-
Period: to
Revolució Americana
Les tretce colònies britàniques d'Amèrica del Nord es van revoltar contra el domini colonials britànic, la lluita per la independència i un sistema basat en la llibertat individual, la igualtat i la democràcia, en 1776 es va establir una república amb una constitució que garantís dels drets fonamentals. -
Convocatoria dels tres Estats Generals de Lluis XVl
La convocatòria dels Tres Estats el 1789 va ser una resposta a la crisi financera de França. Els Estats Generals, que representaven els tres grups socials (clergat, noblesa i poble), van evidenciar la gran desigualtat en la representació política. El Tercer Estat, que representava la majoria de la població, es va rebel·lar contra aquesta injustícia i es va proclamar Assemblea Nacional. Això va marcar l'inici de la Revolució Francesa, desafiant el poder del rei i l'Antic Règim. -
Jurament del joc de Pilota
El Jurament del Joc de Pilota va ser un acte clau de la Revolució Francesa que va tenir lloc el 20 de juny de 1789, quan els membres dels Tercers Estats es van reunir en un camp de joc de pilota després que el rei Lluís XVI dissolgués els Estats Generals. Van jurar no separar-se fins a aconseguir una nova constitució per a França, marcant així el començament de la seva lluita contra l'absolutisme reial i a favor d'un sistema polític més representatiu.. -
Toma de la Bastilla
La Toma de la Bastilla va tenir lloc el 14 de juliol de 1789 a París, durant la Revolució Francesa. Un grup de parisencs va assaltar la Bastilla, una presó que simbolitzava el poder absolut del rei Lluís XVI. La seva caiguda va marcar l'inici dels canvis radicals a França. Actualment, el 14 de juliol es celebra com el Dia de la Bastilla, festa nacional que commemora els ideals de llibertat i igualtat. -
Period: to
Revolució Francesa
La monarquia absoluta de Lluís XVI i les crisis econòmiques (fam, impostos, deute públic) van crear un clima de descontentament a França, les idees il-lustrades també van influir en les demandes dels canvis polítics. -
Aprovació de la declaració dels Drets de l'home i el ciutadà.
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789) proclama els principis de llibertat, igualtat i fraternitat, establint els drets inalienables dels individus. Declara que la sobirania resideix en el poble, que les lleis han de reflectir la voluntat general, i que tots els ciutadans tenen dret a la seguretat i a la protecció contra l'opressió. En resum, és una base per a una societat justa, lliure i igual davant la llei. -
Marxa de les dones a Versalles
La Marxa de les Dones a Versalles va ser una manifestació el 5 i 6 d'octubre de 1789, durant la Revolució Francesa, en què unes 7.000 dones de París van marxar fins a Versalles per exigir pa i que el rei Lluís XVI resolgués la crisi alimentària. També volien que la família reial es traslladés a París. La marxa va acabar amb la captura del rei i la seva família, que van ser forçats a tornar a la capital, un fet que va marcar un punt d'inflexió en la Revolució. -
Aprovació de la Constitució Civil del Clero
La Constitució civil del clero de 1790 va establir el control de l'Estat sobre el clergat francès, subordinant-lo al govern i trencant els llaços amb el Papa. Va generar una gran divisió a França, amb molts membres de l'Església oposant-s'hi, la qual cosa va agreujar les tensions entre els revolucionaris i els sectors més conservadors. -
Aniversari de la toma de la Bastilla
El 14 de juliol es celebra l'Aniversari de la Toma de la Bastilla, que commemora la presa d'aquesta fortalesa a París el 1789, un acte clau de la Revolució Francesa. Aquesta acció simbolitzava la lluita contra l'absolutisme i la injustícia social. Avui en dia, és una festa nacional a França, amb desfilades, focs artificials i altres celebracions, i representa els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat. -
Period: to
Revolució Haitiana
Haití, una colònia francesa, estava marcada per l'esclavitud i les condicions de vida precàries dels esclaus africans. Les idees de la Revolució Francesa van arribar a Haití, i els esclaus van començar a lluitar per la seva llibertat. Va ser la primera república independent d'Amèrica Llatina i el primer estat en abolir l'esclavitud. -
