-
Period: to
Restauració borbònica
La Restauració borbònica (1874–1931) va començar amb el cop de Martínez Campos que va restaurar la monarquia amb Alfons XII. Es va caracteritzar per certa estabilitat i un sistema liberal, tot i acabar amb la dictadura de Primo de Rivera. Finalitzà amb la proclamació de la Segona República. -
Pronunciament de Martínez Campos
Va posar fi a la Primera República i va restaurar la monarquia amb Alfons XII, iniciant la Restauració. -
Constitució de 1876
La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. -
Sistema del torn pacífic
El torn polític va ser un sistema de la Restauració en què els partits conservador i liberal s’alternaven al govern per garantir estabilitat. Es basava en la manipulació electoral mitjançant el caciquisme. Els principals líders foren Cánovas del Castillo i Sagasta. -
Setmana Tràgica de Barcelona
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. -
Dictadura de Primo de Rivera
La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera i Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII. -
Period: to
II República
La Segona República Espanyola va ser el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939, final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco. -
Proclamació de la Segona República Espanyola
La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931). -
Caiguda d'Alfons XIII
Alfons XIII d'Espanya (Palau Reial de Madrid, 17 de maig de 1886 - Villanueva Mesía, 28 de febrer de 1941) va ser rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941). Va ser fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. -
Constitució de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) va ser la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Revolució del 1934
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 va ser un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República. Aquest moviment va estar encoratjat des d'amplis sectors i per importants dirigents del PSOE i la UGT.
Els principals focus de la rebel·lió es van produir a Catalunya i a Astúries, on van tenir lloc els successos més greus. -
Eleccions generals de 1936
El 16 de febrer de 1936[1] es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser un conflicte entre el govern republicà i els militars sublevats liderats per Franco. Va causar una gran destrucció, repressió i la mort de centenars de milers de persones. La victòria dels franquistes va donar pas a una dictadura que va durar fins al 1975. -
Batalla de Madrid
El cop d'Estat del juliol del 1936 contra el govern de la Segona República espanyola, que va començar a la Guerra Civil, no va aconseguir triomfar a Madrid, cosa que portaria al fracàs de la revolta militar a tot el centre d'Espanya. -
Bombardeig de Guernica
El bombardeig de Guernica, el 26 d’abril de 1937, va ser un atac aeri de la Legió Còndor sobre la població basca durant la Guerra Civil. Va causar gran destrucció i impacte internacional com a símbol de la violència contra civils. Franco en va negar l’autoria, atribuint-la falsament als republicans. -
Batalla de l’Ebre
La batalla de l'Ebre va ser un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. -
Period: to
Franquisme
El franquisme va ser una dictadura autoritària liderada per Francisco Franco entre 1939 i 1975. Es basava en el control total de l’Estat, la repressió política i la col·laboració amb l’Església. No respectava la separació de poders i es va mantenir fins a la mort de Franco, quan començà la Transició. -
Caiguda de Barcelona
L’ofensiva de Catalunya (desembre de 1938 – febrer de 1939) va ser una campanya militar decisiva de la Guerra Civil en què les tropes franquistes van derrotar les forces republicanes. L’objectiu era ocupar Barcelona i controlar tot el territori català, que havia estat fidel a la República. La victòria franquista va marcar l’inici del final del conflicte. -
Cop d’estat del 17 i 18 de juliol de 1936
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
Period: to
Transició democràtica
La Transició democràtica espanyola, és el període entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens. -
Mort de Franco
El 14 d'octubre del 1975 va patir un infart, que va agreujar el seu deteriorament físic. Posteriorment, el 25 d'octubre se li va administrar l'extremunció i, des de llavors, va ser mantingut viu pel seu entorn intentant una solució successòria d'acord amb els seus interessos. Franco va morir, finalment, el 20 de novembre. -
Proclamació de Joan Carles I com a rei
La proclamació de Joan Carles I com a rei d'Espanya va tenir lloc el 22 de novembre del 1975 davant les Corts franquistes. -
Llei per a la Reforma Política
La Llei per a la Reforma Política (Llei 1/1977, de 4 de gener, per a la Reforma Política) va ser aprovada el 18 de novembre de 1976 per les Corts franquistes, rebent el suport de 435 dels 531 procuradors (81% a favor), i sotmesa a referèndum el 15 de desembre posterior, amb una participació del 77% del cens i un 94,17% de vots a favor. Tenia el caràcter de Llei Fonamental, sent l'última de les Lleis Fonamentals franquistes. -
Primeres eleccions democràtiques
Les eleccions generals espanyoles de 1977 se celebraren el dimecres, 15 de juny de 1977. Eren les primeres eleccions generals lliures després de la dictadura franquista. Quaranta-un anys després de les últimes eleccions generals a Espanya del 1936 tothom tornava a decidir el seu destí a les urnes. El partit més votat va ser la UCD i Adolfo Suárez serà nomenat president del govern. El PSOE es confirmà com a segona força més votada. -
Aprovació de la Constitució de 1978
La Constitució espanyola actual va ser aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d'Espanya el 27 de desembre de 1978, essent la novena constitució de l'Estat espanyol.