Guerra Civil Española (1936-1939)

  • Manuel Azaña nomena Largo Caballero president del govern

  • Period: to

    ANTECEDENTS

  • Triomf FRONT POPULAR a les eleccions

    Triomf FRONT POPULAR a les eleccions
  • Conspiració militar

    Conspiració militar
    Per els rumors d'un cop d'estat i el clima de complot, el govern fa un trasllàs forços dels militars més sospitossos:
    - Francisco Franco: Canàries
    - Mola: Pamplona
    - Queipo de Llano: Sevilla
    - Goded: Balears Cap de conspiració: Sanjurjo Suport de:
    - Monàrquics
    - Falangistes
    - Carlins (milícies armades)
    - Sectors de la CEDA (suport econòmic)
  • Desembarcament exèrcit africà

    Objectius dels insurrectes: Presa de Madrid (capital i símbol de la república) Després de travessar l'estret, les tropes d'Àfrica, van aconseguir l'enllaç amb Zona sublevada del nord, posterior a eliminar la resistència de Badajoz.
  • Assassinat de JOSÉ CALVO SOLETO

    Assassinat de JOSÉ CALVO SOLETO
    José Calvo Soleto:
  • Aixecament Nacional a Melilla

  • Period: to

    PRIMERA ETAPA

  • Period: to

    Inici del conflicte - Fracàs del cop militar

  • Franco viatja a Melilla (Marroc)

    Viatja des de Canaries Pren comandament de l'Exercit Africà
  • Revolta d'altres caps militars

    Mola a Pamplona Queipo de Llano a Sevilla Goded a Mallorca Cabanellas a Saragossa Als militars s'uneixen carlins i falangistes
  • Indesició de la República

    Indesició de la República
    Ni Manuel Azaña (president de la República) ni Casares Quiroja (cap del govern) van tomar mesures en el seu moment.
    • No van voler donar armes al poble
    • Santiago Casares Quiroja dimiteix
    • Azaña anomena a Diego Martinez Barrio, pero dimiteix a les 12 hores
    • Després anomena a José Giral
  • Jose Giral autoritza el lliurament d'armes

    Donen armes als sindicats i als partits del Front popular
  • 1r Resultat del pronunciament

    1r Resultat del pronunciament
    Fidel a la República:
    - Catalunya
    - País Valencià
    - Madrid
    - Castella-La Manxa
    - Extremadura
    - País Basc
    - Astúries
    - Cantàbria
    - Part d’Andalusia Mans dels sublevats:
    - Marroc
    - Part d’Andalusia
    - Navarra
    - Castella i Lleó
    - Galícia
    - Aragó
    - Rioja
    - Illes Balears (sense
    Menorca)
  • Insurrecció a Catalunya

    Insurrecció a Catalunya
    • Fracasa sublevació militar per la Generalitat.
      • suport de:
        • Mobilització dels anarcosindicalistes (CNT-FAI)
        • Guàrdia Civil
        • Guàrdia d’Assalt
        • Mossos d’Esquadra
    • Comandad per Goded.
    • El General Goded arriba de les Balears per posar-se al capdavant de la insurrecció, però va ser detingut i obligat per Companys a anunciar per ràdio la seva derrota.
  • creació Comitè Central de Milícies Antifeixistes

    Per tal de restablir l’ordre el president Companys va convocar als dirigents de la CNT i els va oferir de crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. El comitè va ser integrat per les principals organitzacions d’esquerres (ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana).
  • Insurrectes són vençuts a Catalunya

    Quan els insurrectes són vençuts el 20 de juliol de 1936, Companys es va reunir amb els líders de la CNT (Buenaventura Durruti, Juan
    García Oliver, y Ricardo Sanz)….
  • Mort de Sanjurjo

    Mort de Sanjurjo
    Sanjurjo mor en accident d’aviació (havia de dirigir l’aixecament militar).
  • Period: to

