Images

Guerra Civil

  • Period: to

    ELECCIONS GENERALS

    Les eleccions del febrer es van desenvolupar entre un clima on les dretes i les esquerres estaven dividides, els guanyadors de les eleccions van ser el front d'esquerres, encara que els grans propietaris i els sectors poderosos de la burgesia recelaven del govern d'esquerres.
  • ASSASINAT JOSÉ CALVO SOTELO

    ASSASINAT JOSÉ CALVO SOTELO
    Calvo Sotelo era un dels líders de la dreta monàrquica espanyola, va ser assassinat per un grup de guàrdies d'assalt.
  • ASSASINAT JOSÉ DEL CASTILLO

    ASSASINAT JOSÉ DEL CASTILLO
    Va ser el tinent de la Guàrdia d'assalt, va ser assassinat per un grup de falangistes.
  • ALÇAMENT MELILLA

    ALÇAMENT MELILLA
    El cop d'estat va ser dissenyat per un sector de l'exèrcit, un cop va guanyar les eleccions el front Popular. El general Sanjurjo va ser cridat a ser el cap de l'ofensiva, finalment va ser Mola, ja que Sanjurjo morí en un accident d'avió. L'alçament militar va començar a Melilla, va ser encapçalat pel coronel Yagüe, que era el cap de la Legión.
  • TROPES D'ÀFRICA ENTREN A LA PENINSULA

    TROPES D'ÀFRICA ENTREN A LA PENINSULA
    El general Franco va arribar a Tetuan i es va posar al comandament de les tropes africanes i va dirigir-se cap a la península.
  • ALÇAMENT AL PROTECTORAT DEL MARROC

    L'alçament militar es va estendre per tot el protectorat del Marroc. L'exercit d'Àfrica, que era el més professional, va ser la força fonamental del cop. Al mateix temps Franco va aixecar-se a les illes Canàries.
  • 19 DE JULIOL

    Mola va decretar l'estat de guerra a Pamplona i amb l'ajut dels raqueters van controlar Navarra. Altres militars que participaven en la conspiració, es van alçar en diverses ciutats. El govern va trigar dos dies a reaccionar i, Quiroga va dimitir perquè no estava preparat, va ser substituït per Martínez Barrio (estigué en càrrec 12 hores) i posteriorment per José Giral. Giral va dissoldre l'exèrcit i va donar armes a les milícies, altrament part de l'exèrcit es va mantenir fidel.
  • INSURRECCIÓ FRACASADA A CATALUNYA

    A Barcelona els militars insurrectes encapçalats per Goded, van fer sortir les tropes de les casernes, el seu objectiu era ocupar els centres de poder. Finalment, alguns militars no hi van acudir, ja que pensaven que seria una victòria fàcil, a més a més tenien un suport civil escàs. D'altra banda, la generalitat tenia competències d'ordre públic i comptava amb el suport de la guàrdia d'assalt i la guàrdia civil va poder superar el cop i finalment Goded va ser fet presoner.
  • Period: to

    GOVERN DE JOSÉ GIRAL

    Giral volia dur a terme una revolució social, així que va prendre mesures, primerament va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials, també va decretar la creació de batallons voluntaris. Va unificar als sindicats i als partits d'esquerres per a defensar la legalitat republicana. El poder de l'estat va ser substituïts per consells, comitès i juntes. Durant aquest govern es van produir assassinats (Primo de Rivera) detencions, saqueigs i crama d'edificis religiosos.
  • COMITÈ CENTRAL DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES

    COMITÈ CENTRAL DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES
    El govern de Catalunya presidit per Companys va convocar als dirigents de la CNT-FAI i els va oferir la formació d'un comitè integrat per: ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de rabassaires i Acció Catalana.
  • JUNTA DE DEFENSA NACIONAL

    JUNTA DE DEFENSA NACIONAL
    Era presidida pel general Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana.
  • DECRET DE COL·LECTIVITZACIONS

    DECRET DE COL·LECTIVITZACIONS
    Per tal de legalitzar i ordenar el procés de presa de control, el govern de la generalitat va promulgar el decret de col·lectivitzacions, que va afectar la major part de grans i mitjanes empreses. No va afectar les companyies amb capital estranger i tampoc a empreses petites.
  • TANCAMENT DE LA FRONTERA FRANCESA

