Etapes final del domini musulmà al Al-Andalus

Repoblació per presura

Period: 701 to 1000

• Zona: terres situades al nord del Duero i al Piedemonte pirinenc.
• Mètode: simple ocupació de la terra → qui cultivava un terreny despoblat es convertia en propietari.
• Organització: iniciativa de grups de pagesos o també de nobles i monestirs, sent molts dels seus protagonistes mossàrabs.
• Resultat: predomini de la petita i mitjana propietat.

Formació dels regnes cristians

Period: 701 to 1000

ORGANITZACIÓ SOCIAL SOTA DOMINI CRISTIÀ:
Societat estamental:
Privilegiats
-Rei: màxima autoritat.
-Noblesa: no pagaven impostos, tenien territoris.
-Clergat: no pagaven impostos, vida religiosa. No privilegiats
-Pagesos: serfs i lliures.
-Esclaus. ORGANITZACIÓ ECONÒMICA:
-Rural
-Predomini de la ramaderia ORGANITZACIÓ POLÍTICA:
-Monarquia de dret diví
-Cúria reial: Assessoraven el rei.
-Les Corts: elaboraven lleis i aprovar impostos.
-Els Municipis: controlats per les oligarquies locals.

Batalla de Guadalete

711

• El califat Omeia de Tariq ibn Ziyad, va derrotar Don Rodrigo, el rei dels visigots a la batalla de Guadalete.
• La seva derrota va ser el començament de la ràpida caiguda de l'Estat visigot el qual tenia un poder militar i estabilitat feble a causa de lluites internes per la successió al tron.

Entrada de musulmans a la Península

711

Després de diverses incursions militars a la península durant dècades, el berber Tariq ibn Ziyad va creuar l’estret de Gibraltar comandant una expedició d’entre 7.000 i 12.000 homes. ORGANITZACIÓ SOCIAL AL-ANDALUS:
Població de religió musulmana:
- Àrabs
- Berbers
- Muladís
Població no musulmana:
- Mossàrabs
- Jueus

Emirat dependent de Damasc

Period: 711 to 756

L’emirat és una província governada per un emir que depenia políticament i religiosament d’un califat, l’imperi islàmic. L’emir de Còrdova depenia del califat de Damasc, l’actual Síria, dirigit per un califa de la família dels Omeies.

Autarquia econòmica

Period: 711 to 830

Agricultura: camps d'olivers, vinyers i trigo feien que la producció d’aliments fos abundant. Les seves tècniques de cultiu van permetre una producció més eficient. Indústria artesanal: els musulmans eren famosos per la seva habilitat artesanal. Produïen ceràmica, vidre, cuir i tèxtils d’alta qualitat.

Batalla de Covadonga

722

Un grup de rebels asturians liderats per Don Pelayo va vèncer un exèrcit molt superior i va aconseguir que el governador musulmà de Gijón marxés. Al territori ‘Astúries hi havia viles petites escampades de gent dedicada al pasturatge.
Aquesta victoria sovint es considera l’inici del període popularment conegut com a Reconquesta, que definim com la conquesta per part dels cristians de les terres que ocupaven els musulmans.

Creació del Regne Astur

722

En les muntanyes del nord-oest de la Penìnsula es situaven nuclis de resistència contra els musulmans i islàmics. Aquests cristians, van ser qui va lluitar a la Batalla de Covadonga, liderats per Don Pelayo.
El successors de Don Pelayo; Alfons I i II creen el regne d’Astúries independent de l’emirat de Còrdova. El regne d’Astúries s’extén fins a l’actual sud de Galícia

Derrota dels musulmans a Poitiers

732

Els francs, liderats per Carles Martell, van derrotar, a Tours, l’exèrcit musulmà que havia entrat a Europa feia 20 anys. Els musulmans superaven en nombre els francs, però aquests els van derrotar amb estratègies militars, el terreny i els boscos per guanyar. Això va permetre frenar l’avenç dels musulmans cap a l’interior del continent. Els francs van expulsar els musulmans del que és avui dia França i com a conseqüència es va crear la marca hispànica.

