-
Eleccions generals
Les eleccions de febrer del 1936 es van desenvolupar en un ambient de gran divisió entre els dos partits. dreta i esquerra. Les convocatòries electorals no van aconseguir calmar la situació i en qüestió de mesos. Els grans terratinents, l'Església i les poderoses capes de la burgesia desconfiaven del govern. -
Period: to
Guerra civil espanyola
-
Assassinat del tinent Castillo
Mor assassinat el tinent de la guàrdia d'assalt Castillo per falangistes -
Assassinat de José Calvo Sotelo
Un grup de guàrdies d’assalt van assassinar un dels líders de la dreta monàrquica espanyola José Calvo Sotelo. -
Alçament militar
L’alçament militar va començar a Melilla el 17 de juliol de 1936 quan el coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta -
Franco entra en acció
La insurrecció (Alzamiento Militar) es va estendre a la resta del protectorat
del Marroc. L’exèrcit d’Àfrica, el més professional i més ben equipat de les forces armades
espanyoles, va esdevenir la força fonamental del cop i, posteriorment, de la guerra. Al
mateix moment Franco es va assegurar l’èxit de l’aixecament a les Canàries. -
Estat de guerra a Navarra
Mola va decretar l’estat de guerra a Pamplona i amb l’ajut dels requetès (CARLINS) va controlar Navarra. -
Viatge de Franco a Tetuán
El general Franco va arribar a la ciutat de Tetuan per a posar-se al capdavant de les tropes africanes i es va dirigir cap a la Península al front de l’exèrcit d’Àfrica. -
Alçament militar a altres regions espanyoles
Els militars que participaven en la conspiració es van aixecar en diverses ciutats dels país. Els colpistes van triomfar a la Meseta Nord, on no van tenir gaire oposició, excepte a Burgos i Valladolid, també es van
imposar a Saragossa, a Galícia, a Mallorca i a Sevilla on Queipo de Llano amb els reforços procedents d’Àfrica va controlar tota Andalusia Occidental -
Fracàs de la insurrecció a Catalunya
La matinada del 19 de juliol, a Barcelona, els rebels sota el comandament del General Goded van sortir de les seves casernes, però no van tenir suport popular per la minsa implantació del feixisme a Catalunya. -
Fracàs del cop d´estat a Madrid
Cau la caserna de la muntanya a desprès de ràpids combats.
Els insurrectes havien previst apoderar-se del òrgans de govern, decretar l’Estat de Guerra i sufocar qualsevol signe d’oposició. Però, el cop militar no va triomfar per diversos motius:
- La divisió de l’exèrcit i de les forces de l’ordre públic
- L’acció del govern
- La resistència popular -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya
El president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI que havien tingut una intervenció molt important per aturar els insurrectes. Els va oferir la formació d'un Comitè Central de Milícies Antifeixistes, integrat per les principals organitzacions d'esquerra i sindicals fidels a la República (ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana Republicana) -
Mor el general Sanjurjo
El 20 de juliol, quan havia de prendre l'avió per traslladar-se a la zona revoltada i agafar el comandament, va patir un accident durant l'enlairament de l'avioneta i va morir. -
Substitució de Casares Quiroga
Casares Quiroga va ser substituït per com a cap de govern per José Giral que va decidir dissoldre l’exèrcit i lliurar armes a les organitzacions (milícies) del Front Popular (republicans, socialistes i comunistes) i dels sindicats (socialistes i anarquistes) -
Suport feixista a l'alçament
Els governs feixistes d'Itàlia i Alemanya van veure la insurrecció com una manera de frenar l'expansió del comunisme. Alemanya va enviar a Espanya la seva aviació, la Legió Còndor, i va utilitzar la Guerra Civil Espanyola com a camp de proves d'algunes armasnoves. També va rebre el suport Italià, amb l´enviament d´una gran unitat, el CorpoTruppe Volontarie, amb l´enviament de desenes de milers de soldats i amb l´enviament d´armament. -
Inici del setge de l'Alcàsser de Toledo
Les forces republicanes van començar el setge sobre el fortí dels revoltats el 21 de juliol de 1936 i no l'aixecarien fins al 27 de setembre -
Decret de Col·lectivitzacions
Les empreses petites, botigues i tallers van continuar sent de propietat privada, les que tenien capital estranger i caixes i bancs se'n van mantenir al marge.Els tallers van continuar sent de propietat privada, encara que sota la fiscalització d'un comitè obrer. -
Creació de la Junta de Defensa Nacional (JDN)
Presidida pel general Cabanellas va aprovar alguns decrets que derogaven lalegislació republicana. -
Els insurrectes entren a la peninsula
El 26 de juliol van arribar al Marroc els primers vint avions de transport alemanys Junkers, que es podien convertir fàcilment en bombarders, acompanyats per caces. El 5 d'agost el va creuar amb una petita flota anomenada per la propaganda dels revoltats "Convoi de la Victòria" -
