-
Començament
A principi del segle XIX, la monarquia de Carles IV es va desprestigiar per les derrotes militars i també per la política exterior del primer ministre, Manuel Godoy. -
Period: to
Bloc 1- La Guerra del Francès i les Corts de Cadis.
-
Pau de Basilea
La pau de Basilea és un tractat que va haver de firmar Espanya, ja que es va veure derrotada en la guerra contra la França de la Convenció, declarada a causa de l'executació de Lluís XVI a mans dels revolucionaris francesos. -
Tractats de San Ildefonso
Gràcies al tractat de la pau de Basilea, va desembocar un canvi de política exterior que es va confirmar amb els tractats de San Ildefonso del 1796 i el 1800.
Així es va convertir en aliada de França, fet que va comportar l'enfrontament amb el Regne Unit. -
Tractat de Fontainebleau
Napoleó pretenia ocupar Portugal per afeblir els britànics i va signar amb Godoy el tractat de Fontainebleau (1807), que permetia a les tropes franceses travessar Espanya per arribar a Portugal. -
El Escorial
Degut al tractat de Fontainebleau van activar una conxorxa a l'octubre de 1807. -
Motí d'Aranjuez
El Motí d'Aranjuez va ocórrer entre el 18 i el 19 de març de 1808 pels carrers d'aquesta localitat madrilenya. El motí es va desencadenar en protesta per la política de Manuel Godoy.Aquest motí va provocar que Godoy fos substituït i Carles IV va abdicar en favor del seu fill Ferran VII. -
Period: to
Guerra del Francès
El trasllat de la família reial va provocar a Madrid una revolta popular el 2 de maig del 1808, que va anar seguida amb aixecaments a altres llocs.
Així va començar la Guerra del Francès.- Bàndols
Patriotes: Ferran VII- Fases
1809-1812: Tropes de Napoleó a Espanya.
1812-1814: Els francesos van ser derrotats definitivament a mans d'anglesos i espanyols. -
Josep Bonaparte
Napoleó va veure que la família reial espanyola estava en crisi els va convocar a la ciutat de Baiona, França, amb el pretext de fer de mediador, i els va forçar a abdicar a favor seu. Així, Napoleó, va nomenar com a rei d'Espanya al seu germà Josep Bonaparte. -
Tasca de les Corts de Cadis.
Durant la guerra, l'absència de la família reial va deixar a Espanya un buit de poder per això van sorgir juntes per organitzar la lluita.
Posteriorment, es va crear la Junta central Suprema i l'any 1810, les Corts generals i extraordinàries amb els seus grups.- Diputats liberals:Eren la majoria. Defensaven les reformes polítiques.
- Diputats absolutistes:Eren partidaris de mantenir l'Antic Règim.
- Alguns diputats procedents d'Amèrica:Estaven preocupats pels problemes colonials.
-
La Primera Constitució (PEPA)
Les Corts de Cadis van elaborar la Constitució del 1812, la primera de l'història d'Espanya, on van recollir els principis del liberalisme.- Afirmavem la sobirania nacional, és a dir, el poble tria al seu representant.
- Establia com a forma de govern una monarquia moderada hereditària.
- Adoptava la divisió de poders. Legislatiu: (Monarca i les Corts) Executiu: (Monarca) Judicial: (Tribunals)
- Establia la religió catòlica com a l'única de la nació espanyola.
-
El retorn de Ferran VII - Primera restauració absolutista.
Ferran VII va tornar a Espanya el març del 1814, i un grup de diputats absolutistes li van lliurar el Manifest dels Perses, que li suggeria que restituís la sobirania reial i poc després va abolir la Constitució del 1812 i va governar com a rei absolut.
Els liberals van ser perseguits. Moltes persones liberals van ser empresonades o es van exiliar i van mirar de pronunciar el liberalisme a través de pronunciaments. Aquestes insurreccions van fracassar i van executar i empresonar als seus líders. -
Period: to
Primera restauració absolutista.
Període de regnat en el qual va sorgir la primera restauració absolutista. Aquesta va acabar per culpa del pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego. -
Period: to
Bloc 2- Ferran VII El retorn a l'absolutisme.