Mort de Don Pelayo

737

Mor Don Pelayo va ser el líder del poble astur.

Els Abbàssides Bagdad derroten els Omeies de Damasc

750

La família abbàssida, van liderar una rebel·lió contra el Califat Omeia (amb capital a Damasc) en la que pràcticament tots els territoris del califat van estar d'acord en anar contra l'autoritat. El conflicte abbàssida amb els omeies va tenir lloc a la capital i Abderramán I va fugir cap a la Península. Quan la la dinastia abbàssida va guanyar el conflicte va traslladar la capital del califat de Damasc a Bagdad i va governar de forma pròspera creant.

Creació de l’emirat independent de Bagdad per Abderramán I

756

El supervivent omeia Abderramán I va esdevenir emir del territori d’al-Àndalus on es va refugiar de la revolució abbàssida. Aquest canvi va convertir el territori en l’emirat independent de Bagdad, i per tant no tenia cap lligam ni polític ni econòmic amb els abbàssides.

Emirat Independent de Bagdad

Period: 756 to 929

L’emirat independent de Bagdad va ser la successió de l’emirat dependent de Damasc. La capital del califat es va canviar amb el canvi de dinastia (derrota dels omeies pels abbàssides), de Damasc a Bagdad. L’emirat de Còrdova va ser fundat independentment per l’omeia Abderraman I, que va escapar del conflicte entre les dinasties.
El seu successor Abderramán II va aconseguir una ràpida islamització de l’emirat de Còrdova.

Creació de la marca hispànica

785

La batalla de Poitiers va servir per a dividir al-Àndalus de la resta del continent amb la Marca Hispànica. La Marca Hispànica va ser una estructura administrativa dividida en contats. Creada per Carlemany- el net de Carles Martell i emperador de l’imperi carolingi- va servir com a coixí de seguretat o enclavament defensiu a l’Ebre i els Pirineus entre els musulmans i l’imperi carolingi franc

Desenvolupament de l’economia comercial-monetària

Period: 830 to 1000

Comerç: al-Àndalus era un important centre comercial entre Europa, Àfrica i Àsia gràcies a la seva ubicació geogràfica estratègica en el Mediterrani. La seda, les espècies i els metalls preciosos aportaven grans riqueses.

Avenços de l’ocupació cristiana i naixement del regne de Lleó per Alfons III

Period: 866 to 910

El líder cristià Alfons III, el successor d'Alfons II, va aprofitar la debilitat dels emirs cordovesos i va ocupar els territoris des de la serralada Cantàbrica fins al riu Duero-conquesta per pressura. Per millor control i protecció del territori, la capital es va traslladar a Lleó, convertint-lo en el regne de Lleó.

Califat de Còrdova

Period: 929 to 1031

El Califat de Còrdova es va proclamar el 929 per Abderraman III, que havia estat proclamat emir el 912. Convertint l’emirat independent en el seu propi califat. Això va suposar la creació d’un estat independent musulmà a la Península. Tenia el seu propi líder polític i espiritual. Amb capital a Còrdova, es va aconseguir independència política i religiosa d’al-Àndalus.
Això també va inaugurar l’època més brillant d'al-Àndalus, amb una gran esplendor cultural i econòmica.

Naixement d'Almansor

938

Neix Almansor a Torrox. Va ser un polític i militar important del califat de Còrdova.

Campanyes militars contra els regnes de Lleó

979

Almansor comença a realitzar entre 50 i 56 campanyes militars contra els regnes cristians de Lleó

Etapa de decadència

Period: 1000 to 1492

Els regnes musulmans van entrar en una etapa de decadència, ja que el 1031, es produeix la divisió del califat en regnes de Taifes. Al segle xiii, es produeix un gran avenç cristià que provoca que el poderós imperi coixí entri en decadència, aprofitant les monarquies cristianes per conquerir grans territoris i arrasar les principals ciutats .Se'ls hi imposa el pagament de pàries (pagament d'un impost a canvi de l'aturament dels atacs)

Repoblació comunal

Period: 1001 to 1200

• Zona: entre el Duero i el Sistema Central al sector occidental i a la vall de l'Ebre al sector oriental.
• Mètode: repoblació dirigida → es donava un feu a un consell i se li assignava un alfere regit per una vila.
• Organització: societat de frontera, amb una economia ramadera extensiva
• Resultat: predomini de la propietat mitjana lliure i terres comunals.

