-
Junta de Defensa Nacional
Presidida pel general Cabanellas, aquesta junta constituïda a Burgos va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
Decret d'unificació
El decret d'unificació va fer unir la falange i el tradicionalisme sota la direcció de Franco en una nova organització: Falange Española Tradicionalisme i de las JONS, que es va convertir en el partit únic del nou règim. Aquesta unificació va ser acceptada ja que s'havien de centrar en guanyar la guerra. Així doncs, es va instaurar una dictadura militar de caràcter feixista amb un líder que acumulava tots els poders. -
Period: to
Guerra civil espanyola
-
Alçament militar
El 17 de juliol de 1936, a Melilla, el coronel Yagüe es va aixecar de manera armada contra la República. Després, el moviment es va estendre ràpidament a Ceuta també. -
Period: to
INICI DE LA GUERRA CIVIL
-
Extensió de la insurrecció
La insurrecció es va estendre a la resta del territori espanyol del Marroc. Així doncs, l'exèrcit d'Àfrica, el més experienciat i més ben armat de les forces armades de la República, va ser el cor del cop d'Estat i la posterior guerra civil. A més, Franco va realitzar exitosament l'aixecament a les Canàries. -
Expansió del cop d'Estat
El general Franco va assumir el càrrec de dirigent de les tropes africanes a Tetuan. Mola va decretar l'estat de guerra a Pamplona i va aconseguir el control de Navarra gràcies als requetès. Hi van haver més aixecaments per tot el país. Els insurrectes van ocupar casi tota la Meseta Nord, Saragossa, Galícia, Mallorca, Sevilla i la Andalusa Occidental. Es van donar armes al front popular i els sindicats. Gràcies a això i als militars fidels, va ser possible sufocar el cop a gran part d'Espanya. -
Period: to
PRIMERA ETAPA DE LA GUERRA: Atac a Madrid
L'objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l'Estat, Madrid. El general Mola ja ho havia intentat des del nord de la ciutat, però va ser para a les serralades del Sistema Central. Per això, Franco va iniciar un ràpid avanç cap a Madrid des del sud de la Península, quan va entrar amb les tropes africanes, legionaris i regulars. -
Period: to
Govern de José Giral
El govern republicà de Giral va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris. El poder de l'Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular, ja que havien estat decisius per sufocar el cop d'Estat. Els primers mesos de guerra va haver-hi una forta repressió en contra de tothom relacionat amb els nacionals (l'església, l'alta burgesia i els grans propietaris) -
Period: to
Govern de Largo Caballero
Govern format per republicans, socialistes i, per primer cop, comunistes. També es van incorporar ministres anarcosindicalistes. L'objectiu era crear una aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra. -
Elecció de Franco com a llíder
Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir el comandament militar únic, concentrant en la seva figura a més tots els poders. Així, es va convertir en la màxima autoritat política. El 29 de setembre es va decretar a Franco com a "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap del govern d l'Estat espanyol". -
Alliberament d'insurrectes de Toledo
En la seva marxa cap a la capital, Franco es va desviar cap a Toledo, a on va alliberar a uns insurrectes que estaven essent assetjats a l'alcàsser des de l'inici de l'aixecament. -
Ofensiva contra Madrid
A partir de l'octubre de 1936 l'exèrcit va realitzar una forta ofensiva contra Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital, però una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa els va impedir prendre la ciutat. Després, al febrer de 1937, van tornar-hi, però no van aconseguir aïllar la capital, gràcies en gran part a les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans. Apart, la costa del Mediterrani fins a Màlaga va ser ocupada amb suport italià i alemany. -
Period: to
SEGONA ETAPA: Ocupació de la franja cantàbrica
