-
Eleccions del febrer del 36
Eleccions nacionals guanyades pel Front Popular i que part de l'exèrcit no va acceptar, desembocant en el cop d'Estat. -
Alçament Militar
El cap de la legió, el coronel Yagüe, es manifesta en contra de la república i dona inici a la revolta. S'estén ràpidament per Ceuta. -
Evolució de la insurrecció al protectorat
El dia 18 de juliol l'aixecament s'expandeix per tot el protectorat del Marroc, fou un gran èxit en la regió per la falta de resistència tant popular com militar, gran part/casi tot l'exèrcit d'aquesta regió estava a favor del cop d'Estat i la població (d'origen Africà) no va posar oposició. -
Situació a la península
El cop d'Estat a la península no va ser un èxit total, com es preveia, i la oposició popular, de les forces d'ordre públic i del govern van donar lloc a la divisió del país en dos front. El front nacional liderat per Franco va aconseguir dominar, gràcies al cop d'Estat, ciutats com Pamplona (el general Mola va dirigir les accions militars en aquesta secció), regions com Navarra, la meseta nord, Saragossa, Galícia, Mallorca i Sevilla. Queipo de Llano va controlar tota Andalusia Occidental. -
Cas particular de Catalunya
A Catalunya, concretament a Barcelona, els militars liderats pel general Goded es van trobar una forta resistència. El suport popular va ser escàs, no hi van participar molts militars, no tenien el suport de cap partit polític important català i la defensa per part de guàrdies d'assalt, guàrdies civils i obrers armats va determinar el fracàs de la insurrecció en aquesta regió. -
Comitè Central de Milícies
Integrat per les principals organitzacions d'esquerres i sindicals. Presidit per Lluís Companys es va convertir en el centre de poder de Catalunya. -
Repressió del bàndol nacional
Es van exercir persecucions contra les persones i les organitzacions vinculades a la república, es van dictar nombrosos judicis que sentenciaven sense probes o delictes a pena de mort a persones mes fidels al bàndol republicà. -
Dissolució de l'exèrcit
El govern de la república liderat per José Giral, precedit per Martínez Barrio que va ser substituït en un lapse de 12 hores, va decidir dissoldre l'exèrcit a causa de la insurrecció començada per aquest. Una part d'aquest i de les forces d'ordre es van mantenir fidels a la república. Van aconseguir sufocar el cop d'Estat i mantenir dins del front popular zones com: el País Vasc, Catalunya, València, Astúries, Santander, una part de Castella, part d'Andalusia, Madrid i Extremadura. -
Ocupació d'Oviedo i San Sebastian per part dels Nacionals
A mans del general Mola els nacionals van aconseguir Connectar Oviedo amb Galícia. -
Decret de Col·lectivitzacions
Feien les terres i/o empreses comunes i els treballadors tenien la potestat d'aquesta. Va afectar a grans i mitjanes empreses. -
Suport Nacional
Els nacionals van rebre suport de diferents dictadures europees com: Itàlia, Alemanya i Portugal. També van rere suport de l'església catòlica i soldats/mercenaris marroquins. -
Suport del bàndol republicà
Els republicans únicament van rebre suport directe de la URSS, ja que les altres repúbliques europees van firmar un pacte de no agressió per por de donar inici a una Segona Guerra Mundial. -
Creació de la Conselleria de defensa
Creació d'un nou òrgan que pertanyia a la Generalitat per a poder fer-se càrrec de les noves competències. -
Inici de l'ofensiva nacional
Les tropes d'Àfrica entren a la península amb l'objectiu d'ocupar Madrid, a l'agost entren a Almendralejo, Mérida i Badajoz. -
Creació del Consell d'Economia de Catalunya
Creació d'un nou òrgan que pertanyia a la Generalitat per a poder fer-se càrrec de les noves competències. Controlava sectors estratègics. -
repressió per part del bàndol republicà
El primers mesos de la guerra es van caracteritzar per una forta repressió per part dels dos bàndols. Per part del bàndol republicà, concretament els anarquistes van exercir una repressió espontània sobre les persones que podien tenir una relació amb els insurrectes: els eclesiàstics, l'alta burgesia, i propietaris agraris e industrials. Es van produir assassinats a figures polítiques de dretes on va destacar el fundador de Falange José Antonia Primo de Rivera. -
Period: to
Govern de Largo Caballero (zona republicana)
Va crear el pacte antifeixista que centrava els seus esforços en guanyar la guerra. -
Franco com a màxima autoritat política
Franco va ser escollit pels generals de la Junta de Defensa Nacional per a centrar tots els poders i ser el líder suprem de l'exèrcit. -
Nou Govern de la Generalitat
Nou govern presidit per Josep Tarradellas. -
Trasllat del govern republicà a Barcelona.
