-
Period: to
La guerra de succeció
La guerra de Successió Espanyola (1701 – 1713/1715) va ser un conflicte militar internacional. El darrer rei de la casa d’Àustria, Carles II d’Habsburg, va morir el 1 de novembre de l’any 1700 sense deixar descendència. Van participar Carles II, Carles VI, Felip V i Josep Ferran. -
Els Drecrets De Nova Planta
Catalunya, Mallorca i Aragó van veure com desapareixien els seus furs, institucions, Diputacions i Corts. I el castellà va ser establerta com a llengua administrativa de la regió, excepte alguna excepció amb el basc.
Es va canviar el sistema d'impostos existents a Aragó, creant nous impostos a cadascuna de les 4 regions.
Les Corts van perdre poder, i van passar de dir-se Corts de -
Jovellanos
Gaspar Melcior de Jovellanos (Gijón, 5 de gener de 1744-Port de Vega, 27 de novembre de 1811) va ser un escriptor, jurista i polític il·lustrat espanyol. Especialment compromès amb el desenvolupament econòmic i cultural del seu país, van ser rellevants el seu Informe sobre la Llei Agrària o la Memòria sobre l'educació pública -
El Rei Carles III
Rei de Nàpols i Espanya. Tercer fill de Felip V. Com a rei de Nàpols, va jugar un paper important en el manteniment de la sobirania d'aquest territori en mans espanyoles. Després de la mort sense descendència de Ferran VI, Carles III va ser nomenat rei d'Espanya. Després d'intervenir a la Guerra dels Set Anys ( 1756-1763) aliat de França, de mans angleses. El seu regnat a Espanya va abastar des del 1759 fins a la seva mort el 1788 -
Period: to
Guerra Del Francès
La Guerra del Francès és la denominació popular que ha utilitzat la historiografia catalana des de finals del segle XIX per referir-se a la contesa de 1808-1814. L'ocupació napoleònica va provocar una resistència als pobles i ciutats, i les primeres accions bèl·liques del Bruc van servir d'esperó encara més gran. -
Constitució De 1812
La constitucion va ser aprovada al 1812(coneguda popularment com "La Pepa") establia la sobirania nacional, la divisio de poders i el sufragi universal masculí i reconeixia àmplies libertats individuals. -
Antoni Capmany
Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís; Barcelona, 1742 – Cadis, 1813) Historiador, filòleg i polític espanyol. Després d'estudiar humanitats i servir a la guerra contra Portugal amb el grau de subtinent, Antonio de Capmany va col·laborar amb l'il·lustrat i llavors superintendent Pablo de Olavide a la repoblació de Sierra Morena (1774). -
Period: to
Ferran VII
Rei d'Espanya (L'Escorial, 1784 – Madrid, 1833). Era fill de Carles IV, amb qui va mantenir molt males relacions: ja com a príncep d'Astúries va conspirar contra el seu pare, agrupant al seu voltant els descontents amb la política del vàlid Manuel Godoy en un partit fernandista amb cert suport cortesà i popular. Descoberta la conspiració, el príncep va ser condemnat pel procés de l'Escorial (1807), encara que de seguida va demanar i va obtenir el perdó del seu pare. -
La Independecia de l'Amèrica Hispanica
La independència d'Hispanoamèrica significa la pràctica desaparició d'aquella potència hispànica que durant tres segles havia tingut un pes decisiu a les destinacions d'Europa i Amèrica. Havien estat tres segles d'expansió continuada, tot i travessar algunes crisis importants. -
Francisco de Goya
Francisco de Goya i Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès. La seva obra inclou la pintura de cavallet i mural, gravat i dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que inaugura el romanticisme. La seva contribució representa també el començament de la pintura contemporània, i se'l considera un precursor de les vanguardes pictòriques del segle xx. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre el 1833 i el 1840 entre els carlins, partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó, el govern del qual va ser originalment absolutista moderat i va acabar convertint-se en liberal per obtenir el suport popular. -
Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas. Regent del regne de 1840 a 1843. -
Isabel II
Isabel II d'Espanya, anomenada "la dels Tristes Destinacions" o "la Reina Castiza" (Madrid, 10 d'octubre de 1830-París, 9 d'abril de 1904),2 va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868, [3] gràcies a la derogació del Reglament de successió de 1713 (comunament denominat «Llei Sàlica» encara que, tècnicament, no ho fos)b per mitjà de la Pragmàtica Sanció de 1830. Això va provocar la insurgència de l'infant Carlos María Isidro, germà de Ferran VII i oncle d'Isabel II. -
Period: to
La I República
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. El primer intent republicà a la història d'Espanya fou una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política. -
Period: to
La crisi de 1898
El 1898 els Estats Units va declarar la guerra a Espanya després de l'enfonsament del cuirassat Maine a l'Havana. Espanya va patir una ràpida derrota i firma del Tractat de París va segellar la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. -
Period: to
La Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. -
Period: to
Torn pacífic
El funcionament polític es basava en l'alternança en el poder de dos partits dinàstics: el Prtit Conservador, liderat per Cánoves, i el Partit Liberal, encapçalat per Sagasta. -
El memorial de Gregues
El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes. -
Les bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assemblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori. Fou el primer projecte concret d'un autogovern català plantejat des de Catalunya. -
Period: to
La Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels «quatre presidents» (Sebastià Torres, Albert Rusiñol i Prats, Bartomeu Robert i Yarzábal i Lluís Domènech i Montaner) es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya. El seu primer secretari era Ferran Agulló i Vidal.