Davant les dificultats a l'hora d'ocupar Madrid, Franco va decidir abandonar l'atac a la capital i dirigir-lo cap a la franja cantàbrica, ja que aquesta havia quedat aïllada de la resta de la República. El País Basc i els seus recursos miners, els quals els nacionals volien aconseguir, es mantenien en mans republicanes. -
BOMBARDEIG DE GUERNIKA
L'abril de 1937, les tropes del general Mola van atacar massivament el País Basc, provocant el bombardeig de Guernika, que va ser destruïda totalment pels avions alemanys de la Legió Còndor, tot i que no hi havia cap objectiu militar. Aquesta operació realment buscava castigar la població civil. -
Period: to
Govern de Negrín
Manuel Azaña li va encarregar la formació d'un nou govern després del conflicte entre comunistes, socialistes i republicans d'esquerra. Va traslladar el govern de València a Barcelona, que va assumir el control de l'ordre públic, la gestió dels proveïments, el comerç exterior, l'administració de justícia i la indústria de guerra, deixant de banda el govern de la Generalitat. Va intentar negociar la pau amb Franco amb el Programa dels Tretze Punts, però Franco va rebutjar les condicions. -
FETS DE MAIG DE 1937
La CNT, el POUM i PSUC van topar violentament amb l'ERC i la Generalitat quan la policia va intentar desallotjar l'edifici de Telefònica de Barcelona, ja que els anarquistes interferien en la comunicació amb la República. Això va causar un enfrontament entre ambdós bàndols de quatre dies amb molts morts i ferits. La influència anarquista va disminuir i la comunista va augmentar. A Catalunya, l'ordre va tornar als carrers. Es va formar un nou govern de la Generalitat, la CNT en va quedar fora. -
Ocupació de Bilbao
Després d'una dura batalla, els republicans, que no tenien artilleria ni aviació, van haver de cedir, el bàndol nacional ocupant així Bilbao. -
Period: to
Batalla de Brunete
Al juliol del 1937, amb l'objecti de millorar la situació del nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete i temps després la de Belchite, al front d'Aragó. -
Creació del comité de no-intervenció
Gran Bretanya va advertir a França què si intervenia a Espanya, ajudant la República, no donaria suport al país davant l'amenaça que suposava Hitler. Per aquest motiu, França va impulsar la creació d'un comitè internacional de no intervenció, amb la seva seu a Londres, al qual s'hi van afegir un total de vint-i-set països. Aquesta decisió va perjudicar molt a la República i va ser una clara causa de la seva derrota, ja que mentre que els nacionalistes tenien molt suport, aquesta no en tenia cap. -
Period: to
Batalla de Belchite
Al final, les dues batalles van servir més per la defensa del territori republicà que no pas l'atac al nacional, degut a que no va canviar significativament cap dels dos. A més, no van poder impedir l'entrada de Franco al nord peninsular, que van entrar a Santander i a Astúries a l'agost. El fet de perdre la indústria metal·lúrgica de les dues ciutats va ser un cop molt dur per la República. -
Period: to
TERCERA ETAPA: Batalla de l'Ebre
Al final del 1937, els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, pel van intentar un seguit de reformes de l'exèrcit per renovar-lo. Les noves forces armades republicanes van sufocar diferents ofensives. -
Period: to
Ofensiva sobre Terol
Al desembre de 1937 va tenir lloc una ofensiva republicana sobre Terol, que va tenir èxit. Tot i això, al mes de febrer Franco va tornar a ocupar-lo i va aprofitar el esgotament de les tropes republicanes per a iniciar la campanya d'Aragó, el qual van atacar el març de 1938. -
França i Gran Bretanya reconeixen el govern de Franco
Just després de que el govern de Franco fos reconegut oficialment per França i Gran Bretanya, el president de la República Manuel Azaña va renunciar al seu càrrec. -
Period: to
El Segre es converteix en una frontera
El dia 29 de març els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós. Aitona i Soses. Mentrestant, el dia 4 d'abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. D'aquesta manera, aquest riu es va convertir en una frontera entre els dos bàndols i Lleida en la primera línia de foc durant més o menys nou mesos. Poc temps va passar fins que van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Derrogació de l'Estatut de Catalunya
