-
1543
Sistema copèrnic
Lo 1543, lo sistèma geocèntric s'afrontèt amb lo sieu primièr competidor serios amb la publicacion de De revolutionibus orbium coelestium, de Nicolau Copèrnic, que se postulava que la Tèrra e los autres planetas giravan a l'entorn del Sol. Lo sistèma geocèntric, mas , encara va estar en vigor durant molts anys, ja que, a l'època, el sistema copernicà no oferia prediccions millors que les del geocentrisme, i plantejava problemes tant a la filosofia natural com a les Escriptures. -
Lleis de Newton
Les lleis de Newton, també conegudes com a lleis del moviment de Newton,1 són tres principis a partir dels quals s'expliquen una gran part dels problemes plantejats en mecànica clàssica, en particular aquells relatius al moviment dels cossos, que van revolucionar els conceptes bàsics de la física i el moviment dels cossos a l'univers. Van ser escritas per Isaac Newton -
Llei de la gravetat
La llei de gravitació universal és una llei física clàssica que descriu la interacció gravitatòria entre diferents cossos amb massa. Va ser formulada per Isaac Newton. Estableix per primera vegada una relació proporcional (deduïda empíricament de l'observació) de la força amb què s'atreuen dos objectes amb massa. Així, Newton va deduir que la força amb què s'atreuen dos cossos havia de ser proporcional al producte de les seves masses dividit per la distància entre ells al quadrat. -
Teoria de grafs
Es considera que la primera publicació de la història sobre teoria de grafs fou escrita per Leonhard Euler el 1736, Els set ponts de Königsberg. analysis situs iniciat per Leibniz. La fórmula d'Euler que relaciona el nom d'arestes, vèrtexs i cares d'un poliedre convex va ser estudiada i generalitzada per Cauchy i l'Huilier, i marca l'origen de la topologia. -
Llei d'atracció de les carregues elèctriques
La llei de càrregues enuncia que les càrregues del mateix signe es repel·leixen, mentre que les de diferent signe s'atreuen; és a dir que les forces electrostàtiques entre càrregues del mateix signe (per exemple dues càrregues positives) són de repulsió, mentre que les forces electrostàtiques entre càrregues de signes oposats (una càrrega positiva i una altra negativa) són d'atracció. -
Electrólisi
El 1785, el científic holandès Martinus van Marum va crear un generador electroestàtic que utilitzava per reduir estany, zinc i antimoni de les seves sals mitjançant el procés posteriorment conegut com electròlisi. Tot i que sense saber-ho va dur a terme el procés d'electròlisi, no va ser fins a principis del segle XIX que William Nicholson i Anthony Carlisle van descobrir el funcionament de l'electròlisi. -
Llei d'Ohm
La llei d'Ohm estableix que el corrent que travessa un circuit elèctric és directament proporcional a la diferència de potencial que hi ha entre els seus extrems i inversament proporcional a la resistència del circuit. on V és la caiguda de voltatge o diferència de potencial i I és el corrent. L'equació dona com a resultat la constant de proporcionalitat R, que és la resistència elèctrica del circuit. Va ser publicada pel físic i matematic, George Ohm -
Inducció electromagnètica
Els inicis de la inducció electromagnètica es remonten a l'any 1830 amb els treballs independents de Michael Faraday i Joseph Henry. Generalment s'acredita a Michael Faraday el descobriment del fenomen de la inducció el 1831 encara que podria haver estat anticipat pel treball de Francesco Zantedeschi el 1829. Faraday va trobar que la força electromotriu (FEM) produïda en un circuit tancat és proporcional a la variació de flux magnètic que travessi aquest circuit. -
Diamagnestisme
Sebald Justinus Brugmans va ser el primer a observar el 1778 que el bismut i l'antimoni eren repel·lits pels camps magnètics. Però el terme diamagnetisme va ser acunyat el setembre del 1845 per Michael Faraday quan es va adonar que tots els materials de la natura presentaven alguna forma de resposta diamagnètica davant l'aplicació d'una camp magnètic extern. -
Teoria de la relativitat especial
La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905, i descriu la física del moviment en absència de camps gravitacionals. -
Model atomic
En aquest experiment es va col·locar una fina làmina d'or i s'hi van fer incidir partícules alfa (carregades positivament i molt denses) provinents d'una font radioactiva. S'esperava que les partícules alfa passarien sense desviar-se a través de la làmina d'or, sense impedir-ho la difusa càrrega positiva repartida pels àtoms que descrivia el model de Thomson. -
Modelo electrodebil
El model electrodèbil va ser desenvolupat a la dècada dels anys 1960 per Sheldon Lee Glashow, Abdus Salam i Steven Weinberg. La constatació experimental de les interaccions nuclears febles intervingudes per corrents carregats els va portar a postular l'existència dels corrents neutres, els quals van ser descoberts el 1973 per la col·laboració Gargamelle. Aquests tres investigadors van rebre el Premi Nobel de Física el 1979. -
La Teleportació Quàntica
La capacitat de transferir propietats clau duna partícula a una altra, és a dir estats quàntics, sense utilitzar un vincle físic és la base del desenvolupament de la computació quàntica. Encara que encara es troben en fase experimental, els ordinadors quàntics, molt més veloços i capaços que els convencionals, tindran un paper protagonista en el futur segons els experts. L'inventor va ser Charles Bennet. -
La creació del primer condensat de Bose-Einstein
El cinquè estat d'agregació de la matèria (els tres més coneguts són sòlid, líquid i gasós, i el quart és el plasma) es produeix a temperatures que s'aproximen al zero absolut . Els àtoms es fusionen a baixa energia, i comencen a comportar-se com a ones, i no com a partícules. La seva creació al laboratori va reforçar les teories quàntiques fonamentals desenvolupades per Enrico Fermi sobre el comportament i la interecció dels electrons. Els inventors van ser Satyendra Bose i Albert Einstein