Història de Roma

Història de la monarquía

753 BCE

Al matí del 21 d'abril van passar 6 enormes buitres a la cima de l'Aventino. Rem, va anar corrents al Palatino per anunciar la seva victòria al seu germà. Però, Ròmul, en aquell mateix instant va veure una bandada de 12 ocells i va assegurar la seva victòria. Ròmul, sense esperar que el seu germà anés a vindre, va marcar els límits de la ciutat de Roma en la cima de Palatino, jurant que donaría mort a qui travessés els límits. Rem el va creuar, i el seu germà, el va assassinar.

Ròmul

753 BCE

Ròmul (753-717 a.C.)
Era llatí i fundador de Roma, va dividir el poble en patricis i plebeus, va crear el senat.

Monarquía

Period: 753 BCE to 509 BCE

Roma és fundada per Ròmul i Rem, perquè foren expulsats de les seves ciutats natals. Però els dos germans no es posaven d'acord sobre on fundar la ciutat, Rem preferia al promontori de Aventino, mentre que que Ròmul preferia la colina de Palatino. Al final van fer un acord: quedar-se cada un a la seva colina i esperar una senyal dels deus.

Numa Pompili

716 BCE

Numa Pompili (716-674 a.C.)
Era sabí i va fundar les principals institucions religioses.

Tul·lus Hostili

673 BCE

Tul·lus Hostili (673-642 a.C.) Era llatí i va conquerir Alba Longa.

Anc Marci

641 BCE

Anc Marci (641-617 a.C.)
Era sabí i va estendre el territori romà fins al mar.

Tarquini Prisc

616 BCE

Tarquini Prisc (616-578 a.C.)
Era etrusc i va introduir innovacions constitucionals i va vèncer els sabins.

Servi Tul·li

578 BCE

Servi Tul·li (578-534 a.C.)
Era etrusc, va construir la muralla que encerclava els set turons i va dividir en centúries el poble romà segons la seva riquesa .

Tarquini el Superb

534 BCE

Tarquini el Superb (534-509 a.C.)
Era etrusc i va convertir Roma en la primera potència d'Itàlia central.

República

Period: 509 BCE to 29 BCE

Roma va ser governada per 7 reis durant 250 anys: els 4 primers incluint Ròmul, 3 pastors i agricultors de origen llatí i sabí: i 3 d'origen etrusc.
L'últim rei Tarquini el Superb (534-509 a.C)
Ròmul (753-717 a.C.)
La república va ser conseqüència de l'expulsió de l'últim rei etrusc, Tarquini el Superb per una revolta provocada per la violació de una noble anomenada Lucrècia pel seu fill.

Llei XII Taules

449 BCE

Aquesta llei va sorgir per a posar fi a les lluites entre els plebeus i patricis.
Dret dels ciutadans Romans, aplicada només als ciutadans Romans (Base del Ius Civile)
367 a.C A través de les lleis Llicívies Sexties- accepten cònsul Patrici i cònsul Plebeu (primera vegada plebeus tene representació)
(dos magistrats). Els romans el consideraven <<Font de tot el Dret públic i privat>>

Lleis Liciniae-Sextiae

367 BCE

Primera guerra púnica

Period: 264 BCE to 241 BCE

Els romans ja tenien invaïda a tota la península, i ja era questió de temps que es tinguessin d'enfronatr amb una altra gran potència del Mediterrani com ho eren els cartaginesos. Al final d'una guerra de quasi 20 anys, els romans van guanyar la guerra i es van conevrtir en els únics amos de Sicília.
Per evitar un nou enfrontament, va decidir repartir-se la península amb Cartago. Els territoris del nord de l'Ebre serien per a Roma, els del sud, per Cartago.

Segona guerra púnica

Period: 218 BCE to 206 BCE

Roma havia pactat amb els cartaginesos una frontera al riu Ebre, però, al sud de l'Ebre en zona cartaginesa es trobava la ciutat de Sagunto que havia subscrit una aliança amb Roma per defensar-se dels púnics. Però Aníbal volia conquistar tota la zona assignada, i va posar l'ull a Sagunt, i la ciutat va demanar ajuda als seus aliats romans. A l'any 218 quan Roma va declarar la guerra a Cartago. Començava la Segona Guerra Púnica, que anava a decidir la Història d'Occident.

Tercera Guerra Púnica

Period: 149 BCE to 146 BCE

Escipió Emilià, descendent del gran general que havia salvat Roma, va conduir l'última Guerra Púnica 55 anys després de la derrota d'Aníbal. Va ser necessari inventar una excusa per declarar la guerra, i els cartaginesos, desesperats, no van presentar massa resistència. Els romans van saquejar, van cremar i van arrasar Cartago fins als fonaments.

Guerres civils i crisis

135 BCE

La mort violenta dels Gracs va donar començament al segle I a.C. Durant aquest segle, Roma es va dessagnar en interminables Guerres Civils, la causa era precisament el seu poder i els seus immensos dominis.
Les institucions Republicanes, que havien servit per governar la ciutat durant 500 anys i l'havien conduït a la conquesta de la Mediterrània, eren insuficients per administrar les seves possessions.