Fuga a Varennes
La Fugida a Varennes (juny de 1791) va ser un intent del rei Lluís XVI, Maria Antonieta i els seus fills de fugir de París per escapar de la Revolució Francesa. Van ser reconeguts a la localitat de Sainte-Menehould i detinguts mentre intentaven arribar a Varennes, prop de la frontera. La seva captura va minar la confiança en la monarquia i va accelerar la fi del regnat, amb la posterior abolició de la monarquia i la proclamació de la República l'any 1792. -
Creació de la Assamblea Legislativa
L'Assemblea Legislativa es va crear el 1 d'octubre de 1791, després de l'aprovació de la Constitució de 1791, que establia una monarquia constitucional a França. Estava composta per 745 membres elegits i tenia la responsabilitat de fer lleis i controlar al rei Lluís XVI. Va ser un període marcat per la divisió entre els girondins (moderats) i els jacobins (més radicals). -
Aprovació de la Contitució de 1791
La Constitució de 1791 va ser aprovada durant la Revolució Francesa i establia una monarquia constitucional a França. Limitava el poder del rei, que passava a ser un monarca amb funcions més simbòliques, mentre que l'Assemblea Legislativa tenia el poder legislatiu. Es va introduir la separació de poders i es reconeixien alguns drets individuals. -
Inici de les Guerres Revolucionaries Franceses
Les Guerres Revolucionàries franceses van començar el 20 d'abril de 1792 amb la declaració de guerra de França contra l'Imperi Austríac. Aquest conflicte va ser provocat per la tensió entre França i les monarquies europees, que temien les idees republicanes de la Revolució Francesa. La guerra es va intensificar amb la formació de grans exèrcits populars i va contribuir a consolidar la Revolució, tot i que també va desembocar en l'ascens de Napoleó Bonaparte al poder després de 1799. -
Asalt al Palau de les Tulleries i apresonament del rei
El 10 d'agost de 1792, els revolucionaris francesos van assaltar el Palau de les Tulleries, on vivia el rei Lluís XVI, com a resposta a la crisi política i social. El rei va ser capturat amb la seva família i traslladat a la presó. Aquest esdeveniment va portar a la deposició de la monarquia i, poc després, a la proclamació de la Primera República Francesa. -
Primera Republica
La Primera República Francesa va ser proclamada el 21 de setembre de 1792, després de la caiguda de la monarquia. Va començar amb la fi de la monarquia absoluta de Lluís XVI i es va basar en els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat. Durant aquesta etapa, França va viure grans turbulències, com l'època del Terror (1793-1794), quan els revolucionaris radicals van prendre mesures extremes per eliminar els enemics de la Revolució. -
Execució de Lluis XVl
L'execució de Lluís XVI va tenir lloc el 21 de gener de 1793 a París, després de ser jutjat i declarat culpable de traïció per la Revolució Francesa. Va ser guillotinat davant d'una multitud, marcant la fi de la monarquia i la consolidació de la Primera República Francesa. La seva mort va generar una gran reacció a Europa i va intensificar els conflictes amb altres potències. -
Creació del Comite de Salvació de la Republica
El Comitè de Salvació Pública es va crear el 6 d'abril de 1793 per defensar la Revolució Francesa davant les amenaces internes i externes. Format per dotze membres, incloent figures com Robespierre, va tenir amplis poders i va dirigir la guerra i la repressió interna durant l'època del Terror. Va ser responsable de la persecució dels enemics de la Revolució, però la seva autoritat va generar oposició i va ser dissolt després de la caiguda de Robespierre el 27 de juliol de 1794. -
Cop d'Estat dels jacobicos
El cop d'estat dels jacobins va tenir lloc el 31 de maig i 2 de juny de 1793, quan els jacobins, liderats per Robespierre, van destituir els girondins (facció més moderada) de la Convenció Nacional. Això va permetre als jacobins consolidar el poder i instaurar l'època del Terror, caracteritzada per una forta repressió contra els opositors de la Revolució. -
