Cuales son los generos musicales mas dificil y los mas facil de interpretar 1024x585

ESTILS MUSICALS DELS SEGLES XX I XXI

  • Blues (1900s)

    Blues (1900s)
    El blues va néixer al sud dels Estats Units a principis del segle XX. Era la música dels afroamericans i expressava tristesa, lluita i esperança. Un dels grans del gènere és B.B. King, amb la seva famosa cançó The Thrill Is Gone.
  • Jazz (1910s)

    Jazz (1910s)
    El jazz va sorgir a Nova Orleans, barreja de ritmes africans i europeus. És improvisat i molt expressiu. Louis Armstrong, amb What a Wonderful World, n’és una figura icònica.
  • Swing (1930s)

    Swing (1930s)
    Als anys 30, el swing va fer ballar els Estats Units amb grans orquestres i molt ritme. Benny Goodman va ser conegut com el “rei del swing” gràcies a temes com Sing, Sing, Sing.
  • Soul (1950s)

    Soul (1950s)
    El soul barreja gospel i rhythm blues, amb molta emoció. Va néixer als EUA i parlava de sentiments i drets civils. Aretha Franklin ho va petar amb Respect.
  • Reggae (1960s)

    Reggae (1960s)
    Des de Jamaica, el reggae va portar ritmes tranquils i missatges de pau i resistència. Bob Marley és el gran referent, amb temes com No Woman No Cry.
  • Pop (1960s)

    Pop (1960s)
    El pop és melòdic, enganxós i comercial. Als anys 60 va començar a dominar el món, especialment amb artistes dels EUA i del Regne Unit. Michael Jackson, el rei del pop, va triomfar amb Billie Jean.
  • Punk Rock (1970s)

    Punk Rock (1970s)
    Rebel i sorollós, el punk va aparèixer als 70 per trencar normes. Amb actitud provocadora, bandes com The Ramones van marcar època amb cançons com Blitzkrieg Bop.
  • Disco (1970s)

    Disco (1970s)
    El disco era per ballar: brillant, animat i ple de llums. Als EUA va ser una febre. Els Bee Gees en van ser els reis amb Stayin’ Alive.
  • Hip Hop (1970s)

    Hip Hop (1970s)
    El hip hop va néixer al Bronx com una cultura urbana: música, dansa i art. Tupac Shakur en va ser una veu poderosa amb cançons com Changes.
  • Rap (1980s)

    Rap (1980s)
    Als 80, el rap va créixer com a expressió directa de la realitat. Eminem, amb lletres crues i talent únic, va destacar amb Lose Yourself.
  • Electrònica (1980s)

    Electrònica (1980s)
    L’electrònica va revolucionar la música amb sintetitzadors i sons futuristes. A Alemanya, Kraftwerk van ser pioners amb peces com Autobahn.
  • Batxata (1990s)

    Batxata (1990s)
    Des de la República Dominicana, la batxata va conquistar cors amb ritmes romàntics. Aventura la va modernitzar amb temes com Obsesión.
  • Grunge (1990s)

    Grunge (1990s)
    Nascut a Seattle, el grunge reflectia angoixa i desencant juvenil. Nirvana, amb Smells Like Teen Spirit, va ser l’himne d’una generació.
  • New Age (1990s)

    New Age (1990s)
    Música relaxant i espiritual, el New Age és perfecte per meditar o descansar. Enya n’és un símbol, sobretot amb Only Time.
  • Reggaeton (2000s)

    Reggaeton (2000s)
    Amb base llatina i ritmes contagiosos, el reggaeton va explotar als 2000. Daddy Yankee ho va petar a tot arreu amb Gasolina.
  • Trap (2010s)

    Trap (2010s)
    El trap, nascut als EUA, és fosc, intens i directe. Parla de carrer i emocions dures. Travis Scott el representa amb cançons com Sicko Mode.
  • Música urbana (2010s)

    Música urbana (2010s)
    Aquest gènere barreja reggaeton, trap i pop llatí. Bad Bunny, amb Tití Me Preguntó, ha portat la música urbana al top mundial.