Creació de la conselleria de Defensa
La Conselleria de Defensa va ser un organisme dependent de la Generalitat de Catalunya que va existir durant els primers de la Guerra Civil Espanyola per fer càrrec de les qüestions militars. -
Ordres de Franco d'avançar cap a Madrid
L'1 d'agost el general Franco dona l'ordre que les columnes de legionaris, moros regulars i voluntaris avancin en direcció nord des de Sevilla per dirigir-se a Madrid a través d'Extremadura. El flanc esquerre estava protegit per la frontera de Portugal, perquè el règim salazarista del qual recolzava els revoltats. -
Ocupació feixista de Mèrida
-
Creació del Consell d'Economia de Catalunya
Es va fer càrrec d'altres sectors estratègics com el control de punts duaners o la gestió dels ferrocarrils i els ports. Això va provocar tensions amb el govern central i amb la mateixa presidència de la República, que el van veure com a usurpació de funcions de l'Estat. -
Ocupació feixista de Badajoz
-
Assassinat de Federico García Lorca
La repressió i la violència van ser practicades per tots dos bàndols, però en el cas de la zona insurrecte va formar part d'una estratègia per aconseguir el poder.Es va declarar l'estat de guerra i els tribunals, exclusivament militars, van portar a pràctica nombrosos judicis que dictaven penes de mort contra ciutadans que s'havien oposat a la rebel·lió. També la repressió duta a terme pels paramilitars, especialment falangistes i tradicionalistes, va ser constant durant la guerra. -
Creació comitè de No intervenció
La creació d'un comitè de no intervenció, amb seu a Londres, al qual es van adherir vint-i-set països, va constituir una immensa injustícia per a la República i va ser una de les causes de la derrota. -
Tancament de la frontera francesa
El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià i a l'octubre, l'exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo. Això va fer que la república no revés material bèl·lic. -
Fi del Govern de Giral
En els territoris que es va mantenir la República, davant l'aixecament militar, es va suscitar un ambient revolucionari. Per aturar l'aixecament, el govern republicà de José Girard va dissoldre les forces militars i policials tradicionals. Com a resultat, als territoris republicans es va establir una estructura de poder popular centrada en sindicats i partits d'esquerra. -
Inici del govern de Largo Caballero
El 5 de setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern integrat per republicans, socialistes i comunistes per primera vegada. Dos mesos després s'hi van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. -
Campanya de Guipúscoa cau Irun
-
Cau Sant Sebastià
Quedant el nord republicà envoltat per terra pels «nacionalistes». -
Franco màxima autoritat feixista
Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir comandament militar únic, i pocs dies després van decidir concentrar a la figura de Franco tots els poders, de manera que es va convertir també en la màxima autoritat política. -
Ocupació feixista del poble de Maqueda
El 21 de setembre l'Exèrcit d'Àfrica prenia el poble de Maqueda, a menys de 60 quilòmetres de Madrid -
Dissolució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Es van prendre mesures importants com el decret de col·lectivitzacions i la reorganització de la justícia. -
Fi del setge de l'alcàsser de Toledo
-
Fortes tensions entre les forces polítiques i sindicals
CNT-FAI, el POUM i el PSUC volien aprofundir en el procés revolucionari. D'altra banda, ERC i el govern de la Generalitat volien recuperar el control de la situació i mantenir-ne l'ordre públic. -
Nou govern de la Generalitat
Presidit per Josep Terradelles estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT -
Decret de 29 de setembre de 1936
Nomenava Franco "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap delgovern de l'Estat espanyol". (CAUDILLO) -
Traspàs de poders a Burgos
Es va constituir també la Junta Técnica del Estado embrió d'un futur govern. AixíFranco estava assumint progressivament el poder absolut -
Creació del Consell Regional de Defensa d'Aragó
El Consell Regional de Defensa d'Aragó (CRDA), també anomenat Consell d'Aragó, va ser una entitat administrativa autònoma existent del 1936 al 1937 dins de l'Aragó controlat per la Segona República Espanyola. La revolució espanyola del 1936 que va tenir lloc al començament de la guerra civil espanyola. -
Recolçament a la República per part de la URSS
El govern espanyol va decidir enviar a la Unió Soviètica, l'octubre del 1936, una part de les reserves d'or del Banc d'Espanya per pagar armes comprades per la República.L'URSS es va involucrar en el conflicte i va enviar assessors militars soviètics que van tenir un paper destacat en la guerra.
