-
Manuel Azaña nomena Largo Caballero president del govern
-
Period: to
ANTECEDENTS
-
Triomf FRONT POPULAR a les eleccions
-
Conspiració militar
Per els rumors d'un cop d'estat i el clima de complot, el govern fa un trasllàs forços dels militars més sospitossos:
- Francisco Franco: Canàries
- Mola: Pamplona
- Queipo de Llano: Sevilla
- Goded: Balears Cap de conspiració: Sanjurjo Suport de:
- Monàrquics
- Falangistes
- Carlins (milícies armades)
- Sectors de la CEDA (suport econòmic) -
Desembarcament exèrcit africà
Objectius dels insurrectes: Presa de Madrid (capital i símbol de la república) Després de travessar l'estret, les tropes d'Àfrica, van aconseguir l'enllaç amb Zona sublevada del nord, posterior a eliminar la resistència de Badajoz. -
Assassinat de JOSÉ CALVO SOLETO
José Calvo Soleto: -
Aixecament Nacional a Melilla
-
Period: to
PRIMERA ETAPA
-
Period: to
Inici del conflicte - Fracàs del cop militar
-
Franco viatja a Melilla (Marroc)
Viatja des de Canaries Pren comandament de l'Exercit Africà -
Revolta d'altres caps militars
Mola a Pamplona Queipo de Llano a Sevilla Goded a Mallorca Cabanellas a Saragossa Als militars s'uneixen carlins i falangistes -
Indesició de la República
Ni Manuel Azaña (president de la República) ni Casares Quiroja (cap del govern) van tomar mesures en el seu moment.- No van voler donar armes al poble
- Santiago Casares Quiroja dimiteix
- Azaña anomena a Diego Martinez Barrio, pero dimiteix a les 12 hores
- Després anomena a José Giral
-
Jose Giral autoritza el lliurament d'armes
Donen armes als sindicats i als partits del Front popular -
1r Resultat del pronunciament
Fidel a la República:
- Catalunya
- País Valencià
- Madrid
- Castella-La Manxa
- Extremadura
- País Basc
- Astúries
- Cantàbria
- Part d’Andalusia Mans dels sublevats:
- Marroc
- Part d’Andalusia
- Navarra
- Castella i Lleó
- Galícia
- Aragó
- Rioja
- Illes Balears (sense
Menorca) -
Insurrecció a Catalunya
- Fracasa sublevació militar per la Generalitat.
- suport de:
- Mobilització dels anarcosindicalistes (CNT-FAI)
- Guàrdia Civil
- Guàrdia d’Assalt
- Mossos d’Esquadra
- suport de:
- Comandad per Goded.
- El General Goded arriba de les Balears per posar-se al capdavant de la insurrecció, però va ser detingut i obligat per Companys a anunciar per ràdio la seva derrota.
- Fracasa sublevació militar per la Generalitat.
-
creació Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Per tal de restablir l’ordre el president Companys va convocar als dirigents de la CNT i els va oferir de crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. El comitè va ser integrat per les principals organitzacions d’esquerres (ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana). -
Insurrectes són vençuts a Catalunya
Quan els insurrectes són vençuts el 20 de juliol de 1936, Companys es va reunir amb els líders de la CNT (Buenaventura Durruti, Juan
García Oliver, y Ricardo Sanz)…. -
Mort de Sanjurjo
Sanjurjo mor en accident d’aviació (havia de dirigir l’aixecament militar). -
Period: to
Primers conflictes
-
creació Junta de Defensa Nacional en Burgos
Integrada per Miitars:
- Mola
- Franco
- Queipo de Llano
Presidida per:
- Miguel Cabanellas -
Comitè de No-intervenció
Les potències europees es decantaven per la legalitat republicana, tot i així van acabar
adoptant una política de no-intervenció en el conflicte. Prohibició d’enviar material militar a Espanya, va perjudicar a la República (Malgrat
l’ajuda soviètica) Beneficia els rebels (Alemanya i Itàlia ajuden amb armament i homes malgrat adherir-se al
comitè) -
Masacre de Badajoz/Repressió i violència del Franquisme
Les tropes del General Yagüe arriben a Badajoz. Legionaris, regulars I falangistes saquejaren comerços i habitatges, violaren a les dones. Centenars de d’homes foren conduïts a la plaça de braus on van instal.lar metrelladores en els burladors I els varen assassinar a tots. Acaben de dividir la zona republicana -
Batalla de Irún (Mola)
-
Manuel Azaña nomena Largo Caballero president del govern
-
Govern d'unitat amb Josep Tarradellas
Formació d'un nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradellas, nomenat conseller primer. En el nou govern estaven representats totes les
forces polítiques republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT, POUM, PSUC, ERC. Objetius:
- Aturar als assassinats.
- Centralitzar els serveis policials.
- Organitzar un exèrcit popular que posés fi al Comitè de Mílícies Antifeixistes.