Mort d'Almansor

1002

Mor Almansor a Medinaceli després d’escriure una carta anunciant el seu hereu i donant instruccions sobre com governar.

Fitna i crisi d’al-Àndalus

Period: 1009 to 1031

A partir del 1009, en temps del net d’Abderramán III (fundador del califat) va començar la crisi i lluita pel poder per part dels governadors dels territoris. La fitna (guerra civil) va ser el començament de la destrucció i decadència del Califat, durant la qual van intervenir regnes cristians aliats amb diferents bàndols. Durant les següents dues dècades es van succeir diversos emirs i més de 30 taifes deixant el califat reduït a poc més que la capital, Còrdova.

Regnes de Taifes

Period: 1031 to 1238

Les taifes o regnes de taifes van ser les ciutats formades a la península després de la dissolució del califat Omeia. El 1031, el califat omeia de Còrdova es va abolir i va fragmentar l'antic territori en unitats amb identitat pròpia, les taifes: Múrcia, Carmena, Huelva, Morón, Granada…
Aquest canvi deixaria els musulmans en inferioritat militar i política per enfrontar els cristians del nord que començaven la revitalització de l'alta edat mitjana.

Comtat de Castella i unió amb Lleó per Ferran I.

Period: 1037 to 1065

Ferran I de Castella i de Lleó va obtenir el primer territori per herència materna i va conquerir Lleó i Navarra, creant així el que es coneixeria com la Corona de Castella. El final de la seva vida el va dedicar a combatre contra els musulmans, va derrotar Coïmbra a Portugal i va obligar a les taifes de Toledo, Sevilla i Badajoz a pagar paries per evitar els seus atacs.

Exili Cid

1081

Rodrigo Díaz de Vivar (Cid) s’exilia després de fer unes expedicions sense permís.

Toledo és conquerida per Alfons IV

1085

Alfons VI (fill de Ferran I) ocupa Toledo, una de les taifes més grans i importants d’al-Àndalus. Va ser una gran derrota per als musulmans. Per a ells va significar la pèrdua d'una ciutat militarment forta i volia dir que els cristians havien arribat la línia del Tajo

Cid a València

1086

Alfons Vl de Lleó envia al Cid a València per protegir a Al-Qàdir.

Domini almoràvit

Period: 1086 to 1147

Els almoràvits, tribu bereber del nord d’Àfrica, van intentar reunificar els regnes de Taifes d’al-Àndalus. Van rellançar la yihad, la guerra santa per a la conquesta musulmana del món, després de perdre la taifa de Toledo l’any anterior. Guanyen alguns atacs, però els cristians ja tenen molt poder en especial amb la resistència de forces de caudillos com el Cid (que pren València el 1094).

Desterrament del Cid

1089

El Cid és desterrat acusat de traició. A partir d’aquí comença a ser lliure i s’alia amb Al-Qàdir.

Castell de Cebolla i València

1092

Després de l’assassinat d’Al-Qàdir per part dels almoràvits, el Cid asedia el castell de Cebolla i València capital.

Expedició Cid

1094

El Cid dirigeix la seva més gran expedició contra els almoràvits i València es dona per vençuda i li cedeix el territori el 15 de juny.

Mort del Cid

1099

El 10 de juliol mor Rodrigo Díaz de Vivar (Cid) per causes naturals.

Naixement d'Averrois

1126

Neix Averrois a Còrdova. Va ser un filòsof, teòleg, cadí i metge andalusí.

Naixement de Maimònides

1138

1138: Neix Maimònides a Còrdova. Va ser un filòsof, rabí, teòleg i metge jueu.

