-
Period: to
Regnat Carlos II
-
Tractat de Rijswijk
Aquest tractat de pau va posar fi a la guerra dels Nous Anys, que van veure enfrontades a França contra Espanya, Anglaterra, els Països Baixos i el Sacre Imperi Romanogermànic. Aquest tractat va ser signat a la localitat de Rijswijk (Holanda) en dues parts. La primera el 20 de setembre de 1967, entre França i Espanya, Anglaterra i els Països Baixos, i la segona el 30 d'octubre de 1967 entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic. -
Period: to
Regnat Felipe V
-
Guerra de successió espanyola
La guerra de Successió era un conflicte internacional, però també un conflicte civil, perquè mentre que la Corona de Castella i Navarra es mantenien fidels al candidat borbònic, la major part de la Corona d'Aragó, especialment pel temor de la burgesia i la noblesa a perdre els seus enormes privilegis econòmics, va prestar el seu suport al candidat austríac. Les tropes felipistas van obtenir el control sobre Aragó i València després de la batalla d'Almansa (1707). -
Tractat d'Utrecht
En 1711 l'arxiduc Carles va ser triat emperador de Sacre Imperi. Les potències europees, impactades per l'excessiu poder dels Habsburg, van signar aquest mateix any el Tractat d'Utrecht. Espanya va perdre les seves possessions a Europa, però va conservar els territoris metropolitans i d'ultramar, excepte Gibraltar i Mallorca, que van passar a les mans de Gran Bretanya. No obstant això, Felipe va ser reconegut com a legítim rei d'Espanya per tots els països. -
Period: to
Regnat Carlos III
-
Guerra anglo-espanyola
El monarca espanyol es va veure obligat a prendre part en la guerra després de l'ocupació britànica d'Hondures i la pèrdua de la colònia francesa de Quebec, la qual cosa va requerir la intervenció espanyola en el conflicte per a frenar l'expansionisme britànic per Amèrica. En 1761 es va signar el Tercer Pacte de Família i Espanya va entrar en el conflicte bèl·lic. La guerra va acabar amb la Pau de París de 1763. Espanya va cedir a Gran Bretanya territoris recuperant l'Havana i Manila. -
Period: to
Regnat Carlos IV
-
Abdicacions de Baiona
Les abdicacions de Baiona van tenir lloc el 5 i 6 de maig de 1808 a la ciutat francesa de Baiona. És el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte. L'emperador francès, poc després, va cedir tals drets al seu germà José Bonaparte, qui va regnar amb el nom de Josep I. -
Period: to
Regnat Ferran VII
El seu regnat està dividit en dues parts, encara que la primera va durar molt poc, concretament des de març de 1808 fins a maig del mateix any. I la segona des de l'any 1814 fins al dia que va morir. -
Manifest dels perses
L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València. -
Trienni liberal
Després de diversos pronunciaments per fer que el Rei acceptés la Constitució, Riego va tenir èxit i va inaugurar un parèntesi liberal de 3 anys, on es va restablir la Constitució de 1812.
Es van formar les Corts amb dos grups principals: Exaltats i Moderats (doceañistes). -
Period: to
Regnat Isabel II
Va ser reina gràcies a la derogació del Reglament de successió de 1713 per mitjà de la Pragmàtica Sanció de 1830. Això va provocar la insurrecció de l'infant Carles María Isidro, germà de Ferran VII i oncle d'Isabel II, qui, secundat pels grups denominats "carlistes", ja havia intentat proclamar-se rei durant l'agonia de Fernando. -
Nova Constitució
En aquesta nova constitució es fa una reforma de l'Estatut Reial, s'estableix una sobirania conjunta entre rei i corts i el sufragi censatari i es formen dos grans grups polítics, els moderats i els progressistes (partit demòcrata). -
La Gloriosa
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya el setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic (1868-1874). -
Mort del General Prim i abdicació d'Amadeo de Savoia
El General Prim va ser el principal impulsor per escollir com a nou rei al príncep italià Amadeu de Savoia. El regnat d'Amadeu I va ser el primer intent en la història d'Espanya de posar en pràctica la forma de govern de la monarquia parlamentària. La mort del General Prim a causa d'un atemptat va ser la principal causa del fracàs de l'intent de monarquia parlamentària, ja que això va trencar la cohesió entre els diferents grups i el nou monarca va abdicar per la dificultat de la situació. -
Period: to
Regnat Amadeo de Savoia
-
Proclamació Primera República