- Controlar les col.lectivitzacions. -
Ocupació de Toledo per Franco
“L’Alliberament de l’Alcàsser”
Amb l'exercit del sud ocupa Toledo i posa als centenars de militars insurrectes acompanyats dels familiars -
Militars escolleigen a Franco com cap de l'Alzamiento
-
Creacció únic partit
A partir d'octubre:
Els insurrectes havien prohibit tots els partits polítics que formaven part del Front Popular i tots els sindicats de classe. Només eren legals Falange Española y de la JONS (el cap era Jose Antonio Primo de Rivera afusellat pels republicans) i la Comunió Tradicionalista (carlins). Es toleraven la CEDA i els grups monàrquics. -
Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials
Motius del decret: Fugida/assassinats de propietaris. Treballadors assumissin control de les empreses.
Govern de la Generalitat: Decret de col.lectivitzacions:
- Totes empreses de + 100 treballadors serien col.lectivitzades. Empreses de -100 treballadors podran ser col.lectivitzades amb acord de majoria dels treballadors i propietari.
- Excloses empreses petites, botigues, tallers, bancs i caixes.
- El camp, les col.lectivitzacions només van ser importants al Baix Ebre i el Baix Llobregat. -
govern Republicà decreta mobilització general
Aquesta decret mobilització general va ser per salvar Madrid dels insurrectes, miles de dones i homes fortaletzen els accessos de l'interior de la ciutat. "No passaran" "Madrid, tomba del feixisme" -
Caballero fa nou govern
Largo Caballero formarà un govern amb republicans i socialistes. Després s'afegeixen la presència d’anarquistes moderats com Joan Peiró, Joan García Oliver I Frederica Montseny, per tal de recuperar l’autoritat perduda. -
Govern republica es trasllada a València
Deixa Madrid en mans d'una junta presidida pel general Miaja, estrategies de la defensa de la capital Madrid resisteix per l'arribada primeres Brigades internacionals i la Columna Llibertat des de Barcelona (columna anarcosindicalista comandada pel sindicalista Buenaventura Durruti) Buenaventura Durruti mort en batalla (20 novembre 1936) -
Traslladament govern de República a Valencia
-
Paracuellos de Jarama
-
Period: to
Paracuellos de Jarama
Les tropes nacionals s’apropen a Madrid. Per
por de l’amenaça d’una cinquena columna que estigui camuflada dins de la capital, i amb el buit de poder del govern traslladat a València, unes 2500
persones de dretes van ser trets de la presó I portats al cementiri de Paracuellos de Jarama on van ser assessinats I ficats en fosses comunes. 4 desembre: el nou inspector de presons disold les txeques I atura les
“sacas”. -
Period: to
Consolidació del Front
-
Batalla de Jarama
Degut al fracàs de conquistar Madrid es fa dues maniobres per aïllar Madrid:
1r: Batalla de Jarama
- insurrectes van travessar riu
- però detinguts pels republicans
- no aconsegueixen objectiu d'aïllar ciutat -
Batalla de Guadalajara
Tropes feixistes italianes aliades de Franco són derrotats exercit republicà. Primera victòria republicana -
Period: to
SEGONA ETAPA - La guerra del Nord
Entre abril i octubre els fronts de combat van anant desplaçant-se cap l'oest: Guipúscoa, Biscaia, Santander i Astúries. -
Decret d'unificació
Decret d'Unificació fou un decret promulgat per Franco. Mitjançant aixó fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la Falange Española i la Comunió Tradicionalista, que van passar a formar la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS). -
Bombardeig de Gernika
El bombardeig va ser provocada per la Legió Còndor alemanya, amb suport italià, i va destruir la ciutat basca amb bombes trencadores i incendiàries, causant entre 150 i 2.000 morts segons les fonts. L’atac, en un dia de mercat, buscava terroritzar la població i desmoralitzar els republicans, sent un precedent de la guerra total contra civils. Només l’arbre de Guernica, símbol basc, va sobreviure intacte. -
Fets de Maig
Anarquistes interferien les comunicacions de la Generalitat amb el govern de la República La policia, seguint les instruccions de la Generalitat:
Desallotjar l’edifici Telefònica sota control CNT-FAI Policies es troben amb resistència armada. CNT ho van considerar provocació i van declarar la vaga general. Anarquistes i militants del POUM es revolter i fan barricades pels carrers de Barcelona Govern de la República va enviar des de València 5000 guàrdies d’assalt -
Fets de maig - Consqüencies a CATALUNYA
Es va constituir un nou govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys i integrat per
ERC i PSUC, la CNT-FAI van quedar fora del govern. -
Sustitució de Largo Caballero per Juan Negrin
La seva designació es va produir després de la crisi generada pels Fets de Maig (3-7 de maig de 1937), que van evidenciar les tensions entre comunistes, anarquistes i altres forces republicanes. Largo Caballero va dimitir en no trobar suports suficients, i Manuel Azaña va nomenar Negrín, socialista prietista, per liderar un govern més centralitzat i alineat amb els comunistes -
Nou Govern Catalunya presindit per Companys
Es va constituir un nou govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys i integrat per
ERC i PSUC CNT-FAI van quedar fora del govern. -
Ocupació de Bilbao
Bilbao era el cor industrial del nord republicà. La seva pèrdua va deixar Santander i Astúries aïllades, amb risc de col·lapse total del front nord. Primer per Santander i després Astúries, on la batalla es va lliurar entre setembre i octubre del mateix any. Tota la franja Nord queda a mans del Rebels i els republicans fracassen. -
Suport de l'Esglesia a bandol Nacional
Publicació una carta de l’episcopat on es justificava l’alçament militar,.
