-
5 BCE
Sòcrates (S. V a.C.)
Fou un filòsof de l'Antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental. La seva contribució més important al pensament occidental probablement va ser el seu mètode d'investigació dialèctica, conegut com el mètode socràtic. Va fer servir aquest mètode per investigar especialment els conceptes morals claus, com ara el Bé o la justícia -
4 BCE
Plató (S. IV a.C.)
Va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia. La teoria més coneguda de Plató és la teoria de les idees, en què es relacionen la teoria del coneixement, la de l'amor, la política, i l'educació. Segons Plató el món en què vivim (món sensible) és una còpia d'un altre món, el de les idees (món intel·ligible), que és la realitat vertadera. -
4 BCE
Aristòtil (S. IV a.C.)
Va ser un filòsof de l'Antiga Grècia. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle XVI. Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató. -
Period: 4 BCE to 3
FILOSOFIA ANTIGA (S. VI a.C. - S. III d.C.)
Aquest període comença amb els filòsofs presocràtics i
passant per la tradició iniciada per Sòcrates, i continuada
per Plató i Aristòtil, arriba fins a la filosofia Hel·lenística. -
4
Agustí d’Hipona (S. IV)
És una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme. Considerat un dels pensadors fonamentals de la història occidental. Distingeix entre les veritats transcendents i les veritats humanes. La veritat transcendent és eterna, absoluta, universal i necessària, i causa de la veritat humana. Està per sobre de la nostra veritat més alta, i també dins del nostre ésser (intimisme). A mesura que deixem entrar la llum divina en el nostre interior, se'ns mostra la veritat. -
Period: 6 to 16
FILOSOFIA MEDIEVAL (S. IV - S XIV)
La filosofia es centra en la relació entre fe i raó.
Diferents autors autors adapten les tesis dels principals
filòsofs (Plató i Aristòtil) al pensament cristià. -
13
Tomàs d’Aquino (S. XIII)
Fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques. Aquino planteja una jerarquia de l'univers cap a un fi, seguint un criteri finalista propi de la concepció teleològica aristotèlica. Intenta plantejar-ho com un desenvolupament de la natura vers una forma perfecta. Estableix també una divisió del món en món inorgànic, món orgànic i món anímic. -
14
Guillem d’Occam (S. XIV)
Fou un filòsof i teòleg franciscà anglès. En el debat dels Universals adopta una posició nominalista:
L'Univers no existeix en si mateix ni en cap altra cosa, només existeixen els individus singulars dotats de qualitats també singulars.
L'Univers és un concepte mental amb el qual ens referim a una pluralitat d'individus semblants.
És un signe que ens remet i es refereix a les coses o entitats individuals.
Apunta directament a la cosa i no al concepte, encara que hi estigui subordinat. -
Period: 15 to 18
FILOSOFIA MODERNA (S. XV - S XVIII)
El Renaixement, l’humanisme, la revolució científica i
finalment la Il·lustració influeixen en els diferents autors
d’aquesta època. Un factor comú a la majoria d’autors és el seu interès per l’epistemologia, la teoria del coneixement. -
17
Descartes (S. XVII)
Va ser un important filòsof racionalista francès, també conegut per les seves obres de matemàtiques i ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica. Entre altres coses, de la geometria analítica, de la generalització de l'ús del mot idea, la invenció de les coordenades cartesianes o del 'penso, aleshores existeixo', a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic. -
17
John Locke (S. XVII)
Fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia. L'Assaig sobre l'enteniment humà comença amb una crítica demolidora a l'afirmació de l'existència d'idees innates en l'enteniment, preconitzada pels racionalistes: quan es neix, l'enteniment és com una pàgina en blanc o tabula rasa. Com que no hi ha idees innates en l'home, aquestes no poden fonamentar la comprensió del món. -
18
David Hume (S. XVIII)
Va ser un important filòsof escocès. Hume pretén, amb la seva tasca filosòfica, donar resposta a preguntes fonamentals sobre l'ésser humà i el coneixement, d'entre els quals els principals són:
Tot coneixement prové de l'experiència.
Tota realitat ha de tenir una impressió associada.
Tot coneixement és una combinació d'idees que s'allotgen en la ment i que són causades per impressions.
El coneixement consisteix a establir veritats. -
19
Karl Marx (S. XIX)
Va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany. La filosofia marxiana depèn en gran part de la seva visió sobre la naturalesa de l'ésser humà. De la dialèctica hegeliana, Marx hereta un desdeny per la idea d'una variant de la naturalesa humana subjacent. Per a Marx, no existeix una essència humana en general: l'ésser humà es fa a si mateix, mitjançant la història, en la societat, i transformant la natura: «L'home produeix l'home, a si mateix i l'altre home. -
19
Friedrich Nietzsche (S. XIX)
Va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant la reconstrucció dels conceptes que les integren, basant-se en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida. Aquest treball va afectar profundament generacions posteriors de teòlegs, filòsofs, psicòlegs, poetes, novel·listes i dramaturgs. -
Period: 19 to 21
FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA (S XIX- S. XXI)
A la filosofia contemporània conflueixen diferents
corrents amb un remarcat tarannà crític. -
20
Sigmund Freud (S. XX)
Fou un metge i neuròleg. Durant el segle xix, el pensament predominant a Occident fou el positivisme, que afirmava que les persones podien acumular coneixements reals sobre elles mateixes i sobre el món que les envolta, i exercir control sobre ambdós per mitjà de la raó. Freud, però, suggerí que aquestes afirmacions eren falses, ja que no som totalment conscients de tots els nostres pensaments.