    Primers conflictes

  • creació Junta de Defensa Nacional en Burgos

    Integrada per Miitars:
    - Mola
    - Franco
    - Queipo de Llano
    Presidida per:
    - Miguel Cabanellas
  • Comitè de No-intervenció

    Les potències europees es decantaven per la legalitat republicana, tot i així van acabar
    adoptant una política de no-intervenció en el conflicte. Prohibició d’enviar material militar a Espanya, va perjudicar a la República (Malgrat
    l’ajuda soviètica) Beneficia els rebels (Alemanya i Itàlia ajuden amb armament i homes malgrat adherir-se al
    comitè)
  • Masacre de Badajoz/Repressió i violència del Franquisme

    Les tropes del General Yagüe arriben a Badajoz. Legionaris, regulars I falangistes saquejaren comerços i habitatges, violaren a les dones. Centenars de d’homes foren conduïts a la plaça de braus on van instal.lar metrelladores en els burladors I els varen assassinar a tots. Acaben de dividir la zona republicana
  • Batalla de Irún (Mola)

  • Manuel Azaña nomena Largo Caballero president del govern

  • Govern d'unitat amb Josep Tarradellas

    Formació d'un nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradellas, nomenat conseller primer. En el nou govern estaven representats totes les
    forces polítiques republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT, POUM, PSUC, ERC. Objetius:
    - Aturar als assassinats.
    - Centralitzar els serveis policials.
    - Organitzar un exèrcit popular que posés fi al Comitè de Mílícies Antifeixistes.
    - Controlar les col.lectivitzacions.
  • Ocupació de Toledo per Franco

    “L’Alliberament de l’Alcàsser”
    Amb l'exercit del sud ocupa Toledo i posa als centenars de militars insurrectes acompanyats dels familiars
  • Militars escolleigen a Franco com cap de l'Alzamiento

  • Creacció únic partit

    A partir d'octubre:
    Els insurrectes havien prohibit tots els partits polítics que formaven part del Front Popular i tots els sindicats de classe. Només eren legals Falange Española y de la JONS (el cap era Jose Antonio Primo de Rivera afusellat pels republicans) i la Comunió Tradicionalista (carlins). Es toleraven la CEDA i els grups monàrquics.
  • Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials

    Motius del decret: Fugida/assassinats de propietaris. Treballadors assumissin control de les empreses.
    Govern de la Generalitat: Decret de col.lectivitzacions:
    - Totes empreses de + 100 treballadors serien col.lectivitzades. Empreses de -100 treballadors podran ser col.lectivitzades amb acord de majoria dels treballadors i propietari.
    - Excloses empreses petites, botigues, tallers, bancs i caixes.
    - El camp, les col.lectivitzacions només van ser importants al Baix Ebre i el Baix Llobregat.
  • govern Republicà decreta mobilització general

    govern Republicà decreta mobilització general
    Aquesta decret mobilització general va ser per salvar Madrid dels insurrectes, miles de dones i homes fortaletzen els accessos de l'interior de la ciutat. "No passaran" "Madrid, tomba del feixisme"
  • Caballero fa nou govern

    Caballero fa nou govern
    Largo Caballero formarà un govern amb republicans i socialistes. Després s'afegeixen la presència d’anarquistes moderats com Joan Peiró, Joan García Oliver I Frederica Montseny, per tal de recuperar l’autoritat perduda.
  • Govern republica es trasllada a València

    Deixa Madrid en mans d'una junta presidida pel general Miaja, estrategies de la defensa de la capital Madrid resisteix per l'arribada primeres Brigades internacionals i la Columna Llibertat des de Barcelona (columna anarcosindicalista comandada pel sindicalista Buenaventura Durruti) Buenaventura Durruti mort en batalla (20 novembre 1936)
  • Traslladament govern de República a Valencia

