Història de la filosofia

By 4l83rt
  • 624 BCE

    Tales de Milet

    Tales de Milet
    PENSAMENTS:
    - L'explicació universal de Tales per argumentar la raó de l'existència de tot és a través de l'aigua, l'element primer. Vol dir que tot el que som i coneixem prové de l'aigua
    • Quant a l'ànima, la té considerada com a portadora de la vida, ja que a l'època no es diferenciava entre éssers vivents i no vivents. (Tales deia que l'aigua era la vida, però que havia de tenir una alma)
  • Period: 624 BCE to 476

    Filosofia antiga

  • 570 BCE

    Pitàgores

    Pitàgores
    PENSAMENT:
    - Pitàgores oferia una explicació racional sobre la nostra existència, a partir de l'observació de l'entorn i buscant les respostes a la natura.
    • A més, defensava la idea de la importància de l'ètica i la moral pels humans, igual que la recerca de la veritat per poder arribar a viure una vida plena.
  • 535 BCE

    Heràclit

    Heràclit
    • Heràclit té una regla que regeix la natura (el Logos) que determina el destí del món i condueix la raó.
    • Ell veu el foc com la representació de dos conceptes: l'esdevenir i la lluita d'oposats, ja que aquest consumeix i destrueix, però a la vegada sempre canvia de matèria.
    -
  • 515 BCE

    Parmènides

    Parmènides
    • La paraula "ser" era molt significativa, referint-se a alguna cosa o persona com a únic/a, ja que si no deixaria de dir-se "ser".
    • Immutable: volia dir que el canvi no existeix en un "ser", ja que si aquest pateix un canvi deixaria de ser-ho.
    • Un "ser" no pot ser destruït ni tampoc engendrat, ja que si passés seria obra d'un "no-ser", la qual cosa no existeix.
  • Period: 500 BCE to 422

    SOFISTES

    • Estaven en contra de certs filòsofs com Sòcrates, Valoraven la retòrica com a principal mètode de difusió del seu saber.
    • Els sofistes no tenien una forma pre-establerta de saber el que estava bé i malament, tenien el seu propi criteri apart.
    • Les percepcions eran una forta influència per a ells, ja que pensaven que la veritat depenia de la visió de cadascun, i que no hi havia una veritat absoluta.
  • 484 BCE

    Gòrgies

    Gòrgies
    • Les teories de Gòrgies es reduïen a res, és a dir: Res existia realment, si existia no es pot conèixer i si l'existent era conegut d'alguna manera, no es podia comunicar ni exposar al món.
  • 480 BCE

    Protàgores

    Protàgores
    • El principal principi de Protàgores citava l'estatus de l'ésser humà, o sigui que l'home era la mesura de tot, la qual era una frase molt dita per ell. Per Protàgores, aquesta frase sentenciava tres coses diferents, l'home la mesura i les coses, i mostrava a l'home com a un ésser concret
  • 469 BCE

    Sòcrates

    Sòcrates
    PENSAMENTS
    - El principal pensament de Sòcrates consistia a l'afirmació en què el bo era l'acció, però que el vici és ignorància.
    • "jo només sé que no sé res" era part de la seva filosofia i estil de vida que feia referència a la seva teoria sobre que el coneixement és humil.
  • 427 BCE

    Plató

    Plató
    • Els principis de plató envoltaven principalment crítiques al govern, com l'aristocràcia, que buscava que la màxima saviesa i que el màxim savi fos el líder.
    -La Timocràcia és el model de govern que fa culte al guerrer, el govern i l'honor
    • L'Oligarquia és el govern de molt poques persones, on només es busca al ric.
    • La Democràcia és el govern que pertany a molta gent a la vegada on no s'aprecien les lleis i es busca al més savi com a guia.
    • La tirania és un govern basat en l'esclavitud.
  • 342 BCE

    Epicur

    Epicur
    • Segons ell, el que està bé o malament de forma moral, prové del que fa una sensació bona o dolenta.
    • Donava molta importància a la saviesa, deia que era necessària per arribar a la felicitat.
    • Negava tota immortalitat que pogués tenir l'ànima, ja que estava composta per àtoms.
  • 323 BCE

    Hel.lenisme

    L'Hel·lenisme és un període de cultura que va començar amb Alexandre Magne. Consistia a absorbir diferents coneixements d'altres cultures com Egipte i Àsia per a implementar-los a la cultura grega antiga
  • 4 BCE

    Séneca

    Séneca
    El pensament filosòfic de Sèneca se centra en la recerca de la felicitat a través de la virtut moral. Considerava que la virtut i la raó eren l'únic camí cap a la veritable felicitat. Se centrava molt en la importància de controlar les emocions.
  • 430

    Agustí d'Hipona

    Agustí d'Hipona
    • És un filòsof tant racionalista com de fe que defensa la il·luminació i l'amor com a principal vi de coneixement, concepte de temps, etc. I una de les seves frases importants és el "creure per entendre",
  • Period: 430 to 1450

    FILOSOFIA MEDIEVAL

  • 1225

    Sant Tomàs d'Aquino

    Sant Tomàs d'Aquino
    D'Aquino va trobar una manera d'argumentar racional a través de la fe de Déu, argumentar que es pot arribar a deu mediant la fe i la racionalitat, i que hi hauria veritats a les quals només es poden arribar mediant la fe.
  • 1284

