-
219 BCE
Inici conquesta romana de la Península
Desembarcament a Empúries de l'exèrcit romà. -
Period: 219 BCE to 476
Hispània romana
En aquest període la península es divideix la major part del temps en tres províncies: Baetica, Lusitania i Tarraconensis. -
19 BCE
Fi de les Guerres Càntabres
Amb la victòria sobre els poble dels Àsturs i els Càntabres, l'Imperi Romà finalitzà la conquesta de la Península Ibèrica. -
Period: 476 to 507
Regne Visigot de Tolosa
Amb la caiguda de l'Imperi Romà d'occident, el Regne Visigot (amb capital a Toulouse) passa a ser oficialment independent. -
Period: 507 to 711
Regne Visigot de Toledo
Amb la pèrdua de la majoria de regions de la Gàl·lia, la capital del regne Visigot passa a ser Toledo. -
711
Inici de la conquesta omeia d'Hispània
Coincidint amb el col·lapse del Regne Visigot, el Califat Omeia (amb capital a Damasc) conquereix tota la península excepte alguns territoris del nord (des de l'actual Astúries fins al País Basc) entre els anys 711 i 726. -
Period: 711 to 750
Califat Omeia de Damasc
Al partir del 711 la península ibèrica (anomenada al-Àndaus) passa a formar part del Califat. -
718
Batalla de Covadonga
Aquesta batalla va succeir entre les tropes d'Al-Àndalus i els pobles àsturs liderats per Don Pelayo, a les zones muntanyoses de l'actual Astúries. La van guanyar els àsturs, i alguns historiadors consideren aquesta victòria com l'inici del període de la Reconquesta. També s'ha suggerit l'any 722 com a data d'aquest esdeveniment. -
Period: 718 to 1492
Reconquesta
Els pobles cristians del nord de la península, que no havien estat conquerits pel Califat Omeia, s'organitzen en regnes i comencen a conquerir els territoris del Califat. El territori cristià inicialment es dividia en Astúries i l'Imperi carolingi (que ocupava l'actual França i part del sud dels Pirineus). Finalitza amb la presa de Granada el 1492. Tot i el nom, molts historiadors rebutgen que fos una reconquesta, ja que els pobles musulmans van estar a la península durant més de set segles. -
Period: 756 to 929
Emirat de Còrdoba
L'any 750, assassinen tota la família dels omeies, i només en sobreviu Abd al-Rahman, que s'exilia al Magreb. Sis anys més tard, arriba a l'Al-Àndalus, conquereix Còrdoba i es procalama emir de l'Emirat Independent de Còrdoba. -
824
Inici de la fundació dels Regnes Cristians
Els pobles cristians del nord de la península comencen a organitzar-se en regnes. Destaquem els següents: Regne de Navarra (824), el d'Aragó (1035) i el de Castella (1065). Els regnes es van anar dividint o fusionant amb el pas del temps. -
Period: 929 to 1031
Califat Omeia de Còrdoba
Es crea després de l'autoproclamació de l'emir Abderraman III (de la dinastia omeia) com a califa. Abarca gran part de la península i part del nord d'Àfrica. -
Period: 1031 to 1212
Regnes Taifes
La desintegració del Califat de Còrdoba va provocar l'aparició de múltiples regnes de Taifes independents a les zones que els Regnes Cristians encara no havien conquerit. El 1086 demanen ajuda per a defensar-se del cristians als almoràvits i més tard als almohades (pobles del nord d'Àfrica). Primer uns i després els altres van fer-se amb el poder dels Taifes. -
Jul 18, 1164
Creació de la Corona d'Aragó
L'actual Catalunya havia pertangut a l'Imperi carolingi i s'organitzava en comtats, la unió dels quals va donar lloc al Comtat de Barcelona. Posteriorment, el Comtat es va unir al Regne d'Aragó per donar lloc a la Corona d'Aragó. Va arribar a tenir molts territoris del Mediterrani, i es va enriquir a través del comerç marítim. -
Jul 16, 1212
Batalla de las Navas de Tolosa
Es van enfrontar les tropas castellanes, aragoneses, navarreses i voluntaris dels regnes de Lleó i Portugal amb l'exèrcit del califa almohade Muhammad al-Nasir, que tot i la superioritat numèrica va perdre. Va succeir a prop del poble de Jaén de Santa Elena. És una de les batalles més importants de la Reconquesta. -
Period: 1232 to 1492
Regne Nassarita de Granada
Pocs anys després de la derrota a la Batalla de las Navas de Tolosa, el territori musulmà de la península queda reduït a aquest regne, que ocupava gran part del litoral mediterrani de l'actual Andalucía. -
Oct 19, 1469
Casament del Reis Catòlics