Amb l'entrada de l'exèrcit franquista a Catalunya l'abril de 1938, Franco va derogar l'Estatut d'autonomia de la comunitat. -
Ocupació de Castelló
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani, ocupant Castelló, i així separant Catalunya de la resta de la zona republicana. -
Darrera ofensiva catalana
L'exèrcit republicà va tractar de travessar el riu Ebre i va conquerir algunes poblacions de la zona, a més de prendre posicions a la serra de Pàndols, Cavalls i la Fatarella, però un cop establerta la banda dreta del riu no va ser possible continuar avançant. Així doncs, va començar una guerra en la qual es lluitava per aconseguir tant terreny com fos possible. Una contraofensiva nacional amb un munt de soldats desplegats va poder avançar terreny i imposar-se al costat republicà del riu Ebre. -
Period: to
Final de la batalla de l'Ebre
El 8 de novembre l'exèrcit franquista va entrar a Mora d'Ebre. Set dies després, els republicans van acabar retirant-se a l'altra riba de l'Ebre. Aquesta derrota va afeblir de manera definitiva l'exèrcit republicà. -
Començament de l'ofensiva de l'exèrcit franquista
Els nacionals van entrar a Catalunya pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Per la banda sud, les tropes italianes el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. Degut a la resistència aïllada i amb problemes de coordinació, l'ofensiva va estendre's ràpidament pel territori català. -
Period: to
QUARTA ETAPA: Ocupació de Catalunya
Després de la derrota a la batalla de l'Ebre, els republicans no podien oferir gaire resistència. A partir d'aquell moment, va començar la invasió de Catalunya per part de les tropes nacionals. -
Period: to
Progrés de la guerra a Catalunya
El 15 de gener, els nacionals entren a Tarragona i, simultàniament, l'aviació bombardeja nombroses localitats catalanes. Onze dies després, l'exèrcit franquista entra a Barcelona. Cau Girona el 4 de febrer. -
Llei de responsibilitats polítiques
El seu objectiu era "liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja". Els funcionaris i docents fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats es van suprimir, juntament amb les llibertats democràtiques. També van ser prohibides les manifestacions del catalanisme. -
Fi de la guerra a Catalunya
Finalment, el 10 de febrer les tropes franquistes arribem a Puigcerdà i Portbou. I, tot i que quedaven petits llocs on la lluita continuava, la guerra es va considerar acabada a Catalunya. Milers de persones van ser exiliades, els presidents de la república, el cop del govern i el president de les Corts van exiliar-se a França (5 de febrer de 1939). Durant aquest període es va iniciar una important repressió que va donar lloc a milers de morts i empresonats. -
Period: to
FI DE LA REPÚBLICA
L'únic territori encara en mans de la República era l'anomenada zona centre (Madrid, la Manxa i regió des del nord de València fins a Almeria). El president del govern havia tornat de l'exili per a fer un últim esforç per a tornar a consolidar l'exèrcit i així defensar el territori republicà. -
Cop d'Estat a Madrid per part del coronel Casado
El coronel Casado dona el cop d'Estat a Madrid, creant el "Consejo de Defensa Nacional", que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans, excloent-ne els comunistes. Va intentar arribar a un acord amb Franco per a arribar a una pau honrosa i sense represàlies, però aquest va rebutjar qualsevol negociació. -
Entrada de les tropes franquistes a Madrid
L'exèrcit de Franco va entrar a Madrid i tres dies després van ocupar la resta del territori republicà. -
La fi del conflicte
Franco va signar un comunicat a Burgos en el qual es declarava el fi de la guerra. Els dies posteriors el seu exèrcit va conquerir tota la zona mediterrània. Els comunistes van intentar oposar resistència, però les seves poques tropes no van poder impedir l'ocupació d'Albacete, Alacant i València.