    Guillem d'Ockham

    Guillem d'Ockham
    Segons Occam, màxim exponent del nominalisme, les creacions de conceptes genèrics són una invenció humana per a poder ordenar les coses que sabem de l'univers d'una determinada manera.
  • Period: 1449 to

    FILOSOFIA MODERNA

  • René Descartes

    René Descartes
    • Se'l considera el pare de la filosofia moderna
    • Es qüestiona tot el que ha après, fins i tot la fiabilitat dels sentits.
    • Va arribar a una única veritat indubtable: “Penso, per tant, existeixo”. Això significa que si estàs dubtant una cosa, ha d'haver-hi un “jo” que pensa.
    • Posa a la raó com a mitjà per comprendre el món, marcant l’inici de la filosofia racionalista.
  • John Locke

    John Locke
    • El coneixement prové de l’experiència.
    • La ment humana és una tabula rasa (una pàgina en blanc) al nèixer.
    • Totes les idees es formen a partir de lo que vas vivint.
    • Va defensar drets individuals com la llibertat i la propietat.
  • Period: to

    FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA

  • David Hume

    David Hume
    • Defensa la idea de que tot el coneixement prové de l'experiència.
    • Criticava al principi de la causalitat. Per ell, la causalitat és una qüestió d’hàbit i associació d’idees, no una veritat verificable.
  • Immanuel kant

    Immanuel kant
    • El coneixement prové de l’experiència i de la raó.
    • Distingeix entre el món que percebem, i el món “real”, que és la realitat independent de la nostra percepció i és inaccessible per a nosaltres. Aquesta distinció explica que només podem conèixer les coses tal com es presenten, no com són realment.
  • Karl Marx

    Karl Marx
    Les principals crítiques que executava la seva obra anaven cap a la política, l'economia política i una crítica filosòfica per tal de donar explicacions al capitalisme.
  • Period: to

    Hermenèutica

  • Friderich Nietzsche

    Friderich Nietzsche
    • La voluntat era una font de poder, l'ésser humà estava fet per a superar les adversitats amb voluntat, el qual el fa més poderós.
    • La doctrina de Nietzsche és una teoria de valors que proposa que els humans han creat els valors de la vida i que diuen el que moralment està bé o malament.
    • També suggereix un retorn etern que consisteix a què tots els fets de la història són part d'un bucle i acabaran repetint-se moltes més vegades.
  • Sigmund Freud

    Sigmund Freud
    • Els seus pensaments es concentraven en la ment humana, els comportaments d'altres durant la nostra infantesa i les nostres experiències definien gran part de nostre jo adult.
    • Algunes de les seves característiques eren l'observació directa, els records infantils i les interpretacions.
  • Jose Ortega i Gasset

    Jose Ortega i Gasset
    • L'individu es defineix en relació amb el seu entorn social i històric.
    • Analitza l'ascens de les masses i adverteix sobre els perills de la uniformitat i la falta de reflexió en la societat moderna.
    • Defensa la importància de la raó i la responsabilitat individual com a forma de guiar la societat cap a un futur més conscient.
  • Martin Heidegger

    Martin Heidegger
    -Les teories de Heidegger se centren en el "ser" i en trobar-li un sentit.
    • El "ser" no consisteix només de temps, ja que el temps deriva d'una realitat que li donem nosaltres.
  • Hans-Georg Gadamer

    Hans-Georg Gadamer
    -Gadamer s'especialitza en una recerca de la veritat i els mètodes. En les seves obres ens emporta en un viatge on explica el que és realment la veritat i que volen servir d'inspiració.
  • Maria Zambrano

    Maria Zambrano
    • Uneix la filosofia i la poesia per comprendre la realitat de manera intuïtiva i emocinal, més enllà de la raó purament analítica.
    • Defensa que el coneixement no es limita a la lògica, sinó que la intuïció i la sensibilitat són necessaries per captar el sentit profund de l'existència.
    • Reflexiona sobre temes com la llibertat, l'exili i la solitud, influenciada per la seva experiència durant la Guerra Civil Espanyola.
  • Jean-Paul Sartre

    Jean-Paul Sartre
    • Per a Sartre, la llibertat és una cosa a la qual estem condemnats, i nosaltres tenim tota responsabilitat de les nostres accions.
    • La consciència dels humans (ser-per-a-si), és lliure i incomparable amb la dels objectes inanimats (ser-en-si).
    • Crítica a la negació de la llibertat d'un mateix i l'assumpció dels rols que la societat ens dona sense qüestionar-los.
  • Hannah Arendt

    Hannah Arendt
    • Pensa que el mal pot ser perpetuat per persones comunes que actuen sense reflexionar sobre les conseqüències morals.
    • Estudia per què es va permetre l'ascens de règims totalitaris.
    • Reflexiona sobre la importància de la llibertat, la responsabilitat política i l'acció pública, destacant la necessitat d'un pensament crític i actiu en la vida democràtica.
  • Period: to

    Escola de frankfurt

  • Jürgen Habermas

    Jürgen Habermas
    • Defensa que la comunicació racional és necessària per a la comprensió mútua i per resoldre conflictes socials.
    • Defensa la participació ciutadana en el debat polític com a pilar de la democràcia deliberativa.
    • Critica les estructures de poder que impedeixen una veritable comunicació.
  • Period: to

    Existencialisme