Començament del Regnat del Terror
El Regnat del Terror (1793-1794) va ser un període de repressió intensa durant la Revolució Francesa, liderat pels jacobins, amb Robespierre al capdavant. El govern va utilitzar el Tribunal Revolucionari i la guillotina per eliminar qualsevol opositor a la Revolució, amb milers d'execucions. El Terror va acabar el 27 de juliol de 1794 amb la caiguda i execució de Robespierre. -
Execució de Maria Antonieta
L'execució de Maria Antonieta va tenir lloc el 16 d'octubre de 1793 a París, durant la Revolució Francesa. Després de la caiguda de la monarquia, l'exreina va ser jutjada per traïció i crims contra l'Estat. Va ser condemnada per un tribunal revolucionari i, finalment, executada per guillotina a la plaça de la Revolució (avui plaça de la Concordia). La seva mort va ser una de les accions més simbòliques de la Revolució, ja que va marcar la fi definitiva de la monarquia a França. -
Execució de Robespierre i fi del Regnat del Terror
L'execució de Robespierre el 28 de juliol de 1794 va marcar el final del Regnat del Terror. Després de perdre suport, Robespierre va ser arrestat i executat per guillotina, posant fi a la dictadura jacobina i a la repressió massiva. Aquest esdeveniment va donar pas a la Revolució Termidoriana, un període més moderat. -
Constitució de l'Any lll
La Constitució de l'Any III (1795) va establir un sistema més moderat després del Terror, creant un Directori de cinc membres com a poder executiu i un sistema de votació indirecta per elegir els legisladors. Va intentar equilibrar els poders, però va ser inestable i va obrir el camí al cop d'estat de Napoleó el 1799. -
Insurrecció realista
L'insurrecció realista de Napoleó va tenir lloc el 5 d'octubre de 1795 quan els realistes van intentar restaurar la monarquia i derrocar el Directori. Napoleó Bonaparte, com a general, va ser cridat per sufocar la revolta i va derrotar els insurrectes a París. Aquesta victòria va consolidar la seva reputació i va obrir el camí per al seu cop d'estat de 1799. -
Cop d'Estat de Napoleó
El cop d'estat de Napoleó va tenir lloc el 9 de novembre de 1799 (18 de Brumari) i va posar fi al Directori feble. Amb el suport de l'exèrcit i altres faccions, Napoleó va dissoldre el govern i va establir el Consulat, amb ell mateix com a primer cònsol. Aquest cop va marcar el començament del seu poder absolut i va obrir el camí per a la creació de l'Imperi Francès. -
Batalla de Marengo
La Batalla de Marengo va tenir lloc el 14 de juny de 1800 a Itàlia, entre l'exèrcit francès de Napoleó i l'exèrcit austríac. Tot i que els francesos van començar perdent, van rebre reforços i van aconseguir una victòria decisiva. Aquesta victòria va consolidar el poder de Napoleó, va assegurar el control de França sobre Itàlia i va facilitar la pau de Lunéville amb Àustria. -
Tratat d'Amiens
El Tractat d'Amiens, signat el 27 de març de 1802, va posar fi a la guerra entre França i Gran Bretanya. Va establir una pau temporal, amb intercanvi de territoris: Gran Bretanya va cedir territoris a França, com Trinidad, i França va cedir altres com Malta. Tot i la pau, els desacords entre les potències van continuar, i la guerra es va reactivar poc després, el 1803. -
Napoleó es convirteix en Consul Vitalici
El 2 d'agost de 1802, Napoleó es va convertir en cònsol vitalici després d'un referèndum que va donar suport a la seva proposta. Aquesta mesura va consolidar el seu poder absolut i va obrir el camí per a la seva futura coronació com a emperador de França el 1804. -
Napoleó s'auto-proclama Emperador de França
Napoleó es va auto-proclamar emperador de França el 2 de desembre de 1804, després de consolidar el seu poder com a cònsol vitalici. Va ser coronat a Notre-Dame de París, on també va coronar Maria Lluïsa d'Àustria com a emperadriu. Això va marcar el final de la República i l'inici de l'Imperi Napoleònic. -
Batalla de Austerlits
