EVOLUCIÓ DE L'AL - ÀNDALUS

  • Period: 632 to 661

    Califat

    El terme califat àrab, khilāfa; turc, hilafet, fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'umma, comunitat musulmana. En teoria, es tracta d'una república constitucional aristocràtica, sent la constitució la constitució de Medina, el que significa que el cap de l'estat, el califa, així com altres funcionaris, són representants del poble i de l'islam i han de governar d'acord amb la llei constitucional i religiosa, o xaria.
  • Period: 639 to 1009

    Regnes de taifes i imperis nord´- africans

    Les taifes, de l'àrab ta'ifa, part, secció, grup, facció, foren els regnes, fins a 639, en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009. Tot i que inicialment reconeixien una autoritat superior califal, van acabar convertint-se en estats independents, coneguts
    historiogràficament amb el nom de regnes de taifes.
  • Period: 718 to 756

    Emirat dependent

    L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova àrab, imārat Qurṭuba fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929. Inicialment es tractà d'un valiat dependent del Califat de Damasc, emirat dependent de Còrdova, de fet valiat de l'Àndalus), fins que el 756 els omeies, expulsats del califat, es van fer independents, Emirat independent de Còrdova o Emirat omeia de Còrdova.
  • Period: 756 to 929

    Emirat independent

    A mitjans del segle VIII, quan els califes de Damasc van ser destronats pels abbàssides de Bagdad, membre de la família Omeia, Abderraman, va fugir a l'Al-Andalus. Va trencar els vincles amb el Califat de Bagdad, es va proclamar emirat independent amb el nom de Abderraman I i va fundar l'Emirat Omeia de Damasc.
  • Period: 1235 to 1492

    Regne nassarita de Granada

    L'Emirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492. Quan els àrabs van arribar a la península, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions: Iliberis Elvira, que avui es coneix com a Albaicín i Alcazaba, i Gharnata al pujol del davant, que era més aviat un barri d'Iliberis.