FRIS CRONOLÒGIC TEORIA CEL·LULAR

  • Invent del microscopi, possiblement, per en Zacharias Janssen.

    Invent del microscopi, possiblement, per en Zacharias Janssen.
    Es creu que l'inventor del microscopi va ser Zacharias Janssen , un fabricant d'ulleres de Països Baixos, que al voltant de 1590, manipulant lents, el va descobrir de forma accidental.
  • Robert Hooke encunya el terme cèl·lula.

    Robert Hooke encunya el terme cèl·lula.
    La paraula cèl·lula la devem a Robert Hooke. És el nom que va donar a la unitat fonamental de la matèria viva.
  • Antonie van Leeuwenhoek observa per primer cop éssers unicel·lulars

    Antonie van Leeuwenhoek observa per primer cop éssers unicel·lulars
    Va ser el pioner en el descobriment dels glòbuls vermells, els espermatozoides, els bacteris i els cicles vitals dels insectes .
  • Robert Brown encunya el terme nucli.

    Robert Brown encunya el terme nucli.
    El botànic escocès Robert Brown va identificar per primera vegada, al 1831, el nucli de les cèl·lules.
  • Matthias Schleiden postula que tots els animals són formats per cèl·lules.

    Matthias Schleiden postula que tots els animals són formats per cèl·lules.
    El 1838, Schleiden va definir la cèl·lula com la unitat bàsica de l'estructura vegetal i, un any després, Schwann la va definir com la unitat bàsica de l'estructura animal. El 1839, Schleiden i Schwann van articular les seves observacions en una teoria unificada: la teoria cel·lular.
  • Theodor Schwann postula que totes les plantes són formades per cèl·lules.

    Theodor Schwann postula que totes les plantes són formades per cèl·lules.
    Al 1838 Schleiden i al 1839 Schwann, estudiant cèl·lules vegetals i animals respectivament, van proposar la teoria cel·lular.
  • Rudolf Virchow, “ajudant-se” amb el treball de Robert Remak, postula l’enunciat Omnia cellula ex cellula, tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula, inspirant-se en el Omne vivum ex vivo d’en Francesco Redi.

    Rudolf Virchow, “ajudant-se” amb el treball de Robert Remak, postula l’enunciat Omnia cellula ex cellula, tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula, inspirant-se en el Omne vivum ex vivo d’en Francesco Redi.
    El metge alemany va poder demostrar que tota cèl·lula procedeix d'una altre cèl·lula anterior, al igual que una planta només pot procedir d'una altre planta i l'animal d'un altre animal.
  • Gregor publica les lleis de l’herència.

    Gregor publica les lleis de l’herència.
    Gregor Mendel, un austríac del segle XIX va descriure les lleis bàsiques de l'herència a través d'experiments amb plantes de pèsols. Eren un conjunt de regles bàsiques sobre la transmissió per herència genètica (les característiques dels progenitors a la seva descendència).
  • Louis Pasteur amb els seus experiments sobre la multiplicació dels microorganismes unicel·lulars descarta la teoria de la generació espontània.

    Louis Pasteur amb els seus experiments sobre la multiplicació dels microorganismes unicel·lulars descarta la teoria de la generació espontània.
    Al 1866 , Louis Pasteur va realitzar una sèrie d'experimentsque van demostrar definitivament que els microbis també s'originaven a partir d'altres microorganismes i així va descartant la teoria de la generació espontània.
  • Walter Flemming observa la divisió cel·lular i l’anomena mitosi.

    Walter Flemming observa la divisió cel·lular i l’anomena mitosi.
    Walther Flemming, un fisiòleg alemany que estudiava l'estructura de les cèl·lules, va descobrir als seus nuclis una substància que va anomenar cromatina i que, durant la divisió cel·lular (que va denominar mitosi), se separava en filaments els que després es va donar el nom de cromosomes.
  • Don Santiago Ramón y Cajal observa les cèl·lules del sistema nerviós.

    Don Santiago Ramón y Cajal observa les cèl·lules del sistema nerviós.
    L'espanyol Don Santiago Ramón, va descobrir que el sistema nerviós, inclòs el cervell, està compost d'entitats individuals, més tard anomenades neurones .
  • Wilhelm von Waldeyer observa uns filaments en el nucli en divisió i els anomena cromosomes.

    Wilhelm von Waldeyer  observa uns filaments en el nucli en divisió i els anomena cromosomes.
    Al 1889, Wilhelm von Waldeyer els hi va donar el nom als cromosomes. La paraula "cromosoma" significa "cos acolorit" en idioma grec.
  • Walter Sutton i Thomas Bovery descobriren que la informació hereditària resideix en els cromosomes, tot afegint el quart i últim postulat que completa la teoria cel·lular.

    Walter Sutton i Thomas Bovery descobriren que la informació hereditària resideix en els cromosomes, tot afegint el quart i últim postulat que completa la teoria cel·lular.
    Al 1902 i 1903 , Sutton i Boveri van publicar treballs independents que van proposar el que ara anomenem la teoria cromosòmica de l'herència.
  • Ernst Ruska inventa el primer microscopi electrònic.

    Ernst Ruska inventa el primer microscopi electrònic.
    Juntament amb Max Knoll, basant-se en les teories de Louis-Victor de Broglie, va construir el primer prototip de microscopi electrònic.
  • James Watson & Francis Crick, gràcies als treballs de Rosalind Franklin, publiquen l’estructura de l’ADN (DNA).

    James Watson & Francis Crick, gràcies als treballs de Rosalind Franklin, publiquen l’estructura de l’ADN (DNA).
    Watson i Crick van descobrir la forma de l'ADN a l'interior de la cèl·lula (com una escala de cargol), que li permet replicar-se i traspassar informació d'una generació a una altra.
  • Lynn Margulis proposa, a partir d’idees prèvies d’altres investigadors, la Teoria endosimbiòtica com a origen de la cèl·lula eucariota.

    Lynn Margulis proposa, a partir d’idees prèvies d’altres investigadors, la Teoria endosimbiòtica com a origen de la cèl·lula eucariota.
    Margulis va demostrar que les cèl·lules eucariotes (de les quals estan fets tots els organismes vius), no només descendeixen de bacteris, sinó que són una convinació de cèl·lules bacterianes diverses.
  • L’equip de Craig Venter presentà "Mycoplasma laboratoriuim", el primer bacteri originat de manera parcialment sintètica.

    L’equip de Craig Venter presentà "Mycoplasma laboratoriuim", el primer bacteri originat de manera parcialment sintètica.
    Després de més de 15 anys de dedicació, Craig Venter i el seu equip van aconseguir fabricar l'ADN complet del bacteri "Mycoplasma mycoides" al laboratori. Aquest èxit va marcar l'inici de la creació de vida sintètica i va canviar la investigació científica.