La reina Isabel I de Castella i el rei Ferran II d'Aragó es van casar, produint-se així la unió dinàstica d'ambdues corones. tot i així, encara no parlem d'Espanya com un territori (els regnes són independents). -
Jan 2, 1492
Caiguda de la ciutat de Granada
Després de 10 anys de la Guerra de Granada (1482-1492), el Regne de Castella aconsegueix ocupar els últims territoris de l'antiga Al-Àndalus. El rei Boabdil dona les claus de la ciutat i l'Alhambra als Reis Catòlics. -
Oct 12, 1492
Descobriment per part d'Europa d'Amèrica
L'expedició manada pels Reis Catòlics i liderada per Cristòfol Colom per arribar a la Índia a través de l'Oceà Atlàntic arriba al continent Americà, permetent l'enriquiment dels regnes ibèrics a través de l'obtenció de metalls preciosos, la colonització de noves terres i el descobriment de noves espècies vegetals. -
Oct 20, 1496
Casament entre Joana I de Castella i Felip I de Castella i IV de Borgonya
Aquest casament planificat pel Reis Catòlics va permetre la unió dinàstica del Sacre Imperi Romanogermànic i les corones d'Aragó i Castella. El matrimoni va tenir molts problemes, i Joana va passar els darrers anys de la seva vida tancada ja que se la considerava boja. -
Mar 14, 1516
Autoproclamació de Carles I de Castella
El nét dels reis catòlics i fill de Joana I de Castella i Felip I d'Hasburg va ser la 1ª persona en regnar les corones d'Aragó i Castella (inclòs aquí el Regne de Navarra), a més d'Emperador del Sacre Imperi Germanoromànic. -
Period: Mar 14, 1516 to
Regnat dels Àustries
Durant aquest període, la dinastia dels Hamburg va regnar les corones de Castella i Aragó. Va acabar amb la mort de Carles II, que va ser incapaç de tenir descendència, fet que va desencadenar la Guerra de Successió. -
Period: May 23, 1568 to
Guerra dels 80 Anys
Fou la Guerra d'Independència dels Països Baixos. Va començar com a rebuig del rei Felip II, i va finalitzar amb el reconeixement per part de Felip IV de Castella de la independència dels territoris neerlandesos. Finalitzà amb el Tractat de Münster (que a la seva vegada era part de la Pau de Westfalia, un tractat que va posar fi a la Guerra dels 30 Anys, que havia enfrontat diverses nacions europees). -
Period: to
Guerra de Successió
Carles II morí sense descendència. L'enfrontament entre els partidaris de Felip de Borbó (castellans i francesos) i els de l'Arxiduc Carles d'Àustria (aragonesos, portuguesos, àustries i anglesos) com a successor al tro van provocar un conflicte internacional. Finalitzà amb la victòria sobre el Principat de Catalunya i el tractat d'Utrecht. Les seves conseqüències foren la fi del model federal de la península, la instauració de la dinastia Borbònica i el posterior Decret de Nova Planta. -
Promulgació del decret de Nova Planta
El va promulgar Felip V. Establia que la Reial Audiència de Catalunya assumia el model castellà i passava a ser presidida pel capità general, erigit com a màxima autoritat civil i militar al Principat. El nou sistema polític es basava en la centralització i la militarització de l'administració; era de matriu castellana i menystenia els altres ordenaments jurídics i polítics. Aquesta llei, juntament amb d'altres, dona lloc a la creació d'Espanya com a estat absolutista unificat. -
Period: to
Guerra del Francès
També coneguda com a Guerra de la Independència Espanyola, va ser una guerra entre Espanya i el Primer Imperi Francès que començà amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que acabà amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al tro. Fou provocada per Napoleó en el marc de les Guerres Napoleòniques, que pretenia d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte al tro. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
Comença amb l'abdicació del seu pare Carles IV. Es compon de tres etapes: el sexenni absolutista, el trienni liberal i la dècada ominosa. Després de la seva mort, proclama la seva filla Isabel com hereva al tro. -
Fundació de les Corts de Cádiz
Enmig de la Guerra del Francès, es va iniciar el parlamentarisme espanyol. Va suposar la mort de l'absolutisme tal com se l'havia conegut (en línea amb la caiguda de l'Antic Règim a altres parts d'Europa i Amèrica). Tenien representants de tots els territoris espanyols, i van elaborar la Constitució del 1812. -
Promulgació de la Constitució del 812