La I República serà proclamada l’11 de febrer de 1873 per unes Corts constituïdes en Assemblea Nacional i amb predomini dels radicals. Va durar 11 mesos i va tenir 4 presidents: Estanislau Figueras, Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. -
Period: to
Primera República
-
Restauració borbònica
Etapa política de la història d'Espanya que es va estendre entre el 29 de desembre de 1874 i el 14 d'abril de 1931. El nom al·ludeix a la recuperació del tron per part d'un membre de la Casa de Borbó, Alfons XII, després del parèntesi del Sexenni Democràtic. Va ser un sistema fonamentat en la Constitució de 1876, caracteritzada per una estabilitat institucional i la construcció d'un model liberal de l'Estat. -
Period: to
Regnat Alfons XII
-
Period: to
Regnat Alfons XIII
-
Guerra hispà-estatunidenca
La guerra hispà-estatunidenca va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar a Espanya i els Estats Units. Es va dur a terme entre abril i agost de 1898, en intervenir els Estats Units en la guerra d'Independència cubana (1895-1898). La derrota d'Espanya i la consegüent pèrdua de les seves últimes colònies d'ultramar van donar lloc a Espanya a l'expressió "Desastre del 98". -
Cop d'estat
El capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, es va revoltar contra el Govern i va donar un cop d'estat. El problema del Marroc i el paper de l'exèrcit en la contesa van poder constituir l'últim detonant de la revolta. El 14 de setembre, el Govern legítim va demanar al rei la destitució immediata dels generals revoltats i la convocatòria de les Corts Generals, però el monarca no va donar suport a la mesura i el Govern va haver de dimitir. Va ser nomenat president del Govern pel rei. -
Period: to
Dictadura Primo de Rivera (regnat Alfons XIII)
-
Pacte de Sant Sebastià
Niceto Alcalá Zamora va representar al republicanisme conservador en el Pacte de Sant Sebastià, destinat a impulsar un moviment popular que enderroqués a la monarquia i instaurés un règim republicà. D'aquest pacte va sorgir un Comitè Executiu encarregat de dirigir l'acció republicana a Espanya, on Alcalá-Zamora va ser triat president. -
Reforma militar de Manuel Azaña
La reforma militar de Manuel Azaña va ser el conjunt de decrets aprovats entre abril i setembre de 1931 pel Govern Provisional de la Segona República Espanyola i les lleis posteriors aprovades per les Corts a proposta del ministre de la Guerra Manuel Azaña, càrrec que des d'octubre de 1931 va simultaniejar amb el de president del Govern, i l'objectiu del qual era modernitzar i democratitzar l'Exèrcit espanyol a més de posar fi a l'intervencionisme militar en la vida política. -
Period: to
Segona República
Un fet important va ser la Constitució espanyola, aprovada el 9 de desembre de 1931 per les Corts Constituents, després de les eleccions generals espanyoles de 1931 que van seguir a la proclamació de la Segona República. Va estar vigent fins al final de la guerra civil en 1939. -
Period: to
Dictadura militar de Francisco Franco
-
Moviment nacional
Nom que va rebre durant el franquisme el mecanisme totalitari d'inspiració feixista que pretenia ser l'única via de participació en la vida pública espanyola. El setembre de 1943, va donar ordres perquè els mitjans oficials es referissin a la Falange Espanyola (Tradicionalista i Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista), com un "moviment" i no com un partit. Així doncs, es va denominar de manera genèrica "Moviment Nacional" al conjunt d'organismes i mecanismes que componien el règim franquista. -
Period: to
Regnat Juan Carlos I
-
Transició espanyola
En els primers anys del seu regnat va tenir lloc la transició a la democràcia. El projecte del sector reformista de l'elit política franquista defensava la necessitat d'introduir canvis graduals en les lleis fonamentals perquè la nova Monarquia fos acceptada en el conjunt d'Europa. Juan Carlos va nomenar el juliol de 1976 al franquista reformista Adolfo Suárez nou cap del Govern perquè portés endavant el procés de transició a la democràcia sense que es produís cap ruptura amb el règim anterior. -
Regnat Felipe VI
Va ser proclamat rei el 19 de juny de 2014 davant les Corts Generals, després de fer-se efectiva l'abdicació del seu pare. És el tercer fill del matrimoni format pels llavors reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofía. Posseeix la prefectura de l'Estat i el comandament suprem de les Forces Armades.