-
Period: to
Procès d'independència en les colònies americanes
S’inicia un procés d’independència en les colònies americanes en aquest període Espanya va perdre els seus territoris d’ultramar excepte; Cuba, Filipines i Puerto Rico (territoris que va perdre el 1898) -
Guerra dels deu anys
Fou la primera guerra d'independència cubana contra les forces reialistes espanyoles -
Associació Jove Catalunya
Associació Jove Catalunya impulsà la creació de les publicacions; La Gramalla (1870), La Renaixensa (1871) -
Manifest de Sandhurst
Canovas aconsella al príncep que es formés a l'acadèmia militar de Sandhurst i va redactar ell mateix el manifest el qual reclama el dret hereditari de la monarquia i la presenta com a únic mitjà per assolir l'estabilitat política basada en l'ordre, la propietat i la monarquia dins d'un estat liberal. -
Period: to
Restauració borbònica
Canovas organitza un sistema de govern basat en una monarquia liberal representada per Alfons XII i en uns torns pactats. Tot i l'aparença democràtica, el sufragi era censatari, sobirania compartida entre el monarca i les corts i el procès electoral es basava en frau. Dos partits: conservador: Canovas del Castillo i progressista: Práxedes Mateo Sagasta -
Period: to
Regnat d'Alfons XII
El sistema de govern amb bipartidisme prioritzava mantenir la monarquia per assolir estabilitat
S'arracona el nacionalisme polític català i manté un interès important en l’organització territorial que ve definida pel Codi de Comerç i per el Codi Civil. Altres mesures restrictives foren, la llibertat de càtedra (expulsió de professors universitaris que no fidelitzaven amb el govern), la llei d’impremta 1879 la qual estableix la censura, la llei electoral 1878 que estableix el sufragi censatari -
Constitució de 1876
Defineix l'estat com:
-Monarquia parlamentària: la corona es inviolable i al rei li correspon el poder executiu.
-Les corts són bicamerals
-Es reconeixen drets i deures individuals
-L'estat es confessional catòlic. L'església controla l'educació i participa en la vida pública
-Sufragi censatari
-La constitució deixa fora del sistema a republicans, carlistes i nacionalistes -
III Guerra Carlina
Una de les primeres accions del govern va ser pacificar el país després de la III Guerra Carlina -
Pau Zanjón
Es signa la Pau de Zanjón que posa fi a la insurrecció cubana -
Centre Escolar Catalanista
Centre Escolar Catalanista 1878 -
Primer Congrés Catalanista
Primer Congrés Catalanista 1880 l’objectiu és debatre l’ideari català del qual sorgeixen propostes per fundar una acadèmia de la llengua catalana i per reactivar el dret català. -
Centre Català
Centre Català impulsat per Valentí Almirall 1882. El primer president fou Frederic Soler -
Segon Congrés Catalanista
Segon Congrés Catalanista 1883 -
Memorial de Greuges
Aquest text va dirigit al monarca Alfons XII l’any 1885 redactat per una comissió formada entre d’altres per Valentí Almirall i Àngel Guimerà. Es tracta d’un manifest de caràcter polític en el qual es defineixen els trets diferencials de la identitat catalana des d’un punt de vista laic i progressista. -
Period: to
Regència de Maria Cristina
Davant la mort del monarca la seva segona esposa Maria Cristina d’Habsburg assumeix la regència amb el suport dels partits dinàstics i la signatura del Pacte del Pardo 1885. Es tracte de mantenir la monarquia en la figura de la regent embarassada del futur Alfons XIII. La monarca va atorgar poder als Liberals presidits per Sagasta en el que es coneix com el Parlamento Largo que consolidà el sistema.
Es va aprovar la Llei de Comerç, el Codi Civil, i finalment el 1890 el sufragi universal masculí. -
Escissió del catalanisme polític
En el si del Centre Català i degut a postures contraries front el projecte de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 (Valentí Almirall es mostra contrari a dur a terme aquest esdeveniment a la ciutat de Barcelona) es produeix una escissió ideològica dins de l’entitat. Apareix una nova organització política La Lliga de Catalunya 1887 amb un caire conservador de valors tradicionals, polítics i econòmics. -
Missatge a la Regent
Text polític ideològic de caire conservador dirigit a la Regent Maria Cristina l’any 1888 per part de la Lliga Regionalista. En aquest document es fa evident la demanda d’instaurar un sistema autonòmic i reclama el codi civil català.