  • Paracuellos de Jarama

    Paracuellos de Jarama
  • Period: to

    Paracuellos de Jarama

    Les tropes nacionals s’apropen a Madrid. Per
    por de l’amenaça d’una cinquena columna que estigui camuflada dins de la capital, i amb el buit de poder del govern traslladat a València, unes 2500
    persones de dretes van ser trets de la presó I portats al cementiri de Paracuellos de Jarama on van ser assessinats I ficats en fosses comunes. 4 desembre: el nou inspector de presons disold les txeques I atura les
    “sacas”.
  • Period: to

    Consolidació del Front

  • Batalla de Jarama

    Batalla de Jarama
    Degut al fracàs de conquistar Madrid es fa dues maniobres per aïllar Madrid:
    1r: Batalla de Jarama
    - insurrectes van travessar riu
    - però detinguts pels republicans
    - no aconsegueixen objectiu d'aïllar ciutat
  • Batalla de Guadalajara

    Batalla de Guadalajara
    Tropes feixistes italianes aliades de Franco són derrotats exercit republicà. Primera victòria republicana
  • Period: to

    SEGONA ETAPA - La guerra del Nord

    Entre abril i octubre els fronts de combat van anant desplaçant-se cap l'oest: Guipúscoa, Biscaia, Santander i Astúries.
  • Decret d'unificació

    Decret d'Unificació fou un decret promulgat per Franco. Mitjançant aixó fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la Falange Española i la Comunió Tradicionalista, que van passar a formar la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).
  • Bombardeig de Gernika

    Bombardeig de Gernika
    El bombardeig va ser provocada per la Legió Còndor alemanya, amb suport italià, i va destruir la ciutat basca amb bombes trencadores i incendiàries, causant entre 150 i 2.000 morts segons les fonts. L’atac, en un dia de mercat, buscava terroritzar la població i desmoralitzar els republicans, sent un precedent de la guerra total contra civils. Només l’arbre de Guernica, símbol basc, va sobreviure intacte.
  • Fets de Maig

    Fets de Maig
    Anarquistes interferien les comunicacions de la Generalitat amb el govern de la República La policia, seguint les instruccions de la Generalitat:
    Desallotjar l’edifici Telefònica sota control CNT-FAI Policies es troben amb resistència armada. CNT ho van considerar provocació i van declarar la vaga general. Anarquistes i militants del POUM es revolter i fan barricades pels carrers de Barcelona Govern de la República va enviar des de València 5000 guàrdies d’assalt
  • Fets de maig - Consqüencies a CATALUNYA

    Es va constituir un nou govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys i integrat per
    ERC i PSUC, la CNT-FAI van quedar fora del govern.
  • Sustitució de Largo Caballero per Juan Negrin

    La seva designació es va produir després de la crisi generada pels Fets de Maig (3-7 de maig de 1937), que van evidenciar les tensions entre comunistes, anarquistes i altres forces republicanes. Largo Caballero va dimitir en no trobar suports suficients, i Manuel Azaña va nomenar Negrín, socialista prietista, per liderar un govern més centralitzat i alineat amb els comunistes
  • Nou Govern Catalunya presindit per Companys

    Es va constituir un nou govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys i integrat per
    ERC i PSUC CNT-FAI van quedar fora del govern.
  • Ocupació de Bilbao

    Ocupació de Bilbao
    Bilbao era el cor industrial del nord republicà. La seva pèrdua va deixar Santander i Astúries aïllades, amb risc de col·lapse total del front nord. Primer per Santander i després Astúries, on la batalla es va lliurar entre setembre i octubre del mateix any. Tota la franja Nord queda a mans del Rebels i els republicans fracassen.
  • Suport de l'Esglesia a bandol Nacional

    Publicació una carta de l’episcopat on es justificava l’alçament militar,.
    Només cinc bisbes no van signar la carta: els d’Orihuela, Menorca, Vitòria,
    Tarragona (Arquebisbe Francesc Vidal I Barraquer) I el cardenal Segura.
  • Batalla de Brunete

    Per allargar la pressió militar al nord, va atacar Brunete (a prop de Madrid) i després Belchite (a prop de Saragosa). No obstant aixó, les tropes Franquistes van acabant entrant de totes formes.
  • Batalla de Belchite