Els Gracs

133 BCE

Els Gracs eren dos germans d'idees avançades que, en defensa dels seus interessos, reclamaven una reforma agrària: la distribució gratuïta de terres entre els ciutadans més pobres de Roma.
Els dos van ser assassinats al 122 a.C

Guerres civils i crisis 2

46 BCE

Els romans havien disposat les seves lleis per evitar que un sol home tingués el poder absolut, però els generals romans s'havien tornat massa poderosos. Recolzats en les seves legions i en els recursos de les províncies que governaven, lluitaven entre si per fer-se amb el poder individual i solitari. Primer Mario i Sila, després Juli Cèsar i Pompeu van portar al Mediterrània un bany de sang.

Juli Cèsar

46 BCE

Juli Cèsar va aconseguir el poder polític. Però Roma, orgullosa de la seva tradició republicana, no estava preparada per aquest canvi, i Juli Cèsar va ser assassinat per un grup de senadors en l'any 44 a.C.

August i la fi de les guerres civils

31 BCE

Tots creien que Marc Antoni seria el successor, però va trencar els segells del seu testament. Juli Cèsar adoptava a títol pòstum i deixava com a únic hereu al jove Cayo Octavio (conegut després com August). Tots es van quedar sorpresos.
Octavi va governar Roma juntament amb Marc Antoni, fins que va aconseguir desfer-se'n, a l'última de les guerres civils que van assolar la República. Marc Antoni es va quedar amb Cleopatra, la seva amant, i August va col·locar Roma a les seves mans.

Imperi 2

27 BCE

El Senat li concedeix el títol d'August, un qualificatiu de caràcter religiós, que elevava al seu portador per sobre de la resta dels homes. Aquest també va passar a ser el nom de el vuitè mes de l'any, aquell en el qual havia nascut el salvador de Roma. August va saber combinar amb intel·ligència renovació i va crear l'Imperi, una nova forma de govern en què l'emperador no seria un rei, ni un tirà, sinó el primer dels senadors, destinat a vetllar pel benestar de tots.

Imperi

Period: 27 BCE to 476

Tots eren conscients que August es proposava ocupar el poder en solitari, però ell, astut i prudent, mai ho va proclamar obertament. Mentre anava edificant l'Imperi, repetia sense descans que totes les modificacions estaven destinades a millorar el funcionament de la República.
August mentre anava edificant l'Imperi, repetia sense descans que totes les modificacions estaven destinades a millorar el funcionament de la República.

Principat de Roma

2

Roma converteix en províncies seves els pobles que conquereix. La creació d'aquest conglomerat, geogràfic i polític culmina en temps d'August qui, després d'una llarga sèrie de guerres civils, estableix un nou règim: el Principat, que s'acabaria convertint en l'Imperi, establint un sistema de províncies senatorials o públiques, governades pels càrrecs sortints (procònsols senatorials), i províncies imperials, governades per llegats imperials designats per l'Emperador.

Tercera guerra púnica

Period: 149 to 146

Al final, Escipió Emilià, descendent del gran general que havia salvat a Roma en els temps d'Aníbal, va conduir l'última Guerra Púnica, l'any 147 a.C., 55 anys després de la derrota d'Aníbal. Vna inventar una excusa per declarar la guerra, i els cartaginesos, desesperats, no van presentar massa resistència. Però això no els va lliurar d'un dels més terribles càstigs que hagi patit mai una ciutat. Els romans van saquejar, van cremar i van arrasar Cartago fins als fonaments.

Dominat

284

El Dominat és com és Coneix a la Segona fase de govern de l'Imperi Romà, després del Principat. La historiografia considera que va durar des del Mandat de l'emperador Dioclecià (284 dC) Fins a la desaparició de facto de l'Imperi Romà d'Occident (476), per Tant representa la forma de govern característica del Baix Imperi Romà.

Imperi Romà d'Occident

395

Occident va quedar conformat per Hispània, Itàlia, Galia i Bretanya.

Divisó de Roma

395

Teodosi, emperador romà, abans de morir va dividir l'Imperi entre els seus fills. Arcadio y Honorio. Arcadio, l’alcalde, va governar l’Imperi Romà d’Orient, i Honorio l'Imperi Romà d'Occident.

Imperi Romà d'Orient

395

Orient estava conformat per la península dels Balcans, Anatòlia, Pròxim Orient i Egipte. Posteriorment s'anomenarà Imperi Bizantí.

Conquesta de l'Imperi bizantí per part dels turcs

1453

La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans, ocorreguda el dimarts 29 de maig de 1453 (d'acord amb el calendari julià), va ser un fet històric que, a la periodització clàssica, i segons alguns historiadors, va marcar la fi de l'Edat Mitjana a Europa i la fi de l'últim vestigi de l'Imperi romà d'Orient.