El catalanisme progressista liderat per Valentí Almirall i Joan Mañé i Flaquer s’oposaren aquest manifest el qual no veien integrador i heterogeni per a tot el ventall catalanista. -
Codi Civil
Des del govern central hi ha la intenció d’uniformitzar el Codi Civil Espanyol. Davant aquest fet, la postura del catalanisme és d’oposició i de demanda del reconeixement de punts del Codi Civil Català. La campanya liderada per Lliga de Catalunya van aconseguir revocar el text i deixar de banda l’article 15. Va lligat amb la demanda feta en text Missatge de la Regent. Es considera la primera victòria del catalanisme. -
Unió Catalanista
Unió Catalanista 1891. Entitat de caràcter polític que té per objectiu defensar els interessos de Catalunya. Liderat per Narcís Verdaguer fou important en la defensa del Codi Civil. -
La Lliga Regionalista I
Dins del model polític de la Restauració (bipartidisme, caciquisme, frau electoral...) afegit amb la crisi colonial (Cuba i Filipines) L’estat central cau en el descrèdit. Els joves catalanistes (classes mitjanes urbanes i industrials) formats a la Universitat prenen el relleu en el lideratge polític. Enric Prat de la Riba, Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch, Francesc Cambó més el Dr, Bartomeu Robert i Ángel Guimerà. -
La Lliga Regionalista II
1901 es presenten a eleccions per diputats a les Corts amb una candidatura conjunta la dels Quatre President van guanyar la circumscripció de Barcelona. Aquesta mínima representació a Madrid suposa un triomf i posa en marxa la Plataforma electoral que es va denominar Lliga Regionalista. A Nivell municipal a Barcelona no va poder superar els republicans radicals dirigits per Lerroux. -
Bases de Manresa
Base ideològica per a la Constitució Regional de Catalunya redactada dins de l’entitat Unió Catalanista la presidència de la qual era a càrrec de d’Enric Prat de la Riba i formava part l’advocat Narcís Verdaguer. Els dies 25, 26 i 27 de març de 1892 es va celebrar a Manresa una assemblea per tal d’aprovar aquestes Bases ideològiques. El document proposava una reorganització de les relacions entre Espanya i Catalunya en les quals s’atorgaria una amplia lliurat política i econòmica al Principat. -
Guerres colonials II
La pacificació dels territoris es portat a terme per Martínez Campos i Valeriano Weyler i amb l’objectiu d’exterminar als insurrectes. Sagasta envia a Ramon Blanco per tal de decretar l’autonomia i una amnistia política. La mesura arriba tard ja que els EEUU han decidit intervenir en el problema. La política expansionista i els interessos econòmics dels EUA pressionen a Espanya buscant una solució diplomàtica però l’affaire del cuirassat Maine fou el pretext per declarar la guerra a Espanya -
Guerres colonials
1895-1898 Cuba i 1896-1898 Filipines Els EEUU té interessos comercials sobretot en les exportacions de sucre producte del qual Cuba és el principal exportador i manté un monopoli amb Espanya. Més la posició geoestratègica de la illa són motius suficients per donar suport als moviments insurrectes. 1895 José Martí organitza una guerra de guerrilles que junt amb les epidèmies i el clima genera moltes baixes en l’exèrcit espanyol. -
Assassinat de Cánovas
-
Missatge al Rei dels Hel·lens 1897
Es tracta d’un document lliurat al cònsol de Grècia i adreçat a Jordi I per part de destacats intel·lectuals en el qual se’l felicita per l’enviament de forces expedicionàries gregues a Creta per ajudar a la insurrecció contra la dominació turca.
El fet va ser considerat com acte de separatisme per les autoritats espanyoles. -
Pèrdua de l'Imperi colonial
La pèrdua de l’Imperi colonial té grans repercussions polítiques i econòmiques a banda de les moltes pèrdues humanes. Implica un desprestigi internacional, un desastre i vergonya nacional. La crisi política i cultural queda reflectida en el moviment Regeneracionista proposat per la Generació del 98 i tots els intel·lectuals que el signen. -
Tractat de París
Suposa la pèrdua de Cuba, Filipines, Puerto Rico i l'Illa de Guam. -
Period: to
Crisis de la Restauració
-
Tancament de Caixes I
Davant la reforma tributària del govern i l’anunci de nous impostos per tal de recuperar la malmesa economia espanyola després de les Guerres Colonials s’inicià un moviment de protestes.
