-
La Batalla de Trafalgar
La França napoleònica i l'Espanya borbònica es van aliar contra Gran Bretanya, ja que Napoleó volia invair Inglaterra. Espanya va deixar la seva marina a França, però la van perdre a Cádiz durant la Batalla de Trafalgar.
A més a més Espanya va perdre el control de l’Atlàntic i els criollos d’Amèrica van iniciar un procés independencia amb ajuda dels britànics.
INICI DE LA DESAPARICIÓ DE L'IMPERI HISPÀNIC -
Tractat de Fontainebleau
El primer ministre Godoy, va permetre l'entrada de les tropes franceses a Espanya per obtenir la sobirania del sur de Portugal (eren aliats britanics).
Exèrcit francès:
-Era una exèrcit de ciutadans (el servei
militar era obligatori).
-Els comandaments eren professionals
i no nobles privilegiats; els
ascensos es guanyaven per mèrits.
-Era l’exèrcit de terra més modern.
-Era dirigit pel millor militar del
moment, el polític més ambiciós
Napoleó Bonaparte. -
Period: to
LA GUERRA DEL FRANCÉS
- -
El Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular deguda a la política de Godoy. El 17 de març de 1808, Carles lV va sacrificar a Godoy dels seus títols i a més a més va abdicar en el seu fill Fernando Vll el 19 març.
Josep l (germà de Napoleó) imposat rei d’Espanya donava suport a les tropes franceses que ocupaven Espanya. -
Insurrecció de les classes populars
Devant la incertesa política, va haver una insurreció de les classes populars i antifrancesos a Madrid, la qual els francesos van reprimir -
La Batalla de Bailén
El 19 de juliol es va produïr la primera derrota de l'exèrcit napoleònic a Andalusia.
A més a més, a Cádiz (que estava protegida per la flota britànica) s'organitza la Junta Suprema Central. -
Les Corts de Càdiz
El 24 de setembre, davant el buit de poder i el poc interès de l’hereu a la corona, la Junta Suprema Central convoca una reunió de representants de les Juntes provincials de tot el país i els liberals ho van aprofitar per forçar l’aprovació d’una Constitució moderna i liberal. -
Constitució de 1812
El 19 de març es va aprovar la Constitució Política de la Monarquia Espanyola “La Pepa”. A més a més, es va convertir en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya. -
“Pronunciamiento” de Riego
“Pronunciamiento” de riego
Amb l'arribada de Ferran Vll “el deseado” a Espanya, el 8 de març arriba també l'abolició de la Constitució de Cádiz. -
Period: to
TRIENNI LIBERAL
- -
Period: to
DÈCADA OMINOSA
Va ser l'última fase del regnat de Ferran Vll -
Conflicte dinàstic de 1833
La mort de Ferran VII va provocar conflictes ja que la Llei sàlica deia que les dones només podien heretar la corona si no hi havia fills, germans o nebots homes. Però Ferrant va establir la Pragmàtica sanció , que abolia la Llei sàlica i establia com a principal línia hereditària els fills davant dels parents laterals.
Isabelins: donen suport a Mª Cristina de Borbón per fer reina la seva filla Isabel.
Carlins: donen suport a Carles Mª Isidre germà de Ferran per esdevenir rei. -
Inici del regnat de Carles V
El 6 d'octubre de 1833 va iniciar el regnat de Carles V -
Period: to
PRIMERA GUERRA CARLINA
-Els carlins controlaven les àrees rurals del nord, especialment al
País Basc, Navarra i les comarques pirinenques de Catalunya.
-Els isabelins eren majoria a les ciutats que s’estaven industrialitzant, a les capitals de província i a Andalusia.
Davant les constants derrotes i fracassos de les expedicions
carlines, es divideixen:
Transaccionistes: Partidaris de negociar amb els liberals
Intansigents: Partidaris de defensar Carles Mª Isidre i els idearis carlins fins al límit. -
Conveni de Vergara
El Conveni de Vergara que van pactar Espartero i Maroto consistia en:
-Els liberals es van comprometre a mantenir els furs de Biscaia, Guipúscoa, Alaba i Navarra.
-Els oficials carlins transaccionistes mantindrien el seu grau i el seu sou dins de l’exèrcit regular espanyol.
D'altre banda:
-Els carlins intransigents van seguir la lluita a favor de Carles Mª Isidre, però en petites zones de muntanya, mig guerrillers tradicionalistes, mig bandolers... -
Fi de la primera Guerra Carlina
La ideologia dels carlins es basava en "Dios, patria, Rey y fueros", era típica de l'Antic Règim. Conceqüències de la Primera Carlinada.
-L'exèrcit es manté amb un nombre important d’oficials conservadors.
-Augmenta el pes dels militars en la política.
