-
EL JURAMENT DELS HORACIS
Jacques-Louis David: El jurament dels horacis. París, Museu del Louvre. Estil: Neoclàssic Realitzada uns anys abans de la Revolució Francesa. La pintura representa la «salutació romana», amb el braç estès i el palmell cap avall. El tema de la pintura està basat en la llegenda del combat dels Horacis i Curiacis, i té una perspectiva patriòtica i neoclàssica; més tard es va convertir en un model a seguir per pintors posteriors. L'èxit de l'obra va incrementar la fama del seu autor. -
Period: to
EROS I PSIQUE
Antonio Canova: Eros i Psique. Estil: Neoclàssic El mite d'Eros i Psique narra la lluita per l'amor i la confiança entre Eros (o Cupido) i la princesa Psique. A la mitologia, Eros representava el poder esglaiador de l'amor, que per la seva força també pot destruir. La paraula “psyche” pot ser traduïda com a “vida” i com a “ànima”. -
Period: to
LA MADELEINE
P. Alexandre Vignon:
La Madeleine. París. Estil: Neoclàssic “La Madeleine” es tracta d’un edifici neoclassic d’estil imperial, construit durant el període napoleònic. Es troba situat a la Plaça de la Madelaine, davant la Rue Royale, a París. És tracta d’un temple de pedra amb aparell isòdom, arquitravat a l’exterior i amb un sistema voltat amb cúpules a l’interior. -
3 DE MAIG
Francisco de Goya:
3 de maig o afusellaments a Madrid. Museu del Prado. Estil: Romanticisme Es veu un escamot de soldats francesos executant presoners espanyols capturats durant el transcurs de la batalla en represàlia per la revolta del 2 de maig durant la Guerra del Francès.
La intenció de Goya en crear aquesta obra era commemorar la resistència espanyola davant dels exèrcits de Napoleó durant la guerra. -
LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE
Eugène DelaCroix:
La llibertat guiant al poble. París, Museu del Louvre. Estil: Romanticisme Es tracta d'una pintura al·legòrica de la Revolució de Juliol de 1830, que tingué lloc a París on apareixen els diferents estaments socials i tendències que varen propiciar aquests fets. En primer terme hi apareix una representació al·legòrica de la llibertat, que duu un fusell amb una baioneta i una bandera francesa, la que es va reprendre a partir d'aquesta revolució. -
Period: to
ENTERRAMENT A ORNANS
Gustave Courbet:
Enterrament a Ornans. París, Museu d’Orsay. Estil:Realisme La pintura va ser presentada al Saló de París de 1850, provocant un escàndol, ja que havia donat el tractament, en format i estil, d'una pintura d'història però sobre un fet que no era sinó un «episodi banal», un enterrament de poble, és a dir, una escena de gènere. Aquesta pintura va marcar el naixement del veritable realisme. -
EL DINAR CAMPESTRE
Edouart Manet:
Déjeuner sur l’herbe - Esmorzar campestre. París, Museu d’Orsay Estil: Entre realisme i impressionisme. Va provocar un escàndol al Saló dels Rebutjats, per l'ús de la juxtaposició dels colors, sense tons intermedis i la intensitat de la llum de la dona que es troba al mig. Així mateix per la injustificada nuesa de la dona central, ja que no es tampoc una pintura de temàtica mitològica. Va ser una obra que influí la resta d'impressionistes. Fou inicialment titulada el bany. -
Period: to
LA VICARIA
Marià Fortuny:
La vicaria. Barcelona, MNAC. Estil: Realisme Obra culminant de l'anomenada pintura preciosista dins l'estil del realisme.
A l'obra es representa la signatura d'un contracte matrimonial a unes oficines eclesiàstiques. L'artista fa molta atenció als detalls dels vestits, la decoració de la sala i l'ambient. Apareixen membres de diferents grups socials per poder il·lustrar els diferents tipus de vestuari i d'altres contrasts. -
IMPRESSIÓ, SOL IXENT
Claude Monet: Impressió, Sol ixent.
