F.elconfidencial.com original edb 94a 996 edb94a996fb6abc9eba5e665cd4afa62

Guerra Civil Espanyola

  • Cop d'Estat

    Cop d'Estat
    El 17 i 18 de juliol de 1936, un grup de militars rebels encapçalats per Mola, Franco i Queipo de Llano van donar un cop d'Estat militar contra el govern de la Segona República. La divisió de la societat i l'exèrcit davant d'aquesta situació donaria lloc a l'esclat de la Guerra Civil espanyola.
  • Inici de la Guerra Civil

    Inici de la Guerra Civil
    El 18 de juliol de 1936 marca l'inici oficial de la guerra amb l'aixecament militar a diverses regions d'Espanya.
    El conflicte armat es va estendre ràpidament per tot Espanya, dividint el país en dos bàndols: els republicans, que defensaven la legitimitat del govern, i els rebels franquistes, que buscaven enderrocar-lo. Aquest aixecament militar inicialment va fracassar en algunes regions, però va establir les bases per a una guerra civil que devastaria el país durant tres anys.
  • Setge d'Alcàsser de Toledo

    Setge d'Alcàsser de Toledo
    El Setge de l'Alcázar va ser una batalla altament simbòlica, del 21 de juliol al 27 de setembre de 1936, que va ocórrer als començaments de la Guerra Civil Espanyola. Les forces republicanes van assetjar la fortalesa, defensada pels franquistes. El setge es va convertir en un símbol de la lleialtat a Franco.Tot i l'escassetat de subministraments, els defensors van resistir fins que les forces franquistes van trencar el setge, obtenint una important victòria propagandística.
  • Batalla de Madrid

    Batalla de Madrid
    Des del novembre del 1936 fins al març del 1939, Madrid es converteix en l'epicentre de la lluita entre les forces republicanes i els insurgents franquistes.
  • Batalla del Jarama

    Batalla del Jarama
    Entre el 6 i el 27 de febrer de 1937, un enfrontament crucial entre les forces republicanes i franquistes a prop del riu Jarama, al sud-est de Madrid. Va ser una de les batalles més sagnants, amb intensos combats i gran quantitat de baixes en tots dos bàndols. La batalla, part de l'Ofensiva de Madrid,va mostrar la ferocitat i el sacrifici dels combatents dels dos costats.Tot i la tenaç resistència republicana, el resultat va ser inconclús, amb tots dos bàndols patint pèrdues significatives.
  • Batalla de Guadalajara

    Batalla de Guadalajara
    La batalla de Guadalajara, en març de 1937, va ser una victòria significativa per a les forces republicanes durant la Guerra Civil Espanyola. Les tropes italianes de Mussolini van ser derrotades pels republicans, amb el suport de les Brigades Internacionals. Aquesta batalla va minvar la moral dels feixistes i va demostrar la capacitat de les forces republicanes per resistir. Va ser un punt d'inflexió en el conflicte.
  • Bombardeig de Guernica

    Bombardeig de Guernica
    El 26 d'abril de 1937, el bombardeig de Guernica va ser un atac aeri dut a terme per la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionaria italiana, en suport a les forces franquistes. Aquest bombardeig, que va durar tres hores, va causar una devastació massiva a la petita ciutat basca, matant centenars de civils i destruint gran part de la ciutat.
  • Brigades Internacionals

    Brigades Internacionals
    El 26 d'abril de 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, es va formar les Brigades Internacionals, una força militar internacional formada per voluntaris de tot el món que es van unir per lluitar al costat dels republicans espanyols contra els franquistes. Aquesta iniciativa va ser una mostra de solidaritat internacional amb la causa republicana i va comptar amb la participació de milers de voluntaris de més de cinquanta països.
  • Caiguda del nord

    Caiguda del nord
    La caiguda del nord durant la Guerra Civil Espanyola va succeir entre 1937 i 1938, quan les forces franquistes, amb el suport de l'exèrcit italià de Mussolini, van conquerir les regions del nord, com ara Bilbao i Santander, controlades anteriorment pels republicans. Aquesta campanya militar va representar un cop significatiu per a la República, debilitant el seu front nord i allunyant les seves possibilitats de victòria en el conflicte.
  • Batalla de Brunete

