FÍSICS

  • 384 BCE

    ARISTÒTIL

    Va sostenir un sistema geocèntric, en el qual la Terra es trobava immòbil al centre mentre al seu voltant girava el Sol amb altres planetes.
    Segons la seva teoria, tot està format per cinc elements: aigua, terra, aire, foc i èter. A la Física, cadascun d'aquests elements té un lloc adequat, determinat pel seu pes relatiu o «gravetat específica». Cada element es mou, de manera natural, en línia recta —la terra cap avall, el foc cap amunt— cap al lloc que li
  • 100

    CLAUDI PTOLEMEU

    Astrònom, astròleg, químic, geògraf i matemàtic grec; sent un estudiós i intel·lectual que va viure a Alexandria durant el segle II dC i els treballs del qual van tenir gran influència i repercussió en el món europeu com en l'àrab.
    La seva aportació fonamental va ser el model de l'univers: creia que la Terra estava immòbil i ocupava el centre de l'univers, i que el Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles giraven al seu voltant.
  • 1473

    NICOLAU COPÈRNIC

    Astrònom del renaixement que formulo la teoria heliocèntrica del sistema solar. Acaba amb l'etapa anomenada obscurantisme on predominaven les idees aristotèliques. Considerat pare de l'astronomia moderna, és considerat una peça clau en el que es va anomenar la Revolució científica.
  • 1564

    GALILEU GALILEI

    Astrònom, enginyer, filòsof, matemàtic i físic italià, relacionat amb la revolució científica. Va observar que tots els objectes acceleraven al mateix ritme independentment de la seva massa, cosa que el va portar a constatar que les forces eren les causants del moviment, per la qual cosa si a un objecte no se li aplicava força, no es movia.
    Va millorar el telescopi, cosa que li va permetre dur a terme una gran quantitat d'observacions astronòmiques. Va formular la primera llei del moviment.
  • 1571

    JOHANNES KEPLER

    Astrònom i filòsof alemany, famós per formular i verificar les tres lleis del moviment dels planetes en la seva òrbita al voltant del Sol enuncio 3 lleis conegudes com les lleis de Kepler.
    S'encaminà a les peculiaritats astronòmiques de l'estrella. Va alertar la seva llum difuminada, va examinar sobre el seu origen usant l'absència de paral·laxi vist i raonar que existia a l'esfera de les estrelles fixes, debilitant la teoria de la immutabilitat del cel.
  • ISAAC NEWTON

    A la seva obra Philosophiae Naturalis Principia Mathematica de 1687, va formular els tres principis del moviment i una quarta Llei de la gravitació universal, que van transformar per complet el món físic; tots els fenòmens podien ser vistos de manera mecànica. El treball de Newton en aquest camp perdura fins ara; tots els fenòmens macroscòpics poden ser descrits d'acord amb les tres lleis.
    També se'n destaquen els treballs sobre la naturalesa de la Llum i l'òptica.
  • HENRIETTA SWAN LEAVITT

    El seu descobriment va permetre establir una escala de distàncies i així es va poder començar a mesurar l'univers per primer cop. Avui, aquesta relació entre lluminositat i període polsar es coneix com la Llei de Leavitt.
  • ALBERT EINSTEIN

    El 1905, Einstein va formular la teoria de la relativitat especial, la qual coincideix amb les lleis de Newton quan els fenòmens es desenvolupen a velocitats petites comparades amb la velocitat de la llum. El 1915 va estendre la teoria de la relativitat especial, formulant la teoria de la relativitat general. Va desenvolupar la teoria quàntica. Premi NoBel el 1921: per l'efecte fotoelèctric
  • EDWIN HUBBLE

    Va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del segle XX, famós principalment per haver demostrat el 1929 l'expansió de l'univers mesurant el corriment al vermell de galàxies distants.
  • STEPHEN HAWKING

    Va ser un físic teòric, cosmòleg i divulgador científic britànic que va canviar la manera com avui comprenem l'univers.
    Els seus treballs més importants fins ara han consistit a aportar, juntament amb Roger Penrose, teoremes respecte a les singularitats espaciotemporals en el marc de la relativitat general, i la predicció teòrica que els forats negres emetrien radiació, cosa que es coneix avui dia com a radiació de Hawking (o de vegades radiació Bekenstein-Hawking).