-
El trienni Liberal
El 1820 va triomfar el pronunciament liberal dirigit pel tinent Rafael del Riego, que va proclamar la Constitució del 1812 a Las Cabezas de San Juan. El rei va haver de jurar la Constitució i alliberar als liberals.
Els problemes entre el liberalisme moderat i exaltat van ser molt llargs.- Liberalisme moderat defensava: Constitució i partidaris de les reformes.
- Liberalisme exaltat defensaven: Constitució i les reformes radicals.
-
Period: to
El Trienni Liberal
Període de regnat que va durar tres anys per culpa dels diferents problemes que va haver-hi durant l'època. -
La dècada absolutista 1.0
La restauració de Ferran VII com a monarca absolut va fracassar a causa que va coincidir amb una crisi interna greu i els liberals que van quedar van aprofitar per fer pronunciaments.
A tot això s'havia d'afegir un problema dinàstic, ja que les dones no podien governar per sobre d'un home i la descendent al tron era Isabel, per això es va promulgar la Pragmàtica Sanció.
Quan l'any 1833 Ferran VII va morir, la seva vídua, la reina Maria Cristina va fer una regència a la seva filla Isabel. -
La dècada absolutista 1.1 - La primera guerra carlina
A la vegada que Maria Cristina es va fer càrrec del govern, Carles de Borbó es va proclamar rei d'Espanya, i així es va desencadenar la primera guerra Carlina, que va enfrontar als liberals que defensaven a la futura reina Isabel i el carlí, que defensava l'absolutisme, el retorn a l'Antic Règim i el teniment dels furs. La guerra va acabar al nord amb la derrota carlina i la signatura del conveni de Bergera, i al Maestrat amb la caiguda de Morella. -
Period: to
La dècada absolutista
Aquesta dècada va començar gràcies als Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit, mandat per la Santa Aliança que defensava a Ferran VII.
Finalment, va acabar amb l'inici de la primera guerra carlina (1833). -
El triomf del liberalisme
Isabel II va heretar el tron amb només tres anys, això va provocar un període de regències. La primera que va fer la seva regència va ser Maria Cristina. El govern va voler mantenir l'absolutisme, però l'aixecament carlí va forçar la regenta buscar el suport del liberalisme, dividit en moderat i progressista. -
Libralisme Moderat
Moderats
* Sobirania: Compartida entre les Corts i el rei/na
* Sufragi: Centesari restringit.
* Poder legislatiu: Parlament bicameral.
* Poder executiu: Monarca. Nomena el govern
* Poder judicial: Tribunals i jutges.
* Atribucions del rei o la reina: Executar les lleis, dissoldre el Congrès, nomenar els senadors, dirigir la política exterior.
* Drets individuals: Limitats
* Confessionat: Estat confessional catòlic, sense llibertat de culte. -
Liberalisme progressista
Progressita
* Sobirania: Nacional
* Sufragi: Centesari més ampli.
* Poder legislatiu: Parlament unicameral.
* Poder executiu: Monarca. Nomena el govern
* Poder judicial: Tribunals i jutges
* Atribucions del rei o la reina: Executar les lleis, dissoldre el Congrès amb condicions, nomenar els senadors, dirigir la política exterior amb condicions.
* Drets individuals: Més amplis
* Confessionat: Estat confessional catòlic, amb llibertat de culte. -
Maria Cristina
Maria Cristina es va aliar amb els moderats, però les protestes populars van obligar a lliurar el govern als progressistes, que van aclarir la redacció de la Constitució del 1837 i van prendre mesures per posar fi a l'Antic Règim, com ara la desamortització de Mendizábal, el 1836.
Els enfrontaments entre moderats i progressistes es van traduir en pronunciaments, i això va accentuar la inestabilitat política.
L'any 1840, Maria Cristina va renunciar i va assumir la regència el general Espartero. -
Period: to
Bloc 3 - Isabel II i la constitució de l'estat liberal.
-
Constitució del 1837
La Constitució del 1837 va ser escollida durant un període de regència protagonitzat per Maria Cristina. Aquesta Constitució, entre els drets que llavors es van recollir, figuren la llibertat personal, la inviolabilitat del domicili, la llibertat d'expressió, les garanties penals i processals, el dret de petició, la igualtat l'accés als càrrecs públics i, per descomptat, les garanties del dret de propietat. -
La Dècada Moderada
El 1843, una subvenció liderada pel general Narváez va posar la regència d'Espartero. Isabel II va pujar al tron amb només tretze anys.