La premsa instaven a la desobediència civil. Els industrials i comerciants catalans amb el suport dels gremis junt amb les patronals varen donar suport a la proposta recolzats per l’alcalde de la ciutat de Barcelona Dr. Bartomeu Robert. -
Tancament de Caixes II
Davant aquest insubmissió en el pagament d’impostos per part dels catalans el president del govern central Sivela que formava govern conjuntament amb Polavieja veuen necessària la
intervenció del Ministre de la Guerra (el propi Polavieja) en marxa embargaments, censura de premsa, suspensió de la Lliga Catalanista, detencions i empresonaments i la declaració d’Estat de Guerra. -
Tancament de Caixes
Davant d’un increment impositiu per tal de saldar els deutes de la
guerra s’inicia una mobilització social de desobediència civil. El batlle de Barcelona Dr. Robert no reclama els nous impostos i afavoreix la Vaga General. Davant aquests fets el govern respon amb la suspensió de les garanties constitucionals (Governador Civil i Capità General) amb la proclamació d’un Estat de Guerra i una gran repressió política i socials -
Forces de l'oposició I
SOCIALISTES
1899 PSOE Inicia l’acció política amb aliances electorals.
UGT liderada per Largo Caballero. Augment del número d’afiliats.
1919 Internacional marxista. Escissió amb el triomf de la Revolució Russa. Els sectors bolxevic- leninista es crea el PCE 1921. L’òrgan d’expressió del partit és la publicació El Comunista.
I Congrés i II Congrés (amb el cop d’estat de Primo de Rivera es clausuraran els locals, els partits, les publicacions i prohibiran congressos) -
Forces de l'oposició II
ANARCOSINDICALISTES
1902 Vaga General Les reivindicacions són la reducció de la jornada laboral i l’augment salarial. 1907 CNT sindicat anarquista
• Independència del proletariat front la burgesia. No a l’estat
• Apoliticisme. Abstenció electoral.
• Pacifisme. No a la I Guerra Mundial i a qualsevol guerra.
• Enderrocar el capitalisme.
o Vagues
o Boicots
• Vaga general revolucionària. Per posar fi a l’estat i al capitalisme. -
Partit Liberal Conservador
Francisco Silvela formació d’un govern reformista amb la incorporació del General Camilo Polavieja i del catalanista Duran i Bas.
Projecte de descentralització política donant pes a les regions -
Forces de l'oposició III
REPUBLICANS
1903 Unificació amb inclusió d’alguns sectors del catalanisme.
• Unió Republicana de Nicolàs Salmeron
• Partit Republicà Radical. Lerroux CARLINS
Jaume de Borbó 1909. Es posiciona com a Germanòfil durant la I Guerra Mundial.
Partido Católico Tradicionalista . Juan Vázquez Mella.
Moviment Requeté. Paramilitar ( nom carlins de Navarra) Inclou carlins País Basc i de Catalunya. -
Partit Liberal Conservador II
Alfons XIII proposa renovació en lideratge de partits dinàstics. Es manté el torn pacífic de govern, el frau electoral, i les tupinades.
• Partit Liberal Conservador. Maura
• Partit Liberal Progresista. José Canaleja
Maura des del govern proposa la Revolució des de dalt com a reforma de canvi polític amb la finalitat d’impedir revoltes populars i acabar amb el caciquisme. L'objectiu és ampliar la base social dels partits per minimitzar el caciquisme i afavorir l’entrada de nous afiliats. -
Fets del Cu-Cut
-
El moviment de Solidaritat Catalana I
25 de novembre 1905 fets del Cu-cut. La seu del setmanari satíric més el de la Veu de Catalunya i el despatx del portaveu de la Lliga Regionalista van ser assaltats per oficials de l’exèrcit (arran d’una publicació del primer) destrossant les instal·lacions a crits de Viva España! I Viva el Ejército espanyol! Aquests fets varen generar protestes polítiques i el carrer es va radicalitzar -
El moviment de solidaritat Catalana II
Festa de l’homenatge que va culminà amb una gran manifestació la premsa parlava de 200.000 participants.
La Lliga Regionalista s’atribueix l’èxit i el comitè organitzador de la manifestació passa a denominar-se Comitè de la Solidaritat Catalana que agrupava totes les forces polítiques exceptuant els republicans radicals de Lerroux. Es presentaren a eleccions provincials, esdevenint un èxit en les generals. Tot i així, els diputats solidaris representen un minoria davant el bipartidisme polític. -
Setmana tràgica
Davant del conflicte armat colonial del Rif (Marroc) es demana formar una nova lleva.