Només cinc bisbes no van signar la carta: els d’Orihuela, Menorca, Vitòria,
Tarragona (Arquebisbe Francesc Vidal I Barraquer) I el cardenal Segura. -
Batalla de Brunete
Per allargar la pressió militar al nord, va atacar Brunete (a prop de Madrid) i després Belchite (a prop de Saragosa). No obstant aixó, les tropes Franquistes van acabant entrant de totes formes. -
Batalla de Belchite
Exèrcit Popular Republicà, dirigit pel general Vicente Rojo, pretenia avançar ràpidament cap a Saragossa per obligar Franco a desviar tropes del front nord No obstant, la resistència inesperada a Belchite (un poble fortificat amb uns 3.000-7.000 defensors franquistes) va aturar l'ofensiva -
Negrin constitueix Nou govern
Socialista Juan Negrín va possar la dirreció de Guerra a Indalecio Prieto. Govern deixa de incloure sindicats, CNT, UGT.
Ilegalitzen POUM, Andreu Nin (lider) detingut -
Negrín trasllada el govern de Valencia a Barcelona
-
Period: to
TERCERA ETAPA - Avanç cap a la Mediterrània
-
Inici de la Batalla de Terol
Va ser una de les batalles més dures, amb temperatures extremes que van arribar als -20 °C. L'ofensiva republicana va començar amb l'objectiu de distreure Franco del front de Madrid. -
Primer govern de Franco
Nou estat inspirat en el feixisme i defensava un model socials basat en el conservadurisme i la preeminència del catolicisme -
Final Batalla de Terol
Els franquistes van llançar una contraofensiva entre el 5 i el 7 de febrer, recuperant Terol definitivament el 22 de febrer (en 7 de gener 1938 va ser ocupada per el republicans) i els republicans van haver-hi de abandonar-la definitivament. La batalla va causar grans pèrdues humanes i materials, debilitant especialment l'exèrcit republicà. Exércit Franco fa campanya d'Aragó. -
Period: to
Avanç dels "Nacionals"
-
Ofensiva franquista a Aragó/Ocupen LLeida
-
Batalla de l'Ebre
El bàndol republicà, dirigit pel president Juan Negrín i el general Vicente Rojo, va llançar l'ofensiva per aturar l'avanç franquista cap a València i intentar canviar el curs de la guerra. Gran batalla i últim intent dels republicans per aturar avançament de les tropes franquistes i la únio de les dues zones republicanes Comenza amb l'atac republica entre Mequinesa i Amposta. -
Period: to
Batalla de l'Ebre
Primera avanzada republicans → Ocupen Gandesa on van aconseguir-se fer-se forts durant alguns mesos. Franco atura l'atac amb → grans reforços, aviacions alemanyas i italianas i atura l'atac. Contratac → novembre.
Exèrcit republicà va haver de desplegar-se a l'altra riba del riu.
Exèrcit franquista ocupa tot sud de Tarragona.- enfrontament més llarg i sagnant de la guerra, amb uns 20.000 morts i 70.000 ferits.
- retirada definitiva obre camí per conquistar Catalunya.
-
retirada de les Brigades Internacionals
El govern republicà de Juan Negrín va anunciar la retirada unilateral de les Brigades Internacionals davant la Societat de Nacions a Ginebra, com a gest per pressionar la retirada dels aliats feixistes de Franc -
Period: to
QUARTA ETAPA
-
Bombardeig a Barcelona
Van ser just abans que l’exèrcit franquista entrés a la ciutat el 26 de gener. Va ser provocada per Legió Còndor alemanya Més de 5.000 víctimes -
Ocupació de Catalunya
Tarragona: 15 gener entraven franqustes
Girona: 4 febrer → fugida de milers de refugiats (mebres del govern català, generalitat...)
Barcelona 26 gener
10 febrer: tropes franquistes estaven a la frontera. -
Abolició de l’Estatut Català
-
Period: to
Fi del conflicte
-
Cop d’estat del coronel Casado
El coronel Casado va donar un cop d’estat a Madrid i va intentar arribar a un acord amb
Franco. Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit entrà el 28 de març i el 1 d’Abril de 1939 Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada. -
Comunicat de Franco - Victòria Franquista
-
França i Gran Bretanya reconeixen el govern de Franco