La Batalla d'Austerlitz va tenir lloc el 2 de desembre de 1805 i va ser una victòria decisiva de Napoleó Bonaparte contra les forces russes i austríaques. Napoleó va utilitzar tàctiques enganyoses per derrotar l'enemic, consolidant així el seu poder a Europa. Aquesta victòria va portar al Tractat de Pressburg, que va afavorir França i va augmentar el prestigi de Napoleó. -
Batalla de Jena-Aurstedt contra Prussia
La Batalla de Jena-Auerstedt (14 d'octubre de 1806) va ser una gran victòria de Napoleó contra l'exèrcit prussià. Malgrat tenir menys tropes, Napoleó va derrotar els prussians a Jena, mentre que a Auerstedt, les forces de Davout van infligir una gran derrota. Aquesta victòria va portar al Tractat de Tilsit de 1807, amb la qual Prússia va cedir territoris a França, consolidant el poder de Napoleó a Europa. -
Inici del Bloqueig Continetal
El bloqueig continental va ser una política econòmica imposada per Napoleó a partir de novembre de 1806, que prohibia als països europeus comerciar amb Gran Bretanya per debilitar la seva economia. Tot i que buscava aïllar els britànics, el bloqueig va tenir efectes negatius per a les economies europees i va ser difícil de fer complir, contribuint a les tensions amb Espanya i altres aliats, i, finalment, al declivi de l'Imperi Napoleònic. -
Batalla d'Eylau
La Batalla de Eylau (7-8 de febrer de 1807) va ser un enfrontament entre l'exèrcit francès de Napoleó i les forces russes. Tot i que Napoleó va guanyar la batalla, les fortes pèrdues de tots dos bàndols i les condicions meteorològiques extremadament dures van fer que la victòria fos costosa i no decisiva. Aquesta batalla va ser un preludi de la victòria definitiva de Napoleó a Friedland i la signatura del Tractat de Tilsit. -
Victoria de Napoleó a la batalla de Friedland
La Batalla de Friedland (14 de juny de 1807) va ser una victòria decisiva de Napoleó sobre l'exèrcit rus. Els francesos van derrotar els russos, que van patir grans pèrdues. Aquesta victòria va conduir a la signatura del Tractat de Tilsit, consolidant el poder de Napoleó a Europa. -
Tractat de Tilsit
El Tractat de Tilsit (7 de juliol de 1807) va ser signat entre França i Rússia després de la victòria de Napoleó a Friedland. Rússia va reconèixer la supremacia de França, es va unir al bloqueig continental contra Gran Bretanya, i Prússia va perdre territori. El tractat va consolidar el poder de Napoleó a Europa, tot i que la seva aliança amb Rússia seria temporal. -
Inici Guerra d'Independencia Espanyola
La Guerra d'Independència Espanyola va començar el 2 de maig de 1808, quan el poble de Madrid es va alçar contra les forces franceses d'Napoleó, que havien ocupat la ciutat. La revolta va ser provocada per la imposició de José Bonaparte com a rei d'Espanya i la detenció de la família reial. Tot i la repressió, va marcar l'inici de la resistència espanyola contra l'ocupació francesa, que va durar fins al 1814. -
Invació de Russia
La invasió de Rússia per Napoleó va començar el juny de 1812 amb l'objectiu de forçar el tsar Aleixandre I a complir el bloqueig continental. Tot i vèncer els russos a la batalla de Borodino i conquerir Moscou, Napoleó va trobar la ciutat destruïda i buida. La estratègia de terra cremada i les dures condicions de l'hivern rus van obligar Napoleó a retirar-se, patint enormes pèrdues. Aquesta derrota va marcar l'inici del declivi de l'Imperi Napoleònic. -
Batalla de Borodinó
La Batalla de Borodino (5-7 de setembre de 1812) va ser un enfrontament sagnant entre l'exèrcit francès de Napoleó i les forces russes. Tot i que Napoleó va vèncer els russos, la batalla no va ser decisiva, ja que els russos es van retirar de manera ordenada i van continuar resistint. Aquesta victòria tàctica per a Napoleó no va aconseguir una rendició russa, i va marcar l'inici d'una campanya desastrosa a Rússia per a l'exèrcit francès. -
Desastre de la Campanya Rusa
El desastre de la campanya russa (1812) va ser una derrota catastròfica per a Napoleó Bonaparte. Tot i una gran armada de 600.000 homes, la estratègia de terra cremada dels russos, les condicions extremes de l'hivern i la retirada de Moscou en ruïnes van minar l'exèrcit francès. Després de la batalla de Borodino i sense recursos, Napoleó es va veure obligat a retirar-se, amb enormes pèrdues. Dels 600.000 homes que van començar la campanya, només uns 100.000 van sobreviure. -