Croada Castellanoaragonesa

1147

La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.

Domini almohade

Period: 1147 to 1238

Els almohades arriben a la Península després que els almoràvits fossin acusats de corruptes, per cobrar molts impostos i no respectar la tradició musulmana. El 1172, els almohades encara controlaven la meitat de la península Ibèrica i van aconseguir fer retrocedir el regne de Lleó. Però aquest grup nord-africà va tenir un moment d’esplendor després de derrotar els castellans a la batalla d’Alarcos. Ibn Tufail i Averrois serveixen d’exemple del desenvolupament de la filosofia i les ciències.

Exposición compendiada de la filosofía d'Averrois

1159

Averrois acaba la primera redacció de la “Exposición compendiada de la filosofía” que és una espècie de compilació de les idees filosòfiques d’Aristòtil.

Mort d'Averrois

1198

Mor Averrois a Marràqueix

Repoblació per ordres militars

Period: 1201 to 1250

• Zona: Al sector occidental, la vall del Guadiana; i al sector oriental, Terol i el nord de Castelló. → Territori extens amb poca mà d'obra.
• Mètode: La seva defensa i doblement es van encomanar a les ordres militars.
• Organització: Les terres de les ordres estaven dividides en encomanes al front del qual se situava un comanador.
• Resultat: grans latifundis dedicats a la ramaderia extensiva.

Mort de Maimònides

1204

Mor Maimònides al Caire

Batalla de Navas de Tolosa

1212

Batalla històrica que va marcar el retrocés definitiu dels almohades a al-Àndalus. Victòria cristiana per part de l'exèrcit més gran mai reunit a la Península pels reis Alfons VIII de Castella, Pedro II d'Aragó i Sancho VII el Fort de Navarra.

Creació de la Corona de Castella i Lleó per Ferran III

1230

Ferran III (hereu de Ferran I de Castella i Lleó va arribar al tron mitjançant un pacte conegut com a Acuerdo de Benavente es van unir els regnes en una corona fins al dia d’avui. Amb ell també es va iniciar una època d'esplendor cultural que culminaria durant el regnat del seu fill Alfons X el Savi

Fundació del Regne Nasarita de Granada

1238

Mahoma ibn Yúsuf ibn Nasr va ser el rei fundador del regne de Granada i també fundador de la dinastia nasarita.

Regne Nasarita de Granada

Period: 1238 to 1492

Regne Nasarita de Granada va ser el darrer reducte musulmà a la Península, mentre la corona d'Aragó inicia una política d'expansió per la Mediterrània i es confirma la unió de Castella amb Lleó. La "Reconquesta" finalitza el 1492 amb la presa de Granada per part dels Reis Catòlics que l'annexionen a la Corona de Castella. Aquest mateix any es produeix l'expulsió dels jueus i el descobriment d'Amèrica, en nom de Castella, per Cristòfor Colom.

Pacte de Jaén

1246

Va ser un acord entre Ferràn II de Castella i el rei de Granada pel que es fixava la frontera entre els dos regnes. El Pacte va ser conseqüència de la campanya militar del rei castellà, iniciada en 1245. Després d'atacar localitats com Alcalá la Real o Íllora, el seu Consell va decidir atacar la ciutat de Jaén, que havia quedat aïllada, després de conquistar els cristiàs les tres vies d'accés des de l'Emirat de Gharnata

Repoblació per repartiments

Period: 1250 to 1300

• Zona: La vall del Guadalquivir i al litoral llevantí.
• Mètode: S'ocupava una ciutat amb el seu territori circumdant i els béns es distribuïen en funció de l'aportat a la conquesta → en donadis.
• Organització: Els pobladors musulmans van romandre com a colons o van fugir a Granada o al nord d'Àfrica.
• Resultat: Estructura de grans latifundis, adquirits per la noblesa, l'Església i les ordres militars.

Conquesta de Tarifa

1292

Conquesta de Tarifa per part dels castellans

Conquesta de Gibraltar

1309

Conquesta de Gibraltar per part dels castellans

Batalla del riu Salat

1340

La batalla del Salado fou una victòria aconseguida a la seva riba per la Corona de Castella sobre el Regne de Granada.