Bona zona negoci. A banda que la seva defensa significaria retornar a l’exèrcit el prestigi perdut a Cuba i Filipines.
El seu coneixement del territori i la geografia muntanyosa portaren a la massacre.
Per tal d'assolir el control de la zona es varen mobilitzar els reservistes i cridar noves lleves la qual cosa va suposar una protesta i una mobilització de la població en contra d’aquestes mesures. -
Lerroux i la Setmana tràgica
Lerroux enaltí la protesta amb discursos demagògics antimilitaristes, afegint el rebuig social i cultural a l’església.
La població es mobilitzà amb barricades al carrer, crema de centres eclesiàstics, saqueig, incendis i aldarulls arreu de la ciutat.
L’estat va respondre amb una forta repressió declarant l’estat de guerra. Les protestes front la repressió va suposar la caiguda del govern de Maura i el descrèdit del Lerrouxisme. -
Catalanisme a la Setmana Tràgica
El catalanisme es va haver de reestructurar ja que la Lliga Regionalista patí un retrocés
electoral al ser acusada de donar suport a la repressió. I la coalició de Solidaritat Catalana es va desintegrar. -
Partit Liberal Progressista
1910 José Canalejas. Vol acostar-se a les classes populars després dels fets de la Setmana tràgica.
1912 Assassinat de José Canalejas suposa en part la fi del projecte renovador. -
Mancomunitat de Catalunya
Unió de diputacions provincials a partir de la proposta de govern d’Antoni Maura en un projecte
de llei d’administracions locals per tal de superar la crisi colonial i agilitzar l’administració.
L’obra de la Mancomunitat
• Abril 1914 – agost 1917 Enric Prat de la Riba
• Fins 1923 Puig i Cadafalch (cop d’estat Primo de Rivera)
• Alfons Sala des de 1925 fins la seva desintegració (Ditadura de Primo de Rivera) -
Period: to
El Pistolerisme
Es mantenen les reclamacions obreres. La patronal funda el Sindicat Lliure per restar força al moviment obrer. Aquest sindicat amb el suport de les autoritats i de la policia va llogar pistolers per tal d’assassinar als líders obrers.
Per altra banda, grups vinculats a la CNT atemptaven contra els amos, els encarregats i les forces de l’ordre.
La patronal a Barcelona va dur a terme una dura repressió contra els sindicalistes i una protecció del pistolerisme. -
Impacte i Guerra Mundial
La I Guerra Mundial enfronta les potències aliades (Gran Bretanya, França i Rússia) front
(Alemanya, l’Imperi Austro-hongarès). -
Crisi del 1917
Espanya es declarà neutral i es convertí en la subministradora de productes agraris i industrials els primers anys. L’exportació de productes va suposar l’increment de preus al consum intern però no va anar associat a la puja de salaris de manera que les classes populars no podien accedir als productes bàsics. -
Fi del sistema de torn pacífic i formació de Govern de Concentració format per dinàstics i catalanistes de la Lliga Regionalista
La predisposició era per mantenir el programa de reformes, evitar un augment de la inflació i restablir l’ordre social però les diferències ideològiques entre ells ho feren inviable.
1918 – 1919 Catalunya defensa la seva autonomia i presenta a Madrid un Projecte d’Estatut d’Autonomia (formació d’un govern català i un parlament elegit per sufragi universal) El monarca i el govern es posicionen en contra fet que genera tensions amb Catalunya. -
Vaga revolucionària març 1917
Un manifest signat pels sindicats UGT i CNT en el qual es demana al govern aturar la pujada de preus i crida a la vaga general. La protesta pren un caire polític en el qual es reclama la fi de la monarquia i formar govern provisional amb corts constituents per implantar la república.