Durant els primers anys els únics encarregats en el govern eren els moderats:- El 1845 es va promulgar una constitució.
- L'estat es va organitzar de manera centralista.
-
Period: to
La Dècada Moderada
Dècada en la que els moderats tenien l'accés al govern. -
Constitució del 1845
L'any 1845 es va promulgar una constitució que establia la sobirania compartida entre la reina i les Corts, escollides per un sufragi molt restringit (0,8% de la població). També es van limitar alguns drets individuals, com la llibertat de premsa. -
Pronunciament de Vicálvaro
L'any 1854, el pronunciament de Vicálvaro va ser un pronunciament dirigit per O'Donnell i amb l'ajuda dels moderats i els progressistes, es va posar fi a aquesta etapa. -
El Bienni Progressista
Durant el Bienni Progressista hi va haver una gran activitat legislativa: la Llei de ferrocarrils del 1855, una constitució (1856) que no va arribar a ser promulgada, la desamortització de Madoz, que va afectar els béns de l'Església.
Una crisi econòmica, els conflictes socials i la lluita pel poder van posar fi al govern progressista -
Period: to
Bienni Progressista
Període de dos anys en el qual els progressistes van estar al poder gràcies al pronunciament de Vicálvaro, del general O'Donnell.Aquest període va acabar a causa d'una crisi econòmica, conflictes socials i per una lluita pel poder. -
Constitució del 1856 - "non nata"
La Constitució de l'any 1856 va ser també coneguda com a "non nata" perquè aquesta constitució mai va arribar a ser promulgada a causa d'un cop contrarevolucionari protagonitzat pel general Leopoldo O'Donnell que va posar fi al Bienni Progressista i va decretar la clausura de les Corts escollides l'any 1854. -
Moderats i unionistes
El 1854, O'Donnell va crear el partit centralista Unión Liberal, que es va alternar en el poder amb els moderats. Hi va haver estabilitat fins al 1864, i a partir d'aquest any la crisi econòmica es va accentuar. Des del 1866, progressistes i demòcrates van començar a conspirar contra Isabel II. -
Period: to
Moderats i unionistes
Període on els moderats van aconseguir el poder gràcies al general O'Donnell.Aquest període va durar uns dotze anys i va acabar, ja que els progressistes i els demòcrates van conspirar en contra d'Isabel II. -
Final del regnat d'Isabel II
Els últims anys d'Isabell II van estar marcats per malestars polítics, econòmics, socials...- Els problemes econòmics van impulsar revoltes al camp i a les ciutats.
- Els progressistes, els republicans i els demòcrates eren exclosos del poder i rebutjaven el conservadorisme dels governs.
- A causa de l'autoritarisme del govern, la burgesia i els militars es van distanciar del règim.
- En aquest context, la reina era cada vegada més impopular.
-
Pacte d'Oostende
El pacte d'Oostende va ser un pacte que van signar els progressistes i els demòcrates l'any 1866.
En aquest pacte van acordar de fer caure Isabel II i de democratitzar la vida política espanyola. El gener del 1868, la Unión Liberal es va sumar al pacte. -
La Revolució "La Gloriosa" del 1868
L'any 1868 va tenir lloc el pronunciament per deposar a Isabel II, liderat pels generals Serrano i Prim.
Aquesta revolució, coneguda com a la Gloriosa, va triomfar ràpidament i la reina va abandonar Espanya.Es va construir el govern provisional presidit per Serrano, que va convocar les Corts Constituents.
Les Corts van tenir diverses reunions i finalment van pactar una renovació de la Constitució, aquesta Constitució va ser publicada l'any 1869. -
Period: to
Bloc 4- El sexenni democràtic.
