-
Primer telègraf comercial
El precursor de les comunicacions telefòniques per fax i correu electrònic va ser el telègraf de llarga distància entre Washington i Baltimore que el govern dels EUA va encomanar a Samuel Morse per fer servir el seu codi abreujat. -
Primer cable transatlantic
Un cable submergit entre les costes d’Irlanda i Terranova va permetre reduir el temps de comunicació entre Europa i Amèrica dels 10 dies que trigava un vaixell a uns quants minuts. Tota una revolució de les relacions polítiques i comercials. -
El Telephon
La invenció del telèfon encara és objecte de discussió, però està demostrat que el físic alemany Johann Philipp Reis va construir el primer dispositiu capaç de transmetre la veu humana per via elèctrica. -
El Telettrofono
L’italià resident als EUA Antonio Meucci va crear un dispositiu per comunicar els baixos de casa seva amb la planta superior, on hi havia la seva esposa, discapacitada. Però no va poder patentar el sistema per manca de diners. -
"Senyor Watson, vingui aquí, que el vull veure"
És el que va dir Alexander Graham Bell per reclamar la presència del seu ajudant, que era en una altra habitació a 15 metres de distància. Aquesta demostració es considera el naixement del telèfon, perquè Bell va poder patentar el sistema. -
Primera guia telefònica
Al món encara s’imprimeixen cada any més de 600.000 tones de paper amb llistes d’abonats telefònics. La primera guia era un únic full amb els noms de les 50 empreses de Connecticut que disposaven de telèfon, encara sense número. -
La primera centraleta telefònica
Els primers telèfons eren línies privades que connectaven només dos aparells. L'hongarès Tivadar Puskas va dissenyar un aparell que servia per interconnectar diferents línies telefòniques mitjançant connexions manuals. La primera centraleta comercial es va instal·lar a New Haven, Connecticut. -
Primer telèfon públic de pagament
William Gray va instal·lar el primer telèfon de monedes a l’oficina bancària de Hartford, Connecticut. Al cap de poc temps n’hi havia també en hotels, bars, restaurants i botigues. Una curiositat: el client dipositava les monedes un cop acabada la trucada. -
Primera cabina
Els telèfons de pagament no van trigar gaire a trobar el seu lloc dins d'aquestes casetes situades al carrer. La primera va ser instal·lada a High Holborn (Londres). Alguns recordem José Luis López Vázquez atrapat dins d'una cabina en una inquietant pel·lícula d'Antonio Mercero. -
Primer contestador automàtic
El danès Valdemar Poulsen va patentar el Telegraphone, un aparell per enregistrar el so del telèfon en un fil d’acer magnetitzat. El primer model automàtic va arribar el 1935 i es va fer popular entre els jueus ortodoxos, que no podien agafar el telèfon durant el sàbat. -
Marcació per disc
Les centrals telefòniques funcionaven a partir dels impulsos elèctrics que indicaven el número marcat per l'emissor de la trucada. Fent girar el disc amb el dit i deixant-lo anar es generaven els impulsos corresponents a cada xifra marcada. -
Constitució de CTNE
A diferència dels EUA, els governs europeus van controlar les telecomunicacions durant molts anys mitjançant monopolis estatals. La Compañía Telefónica Nacional de España es va constituir el 1924, durant el regnat d'Alfons XII, amb participació de la nord-americana ITT. -
Buscapersones
Abans que els telèfons esdevinguessin mòbils, existien xarxes de ràdio per enviar missatges d'avís a aquests aparells que les persones que necessitaven estar localitzables (metges, policies...) portaven penjats del cinturó. En rebre'ls, buscaven un telèfon fix per trucar a la seva telefonista. -
Telstar 1
El primer satèl·lit de comunicacions va ser llançat a l'espai el 10 de juliol de 1962 per la NASA des de cap Canaveral. Era propietat d'una aliança entre AT&T i els serveis postals del Regne Unit i França. La BBC va fer proves de transmissió de TV. Es va espatllar l'any 1963, però continua en òrbita -
Telèfon Heraldo
El telèfon de disc Heraldo fabricat per Citesa va ser durant molts anys el terminal estàndard de Telefònica i l’únic que hi havia en moltes llars de l’estat. Generalment de color gris, també n’hi havia de vermells i de verds. Va ser substituït pel Teide, de marcació per teclat. -
Marcació per tons
Els telèfons de disc enviaven impulsos elèctrics a la central. Amb la marcació per tons (un so de freqüència diferent per a cada xifra) es va substituir el disc per un teclat, de manera que es van abaratir els terminals i es va accelerar el procés de marcació. -
Fax
L'anglès Sheldorf Bidwell ja va construir el 1881 un dispositiu per escanejar imatges i transmetre-les per via telefònica. Però la primera telecopiadora comercial d'oficina va ser aquesta Magnafax Telecopier, que trigava sis minuts en enviar cada pàgina -
Identificació de trucada
Theodore Paraskevakos va patentar a la seva Grècia natal un sistema per identificar el número de procedència de les trucades. La companyia regional dels EUA BellSouth va ser la primera (1987) en oferir comercialment el servei, que inicialment requeria un visor extern, fins que es va començar a incorporar en els telèfons. -
Telèfon gòndola
Aquest telèfon de sobretaula de Telefónica va entrar a moltes llars com a supletori del principal. Incorporava el disc de marcació entre l’auricular i el micròfon i reproduïa un disseny de Western Electric molt de l'època. -
"Oi que no saps des d'on et truco?"
