-
753 BCE
Fundació de Roma
Ròmul i Rem van ser dos bessons que van ser amamantats per la llova Capitolina. Un dia Ròmul va matar a Rem i va fundar la ciutat de Roma convertint-se així en el seu primer rei. La va fundar a la muntanya Palatino i a les ribes del Tiber en un punt on el riu s’estreny, era un lloc de pas per a les rutes comercials com la Via Salaria i altres rutes. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
-
509 BCE
Fí de la monarquia
La monarquia va ser una època de forta influència etrusca, influència que va acabar a l’any 509 a.C, quan va acabar la monarquia, que va ser quan el rei Taquinio va ser expulsat. Va ser doncs quan es va fer un senat permanent que va decidir abolir la monarquia, convertint Roma en una replública. -
509 BCE
Inici de la república
Un cop Roma ja era una república, va començar la seva expansió pel mar Mediterrani, en la que els romans han de derrotar a Cartago en les guerres púniques. Aquestes guerres van fer a Roma sortir de les seves fronteres naturals i poc a poc va adquirir nous territoris com per exemple Sicilia i Iliria entre d’altres. Va ser en aquest moment, a l’inici de la república, quan Senatus Populusque Romanus, SPQR, semblant al senat i el poble romà, es va convertir en el símbl de Roma. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
-
202 BCE
Batalla de Zama
Roma va convertir-se en la primera potència del Mediterrani a l’any 202 a.C al vèncer a la batalla de Zama. Els territoris per dominar es van fer tan extensos que van convertir-se diifícils de governar per un senat incapaç de moures de la capital, ni de prendre decisions amb rapidesa. -
59 BCE
Juli Cèsar i el control sobre el Mediterrani
La gran figura durant la Roma republicana va ser el general Juli César, a l’any 59 a.C va conquerir les Galies, que va fer que Roma controles practicament tot el Mediterrani, desde Hispània fins a Síria. Tot i això, Juli Cèsar tenia molts enemics, va ser assasinat l’any 44 a.C. Gaius Julius Caesar, més conegut com a Juli Cèsar va nèixer el 100 a.C i va morir el 44 a.C. Va ser un líder polític i militar. -
27 BCE
Fi de la república
Després de la mort de Juli Cèsar va començar la lluita pel poder. Octavi, el seu fill adoptat, va derrotar a Marco Antonio i a Cleopatra a l’any 31 a.C, convertint-se així en el primer emperador de Roma. El senat li va donar el títol d’Augusto i el de imperator quatre anys desprès, el títol d’Imperator Caesar August. Significa vencedor de batalla, el va convertir en comandant de tots els excercits. S'aboleix la republica i s'inicia l'imperi. -
27 BCE
Cronologia Imperi Romà
L’alt imperi inclou des de Octavi August fins a Dioclecià i el baix imperi són els anys entre Dioclecià i la caiguda de l’Imperi romà Occident. -
27 BCE
Inici de l'Alt Imperi i Octavi August
Octavi August mai va acceptar el poder absolut, el seu règim presentava algunes semblances a les èpoques anteriors durant el fi de la república, August va procurar de presentar-se com si anés a seguir la tradició de la república tot i que no fos res semblant. Va reduir el número de efectius militars, va fer reformes a l’excèrcit per a controlar millor les fronteres, el seu objectiu era fixar les fronteres en barreres naturals, per així ser més dificil la perdua de territori. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi Romà
-
Period: 27 BCE to 305
Alt Imperi
-
19 BCE
Reforma urbanística i administrativa d'August
Octavi August tambè acaba amb la resistència d’alguns pobles de l’interior de les fronteres, el terreny amb Octavi va incrementar i va conquerir la cornisa cantàbrica, els Alps, Retia, Nórico, la Panonia, Mesia, Galacia, Licia i Egipte. Va fer reforma urbanística i administrativa de la ciutat i va crear una nova administració per a Roma i les provincies imperials. -
27
Dinastia julioclàudia
Des d’Octavi fins la mort de Neró, durant els anys 27 a.C fins al 68 d.C, es va formar la dinastia julioclàudia. Després d’August van ser-hi al poder Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. -
68
Guerra civil i l'any des quatre emperadors