També coneguda com la Pepa, és la primera constitució promulgada d'Espanya i una de les més liberals de l'època. Va ser derogada a Valencia el 4 de maig del 1814, amb la tornada de Ferran VII al tro. -
Period: to
Trienni Liberal
És l'etapa intermèdia de les 3 que componen el regnat de Ferran VII. Durant aquests anys, Espanya va ser una monarquia constitucional. S'inicia amb el Pronunciament de Riego, que va obligar al rei a restaurar la Constitució del 1812 el 9 de març. Va finalitzar quan el rei va dissoldre les corts, abolir la constitució i restaurar l'absolutisme. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
Va esdevenir hereva a la corona gràcies a la sospitosa abolició d'una llei borbònica que impedia les dones regnar (donant inici al carlisme, una corrent que defensava el germà Carles del difunt rei legítim hereu al tro). Fins al 1848, van regnar dos regents: primer la seva mare, Maria Cristina, i després el general Baldomero Espartero. Als 14 anys és nomenada major d'edat i comença a regnar. Va intentar modernitzar el país, limitada per la seva incapacitat i les pressions internes. -
Period: to
Primera Guerra Carlista
Fou una guerra civil entre els carlistes (partidaris de l'infant Carles i un règim absolutista) i els isabelins o cristins (defensors d'Isabel II com a reina i d'un govern absolutista moderat que acabà esdevenint liberal). Els isabelins van guanyar la guerra. -
Period: to
Segona Guerra Carlista
També es coneix com a Guerra dels Matiners. Va succeir com a conseqüència del fracàs en intentar casar Isabel II amb el pretendent carlista Carles Lluís de Borbó, que en comptes es va casar amb el seu cosí Francisco de Asís. Això va enfadar els carlistes, i va donar lloc al començament d'una nova guerra. Va tenir lloc principalment a Catalunya. -
Period: to
Sexenni Revolucionari
Comprèn el període entre la Revolució de 1868 i el pronunciament de desembre de 1874, que donà lloc a la Restauració Borbònica. En aquesta època va haver un govern provisional, una monarquia parlamentària i la 1ª República Espanyola. -
Revolució del 1868
També es coneix com la Gloriosa. La revolta popular liberal i democràtica liderada pels generals Topete, Prim i Serrano va provocar que la reina Isabel fugís d'Espanya i es deixés de banda (durant sis anys) la dinastia borbònica. -
Ratificació de la Constitució del 1869
Es va aprovar en l'etapa del Govern Provisional (1868-1871). El títol I es va manetnir durant la 1ª República, pero amb la restauració es va abolir completament. Aquesta constitució establia que Espanya era una monarquia parlamentària, fet que obligaba als parlamentaris a buscar i consensuar un candidat a rei que no fos Borbó (ja que el republicanisme era molt minoritari). -
Period: to
Regnat d'Amadeu I
Les Corts busquen un candidat a rei que sigui liberal, europeu, demòcrata, no hereu i home. Amadeu de Savoia (fill del rei italià) accepta (convençut pel general Prim) i el congrés ho aprova. Quan arriba a Espanya, acaben d’assassinar al general Prim (que havia de ser el seu valedor i educador). Al cap de 2 anys Amadeu se’n va com a conseqüència dels conflictes interns espanyols, donant pas a la 1ª República. -
Period: to
Tercera Guerra Carlista
Va enfrontar els partidaris carlistes de Carles, duc de Madrid, i els governs d'Amadeu I, de la 1ª República i d'Alfons XII. Es va desenvolupar sobretot a l'actual País Basc, Navarra i Catalunya. Els carlistes defenien l'ordre i la unitat catòlica, així com la restauració d'antigues lleis abolides pel decret de Nova Planta. -
Period: to
Primera República Espanyola
En menys de 2 anys té 4 presidents i 36 remodelacions de govern. El republicanisme era minoritari, i estava dividit internament en: federalistes (2 primers presidents, que van intentar sense èxit fer una constitució on es creés un estat d’estats) i centralistes (2 últims presidents). Va finalitzar amb el pronunciament del general Martínez Campos, que duria a la Restauració Borbònica. -
Instauració de la "dictadura republicana" de Serrano
En ser nomenat President del poder executiu de la República Espanyola, el general Serrano va dissoldre les Corts i va instaurar una espècie de dictadura republicana amb talant conservador però aspiracions liberals (respectava la constitució del 1869).