París, Museu Marmottan Monet. Estil: Impressionisme És una pintura a l'oli, Monet va pintar la sortida del sol al port de le Havre; tres barques entre l'espessa boira matinal i el fum de les fàbriques.La composició és equilibrada, marcada per una diagonal que insinuen les tres barques. Aquesta aporta profunditat a la pintura, i trenca amb l'horitzontalitat. Un tret de l'impressionisme és la negació del dibuix, o la subordinació d'aquest a la pinzellada. -
Period: to
EL PENSADOR
August Rodin: El pensador. Estil: Realisme El pensador, buscava representar Dante davant les Portes de l'Infern -el nom que Rodin va donar al portal del qual l'obra formaria part- ponderant el seu gran poema. Rodin volia imitar la Porta del Paradís de Ghiberti.
Hi ha més de vint versions de l'escultura en diferents museus arreu del món. Això es deu al fet que la tècnica de la fosa, la cera perduda, permet fer-ne còpies. Rodin rebé l'ajuda del seu deixeble Miguel, anomenat també l'Asturià. -
Period: to
TORRE EIFFEL
Gustave Eiffel: Tour Eiffel.
Camp de Mart, París. Estil: Modernisme i vanguardisme És una torre formada per una estructura reticulada de ferro colat, situada a l'extrem que toca al Sena, no gaire lluny del riu.
Fou erigida amb motiu de l'Exposició Universal de París (1889), segons el disseny de l'enginyer Alexandre Gustave Eiffel, i va suposar una fita decisiva en la construcció amb ferro. Tot i que s'havia de desmuntar així que s'acabés aquesta exposició, on va acabar decidint de no fer-ho.[1] -
LA NIT ESTELADA
Van Gogh: Nit estrellada
Nova York, MOMA. Estil:postimpresionista És una pintura a l'oli. El quadre mostra la vista exterior, de nit, des de la finestra del sanatori de Sant Romieg de Provença, on s'havia reclòs després d'un dels seus freqüents atacs, tot i que fou pintada de memòria durant el dia. Data de mitjana 1889, tretze mesos abans del seu suïcidi. Considerat una obra mestra de Van Gogh, se n'han fet moltes reproduccions, i és una de les seves obres més conegudes. -
ELS PRIMERS FREDS
Miquel Blay: Els primers freds.
Barcelona, MNAC. Estil: modernisme És una escultura monocroma, de la qual n'hi ha diverses versions, almenys una tallada en marbre blanc i una altra en bronze. Amb aquesta obra Blay va trencar el llenguatge tradicional realista que s'havia mantingut en tota l'escultura del segle XIX. La versió en marbre es troba al MNAC de Barcelona mentre que l'escultura en bronze és al Museu Regional de la Garrotxa, a Olot. -
JUGADORS DE CARTES
Paul Cézanne: Jugadors a cartes.
París, Museu d’Orsay. Estil:postimpresionista. Està realitzat en oli. Tots els volums estan definits de manera geomètrica. Són dos camperols que juguen a les cartes, amb una ampolla de vi al mig, on es reflecteix la llum. Tota la tela està construïda amb tons de colors blau, groc i vermell. Aquesta restricció cromàtica «intensifica la sensació d'austeritat formal». Pinta amb la tècnica del facetatge. -
Period: to
MAGATZEMS CARSON
Llouis Sullivan: Magatzems Carson
Chicago Estil: Modernisme i noucentisme Edifici d'ús comercial. Els nous materials com el formigó armat van autoritzar la construcció d'uns pilars que suporten el pes de l'edifici i al seu torn alliberen les parets, el mur, d'aquest i permet l'obertura de grans finestrals. Aquests pilars, a l'interior, van ser decorats amb capitells.
"Les finestres de Chicago" permeten la penetració de la llum, i creen a l'interior una sensació diàfana. -
Period: to
EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
Lluís Domènech i Montaner: El palau de la música catalana. Barcelona. Estil: Modernisme
És un auditori de música. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. -
Period: to
LA PEDRERA
Antoni Gaudí: Casa Milà o La Pedrera
Barcelona. Estil: Modernisme És un edifici modernista .En el seu moment fou molt polèmica a causa de les agosarades formes ondulades de la façana de pedra i els ferros forjats retorts que en decoren les balconades i finestres.
Arquitectònicament és considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega. La façana (totalment de pedra) és autoportant, és a dir, no ha de suportar càrregues de les plantes.