    TANCAMENT DE LA FRONTERA FRANCESA
    Els nacionals van tacar les fronteres perquè els republicans no fugiren a l'exili.
  • Period: to

    GOVERN DE LARGO CABALLERO

    Les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i un pacte antifeixista. L'objectiu era guanyar la guerra tenir certa autonomia de les columnes de milicians i posar fi al terror revolucionari. Caballero va formar un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Volia fer entre republicans burgesos i obrers per guanyar la guerra i així poder reorganitzar l'estat.
  • EL GENERALÍSSIMO

    EL GENERALÍSSIMO
    Va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic. Es va decidir centrar tots els poders en la figura de Franco.
  • GOVERN DE JOSEP TARRADELLES

    GOVERN DE JOSEP TARRADELLES
    El nou govern presidit per Tarradelles va formar la unió de les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT. Aquesta unió va permetre la reconstrucció de l'aparell d'estat a Catalunya. Aquest govern implementar un decret de col·lectivitzacions i la reorganització de la Justícia.
  • TRASPÀS DE PODERS A BURGOS

    TRASPÀS DE PODERS A BURGOS
    Es van destinar a Burgos tots el poders, i va ser la capital de la zona nacional.
  • Period: to

    BATALLA DEL JARAMA

    Aquesta batalla va ocórrer a les proximitats del riu Jarama, l'objectiu dels nacionals era aïllar Madrid de València, tallant la carretera que unia les dues ciutats. El seu desenllaç, des del punt de vista estratègic va acabar en taules, mentre que tàcticament es pot considerar una victòria dels nacionals en avançar el front entre 15 o 20 quilòmetres en direcció Madrid.
  • FETS DE MAIG DEL 1937

    FETS DE MAIG DEL 1937
    El clima de tensió que hi havia entre ERC i els revoltats , va esclatar el dia 3 de maig. La policia intentava desallotjar l'edifici Telefònica que estava sota el control de la CNT-FAI. Aquest fet va provocar un tiroteig i diverses revoltes d'anarquistes i del POUM contra la generalitat. Va comportar que les forces d'orde públic s'enfrontessin als revoltats. Aquests fets van augmentar la influència comunista a Catalunya. Posteriorment, es va constituir una generalitat amb Companys al capdavant.
  • Period: to

    BATALLA DE GUADALAJARA

    La lluita va començar amb una ofensiva del CTV el 8 de març i va concloure l'11 de març amb el replegament de les tropes republicanes davant l'embranzida de les forces de Mussolini. Entre el 12 i el 14 de març els Republicans van ser atacats durament per les tropes franquistes. En els dies posteriors, entre el 15 i el 23 de març es va produir la contraofensiva republicana que va comptar amb el suport de les Brigades Internacionals. Aquest suport servirà per aconseguir la victòria.
  • DECRET D'UNIFICACIÓ

    DECRET D'UNIFICACIÓ
    Unió entre la falange i el tradicionalisme espanyol. L'objectiu era guanyar la guerra i donar suport a Franco.
  • BOMBARDEIG GUERNIKA

    BOMBARDEIG GUERNIKA
    L'abril de 1937 els nacionals, comandats per Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernica. Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda, el bombardeig va acabar sent un càstig contra la població civil.
  • Period: to

    GOVERN DE JUAN NEGRÍN

    El socialista Negrín va declarar el POUM il·legal i els seus militants van ser detinguts. El va ser traslladat a Barcelona per així poder controlar els recursos econòmics. El govern va assumir el control de l'ordre, els proveïments, el comerç exterior, la justícia i la indústria de guerra. També es va distanciar del govern de la generalitat. El 1938 la situació era extrema, mancaven els aliments i els reversos militars eren continus. Es va intentar fer un pacte, però no va arribar a res.
  • CARTA PASTORAL DE L'EPISCOPAT

    CARTA PASTORAL DE L'EPISCOPAT
    En aquesta carta es justificava l'alçament militar i la guerra. Les relacions entre el govern república i l'església van ser molt tenses en diferents moments, així que gran part de l'església va donar suport als nacionals.
  • Period: to

    BATALLA DE BRUNETE

    Aquesta batalla es va produir en un poble pròxim a Madrid, des del 6 al 25 de juliol de 1937. Aquesta ofensiva del bàndol republicà tenia com a objectiu embutxacar a les forces del bàndol nacional que pressionaven Madrid i també evitar la presa de Santander en el nord d'Espanya per les tropes de Franco. Els republicans no van aconseguir els objectius planificats, la batalla va acabar en taules estratègicament i una lleugera victòria tàctica dels republicans, ja que van guanyar 20 km de terreny.
  • OCUPACIÓ DE BILBAO

