-
Mort de Carles II
Mort de Carles II sense descendència, que dona lloc a la guerra de Successió entre el partidari borbó Felip d'Anjou i el partidari Austríac Carles d'Habsburg. -
La batalla d'Almansa
Batalla d'Almansa entre les tropes borbòniques i les tropes austríaques. Amb una victòria indiscutible per part dels borbons. -
Mort de Josep I, emperador d'Austría
Amb la mort de l'emperador Josep I, la corona passa a l'arxiduc Carles i aquest deixa de tenir interès en governar Espanya. -
Fi de la guerra de Successió
Fi de la guerra de Successió, declarant a Felip V rei d'Espanya i perdent uns quants territoris espanyols a Europa. -
Asseig a Barcelona
Felip V considera que la Corona d'Aragó l'ha traït i per tant la reconquista assetjant-la. Finalment i després de molta oposició, es fa amb Barcelona. -
Decret de Nova Planta
Després de reconquistar Catalunya, Felip V va imposar el decret de Nova Planta per castigar la nació per suportar al partidari contrari. El decret de Nova Planta declarava que:
- S’havien d’abolir les corts i el consell d’Aragó
- Es posaria persones amb caràcter militar a governar els diferents territoris
- S’eliminaria tot el sistema electiu de la Corona
- No s’hauria de fer servir el català com a llengua vehicular tant a l’educació com a l’àmbit públic i formal. -
Carles IV arriba al tron
el regnat de Carles IV va ser caracteritzat per Godoy i per la Revolució Francesa -
Inici de la Revolució Francesa
L'inici de la Revolució Francesa fa que totes les potències d'Europa es preocupin per la seva situació actual -
Nomenament de Manuel Godoy com a Ministre
Manuel Godoy, un personatge rellevant durant aquesta època, i conegut per ser “el rei per l’ombra” per la seva gran influència en les decisions del rei. Aquesta incorporació tan intensa al govern de Carles IV crea un gran descontentament per part de la noblesa i el clergat -
Period: to
La Gran Guerra
Espanya admet finalment la seva derrota contra França i aquesta queda sotmesa l’any 1795 firmant la Pau de Basilea.
Algunes de les conseqüències de la Gran Guerra a Espanya van ser:
Pèrdues materials
Pèrdues demogràfiques
Endeutament amb França
Crisi del model de govern absolutista
Destrucció de collites i indústries
Descontentament de la noblesa i el clergat contra Godoy
Paralització del comerç -
Arribada de Napoleó al poder
Napoleó arriba al poder a França, aquest domina quasi tota Europa menys Gran Bretanya, i com que no és capaç de guanyar-li a una batalla naval (ho va intentar a la batalla de Trafalgar, l’any 1805) intenta fer-los perdre comercialment a Europa. -
Batalla de Trafalgar
Batalla entre les tropes franceses i espanyoles contra les angleses, amb victòria per part dels anglesos. -
Tractat de Fontainebleau (entrada de Napoleó a Espanya)
Godoy firma amb Napoleó el Tractat de Fontainebleau, l’any 1807, el qual permet l’entrada de 100.000 soldats francesos a Espanya per tal “d’arribar a Portugal”. Napoleó va convèncer a Godoy dient-li que li oferiria una part de Portugal quan la conquerís. -
Aixecament de Madrid (detonament de les revoltes populars)
El detonant de la revolta popular va ser el 2 de maig del 1808, l’aixecament de Madrid, que volia impedir el trasllat de la família reial a Baiona, i va oferir diversos motins i resistències. -
Period: to
La Guerra del Francès
La població Espanyola no va rebre bé el nou rei Francès, i les revoltes del poble contra l’exèrcit francès eren freqüents. El detonant de la revolta popular va ser el 2 de maig del 1808, l’aixecament de Madrid, que volia impedir el trasllat de la família reial a Baiona, i va oferir diversos motins i resistències. -
Convocatòria de les Corts de Cadis
En mig de l’estat bèl·lic del país, la Junta Central Suprema de Defensa (de les Juntes Provincials) va convocar les corts de Cadis l’any 1810 per tal d’organitzar l’estat del país i el govern. -
Annexió de Catalunya a l'Imperi Francès
L’any 1812, Napoleó ordena l’annexió de Catalunya a l’Imperi Francès. Així i tot, els hi deixen mantenir el català com a llengua cooficial en un intent de buscar la simpatia dels habitants. En aquest punt, França arriba al seu punt àlgid a Espanya. -
La Constitució de 1812
La Constitució de 1812 va suposar un gran canvi a la societat del moment, ja que era la primera constitució espanyola que s’allunyava de l’absolutisme i de l’antic règim. Va marcar l’inici d’un nou sistema liberal. -
Tractat de Valençay (Fi de la guerra del Francès)
Oportunament o inoportunament, la situació es complica a l’altra frontera de l’Imperi Francès i Napoleó envia els seus soldats al front rus. Anglaterra aprofita aquest moment de debilitat per atacar a les tropes napoleòniques a Espanya.
