-
Period: to
Segle XVIII
-
-
Signatura del tractat de la Gran Aliança de l’Haia
El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat sigant el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides. L'acord va ser negociat per Guillem III d'Anglaterra i signat per l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i els delegats de les Províncies Unides. Més INFO -
Pacte de Gènova
El Tractat de Gènova fou un acord de col·laboració que signaren representants de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol. Més INFO -
L’arxiduc Carles, a Barcelona, jura les Constitucions catalanes i es coronat rei
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - íd. 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714). Més INFO -
Batalla d’Almansa
En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, i així aquest perd tots els seus furs concedits fins aleshores i li són imposats els Decrets de Nova Planta Més INFO -
Mor l’emperador Josep I d’Àustria i deixa com hereu de l’imperi l’arxiduc Carles.
Més INFO Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 1711) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia. Fill de Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i de la comtessa Elionor del Palatinat-Neuburg. Nét per via paterna de l'emperador Ferran III, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Anna d'Espanya i per via materna de l'elector Felip Guillem I, electo -
Pau d’Utrecht
Més INFO
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola. -
Inici del setge de Barcelona
Més INFO
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans - Setge de Barcelona (1706). -
Acabament del setge i ocupació de la ciutat
Més INFO
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans - Setge de Barcelona (1706) -
Decret de Nova Planta a Catalunya
Més INFO
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya. Amb aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. El sistema de govern de la monarquia espanyola, basat en consells deliberatius i col·legiats –règim polisinodial–
