-
570 BCE
el naixement de mahoma
Va naixer en Meca en la Arabia Saudita i va ser el fundador de l'islam. El seu nom complet en àrab és Abū l-Qāsim Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim al-Qurayšī, que s'espanyolitza com «Mahoma». -
610
Mahoma recibe las primeras revelaciones. Inicio de su predicació.
Les primeres revelaciones feren que Mahoma arribava a pensar que estava baix el influix de una presencia demoniac, llevandle a la suicit. -
656
començament del califat de Alí
Califato Abbasí (756-1517). De orientación suní. Su capital fue Kufa (756-762), després Bagdad (762-1258) y finalment El Cairo (1258-1517). Califato Otomano (1517-1924).
Ali va ser el primer baró a convertir-se a l'islam i el primer imant per als chiíes. Va governar com quart i últim califa ortodox ben guiat (Rashidun) des de 656 fins a 661 i va ser assassinat per Abd al- Rahman ibn Mulyam. -
762
La fundació de Bagdad
Fundació i Califat Abasí L'any 761 Al-Mansur (el Victoriós) va fundar Bagdad, prop de les ruïnes de l'antiga Babilònia i la va convertir en la capital de l'islam. -
789
Fundació de Fez
La fundació de la ciutat és atribuïda al rei Idris I, un descendent del Profeta que cap a l'any 791 va fixar el seu capital en el marge dret del riu Fes, que dóna nom a la ciutat, en l'actual Barri Andalús. -
800
Dinastía aglabí en Ifriqiya (Magrev oriental).
Els aglabíes o Banu al-Aglab van ser una dinastia d'emirs àrabs musulmans suníes del nord d'África, centrat el seu poder en Ifriqiya, on el fundador Ibrahim I ibn Aglab va establir l'any 800 un emirat nominalment dependent del califat abbàssida que va arribar a ser una potència militar en el Mediterrani central. -
868
Dinastía Uniu
Uniu (possiblement Onnos en grec) va ser un faraó, el nové i últim governant de la Quinta Dinastia d'Egipte, durant l'Imperi Antic. Va regnar durant 25 a 30 anys a mitjan segle XXIV a. C. -
929
Aderrahmán III toma el títol de califa en Córdoba
En el transcurs del seu califat, Abd al-Rahman III no sols va convertir Còrdova en el centre neuràlgic d'un nou imperi musulmà a Occident, sinó que va fer d'ella la principal ciutat d'Europa, rivalitzant al llarg de més d'un segle (929-1031) amb Bagdad, la capital del califat abbàssida, a poder, prestigi, ... -
970
Fundació de la mesquita Al-Azhar a Egipte
La mesquita pertany a l'època fatimí i va ser fundada en el període (970-972) , encara que amb el transcurs dels segles ha patit moltes modificacions. Des de la seua fundació ha funcionat quasi sempre com a centre d'ensenyança, funció que encara conserva a pesar que ara esta activitat, que atrau estudiants de tot el món, s'ha desplaçat a altres edificis, quedant esta mesquita com a centre religiós. -
1001
Primera expedició de Mahmud a la India.
En 1001, Mahmud de Ghazni va invadir primer l'actual Pakistan i després parts de l'Índia. Mahmud va derrotar, va capturar i posteriorment va alliberar el governant hindú shahi Jayapala, que havia traslladat el seu capital a Peshawar (actual Pakistan) . Jayapala es va suïcidar i li va succeir el seu fill Anandapala. -
1050
Los banu hilal llegan a África del norte
Van emigrar des de l'Alt Egipte en el nord d'África en el segle XI cap al Magrib, després d'haver sigut enviats pels fatimíes per a castigar als ziríes per haver abandonat el xiisme i el seu número s'estima que era de 50 000 guerrers i de 200 000 beduïns quan van invadir Ifriqiya (actualment Tunis) en 1051-1052 davall el comando d'Abu Saïd Al-Hilali. -
1070
Fundació de Marrakech, capital dels almorávides, amos del Magreb
Marrakech va ser originàriament un campament militar erigit pel cap almoràvit Abu Bekr, l'any 1060, aproximadament. El sultà Youssef ben Tachfine va ser el que va ordenar la construcció de muralles, pous d'aigua i edificis, convertint-la en una verdadera ciutat.