Batalla de Leipzig (Batalla de les Nacions)
La Batalla de Leipzig (16-19 d'octubre de 1813), també anomenada Batalla de les Nacions, va ser una gran derrota per a Napoleó Bonaparte davant una coalició formada per Àustria, Prússia, Rússia i Suècia. Malgrat les seves habilitats tàctiques, Napoleó va ser derrotat per l'exèrcit aliat, marcant el principi del final de l'Imperi Napoleònic. Aquesta victòria va obrir el camí per a l'invasió de França el 1814. -
Abdicació de Napoleó
La abdicació de Napoleó va tenir lloc el 6 d'abril de 1814 després de la seva derrota a Leipzig i la invasió de França per part de les forces aliades. Davant la situació desesperada, va abdicar i va ser exiliat a l'illa d'Elba. Això va marcar el final de l'Imperi Napoleònic, tot i que Napoleó retornaria breument al poder el 1815 durant els Cents Dies. -
Napoleó escapa de l'illa Elba
Napoleó va escapar de l'illa d'Elba el 26 de febrer de 1815 i va retornar a França per recuperar el poder. Va ser aclamant per molts i va reunir un exèrcit durant el període conegut com els Cents Dies. Tanmateix, va ser derrotat definitivament a Waterloo el 18 de juny de 1815 i posteriorment exiliat a l'illa de Santa Helena. -
Batalla de Wateloo
La Batalla de Waterloo (18 de juny de 1815) va ser la derrota definitiva de Napoleó Bonaparte a mans de la coalició formada per Gran Bretanya, Països Baixos i Prússia, liderada pel Duc de Wellington i Blücher. Aquesta derrota va marcar el final de l'Imperi Napoleònic i el retorn de la monarquia borbònica a França. Napoleó va ser exiliat a l'illa de Santa Helena, on va morir el 1821. -
Segona Abdicació de Napoleó
La segona abdicació de Napoleó va tenir lloc el 22 de juny de 1815, després de la seva derrota a Waterloo. Va abdicar en favor del seu fill, Napoleó II, però mai va ser reconegut com a emperador. Després de la seva abdicació, Napoleó va ser exiliat a l'illa de Santa Helena, on va morir. Aquesta abdicació va marcar el final de l'Imperi Napoleònic. -
Napoleó es exiliat a le illes de Santa Helena
Després de la seva segona abdicació el 1815, Napoleó Bonaparte va ser exiliat a l'illa de Santa Helena, on va viure sota vigilància britànica fins a la seva mort el 5 de maig de 1821, probablement per un càncer d'estómac. Aquesta illa va marcar el final de la seva carrera política i militar. -
Period: to
Revolucions de 1820 (Grècia, Espanya, Portugal)
-A Espanya la revolució va començar amb una insurrecció militar que va forçar al rei Ferran Vll a reconèixer la Constitució de Càdiz.
-A Portugal també es va produir una revolta que va portar el restabliment de la Constitució de 1820.
-A Grècia la lluita per la independència contra l'imperi Otomà es va intensificar amb l'ajuda de potències europees com el Regne Unit, França i Rússia, pero Grècia va aconseguir la seva independència fins el 1830. -
Mort de Napoleó
Napoleó Bonaparte va morir el 5 de maig de 1821 a l'illa de Santa Helena, on estava exiliat. La causa oficial de la seva mort va ser un càncer d'estómac, tot i que també es va especular sobre un possible enverinament. El seu cos va ser traslladat a París el 1840 i actualment descansa a l'Hotel des Invalides. -
Revolució de Juliol
El sistema polític restaurat a França després de Napoleó (la Restauració) estava marcat pel conservadorisme. El regnat de Carlos X va ser cada vegada més impopular a causa de les seves polítiques autoritàries, els liberals i republicans es van aixecar contra el regnat absolutista de Carlos X, que va abdicar en favor del seu fill, però el poder va ser transferit a Lluís Felip d'Orleans, un monarca constitucional. -
Revolucions de 1848 (La primavera dels pobles)
Les condicions econòmiques difícils, les fams, i les tensions socials i polítiques van provocar un aixecament generalitzat a Europa. Les idees liberals de democràcia i nacionalisme es van expandir per tot el continent lLes revolucions van començar a París amb la caiguda de la monarquia de Lluís Felip. Ràpidament es van estendre a altres països com Àustria, Alemanya, Itàlia i Hongria.