    Exèrcit Popular Republicà, dirigit pel general Vicente Rojo, pretenia avançar ràpidament cap a Saragossa per obligar Franco a desviar tropes del front nord No obstant, la resistència inesperada a Belchite (un poble fortificat amb uns 3.000-7.000 defensors franquistes) va aturar l'ofensiva
  • Negrin constitueix Nou govern

    Socialista Juan Negrín va possar la dirreció de Guerra a Indalecio Prieto. Govern deixa de incloure sindicats, CNT, UGT.
    Ilegalitzen POUM, Andreu Nin (lider) detingut
  • Negrín trasllada el govern de Valencia a Barcelona

  • Period: to

    TERCERA ETAPA - Avanç cap a la Mediterrània

  • Inici de la Batalla de Terol

    Va ser una de les batalles més dures, amb temperatures extremes que van arribar als -20 °C. L'ofensiva republicana va començar amb l'objectiu de distreure Franco del front de Madrid.
  • Primer govern de Franco

    Nou estat inspirat en el feixisme i defensava un model socials basat en el conservadurisme i la preeminència del catolicisme
  • Final Batalla de Terol

    Els franquistes van llançar una contraofensiva entre el 5 i el 7 de febrer, recuperant Terol definitivament el 22 de febrer (en 7 de gener 1938 va ser ocupada per el republicans) i els republicans van haver-hi de abandonar-la definitivament. La batalla va causar grans pèrdues humanes i materials, debilitant especialment l'exèrcit republicà. Exércit Franco fa campanya d'Aragó.
  • Period: to

    Avanç dels "Nacionals"

  • Ofensiva franquista a Aragó/Ocupen LLeida

  • Batalla de l'Ebre

    Batalla de l'Ebre
    El bàndol republicà, dirigit pel president Juan Negrín i el general Vicente Rojo, va llançar l'ofensiva per aturar l'avanç franquista cap a València i intentar canviar el curs de la guerra. Gran batalla i últim intent dels republicans per aturar avançament de les tropes franquistes i la únio de les dues zones republicanes Comenza amb l'atac republica entre Mequinesa i Amposta.
  • Period: to

    Batalla de l'Ebre

    Primera avanzada republicans → Ocupen Gandesa on van aconseguir-se fer-se forts durant alguns mesos. Franco atura l'atac amb → grans reforços, aviacions alemanyas i italianas i atura l'atac. Contratac → novembre.
    Exèrcit republicà va haver de desplegar-se a l'altra riba del riu.
    Exèrcit franquista ocupa tot sud de Tarragona.
    • enfrontament més llarg i sagnant de la guerra, amb uns 20.000 morts i 70.000 ferits.
    • retirada definitiva obre camí per conquistar Catalunya.
  • retirada de les Brigades Internacionals

    El govern republicà de Juan Negrín va anunciar la retirada unilateral de les Brigades Internacionals davant la Societat de Nacions a Ginebra, com a gest per pressionar la retirada dels aliats feixistes de Franc
  • Period: to

    QUARTA ETAPA

  • Bombardeig a Barcelona

    Bombardeig a Barcelona
    Van ser just abans que l’exèrcit franquista entrés a la ciutat el 26 de gener. Va ser provocada per Legió Còndor alemanya Més de 5.000 víctimes
  • Ocupació de Catalunya

    Tarragona: 15 gener entraven franqustes
    Girona: 4 febrer → fugida de milers de refugiats (mebres del govern català, generalitat...)
    Barcelona 26 gener
    10 febrer: tropes franquistes estaven a la frontera.
  • Abolició de l’Estatut Català

  • Period: to

    Fi del conflicte

  • Cop d’estat del coronel Casado

    El coronel Casado va donar un cop d’estat a Madrid i va intentar arribar a un acord amb
    Franco. Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit entrà el 28 de març i el 1 d’Abril de 1939 Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada.
  • Comunicat de Franco - Victòria Franquista

  • França i Gran Bretanya reconeixen el govern de Franco