Després de del suicidi forçat de Neró va haver-hi una guerra civil on la dinastia va ser interrompuda i va donar lloc al conegut any dels quatre emperadors, que van ser Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià. (69 d.C) -
69
Dinastia flavia
Després d’aquest període, va donar pas a la dinastia Flavia. El principat dels Flavis es caracteritzava per la coherència, el bon sentit i la visualització de la realitat que tenien, la dinastia Flavia nomès va ampliar l’imperi als camps Decumats i la zona central de Britània. -
96
Dinastia antonina i la Pax Romana
Als Flavis li van succeir la dinastia dels Antonis, que van portar l’imperi a l’època daurada, quan va tenir el seu màxim explendor. Va ser una epoca on es va estar en constant expansió però dintre de les fronteres hi regnava la pau, coneguda com a Pax Romana, que va permetre també, assolir el seu màxim desenvolupament econòmic, comercial i territorial. -
98
Emperador Trajà
L’emperador Trajà nascut a Hispània va ser un governant eficaç i estimat pel poble. Sota el seu regnat l’imperi va alcançar la màxima expansió. Marc Ulpi Trajà més conegut com a Trajà, va ser emperador romà des de l'any 98 fins l'any 117. -
161
Emperador Marc Aureli
L’últim dels anomentats cinc bons emperadors de la dinastia va ser Marc Aureli, el seu govern va suposar la major autonomia i més competencies pel senat. La dinastia antonina va ser succeida pel seu fill, Còmmode. -
180
Emperador Còmmode
Amb Còmmode reapareixen problemes que ja s’havien patit anteriorment en quant a succecions i inestabilitat. Després del seu assasinat per la seva guardia pretoriana, l’imperi es va sumir a una època de confrontació civil. -
193
Emperador Septimi Sever i dinastia Severa
Septimi Sever va instaurar la dinastia Severa, que va acabar amb Alejandro Severo. -
235
Crisis del sigle III
La crisis del sigle III, que va durar 50 anys, va ser una crisi en la que es van produir fortes presions dels pobles ecteriors i va haver-hi una gran crisi ecnòmica, política i social a l’imperi. Diferents emperadors d’origen iliric i danuvian van aconseguir reunificar l’imperi. Més tard va arribar Dioclecià que amb una revolta militar, a l’any 284 d.C, va salvar l’imperi i es va convertir en emperador, va dur a terme un important programa de reformes. -
284
Emperador Dioclecià
L’emperador Dioclecià, que va ser emperador des del 284 fins al 311, es va donar compte que l’imperi era massa gran per a governar-lo des d’un mateix govern, per tant va trossejar-lo en quatre parts, tetraquia govern de quatre. La zona occidental; territori d’Itàlia i part de l’Àfrica septentrional; l’Europa oriental; i la part que es va quedar ell, els territoris asiàtics i Egipte. Aquest sistema va servir de molt mentre ell manava, però no quan va deixar de fer-ho. Acaba l'alt imperi. -
Period: 305 to 476
Baix Imperi
-
306
Inici del Baix Imperi i Constantí I el Gran
El sistema que va establir Dioclecià va desembocar la lluita entre els quatre governants, només podia quedar un emperador, Constantí “el gran”, va legalitzar la religió crisitana, va convocar el primer concili ecumènic univers on es van unificar els dogmes i es van sentar les bases del credo oficial. Per a l’expansió de la religio a ser essencial, ell va ser el primer emperador cristià. -
330
Constantinoble: La nova Roma
Constantí va traslladar la capital de l'imperi de Roma a Constantinoble, que va ser reconstruida i ampliada. -
379
Emperador Teodosi I el Gran
L’emperador Teodosi I el Gran, va fer que la religió catòlica fos l’oficial de l’imperi. Quan a morir, va haver-hi una divisió administrativa de l’imperi pels seus dos fills. Va ser emperador des de l'any 379 fins l'any 395. -
395
Emperadors Arcadi i Honori
Quan va morir l'emperador Teodosi, l'imperi va caure pels seus dos fills, Arcadi i Honori. Arcadi es va quedar amb l'imperi orient romà i Honori amb l'occident. -
476
Fi de l'Imperi Romà
L’imperi romà occident va ser desgastat l’any 476, que es quan s’acaba l’edat mitjana. L’imperi romà d’orient va durar gairebè mil anys més.