    Batalla de Brunete
    La batalla de Brunete va tenir lloc durant la Guerra Civil Espanyola al juliol de 1937 a prop de Madrid. Les forces republicanes van intentar capturar la ciutat de Brunete per afeblir l'exèrcit franquista. Tot i alguns èxits inicials, els republicans van patir greus pèrdues i no van aconseguir els seus objectius. La batalla va ser un punt d'inflexió, mostrant les dificultats dels republicans per mantenir el territori guanyat.
  • Batalla de Belchite

    Batalla de Belchite
    La batalla de Belchite, en agost de 1937, va ser un dels enfrontaments més ferotges durant la Guerra Civil Espanyola. Les forces republicanes van intentar prendre la localitat estratègica de Belchite, però van ser repel·lides per les tropes franquistes. Els combats van ser extrems, deixant la ciutat en runes i un nombre considerable de baixes. La batalla de Belchite va reflectir la brutalitat i la intensitat del conflicte,deixant una profunda empremta en la història de la guerra civil espanyola.
  • Batalla de Terol

    Batalla de Terol
    Des de desembre de 1937 fins a febrer de 1938, es lliura una ferotge batalla pel control de la ciutat de Terol, amb alternança de victòries entre els bàndols republicans i franquistes.
  • Batalla de l'Ebre

    Batalla de l'Ebre
    La batalla de l'Ebre, entre juliol i novembre de 1938, va ser un intent desesperat dels republicans per canviar el curs de la guerra civil. Malgrat aconseguir avanços inicials, la contraofensiva franquista va ser devastadora, infligint pèrdues massives a les forces republicanes. Aquesta derrota va accelerar el col·lapse final de la República i va consolidar la victòria de Franco.
  • Adeu a les Brigades Internacionals

    Adeu a les Brigades Internacionals
    L'adeu a les Brigades Internacionals va succeir a finals de 1938, quan el govern republicà espanyol va decidir desmobilitzar aquesta força militar formada per voluntaris de tot el món. Aquesta decisió va ser part d'un intent per guanyar suport diplomàtic internacional, ja que la presència de tropes estrangeres podia ser utilitzada com a pretext pels governs conservadors per no intervenir en suport de la República.
  • Ofensiva franquista a Catalunya

    Ofensiva franquista a Catalunya
    Al desembre de 1938, les forces franquistes llancen una ofensiva decisiva a Catalunya que va ser part de l'estratègia final per acabar amb la resistència republicana i assegurar la victòria total dels franquistes a la guerra. Les tropes franquistes van avançar ràpidament, capturant importants ciutats catalanes. Més tard, Barcelona va caure en mans franquistes, fet que va marcar el col·lapse definitiu del front republicà.
  • Exili massiu

    Exili massiu
    El exili massiu, es refereix al gran moviment d'emigració de ciutadans espanyols després de la Guerra Civil Espanyola. Després de la victòria de Franco, molts republicans, activistes polítics, intel·lectuals, artistes i membres de diverses minories van fugir d'Espanya per evitar la repressió del règim franquista. Aquest exili va ser "massiu" en el sentit que va implicar centenars de milers de persones, i es va estendre a països com França, Mèxic, Argentina, Xile, i altres.
  • Cop de casat

    Cop de casat
    El cop de casat es va produir durant els últims dies de la Guerra Civil Espanyola. Va ser un intent de cop d'estat protagonitzat pel general Segismundo Casado, que comandava les forces republicanes a Madrid. Casado va liderar un grup de militars i polítics republicans descontents amb la direcció del govern i amb la intenció de negociar una rendició als franquistes per evitar més violència i aturar la guerra. Aquest cop d'estat va fracassar i va conduir a l'arribada dels franquistes a Madrid..
  • Fi de la Guerra Civil Espanyola

    Fi de la Guerra Civil Espanyola
    La fi de la Guerra Civil Espanyola va arribar l'1 d'abril del 1939, quan les forces republicanes es van rendir davant els franquistes. Aquest dia marca el col·lapse definitiu del front republicà i la consolidació del poder de Francisco Franco. La rendició va conduir a la instauració d'una dictadura liderada per Franco, que duraria gairebé quatre dècades.