Es van produir incidents a Catalunya, País Basc, Madrid i Astúries. El comitè format per Largo Caballero i Julián Besteiro van ser detinguts i el govern va declarar la llei marcial després de tres dies d’aldarulls. -
La Vaga de la Canadenca
Es reclamava la jornada laboral de 8 hores, augments salarials i la readmissió dels acomiadats. L’empresa subministradora d’electricitat amb la vaga va suposar que el 70% de la indústria local no pogués treballar. La vaga va durar un mes i mig fins que s’acceptaren les reclamacions obreres. L’incompliment de l’alliberament dels detinguts fa fer que la vaga es reprengués i la patronal va portar a terme el tancament de les empreses locaut junt amb la repressió dels sindicats. -
Nou govern de concentració
Nou Govern de Concentració (Gobierno Nacional) Maura, Dato, Romanones, Alba, García Prieto, Cambó... No aconsegueixen l’estabilitat i han de prendre mesures d’excepció. Suspendre les Garanties Constitucionals i clausurar el Parlament. -
Desastre d'Annual
Les tribus rifenyes es mostraven rebels front l’ocupació espanyola i la permanència de l’exèrcit en la zona. El General Silvestre (relacionat amb el monarca) dur a terme un seguit d’intervencions per tal de controlar als rebels. En una de les ofensives baixes. El parlament ha d’aturar responsabilitats polítiques sobre el cas d’Annual i no desestabilitzar al monarca ni a l’exèrcit. Va suposar el contrari i tant l’exèrcit com el monarca eren propers a solucionar la crisi amb una dictadura militar. -
Directori Militar
Un govern dictatorial integrat exclusivament per militars i algun civil com José Calvo Sotelo (ministre d’hisenda) Les primeres mesures foren:
• Suspensió del règim constitucional
• Dissolució de les dues cambres legislatives
• Cessament de les autoritats civils
• Prohibició de partits polítics i sindicats
• Militarització de l’ordre públic
• Repressió de l’obrerisme radical
Creació: Unión Patriótica, tot i no tenir encara ben definit l’ideari si que tenia el suport social vers la dictadura. -
Period: to
Dictadura Primo de Rivera
El monarca junt amb militars i classes dirigents davant la conflictivitat socials, la crisi del Marroc, la corrupció i el frau electoral i les tendències separatistes donen suport a un cop d’estat que portés a una Dictadura Militar.
El Manifest del Cop d’Estat 13 setembre 1923, Primo de Rivera pretén una regeneració que acabi amb el caciquisme, la corrupció política i la inestabilitat social. Quan en realitat també acabà amb qualsevol procés que portés a una plena democratització del país. -
El Directori Civil
Els militars perden pes en el govern tot i que continuen sent-ne la base més important. A partir del 1925 coincideix amb una bona època econòmica, feliços anys 20. En agricultura promou el regadiu i crea les Confederacions Hidrogràfiques per tal d’aprofitar millors els recursos hídrics.
1929 Exposició Universal de Barcelona publicita els èxits econòmics de la dictadura i atreu a un sector de la burgesia catalana. Suposa la urbanització de la muntanya de Montjuïc i del seu entorn -
Crisi de la monarquia
1930 es produeixen mobilitzacions populars a favor de la democràcia. Es van reestructurar els partits polítics amb lideratges moderats i ideari republicà.
• Derecha Liberal Republicana. (antics monàrquics liberals) Niceto Alcalà Zamora i Miguel Maura
• Acción Republicana. Manuel Azaña
• Al Servicio de la República. José Ortega i Gasset -
Esquerra Republicana Catalunya ERC
Es fundà -
Period: to
Bienni Reformista
Presidència de l’Estat Niceto Alcalà Zamora i Presidència del govern Manuel Azaña
-Reforma religiosa: Estat no confessional. Llei de divorci, matrimoni civil.
-Reforma agrària: millorar les condicions de vida dels jornalers.
-Reforma de l’exèrcit: Creació d’un exèrcit professional i democràtic.
-Reforma de l’Estat Centralista. L’Estat permetia a les regions històriques accedir a l’Autonomia.
-Reforma educativa. Educació liberal i laica.
-Reforma laboral. millorar les condicions laborals. -
Period: to
Problemàtica dins del bienni reformista
-CRISI ECONOMICA Efectes de la Depressió 1929
-CONFLICTIVITAT SOCIAL La lentitud de les reformes genera impaciència entre els
treballadors i una oposició important per part de la patronal. Radicalització dels partits i sindicats d’esquerra ( CNT I UGT i Federació Nacional de Treballadors de la Terra) que fomenten la conflictivitat laboral (vagues generals i insurreccions pageses) -
Proclamació república
Primer a Eibar al País Basc i després a Catalunya on Lluís Companys (ERC) va proclamar la República catalana dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques. A Madrid el arribà la notícia i el Rei estava reunit amb polítics conservadors pensant en reprimir la manifestació popular d’eufòria pels resultats però veient la magnitud i des del Ministeri de Governació van proclamar la República. Aquella mateixa tarda el monarca va marxar de Madrid en direcció a Cartagena per anar a l’exili. -
Constitució de la II República
Cap d’estat o President de la República
• Poder Judicial independent
• Tribunal de Garanties Judicials: organisme creat per controla la constitucionalitat de les
lleis. El seu president era nomenat per les Corts i qualsevol persona o organisme si podia
adreçar per sol·licitar un dictamen.
