-
Period: to
Regnat de Carles IV
Es el rei de España, monarca absolutista que governava España en el moment que napoleón arriba. -
Tractat de Fontainebleau
Signat amb Napoleó, va permetre el pas de les tropes franceses per la Península amb la falsa promesa que es reapartirien el regne de Portugal. -
Motí d'Aranjuez
Aquesta revolta va esclatar perquè Godoy va ser assenyalat com un principal culpable de la situació d'Espanya.
Ferran VII va obligar a abdicar el seu pare ia destruir el primer ministre. -
La batalla de Bailèn
Va representar una severa derrota per a Napoleó i va suposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera, on van viure en condicions pèssimes -
Les guerrilles
Petits grups d'homes armats, aprofitant-se del coneixement del terreny, paraven emboscades als soldats francesos. La guerra de guerrilles és una lluita de desgast, al llarg termini, en què es busca desmoralitzar l'enemic. -
L'alçament del 2 de maig
La població de Madrid es va alçar contra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades. La repressió que va seguir els fets va ser molt dura. -
La guerra dels francés
Va ser una guerra bèl·lica entre Espanya i el primer imperi Francès. Es va iniciar amb l'arribada de les ttropes Napoleòniques i va finbalitzar amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Josep Bonaparte
Amb tot, s'havia generalitzat a España i Godoy va ser assenyalat com a principal culpable de la situació, de una revolta: El Motí d'Aranjuez. -
Period: to
Regnat de Josep I
El regnat de Josep I va coincidir amb la guerra del Francés i amb el rebuig de gran part de la població espanyola, que el veia com un rei imposat i forà. -
Els setges
Algunes ciutats van oposar-se a la presència dels exèrcits francesos i els van negar l'entrada. La resposta va ser sotmetre-les a setges llargs i cruents. Saragossa en va patir dos, en el primer dels quals va destacar la figura mítica d'Agustina d'Aragó. Girona també va ser vícitima de diversos setges. -
Les corts de Cadis
La Junta Suprema va convocar les Corts de Cadis amb la finalitat de dotar Espanya d'una constitució. L'any 1812 les Corts van aprovar una de les constitucions més lliberals i avançades, per l'època, de la història d'Espanya. -
La constitució
Reconeixia la sobirania nacional, la igualtat, entre els ciutadans, la separació de poders i el dret a l'educació, entre d'altres. Espanya passava a ser una monarquia constitucional. Malauradament, quan Ferran VII va retornar de l'exili, la va abolir. Tornaven així els temps foscosos de l'absolutisme. -
La batalla de Vitòria
Les tropes aliades, encapçalades pel britànic Wellington, van vèncer l'exèrcit francès en el que es considera la retirada definitiva de la Península. -
Victòria de San Martín a Chabuco
-
Period: to
El trienni liberal a Espanya
Un grup de militars encapçelats per Riego, va fer un cop d'estat i va instaurar un règim liberal que va durar 3 anys, ja que el rei no va parar de conspirar fins que va restaurar un altre cop l'absolutisme amb l'ajuda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit reclutat per la Santa Aliança. -
Virregat de Nova Espanya
Mèxic i l'Amèrica Central, els diferents grups insurgents van aconseguir la independencia.
El país resultant va tenir seriosos problemes de governabilitat i va acabar dividit en molts petits estats, sobretot a l'Amèrica Central. -
Simon Bolívar
Va ser l'artífex de la independencia del virregnat de Nova Granada -
Virregnat de Nova Granada
Malgrat els intents de Bolívar fer una confederación la Gran Colombia, al final el virregnat va a quedar dividir en tres estats: Venezuela, Colombia i l'Equador -
Proclamació de la independència del Brasil
-
La batalla d'Ayacucho
Va posar fi a la dominació espanyola al Perú. -
Period: to
El general Pavía
Va derrocar la primera república i va possibilitar el retorn dels Borbó al tron d'Espanya. -
Period: to
Els carlins
La divisió entre carlins i liberals va desembocar en una guerra civil que va acabar amb la victòria dels isabelins. -
Period: to
La monarquia constitucional d'Isabel II
El regant d'Isabel II va estar farcit de canvis de governs, de constitucions, cops d'estats militars i de tot tipus de tensions que van impedir la consolidació d'un règim liberal similars als que havien triomfat a Europa. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
-
Mendizábal
Juan Álvarez de Mendizábal (funcionari) va posar en marxa un procés de requisició forçosa dels béns de l'Església Catòlica, amb l'objectiu de fer front als elevats costos que suposava la guerra contra els carlins i com últim recurs per alimentar les malmeses arques públiques de l'estat espanyol una vegada perdudes les colònies a Amèrica. Tots aquells béns serien després venuts en subhasta pública per sanejar els comptes de l'estat.
Això es coneix històricament com la desamortització Mendizabál. -
Period: to
La segona guerra Carlina
La guerra entre els carlins i liberals va desmbocar entre una guerra civil(1833-1840) que va acabar amb la victoria dels isabelins. -
Madoz
La desamortització que va fer Pascual Madoz va començar el 1855 i que es va perllongar pràcticament fins als mateixos començaments de segle XX. Es va completar la desamortització eclesiàstica i es van requisar dels béns estatals i municipals, especialment les terres comunals. -
El sexenni democràtic
Un nou pronunciament militar aquest cop encapçalat pels generals Prim i Serrano va enderrocar la monarquia. -
Period: to
Amadeu I
-
Period: to
La tercera guerra Carlina
Es va desenvolupar a Catalunya, el País Basc i Navarra van tenir una forta presencia carlina.
You are not authorized to access this page.