També destaca el paper de les brigades internacionals. -
Militarització de falangistes i requetès
Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu poder creixent. -
Decret d'unificació feixista
La falange i el tradicionalisme s'unificaven sota la direcció de Franco en una nova organització: Falange Espanyola Tradicionalista i JONS, esdevenint el partit únic del nou règim. Aquesta unificació es va acceptar, ja que la prioritat era guanyar la guerra ,i el poder creixent de Franco tenia el suport de l'exèrcit. El cap de la Falange, Miguel Hedilla allà va oposar i Franco el va fer empresonar i desterrar. -
Bombardeig de Guernika
Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda. El bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
Jornades de Maig de 1937
Les Jornades de Maig de 1937 (o Successos de Maig, Fets de Maig) fan referència a una sèrie d'enfrontaments ocorreguts al si del bàndol republicà entre el 3 i el 8 de maig de 1937. -
Fi del Govern de Largo Caballero
Diverses derrotes a la guerra i la negativa de Largo Caballero a perseguir el POUM van ser aprofitades per socialistes lleials a Indalecio Prieto, comunistes del PCE i republicans d'esquerra amb el ple consentiment de Manuel Azaña per fer-lo dimitir. -
Inici del govern de Negrín
El POUM va ser il·legalitzat i els seus activistes arrestats. El seu principal líder, Andreu Nin, va ser assassinat per la policia soviètica. -
Segon govern de Lluis Companys
Es va constituir un nou govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys i integrat bàsicament per ERC el PSUC. La CNT-FAI va quedar fora del govern. -
Batalla de Bilbao
La batalla de Bilbao va tenir lloc a la ciutat homònima, el marge dret de la ria i la Serra del Ganguren entre Bilbao i Galdácano durant juny de 1937. La seva possessió era elemental per als dos bàndols, tant per la seva situació estratègica a la franja cantàbrica controlada per la República. Després d'una llarga i sagnant ofensiva del Bàndol revoltat, les seves tropes es trobaven davant de la capital biscaïna. -
Carta pastoral de l’episcopat
Les relacions entre el poder polític i l’eclesiàstic havien estat molt tenses en diferents moments
de l’etapa republicana, especialment durant el bienni reformista. Aquest fet, unit a la persecució
religiosa produïda durant els primers mesos de la guerra per part dels republicans va portar la
jerarquia eclesiàstica a donar suport actiu a la insurrecció militar. L’1 de juliol de 1937 és va
publicar una carta pastoral de l’episcopat on es justificaven l’alçament militar i la guerra. -
batalla de Brunete
(5-25 de juliol de 1937) -
batalla de Belchite
24 d’agost -3 de setembre de
1937 -
Trasllat del govern a Barcelona
Negrín va decidir de traslladar el govern de València a Barcelona, on també havia refugiat el govern basc des de la caiguda del nord. La decisió va estar motivada per la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d'una de les zones més riques que quedaven sota el control republicà. El govern republicà va assumir el control de l'ordre públic, la gestió dels proveïments, el comerç exterior, l'administració de justícia i la indústria de guerra. -
Batalla de Terol
El desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada. Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d'Aragó, el març de 1938 els nacionals van atacar el front d'Aragó. -
Cau Serós, Aitona i Soses.
-
Ocupació de Lleida
El riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans. Lleida va ser primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Derogació de l´estatut de Catalunya
-
Ocupació de Castelló
les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant
Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
Publicació del programa dels tretze punts de Negrin
Els Tretze Punts de Negrín va ser el primer acte polític del govern socialista de Juan Negrín durant la Guerra Civil Espanyola. Van ser publicats el 30 d'abril de 1938 com a exposició del programa polític -
Intent d´ofensiva republicana
L'Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit travessarà el riu Ebre i conquerirà Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres poblacions de la zona. A més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però una vegada va establir el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Acords de Múnich
L'Acord de Munic va ser ratificat i signat pels caps de govern de Gran Bretanya, França, Itàlia i Alemanya la nit del 30 de setembre de 1938 per resoldre la crisi a la regió dels Sudets. -
Entrada a Mora d´ebre dels feixistes
-
Retirada dels republicans al marge dret de l´ebre
-
Gran ofensiva de l’exèrcit franquista
Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel
sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va
avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada -
Cau Tarragona sota el feixisme
-
Caiguda de Barcelona
-
Caiguda de Girona
-
Exili a França del govern republicà
Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el capdel govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio -
Llei de responsabilitats polítiques
pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest
moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Cau Puigcerdà i Portbou
Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. -
Reconeixement del govern de Franco
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya (27 de febrer de 1939), immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República -
Cop d'estat a Madrid
El 5 de març de 1939, el coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies -
Cau Madrid
-
Ocupació de tot el territori republicà
-
Comunicat fi de guerra
El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.