• Una nova organització territorial
• Drets individuals i col·lectius: dret al treball, el sufragi universal (incorporant la dona
per primer cop), el divorci civil...
• Separació de l’Església i l’Estat. Art. 3 -
Reorganització de la dreta
Davant les reformes republicanes i la conflictivitat social l’oposició es reorganitza al voltant de partits conservadors tradicionals i de noves formacions.
• Centra dreta. Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux amb una base social de petits empresaris, comerciants i propietaris agrícoles
• CEDA Confederación Española de Derechas Autónomas liderada per José Maria Gil Robles.
• Renovación Española de Calvo Sotelo
• Comunió Tradicionalista (carlins)
• Grups feixistes JONS i FALANGE -
L’Estatut d’Autonomia de 1932
A Catalunya les eleccions generals de 28 de juny del 1931 les va guanyar ERC.
La dreta va organitzar mítings i manifestos contra el que considerava un Estatut molt pretensiós fent campanyes contra els productes catalans.
De fet, l’Estatut no encaixava amb la Constitució espanyola ja que aquesta definia:
• Una única sobirania espanyola
• Prohibia la federació de regions
• El castellà era l’idioma oficial -
Eleccions generals
En les quals voten per primer cop les dones. L’esquerra es presentava desunida mentre que la dreta tot el contrari. Dues forces polítiques van obtenir els millors resultats; el Partit Republicà Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles. La formació de govern va anar a càrrec del Partit Republicà Radical amb la promesa de rectificar les reformes fetes duran el bienni d’esquerres. -
Problemàtica del bienni negre o de dretes
Conflicte Rabassaires
El govern de la Generalitat continuava sent Republicà d’esquerres de manera que mantenia divergències importants amb el govern central de dretes. L’abril 1934 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de contractes de Conreu que garantia alspagesos rabassaires l’accés a la propietat de les terres de conreu.
• Revolució d’octubre 1934
Davant les pressions de la CEDA vers les mobilitzacions obreres varen exigir entrar a formar part del govern. I, Lerroux accedeix. -
Period: to
Bienni conservador o bienni negre
De manera que es va paralitzar la reforma agrària, es va aprovar un pressupost de culte al clero i es va dur a terme una amnistia per a l’exèrcit (Sanjurjo i col·laboradors de la dictadura de Primo de Rivera) Les Corts també varen paralitzar la proposta d’Estatut Basc.
Per altra banda, l’oposició es va radicalitzar tant el PSOE com la UGT liderada per Francisco Largo Caballero que propugnava la revolució social. Varen augmentar les vagues i conflictes sobretot l’any 1934. -
Cas Estraperlo
Tardor 1935 crisi de govern pel cas Estraperlo. Strauss i Perlowitz empresaris holandesos que mitjançant suborns s’havia instal·lat una ruleta trucada en diferents casinos. En aquest cas estava involucrat el president Lerroux.
Més altres casos de malversació de fons com el cas Nombela varen desestabilitzar el govern de Lerroux que va ser substitut per Gil Robles però Alcalà Zamora s’hi va negar i el mes de desembre va convocar noves eleccions legislatives pel febrer de 1936. -
Eleccions 1936
Davant les noves eleccions els partits catalanistes d’esquerres es van agrupar en un front comú. Front d’Esquerres.
Els partits de dretes varen constituir-se en l’anomenat Front Català d’Ordre (coalició organitzada per la Lliga) A la resta d’Espanya les dretes es varen agrupar com a Bloque Nacional
Front Popular 48%, les dretes 46,5%.
Manuel Azaña President de la República
Santiago Casares Quiroga cap de govern -
El cop d'estat
El clima de crispació afavoria a la dreta i a un sector important de l’exèrcit a organitzar un cop d’Estat contra la República.
Els militars rebels sota el comandament del General Mola van portar a terme un aixecament militar. El protagonisme va recaure en el sector africanista sota el comandament del General Francisco Franco.
El juliol un grup d’esquerres assassinà Calvo Sotelo. Aquest fet va accelerar el cop d’estat amb un insurrecció al Marroc el 17 de juliol. Sent l’inici de la Guerra Civil