-
Batalla del Jarama
Després de la fallida per part del bàndol nacional d'aconseguir Madrid, es va donar aquesta batalla amb el mateix objectiu. Van tornar a fracassar i no van aconseguir aïllar la capital, la resistència de les brigades internacionals i els voluntaris catalans on es trobava una columna dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti, van donar més temps al bàndol republicà. -
Fi de la primera etapa
Els italians que donaven suport als nacionals van patir una gran derrota en la seva ofensiva sobre la zona de Guadalajara deixant així el mapa peninsular. -
Ofensiva republicana sobre Terol
Els republicans van aconseguir tomar Terol, però mesos després Franco la va tornar a ocupar i va aprofitar la situació per a iniciar la campanya d'Aragó. -
Period: to
Govern de Negrín (zona republicana)
Va viure situacions molt difícils i va tenir que enfrontar-se tant als nacionals com als anarquistes. Va il·legalitzar el Poum per pressions soviètiques i va traslladar el govern a València per l'ofensiva nacional. -
Bombardeig de Guernika
El quadre famós de Pablo Picasso que representava a la ciutat de Guernika devastada per les bombes va plasmar la situació que es va donar a l'abril de 1937 quan en l'ofensiva nacional dirigida per Mola sobre el País Vasc la legió còndor (voluntaris alemanys) van bombardejar el poble. El poble no era cap objectiu militar i en realitat aquest bombardeig va ser un càstig en contra de la població civil. El juny de 1937, el País Vasc va caure, ja que els republicans van haver-hi d'abandonar la regió. -
Period: to
Fets de Maig de 1937
A Catalunya es va viure un període sagnant durant el maig de 1937. La policia va voler desallotjar l'edifici de telefònica que estava ocupat per anarquistes, aquests es van resistir i van donar inici a una batalla que va durar dies. Després del suport de guàrdies d'assalt les forces d'ordre públic van controlar la situació i va provocar la disminució i la importància dels anarquistes. -
Period: to
Batalla de Brunete
Els republicans van iniciar una ofensiva al centre de la península per a reduir la pressió que trobaven al nord. -
Period: to
Batalla de Belchite
Els republicans van iniciar una ofensiva al centre de la península per a reduir la pressió que trobaven al nord. -
Fi de la segona ofensiva
Tot i les diferents batalles d'aquesta època, el mapa territorial no va canviar gaire i amb l'entrada de les tropes de Franco a Santander i Astúries la república va perdre una gran part de la indústria metal·lúrgica i es va veure molt afectada. -
Ofensiva nacional a Catalunya
Els nacionals van ocupar Lleida després de que els republicans es retiressin a l'esquerra del Segre, dies abans els nacionals ja havien entrat a les localitats de Serós, Aitona i Soses. El rius es va convertir en una frontera entre republicans i nacionals, temps després ells nacionals van ocupar Balaguer, Trem, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Separació Final de Catalunya de la república
Les tropes franquistes van ocupar Castelló, separant així Catalunya de la república. -
Ultima ofensiva republicana
Els republicans va fer una última ofensiva en la que van travessar el riu Ebre per a reconquistar les localitats veïnes , però van fracassar. -
Punt d'inflexió
Una gran batalla va començar per aconseguir tot el terreny possible entre els dos bàndols, el nacionals es van imposar fent un gran desplegament militar, el dia 8 de novembre l'exèrcit franquista va entrar a Mora d'Ebre i el 15 els republicans es van retirar. -
Una última ofensiva per acabar amb Catalunya
Els nacionals, amb ajut italià, van avançar ràpidament per territori català que no va oferir molta resitència. -
Derogació de l'Estatut de Catalunya per part de Franco
-
Entrada a Tarragona per part dels nacionals
-
Entrada a Barcelona per part dels nacionals
-
Caiguda de Girona
-
El fi de la Guerra
Amb la caiguda de Puigcerdà i Portbou la guerra es donava per perduda i l'exèrcit es va retirar, la qual cosa va comportar l'exili de milers de persones, importants figures polítiques de la república també es van haver d'exiliar a França. -
La caiguda de Madrid
Una última resistència es va voler presentar a Madrid dirigida pel coronel Casado i va unir els últims republicans que quedaven. Va intentar aconseguir una pau honrosa i sense represàlies, però qualsevol pacte va ser rebutjat per Franco i l'exèrcit nacional va entrar a Madrid el 28 de març. L'1 d'abril Franco va donar per acabada la guerra.