El 3 d'abril, Martin Cooper, enginyer de Motorola, va trucar des d'un carrer de Manhattan al seu homòleg Joel Engel de Bell Labs d'AT&T per fer-li saber que havia aconseguit abans que ell fer la primera trucada de telèfon mòbil de la història. -
Primera xarxa comercial de mòbil
La companyia japonesa NTT va ser la primera del món en desplegar serveis comercials de telefonia mòbil. Eren de tecnologia analògica (1G, primera generació) i van començar a l'àrea metropolitana de Tòquio. En menys de cinc anys ja abastaven la resta del país. -
Motorola DynaTAC 8000x
El primer telèfon celular comercial que funcionava fora d'un vehicle. Pesava 790 grams i feia 25 cm d'altura, sense comptar l'antena. Oferia 30 minuts d'autonomia en trucada i 8 hores en repòs. La memòria tenia capacitat per a 30 números. Costava 3.995 dòlars. -
ADSL
La possibilitat de transmetre dades a alta velocitat sobre una línia telefònica convencional ha permès aprofitar les xarxes desplegades per les operadores durant molts més anys dels previstos, incorporant el servei d'accés a internet a la seva oferta. La modalitat més popular és l'ADSL, amb més velocitat de transferència de la xarxa cap a l'usuari que a l'inrevés. -
TAT-8
El primer cable transatlàntic de telecomunicacions que va fer servir fibra òptica, amb capacitat per transportar 40.000 comunicacions simultànies entre els EUA, el Regne Unit i França. Va prestar servei fins a l’any 2002. -
Motorola MicroTAC
Comparat amb el seu predecessor DynaTAC, els 350 grams de pes del MicroTAC el feien el mòbil més desitjat de la seva època. El teclat quedava ocult sota una tapa abatible i l'antena també es plegava dins de l'aparell mentre no es feia servir. -
XDSI
Les línies XDSI (Xarxa Digital de Serveis Integrats) han quedat substituides per les ADSL com a mitjà preferent d'accés residencial i comercial a Internet, però durant uns anys van ser l'única possibilitat de millorar les prestacions que oferien els mòdems sobre línies telefòniques convencionals. -
Primera trucada GSM
El dia 1 de juliol, el primer ministre finès de l'època, Harri Holkeri, va estrenar la xarxa de telefonia mòbil digital de l'operadora Radiolinja trucant a Kaarina Suonio, l'alcaldessa de Tampere, des d'un carrer de la ciutat. -
Primer acord d'itinerància mòbil
Fins a l'any dels JJOO de Barcelona no era possible fer servir un telèfon mòbil en la xarxa d'una companyia d'un altre país. El primer acord d'aquest tipus es va signar entre la britànica Vodafone i la finlandesa Telecom Finland. Des d'aleshores, milions de turistes han tingut un disgust en rebre la primera factura de mòbil postvacances. -
El primer SMS
Com que era 3 de desembre, l'enginyer britànic Neil Papworth va decidir provar el nou sistema per enviar missatges de text a mòbils desitjant 'Bon Nadal' al seu client Richard Jarvis, de Vodafone. Així naixia el servei més rendible de la història de les telecomunicacions. -
Bluetooh
Aquesta xarxa de comunicació de curt abast i baix consum va ser creada per Ericsson per substituir els cables de connexió entre dispositius. Ara es fa servir per connectar telèfons i ordinadors entre ells i amb tota mena d'accessoris de més de 17.000 fabricants. -
Nokia 9000 Communicator
Considerat el primer 'smartphone comercial', aquest telèfon mòbil s'obria per la meitat i deixava a la vista un teclat complet i la pantalla d'una agenda electrònica amb 4 KB de memòria per al sistema operatiu, 2 KB per als programes i 2 KB per a les dades de l'usuari. -
Privatització Telefónica
L'operadora pública de telecomunicacions va passar a ser una empresa completament privada, mitjançant la venda pública d'accions, amb el govern del PP presidit per José María Aznar, que va impulsar el procés tant per motius ideológics com de capitalització del patrimoni estatal. -
Liberalització del mercat minorista
Seguint les línies generals dels estats del nostre entorn, els mercats de telecomunicacions fixes i mòbils s'han anat obrint a la competència entre empreses, fet que ha donat lloc a reduccions de preu significatives en el mòbil gràcies a l'entrada de grups internacionals i la creació d'operadores virtuals. -
WiFi
Al començament, les operadores no volien que els mòbils es poguessin connectar a xarxes sense fils perquè temien que això restaria consum als seus serveis. Ara, en canvi, ho afavoreixen, perquè els permet desviar a les xarxes fixes una part del tràfic d'internet mòbil. -
Primera xarxa 3G comercial
Amb la telefonia mòbil digital GPRS ja es podien transmetre dades a més de veu, però amb la tercera generació es pot fer a més velocitat i permet mantenir simultàniament els dos tipus de comunicació. La primera xarxa 3G la va desplegar l'operadora japonesa DoCoMo.