Finalment la guerra acaba l’any 1813 amb el tractat de Valençany, i torna Felip VII al poder. -
Tornada de Felip VII de l'exili
Quan Ferran VII va tornar de l’exili, va desdir-se directament de les promeses que havia fet en relació amb el nou règim liberal i va voler restablir l’antic règim, fent completament inútil i nul·la la Constitució de Cadis en el Decret del 4 de maig. -
Triomf del pronunciament militar del coronel Riego
L’1 de gener del 1820 va triomfar un pronunciament militar a favor de la constitució de Cadis, encapçalat pel coronel Riego. La passivitat de l’exèrcit reial i l’acció dels liberals a les ciutats van posar al rei entre l’espasa i la paret, i li van fer signar la constitució i convocar unes eleccions, amb les quals es van formar unes corts de caràcter predominantment liberal amb una obra reformista -
Revoltes de les Partides Reialistes
L’any 1822 va esclatar una revolta contra el govern liberal organitzada per les partides reialistes, armades a Navarra, Galícia, Castelló i Catalunya. Aquest aixecament va ser derrotat després de violentes batalles, però va deixar en evidència i a l’aire les tensions del Trienni Liberal. -
Period: to
La Dècada Ominosa
Ominosa és sinònim de vergonyosa.
Després del final del Trienni Liberal, la situació es va mantenir completament inestable durant una dècada. Ferran VII es troba en una situació difícil. -
Period: to
La Guerra dels Malcontents
A Catalunya es van iniciar revoltes com La Guerra dels Malcontents que també es van estendre pel País Basc, Andalusia i València. Aquestes revoltes reclamaven un rei absolut com “els vells temps”. Proclamaven que el govern s’estava allunyant de la religió catòlica pura i exigien una tornada a l’antic règim “real”. -
Period: to
Regnat de Isabel II
El regnat d’Isabel II serà molt estrany en el sentit que serà molt llarg (1833-1874) i contindrà molts esdeveniments importants així com la regència de la seva mare durant els primers deu anys, ja que ella va ser coronada amb tan sols tres anys; la seva expulsió durant dos anys pel general Espartero, qui va governar durant aquests dos anys; o el seu exili durant tretze mesos l’any 1868, formant la primera república. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
Guerra entre el bàndol Isabelí liberal, reformista i centralista, i el bàndol tradicionalista, antiliberal i descentralitzador Carlí. Guanya el bàndol Isabelí amb molta diferència -
Period: to
Progressistes al poder
-
Bullangues a Catalunya
A Catalunya, l’any 1835 es van començar a produir les bullangues, que eren revoltes violentes del poble obrer, es consideren les primeres manifestacions del moviment obrer. Com ja havíem dit, el sentiment anticlerical era molt alt, i en una d’aquestes bullangues, es van cremar 13 convents, 6 esglésies i la fàbrica Bonaplata, que era la primera a fer servir energia de vapor. -
Constitució del 1837
Els liberals es van plantejar eliminar l’antic règim i implantar finalment un règim liberal compartit entre moderats i progressistes. Isabel II es va veure obligada a acceptar-la.
La nova constitució suposava un retrocés respecte a la de Cadis, i era més breu amb la intenció de fer-la més flexible pel futur liberal. -
Period: to
La tornada dels moderats al poder
-
Conveni de Bergara
El Conveni de Bergara declarava que:
Isabel II era declarada reina d’Espanya.
La conservació dels furs a les províncies Basques i Navarra
La incorporació dels generals carlins a l’exèrcit isabelí -
Maria Cristina marxa cap a l'exili
Els moderats van intentar forçar massa reformes en contra dels progressistes, fins al punt que volien que la corona elegís els alcaldes dels ajuntaments. Això va fer que hi sorgís un nou moviment insurreccional i la formació de noves juntes revolucionàries que tenien el suport del general Espartero.
