Evolució política d'al-Àndalus

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí

711

Va ser el darrer valí del al-Àndalus. Era rebesnet del conqueridor Uqba ibn Nafi i per tant d'origen quraixita. Ell vivia a Kairuan però va tenir diverses disputes amb el seu pare i va emigrar al-Àndalus. Allà va ser nomenat valí del al-Àndalus per instigació d'as-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí el 746, rebent el suport de les diverses faccions, però el consens va durar poc temps.

Emirat dependent

Period: 711 to 756

Després de la conquesta musulmana de la península Ibèrica, aquesta es constitueix com una província depenent del califat de Damasc. Els governants van posar la capital a la ciutat de Còrdova. La població musulmana de la península estava formada per àrabs (ciutats), amazics (zones rurals) i siris. L'any 750, els abbàssides van enderrocar la Dinastia omeia que estava en el poder al Califat de Damasc, ordenat l'assassinat de tots els seus membres.

Territori emirat dependent

712

Yahya ibn Salama al-Kalbí

726

Yahya ibn Salama al-Kalbí va ser valí del al-Àndalus (726-728). Els seus anys com a valí es van caracteritzar per la pau interior i l'absència d'incursions en terres cristianes. Durant el seu govern es van iniciar els conflictes polítics entre àrabs sirians i àrabs iemenites, en les quals els àrabs iemenites van comptar amb el suport dels amazics islamitzats.

Abd-ar-Rahman I

756

Va ser el primer emir omeia de Còrdova. Durant la persecució contra els omeies va fugir secretament a Palestina, i junt amb el seu llibert Badr se'n va anar cap a Egipte i després a Ifríqiya. Allà Abd-ar-Rahman ibn Habib el va obligar a fugir al Magrib i va viure durant un temps a la regió de Tahart, després va demanar asil a la tribu amaziga dels Miknasa i després als Nafza a la costa mediterrània marroquina, basant-se en el fet que la seva mare era una captiva d'aquesta tribu.

Emirat independent

Period: 756 to 929

L'organitzador de l'emirat independent va ser Abd-ar-Rahman II. Aquest va delegar els poders en mans dels visirs i va crear una islamització de la península, reduint molt el nombre de cristians en territori musulmà. Les baralles entre àrabs i amazics no van cessar després de la proclamació de l'emirat independent. L'any 912 arriba al tron d'Abd-ar-Rahman III per a imposar la seva autoritat i acabar amb els conflictes que arrasaven la península es va proclama califa el 929.

Territori emirat independent

757

Abd-al-Rahman III

890

Al segle x semblava que el al-Àndalus s'havia de desmembrar a causa de les contínues revoltes i l'avenç dels regnes cristians. Va ser aleshores que el príncep Abd-al-Rahman III va posar fi a les rebel·lions internes, va enfortir el poder polític i va vèncer diverses vegades els cristians.

Califat de Còrdova

Period: 929 to 1031

Va ser un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que va posàar fi a l'emirat independent creat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756. En el nord de la península Ibèrica els petits regnes cristians es convertien en possessions feudals del Califat, a qui reconeixien superioritat i arbitratge, sofrint gravoses imposicions a canvi de la pau.

Territori califat de Còrdova

930

Almansor

937

Ve d'una família d'origen iemenita. El 967 es va convertir en intendent del príncep Abd-ar-Rahman, fill i hereu del califa al-Hàkam II i de la vascona Subh, amb la qual va establir una relació privilegiada beneficiosa per a la seva carrera. El 968 va ser nomenat tresorer del califa i a l'any següent, va ser promogut a cadi de Sevilla i de Niebla i el 970, amb mort del príncep Abd-ar-Rahman, va passar a ser l'administrador de Hixam, el futur Hixam II.

Hixam III al-Mutadi

975

Va ser l'últim califa omeia de Còrdova. Era fill d'Abd-ar-Rahman III i el germà gran d'Abd-ar-Rahman IV al-Murtada, a qui acompanyava en la campanya de Granada on va morir (1018).

Taifes i imperis nord-africans

Period: 1031 to 1238

Al segle XI, el califat va entrar en crisi a causa de l'elevat cost de l'exèrcit. L'any 1031 l'aristocràcia musulmana va deixar de reconèixer l'autoritat califal i dividir al-Àndalus en més de 25 regnes independents anomenats taifes. Aquesta fragmentació va facilitar l'avançament dels regnes cristians des de el nord de la península. Per frenar l'avançament van arribar a la península dos pobles musulmans, els almoràvits i els almohades.

Taifes i imperis nord-africans

1032

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid

1043

Segon governant de la república de Còrdova, des de 1043 fins a 1064.

Abu-Nur Hilal ibn Abi Kurra

1051

El primer sobirà de la taifa de ronda

Regne de Granada

Period: 1238 to 1492

Durant més de dos segles, el regne nassarita va viure en prosperitat a causa dels seus ports comercials i la rica agricultura. Aquesta situació va convertir a Granada en un centre cultural i comercial. A final del segle XV els Reis Catòlics van decidir conquerir el regne. L'any 1492 Boabdil va rendir Granada i va posar fi al domini musulmà a la península durant gairebé 800 anys.

Territori regne Granada

1239

Isabel I de Castella

1451

A la mort d'Enric IV de Castella l'11 de desembre de 1474. Ella es va coronar a si mateixa reina de Castella tres dies més tard a l'Alcàsser de Segòvia. Ella Junt a Ferran II d'Aragó va acabar amb el regne de granada i el va conquerir amb 10 anys de guerra.

Ferran II d'Aragó

1452

ou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquests regnes. Ell Junt amb Isabel I de Castella va acabar amb el regne de granada i el va conquerir amb 10 anys de guerra.