-
17
Ampliació de la Corona d'Aragó
L'arribada al poder de Jaume I va ser accidentada: no n'hi havia prou amb la regència dels seus oncles que a sobre els nobles se li revoltaven un cop i un altre. Per aprofitar millor les energies dels seus súbdits, el rei va endegar tot de campanyes de conquesta que van ampliar la Corona d'Aragó amb les Balears -cobejades pels comerciants barcelonins- i València. -
410
Els germànics a Barcelona
La irrupció dels visigots a Hispània va coincidir amb una època d'inestabilitat i, en alguns casos, d'autèntica anarquia. Mentre el poder polític de Roma s'afeblia per una epidèmia de tirans, la situació econòmica de l'Imperi s'erosionava a causa de les revoltes bagaudes (pagesos, esclaus, soldats i aventurers que, empesos per les dificultats, formaven bandes armades per depredar les terres de l'Imperi). -
700
Guerra civil visigoda
El regne visigot va encetar el segle VIII amb un panorama desolador: lluites entre bàndols nobiliaris, feblesa del rei davant dels aristòcrates, desastres econòmics, l'allau d'esclaus fugitiu, cataclismes, sequeres, fams, epidèmies i plagues de llagosta. La guerra civil que va esclatar l'any 710 entre els partidaris d'Àkhila, un suposat fill del rei Vitiza, i Roderic, que un sector de la noblesa va escollir rei, va portar els musulmans a la Península. -
732
Entrada dels musulmans a la ciutat
Se'n van ensenyorir ràpidament. Àkhila va aconseguir retardar l'entrada dels musulmans a Barcelona i és possible que Ardó, el seu successor, mantingués la situació fins a l'any 720, però només els francs de Carles Martell els van aturar a Poitiers l'any 732.
Així, amb la mateixa inestabilitat i violència amb què havia començat, es va acabar el regne visigot d'una Espanya que aviat es va conèixer com Al-Andalus, "el paradís". -
1283
Construcció d'una nova muralla
Una altra conseqüència de la crisi siciliana va ser l'inici de la construcció, per iniciativa dels consellers i amb el suport del rei, de la Muralla de Pere el Gran, que va encerclar la ciutat i els diversos burgs des de la Rambla fins a l'actual parc de la Ciutadella. -
1300
La violència feudal
Si Borrell II se les va tenir amb al-Mansúr, el seu besnét, Ramon Berenguer I, ho va fer amb la seva àvia, Ermessenda de Carcassona, que en va tutelar els primers anys de govern, i amb unes revoltes nobiliàries que li van afeblir prou el poder perquè el feudalisme s'instal·lés a les seves terres. -
1300
Barcelona té govern propi
N'és una prova el cas de Barcelona, que va tenir govern propi gràcies al seguit de privilegis de creació del municipi pels quals Jaume I en va anar refinant l'estructura. Si en segles anteriors els prohoms eren personatges destacats per la funció que exercien com a àrbitres o jutges, la possible influència del dret romà va fer que, a mitjan segle XII, s'introduís a molts indrets de Catalunya la figura dels cònsols com a magistrats suprems dels municipis.