-
Constitució del 1869
Aquesta Constitució va ser un text constitucional de caràcter democràtic. Contenia una àmplia declaració de drets i reconeixia el sufragi universal masculí. La monarquia es va mantenir com a forma de govern i Serrano va ser nomenat regent fins que es triés un nou rei. -
Regnat d'Amadeu I
Les Corts van triar com a rei Amadeu de Savoia, que va arribar a Espanya poc després de l'assassinat del general Prim, defensor de la seva candidatura.Amadeu I va ser un rei democràtic, però va haver de fer front a l'oposició dels monàrquics alfonsins i carlins, l'Església i els republicans.Durant el seu regnat van esclatar la primera guerra per la independència de **Cuba i la tercera guerra Carlina.Amadeu I es va veure incapaç d'afrontar aquestes situacions i va abdicar. -
Period: to
Regnat d'Amadeu I
Regnat del rei Amadeu I també conegut com a Amadeu de Savoia.
Va ser un regnat curt, dos anys, però a la vegada va ser molt intens perquè va estar marcat per molts conflictes interns. Aquests van fer abdicar a Amadeu I, pel fet que es veia incapaç de poder solucionar-los. -
La Primera República
Després de l'abdicació d'Amadeu I, les Corts van proclamar la Primera República espanyola.
Van haver-hi quatre presidents:
Estanislau Figueras
Francesc Pi i Margall
Nicolás Salmerón
Emilio Castelar
Aquest període va estar marcat per tres conflictes, el moviment cantonalista , la guerra de Cuba i La tercera guerra Carlina En aquesta situació de caos, el general pavía va fer un cop d'estat i va dissoldre les Corts el 1874. -
Period: to
Primera República Espanyola
-
El retorn dels Borbó
El 1874, el general Martínez Campos va proclamar rei Alfons XII, fill d'Isabel II. D'aquesta manera va començar una nova etapa política, la **Restauració. Aquest va ser un període de notable estabilitat política.
El nou rei, partidari de la monarquia constitucional, va nomenar com a president del Govern Antonio Cánovas del Castillo, artífex del retorn dels Borbons.Cánovas va posar fi a la guerra Carlina i la guerra de Cuba i va crear un nou sistema polític. -
Pilars de la Restauració
- Una nova constitució: La Constitució del 1876.
- L'alternança en el poder dels dos grans partits.
-
Period: to
Bloc 5 - La Restauració.
-
Constitució del 1876
La Constitució del 1876 es va intentar que fos conciliadora. Per satisfer progressistes i demòcrates, s'hi va incloure una àmplia relació de drets i llibertats, i per satisfer els moderats s'hi va proclamar la sobirania compartida entre les Corts i el rei, i la confessionalitat de l'estat.
El dret de sufragi quedava pendent, ja que no s'hi concretava el sistema de votació. -
El bipartidisme i el torn de partits
L'exercici del poder va quedar en mas de dos únics patits polítics, que van acceptar la monarquia constitucional i la dinastia borbònica i es van anant alternant el poder de manera pacífica.
* Partit conservador liderat per *Antonio Cánovas del Castillo.
* **Partit lliberal liderat per Práxedes Mateo Sagasta.
Completaven el panorama polític altres grups que estaven exclosos d'aconseguir el pdoer: els republicans i els carlins -
Partit Liberal
El partit Liberal estava liderat per Práxedes Mateo Sagasta. Defensava la posada en marxa d'importants reformes socials. El 1890, durant un dels seus governs, es va aprovar el sufragi universal masculí. -
Partit Conservador
El Partit Conservador va ser liderat per Antonio Cánovas del Castillo. Era defensor de l'Església i de l'ordre social. -
Caciquisme i frau electoral
El monopoli del govern per part dels conservadors i liberals va ser possible per l'existència del caciquisme. El rei decidia primer quin partit formaria govern i després es falsejaven les eleccions quan era necessari per tal de que guanyés el partit triat.
* A les zones rurals, individus rics, compraven vots i els manipulaven o forçaven per fer que votessin el partit que convenia per formar el govern.
* A les ciutats, els cacics no tenien tant poder però si manipulaven els vots. -
Frau electoral - Caciquisme
El frau electoral deixava fora de l'activitat parlamentària dos grups cada vegada més representatius: els socialistes, liderats per Pablo Iglesias, i els nacionalistes i els regionalistes catalans, bascos i gallecs, tots contraris a l'estat centralitzat. L'anarquista era un altre corrent ideològic emergent, però el seu antipoliticisme el situava al marge de la política de partits.