-
Publicació dels Drets de la dona i la ciutadana.
L'escriptora francesa Olympia de Gouges era conscient que les proclames de la Revolució Francesa només estaven concebudes pels homes, per tant com a contra va escriure la Decalaració dels drets de la dona i la ciutadana, com a conseqüència va ser sentenciada a guillotina. -
Llibre "Vindicació dels drets de la dona".
L'escriptora Mary Wollstonecraft va publicar el llibre Vindicació dels drets de la dona, on reflexiona sobre l'ètica i el lloc de les dones en la societat, sota els valors de la Il·lustració. -
Conferència de Seneca Falls.
La conferència de Seneca Falls celebrada a Nova York va ser la primera convenció en la història pels drets de les dones. Va ser organitzada per les activistes Lucretia Mott i Elizabeth Cady Stanton. -
Harriet Taylor i John Stuart Mill publiquen 'La sujeción de la mujer'.
Es un llibre molt modern per l'època, ja que planteja i expressa que el control de la sexualitat femenina per part de l'home es un obstàcle per la seva llibertat, i planteja altres causes com l'accés de la dona a l'edcuació i la transformació de lleis.
Aquest llibre va formar les bases del moviment sufragista a Gran Bretanya. -
Vot femení a Nova Zelanda.
Nova Zelanda va ser el primer país a admetre el vot femení, tot i que ja les illes Pitcairn, a la Polinèsia, ho havien fet l'any 1838, però això no va tenir impacte, ja que les illes van quedar deshabitades a l'any següent. -
Inici del moviment sufragista.
A finals del segle XIX les dones continuaven excloses de la presa de decisions i van començar a organitzar-se per reclamar davant els seus governs el dret a vot que els era negat. Al començament de segle XX, la britànica Emmeline Pankhurst, va crear el moviment femení conegut com les "suffragettes" (Unió Social i Política de les Dones). -
A França i Itàlia les dones adquereixen el dret a vot.
La lluita de les dones pel vot es fà efectiva en aquests dos països europeus. -
Declaració dels Drets Humans.
L'any 1948 l'Assamble General de la ONU aprova la Declaració Universal dels Drets Humans, on es destaca el mandat de reconeixement de la igualtat de gènere i dels mateixos drets davant la llei. -
Igualtat salarial entre homes i dones a Suècia.
Suècia és el primer país que legisla la igualtat salarial entre homes i dones per una mateixa feina. -
Publicació del llibre "El segundo sexo".
Es publica a França el llibre de Simone de Beauvoir anomenat "El segundo sexo", una peça clau pel feminisme en la reflexió sobre el lloc de ls dones en la societat i els seus drets. -
Debat sobre els drets reproductius de la dona.
El 1968 va ser el primer moment en el qual es prén consciència sobre els drets de la dona sobre la reproducció.
Ja per llavors s'havia inventat la píndola, la qual cosa va suposar un canvi revolucionari. També s'incloïa la discussió sobre el dret al control de la reproducció, a l'educació sexual, a la salut sexual i a l'avortament legal. -
Primer precedent per a la legalització de l'avortament.
L'any 1973, un tribunal d'EE. UU. Va aprovar la sentència coneguda com "Roe contra Wade", en la qual reconeix el dret de la dona a la interrupció voluntària de l'embaràs, sense que això impliqui pena de pressó. Aquesta sentència ha estat fonamental en la discussió sobre el tema i des d'ella s'han generat múltiples debats. -
Inici de la tercera onada del feminisme.
L'escriptora feminista Rebeca Walker publica un llibre anomenat Becoming the Third Wave o Inici de la tercera onada. A aquest llibre, ella introdueix una sèrie de temes que es tornen importants en les accions del feminisme contemporani, com el dret a la diversitat sexual, l'ecofeminisme, les desigualtats de l'feminisme segons els països i societats, etc. -
Sentència del Camp Cotoner
La sentència de Camp Cotoner va ser promulgada per la Cort IDH, en la que es condemna l'Estat mexicà com a responsable de la desaparició i mort de Claudia Ivette González, Esmeralda Herrera Monreal i Laura Berenice Ramos Monarrez, els cossos van ser trobats a un camp cotoner de la ciutat de Juárez. Es va obligar a l'Estat mexicà a demanar perdó als familiars de les víctimes i a facilitar els processos d'investigació. Això va suposar un avanç molt important pels casos de violència de gènere. -
Argentina legalitza l'abort.
Un dels moviments feministes contemporanis ha estat la lluita de les dones per legalitzar l'avortament a Argentina. Finalment les dones que decideixin interrompre el seu embaràs podran fer-ho de forma legal, segura i gratuïta al sistema de salut a Argentina. Es va enterrar així la llei de 1921, que considerava l'avortament un delicte excepte en cas de violació o risc per la mare. Als carrers la marea verda feminista va celebrar aquesta gran victòria del feminisme contemporani.