Després d’agressives revoltes, Maria Cristina va haver de marxar a l’exili l’any 1840, encara que va seguir conspirant des de fora contra els progressistes. -
Period: to
La regència d'Espartero
Espartero va ser nomenat regent en un context d’eufòria progressista. I va començar el seu govern amb moltes llibertats, cosa que va propulsar la premsa i les associacions. Però ben aviat, va derivar completament cap a l’autoritarisme, tenint en contra tant als moderats, com els progressistes. -
Aranzel comercial lliurecanvista amb Anglaterra
El 1842, Espartero va negociar amb Anglaterra per intentar fer front al deute públic de l’estat i en demana un préstec a canvi d’establir un aranzel comercial lliurecanvista per obrir el mercat dels teixits cotoners anglesos a Espanya. Aquest acord suposa una greu amenaça a la indústria cotonera catalana que estava intentant sorgir. -
Insurrecció a Barcelona contra la política d'Espartero
El malestar a Catalunya creixia exponencialment, fins que l’any 1842 esclata una insurrecció a Barcelona contra el govern, a la qual Espartero reacciona molt violentament amb el bombardeig de la ciutat, detencions massives, execucions i prohibicions de publicació i d’associació. -
Creació de la Guàrdia Civil
És un cos militar amb característiques civils. La seva funció és supervisar les zones rurals i marítimes. En ser un cos militar, té la mateixa jerarquia que l’exèrcit. Per propulsar la integració de la gent a aquest cos, es va fer obligatori el servei militar. -
Period: to
La dècada moderada
La primera mesura que pren Isabel II al tornar de l’exili és mantenir el moderantisme i deixar que el general Narváez formi el govern (govern d’espadons). Isabel volia implantar un govern autoritari, sense revolucions, i ho volia aconseguir mitjançant repressions i ordre. Un sistema moderat que assegurés a la gran burgesia amb diners i terres, a més dels militars liberals. -
Constitució del 1845
Com és moderada, el rei té poders executius i legislatius.
És una sobirania compartida entre el rei i les corts.
El rei té dret a veto, a nomenar i a dissoldre ministres i les corts.
Corts bicamerals:
Senat: només l’escull el rei els ministres que estan allà.
Congrés de diputats: sufragi censatari molt reduït, moderat.
Suprimeix la milícia nacional, ja que es considerava massa progressista.
Confessionalitat catòlica de l’estat -
Reforma a la hisenda de Alejandro Mon
classificant impostos en:
Directes: afecten la propietat territorial i activitat econòmica.
Indirectes: afecten la circulació i consum de béns. -
Period: to
SEGONA GUERRA CARLINA (Guerra dels Matiners)
Aquest cop, la guerra es produeix per causes dinàstiques i ideològiques; i per un cúmul de males collites i crisi a la indústria tèxtil, cosa que feia que els preus de tot pugés i la qualitat baixés. A més, aquest cop, es van afegir sectors urbans a la guerra, mobilitzats per partits demòcrates joves.
Finalment, la guerra és sufocada amb un augment dels militars a la zona, Cabrera és finalment vençut, un altre cop. -
Introducció del sistema mètric decimal
Aquesta reforma ajuda a incentivar el comerç més llunyà, ja que solucionava els problemes de conversions. -
Fundació del partit demòcrata
La part progressista de la població que demanava un sufragi universal es va començar a anomenar demòcrates, i gràcies a la seva insistència, l’any 1849 es va fundar el partit demòcrata amb ideals progressistes més liberals i republicans que els mateixos progressistes. -
Concordat amb la Santa Seu
se suspenen les desamortitzacions
les terres no venudes tornen a l’església
Es finança públicament l’església, manteniment d’edificis i de sacerdots. (això fa que ara les esglésies siguin liberals moderades, això resta forces als carlins) -
Creació del codi penal
Aquesta mesura acaba definitivament amb el règim senyorial que es produia de manera extraordinària -
Period: to
El Bienni Progressista
Amb el pronunciament del general O’Donnell, un moderat descontent amb les mesures liberals moderades del moment, es va publicar el Manifest de Manzanares, que comença a donar poder als progressistes, demòcrates i republicans. -
La Llei del ferrocarril
Això beneficia a les empreses involucrades de construcció i de comerç, a més, atrau inversors estrangers. Hi ha un foment del sistema del telègraf, de les societats per accions i l’activitat bancària. Els ferrocarrils tenen diversos problemes:
És un sistema radial amb centre a Madrid, cosa que dificulta el viatge en els espais que no estan connectats pel sistema radial.
És el traçat més barat, és el que abasta més km amb menys vies. Cosa que és explicable per la falta de fons. -
La Segona Desamortització
La va declarar Pasqual Madoz l’any 1855. Denota molt el tipus de govern progressista.
Va ser tant civil (ajuntaments) com eclesiàstica (terres de mans mortes),
Aquesta desamortització va aconseguir molts diners per la seva època i per l’estat, que estava en deute.
Com sempre, només podien vendre i comprar terres els més rics, i en aquest cas.
Els ajuntaments perden ingressos i es trenquen de nou les relacions amb la Santa Seu. -
Constitució del 1856
Recollia algunes idees de la constitució del 1837 com la sobirania nacional i la tolerància del culte religiós, mai va arribar a ser aprovada ni signada per la reina ni portada a terme.