Batalla del Salado

1340

Va ser una de les batalles més importants durant la “reconquesta”. Castella i Portugal van derrotar als benimerins, l’últim regne magrebí que intentava envair la península ibèrica.
La victòria cristiana va tenir vàries conseqüències. El rei del Marroc fugí vers Algesires, des d'on retornà al seu regne, i el de l'Emirat de Gharnata passà a Marbella i després a la seva capital. Els cristians recolliren un botí immens i enviaren al papa Benet XII, entre altres trofeus, 24 estendards enemics.

Conquesta Alcalà la Real

1341

Conquesta Alcalà la Real per part d'Alfons XI

Batalla del riu Palmones

1343

Batalla del riu Palmones, on Alfons XI va derrotar els nassarins.

Presa d'Algesires

1344

Presa d'Algesires per part d'Alfons XI

Neix Tomás de Torquemada

1420

Neix Tomás de Torquemada (primer inquisidor general de Castella i Aragó)

Neix Isabel l de Castella

1451

Neix Isabel l de Castella a Madrigal de las Altas Torres

Neix Ferran ll d’Aragó

1452

Neix Ferran ll d’Aragó al palau dels Sada.

Caiguda de Constantinoble

1453

La caiguda de la ciutat en mans dels turcs constituí el punt final de l'Imperi Romà.

Naixement d'Abu Abdallah

1460

Neix Abu Abdallah a l’Alhambra de Granada. Va ser l'últim rei del regne nassarita de Granada.

Ferran ll d’Aragó → rei de Sicília

1468

Ferran ll d’Aragó és proclamat rei de Sicília després de la mort d’Alfons V

Casament dels Reis Catòlics

1469

Ferran ll d’Aragó i Isabel l de Castella es casen clandestinament a Valladolid.

Mort Joan II de Castella

1474

Mor Joan ll de Castella i Isabel puja al tron i firma un document que atorga a Ferran els mateixos poders que ella.

Mort Joan ll d’Aragó

1479

Mor Joan ll d’Aragó i ferran puja al tron i firma un document que atorga a Isabel els mateixos poders que ell.

Guerra de Granada

Period: 1482 to 1492

Són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.

Primera fase de l'atac al regne de Granada

Period: 1484 to 1487

Es va reprendre la conquesta de l'emirat aprofitant que aquest regne es trobava en crisi dinàstica entre Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad, el seu germà Muhàmmad al-Zaghal i el seu fill Boabdil. Es va atacar en tres fases, primer amb la conquesta de la part occidental del regne, en la qual Boabdil signa un tractat amb els reis segons el qual lliuraria Granada a canvi que li donessin un senyoriu a la zona oriental del regne

Segona fase de l'atac al regne de Granada

Period: 1488 to 1490

La segona fou el trasllat de la base d'operacions a Múrcia per la conquesta de la part oriental del regne i la rendició d'al-Zaghal.
En la fase final s'exigeix a Boabdil el lliurament de Granada.

Lliurament de Granada

1492

En assabentar-se el poble de Granada dels pactes entre Boabdil i els reis Catòlics, oposà resistència que és resposta pels exèrcits dels reis, i finalment Boabdil lliura Granada el 1492 després d'unes negociacions secretes.

Ferran i Isabel → Reis Catòlics

1496

Ferran i Isabel es converteixen en els Reis Catòlics després que el Papa Alexandre VI ho certifiqués.

Mort de Tomás de Torquemada

1498

Mort de Tomás de Torquemada.

Ferran ll d’Aragó i V de Castella → rei de Nàpols.

1506

Ferran ll d’Aragó i V de Castella i Germana de Foix i Ferran es converteix també en rei de Nàpols.

Mort de Ferran II d'Aragó i V de CAstella

1516

Mor Ferran ll d’Aragó i V de Castella a Madrigalejo

Mort d'Abu Abdallah

1533

Mor Abu Abdallah a Regne de Fes