    OCUPACIÓ DE BILBAO
  • Period: to

    BATALLA DE BELCHITE

    Al juny de 1937, l'Estat Major republicà va preparar unes
    ofensives per tal d'alleujar la pressió d'aquesta zona de la contesa i intentar evitar la caiguda de Bilbao. Així, després de l'èxit obtingut en la Batalla de Brunete, el general Rojo va plantejar un contraatac estratègic. L'objectiu era realitzar un avanç sobre Saragossa per a tractar d'ocupar-la i provocar el desplaçament de tropes nacionals des del nord. El 24 d'agost es va iniciar l'ofensiva de Belchite.
  • Period: to

    BATALLA DE BELCHITE

    Després de dies marcats per una frenètica lluita entre tots dos bàndols, el cèrcol sobre la vila es va anar completant, quedant petits reductes de resistència, com el seminari, que va acabar caient el 2 de setembre. Una vegada aconseguit el nucli urbà, els combats es van realitzar casa a casa, fins a restringir un últim nucli de resistència entorn de l'ajuntament i habitatges adjacents, així com la torre de l'església de Sant Martí. Belchite va ser pres finalment el 6 de setembre.
  • Period: to

    BATALLA DE TEROL

    El 15 de desembre de 1937, la XI Divisió de l'Exèrcit del Front Popular, al comandament d'Enrique Líster, iniciava una formidable ofensiva sobre Terol, en un hivern que coneixeria més de 20 graus sota zero. Els prop de 100.000 homes, que componien l'Exèrcit de Maniobra Republicà, van aconseguir voltar ràpidament Teruel. El cap nacional del sector, el coronel Domingo Rey D’Harcourt, va replegar immediatament les seves forces, al voltant de 6.000 homes, concentrant-les al mateix Terol.
  • DEROGACIÓ DE L'ESTATUT DE CATALUNYA

    DEROGACIÓ DE L'ESTATUT DE CATALUNYA
    Amb l'entrada de l'exèrcit franquista en terres catalanes Franco va derogar l'Estatut de Catalunya.
  • Period: to

    BATALLA DE L'EBRE

    Els comandaments republicans confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, de fet es van intentar fer un seguit de reformes a l'exercit com: dotar de comandaments professionals, integrar quadres procedents de les milicies i dels brigadistes internacionals i col·locar al captdamunt al general Vicente Rojo. Aquest nou exercit va fer diferne¡tes ofensives al curs del riu Ebre.
  • OFENSIVA SOBRE CATALUNYA

    OFENSIVA SOBRE CATALUNYA
    Després de la derrota a la batalla de l'Ebre, els republicans no van poder oferir pràcticament resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d'ocupació de Catalunya.
  • EXILI D'ALTS CÀRRECS CATALANS

    La guerra es considerava acabada a Catalunya i la retirada de l'exèrcit republicà va comportar l'exili de milers de persones. Manuel Azaña, Lluís Companys, J.A Aguirre, Juan Negrín i Diego Martínez Barrio es van exiliar a França.
  • LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES

    LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES
    Amb aquesta llei es pretenia "liquidar les cules dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja". A partir d'aquest moment funcionaris i docents fidels a la república van ser objecte de represàlies. Els partits i els sindicats van ser prohibits així com tota llibertat democràtica.
  • RECONIXEMENT INTERNACIONAL

    RECONIXEMENT INTERNACIONAL
    França i el Regne Unit que prèviament havien donat suport al bàndol república van acabar reconeixent a Franco com a líder de l'estat espanyol.
  • COP D'ESTAT A MADRID

    COP D'ESTAT A MADRID
    El coronel Casado va donar el cop d'estat a Madrid i va crear el Consejo Nacional de defensa que comptava amb l'ajut de socialistes anarquistes i republicans. Va intentar arribar a un acord per la pau amb Franco.
  • ENTRADA A MADRID

    ENTRADA A MADRID
    Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid.
  • ÚLTIM COMUNICAT DE LA GUERRA

    ÚLTIM COMUNICAT DE LA GUERRA
    Franco signava un comunicat a Burgos que donava acabada la guerra.