-Es forma un Estat Modernista: els liberals moderats controlen el poder i estableixen les reformes econòmiques que consoliden l’Estat liberal a Espanya. En canvi les reformes polítiques són molt limitades i es manté un to conservador. -
Period: to
REGÈNCIA D'ESPARTERO
La regència es cedida a Baldomero Espartero (vencedor de la causa isabelina)
-Tenia un estil de govern dictatorial
-Els seus projectes reformistes van ser atrevits, però no sempre
encertats.
-Es va anar guanyant l’enemistat de liberals moderats i liberals
progressistes per les seves autoritàries maneres. -
Period: to
EL RÈGIM MODERNANTISTA
Ascendeix l’economia de la Gran Burgesia, pero no de les classes populars. La corrupció era pròpia del govern d’Isabel ll, era l'anomenada "Corte de los milagros"
A nivell polític els liberals es divideixen en “moderats y progressistes” -
Period: to
EL BIENNI PROGRESSISTA
General O’Donnell amb ajuda dels progressistes, va intentar reformar el sistema polític d’Isabel ll i modernitzar i democratitzar el país.
Establint la Llei general del ferrocarril al 1855, la desamortització de Madoz, i la “Nonata”(projecte de Constitució democràtica) -
Pronunciamiento
Isabel II i O’Donnell estaven descontents amb el caràcter massa progressista del projecte de Constitució i van rstaurar el regim modernantista amb un pronnciamiento. -
La Gloriosa
La primera gran crisi econòmica la “Double Bubble”, la corrupció i del govern d’isabel II, l'aparició activa del moviment obrer, la crisis industrial i financiera i la crisis de subsistències van causar una Revolució on les masses populars van participar a l’aixecament amb els militars liberals progressistes, es volia establir el sufragi universal, els drets civils i democràtics, el comerç lliure i proporcionalitat dels impostos. Degut a aquesta Revolució Isabel va haver de fugir a l'exili. -
Period: to
EL SEXENNI REVOLUCIONARI
Es va dividir en:
1868 – 1869: Govern provisional i corts constituents
1870 – 1873: Regnat d’Amadeu I
1873 -1874: I República
1874: República autoritària -
Pronunciamiento del brigadier Topete
Pronunciamiento del brigadier Topete a Càdiz. Formació de Juntes Revolucionaries a les ciutats principals (formades per demòcrates i progressistes) -
La Batalla d'Alcolea
Derrota de les tropes d’Isabel II durant la Batalla d'Alcolea a Còrdova. -
Govern privisional d'Isabel II
La derrota d'Alcolea va provocar l’exili d’Isabel II a França formant així un Govern provisional amb militars liberals moderats (Serrano) i progressistes (Prim). Aquesta revolució va ser l’inici del Sexeni Revolucionari -
Eleccions a corts constituents
Va guanyar les eleccions el partit progressista del liberal Prim
Les eleccions es van poder dur a terme gràcies al Sufragi Universal dels homes majors de 25 anys, i als partits polítics com a nova forma de representació política. -
La Constitució de 1869
Constitució aprovada sota el Govern provisional durant el regnat d’Amadeu I (monarca democràtic que va ser escollit per les Corts el desembre de 1870) -
Period: to
REGNAT D'AMADEU I
Pocs dies abans de prendre possesió del Govern, el General Prim (que havia de ser la seva mà dreta) va morir assassinat. Encara tenint bones intencions les Corts frenaven les iniciatives legislatives d’Amadeu, i a més a més va trobar-se amb problemes greus: aixecaments carlins, revoltes federalistes, insurrecció a Cuba. -
Tercera Carlinada
Dues insurreccions reprimides de forma autoritaria, “3ª carlinada” d’extrema dreta absolutista a Navarra i als Pirineus catalans, proclamació de cantons independents socialistes d’extrema esquerra revolucionaria a les principals ciutats mediterranies i el problema d’insurreccio de Cuba no resolt. Espanya es trobava en unes condicions desfavorables. -
Abdicació d'Amadeu I
El 11 febrer de 1873 Amadeu I va abdicar degut als problemes del país i la manca de suport que van provocar 6 governs fracassats i 3 eleccions a Corts que no donaven majoria estable. -
Period: to
LA I REPÚBLICA
Les Corts van proclamar la I Republica degut a la situació que creava l’abdicació del rei i el ridícul que representaria l’elecció d’un nou monarca.
Aquesta República va heretar els problemes econòmics i polítics del regnat d’Amadeu I, cap president ni govern aconseguia fer front a totes aquestes dificultats.
Els republicants Unitaris (moderats en aspectes socials) i Federals (progressistes en aspectes socials) van ser incapaços d’aprovar una Constitució Republicana. -
Fi de la I República
El 3 de gener de 1874 es produeix un cop d’estat per part del General Pavía “La Paviada” que dissol les Corts i institueix una republica dictatorial governada pel General Serrano. Aquesta dictadura es una transició cap a la restauració de la Monarquia Borbònica que es dur a terme gràcies al cop d’estat del General Martinez Campos el 31 de desembre de 1874 -
Period: to
LA RESTAURACIÓ ALFONSINA
Inici del regnat d'Alfons XII amb ajuda de Cànovas
