-
Period: to
INDEPENDÈNCIES DE LES COLÒNIES AMERICANES
La guerra d'Independència dels Estats Units va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar a les Tretze Colònies britàniques originals a Amèrica del Nord contra el Regne de Gran Bretanya. -
Tractat de fontainebleau
El Tractat de *Fontainebleau de 1762 va afermar la presència de l'Imperi Espanyol en la Nova Espanya, territori que abastava des de Florida l'Oceà Pacífic, i va mantindre el control catòlic, social i cultural de la regió, en oposició a les perspectives protestants de control britànic. -
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez, representa un de les primeres raneres de l'agonia de l'Antic Règim a Espanya i l'espurna que va prendre la flama de l'alçament popular del 2 de maig i, amb això, l'inici de la Guerra de la Independencia. -
Period: to
Guerra de la indépendencia
La Guerra de la Independència Espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va esclatar amb la invasió francesa a Espanya amb la intenció d'instal·lar a José Bonaparte, germà de Napoleó I, en el tron espanyol. -
Batalla de Bailén
La batalla de Bailèn es va lliurar durant la Guerra de la Independència Espanyola i va suposar la primera derrota en camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic. Va tindre lloc el 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat de Jaén de Bailèn -
Convocatòria de les Corts Constituents
En el seu interior es van reunir, entre el 24 de setembre de 1810 i el 20 de febrer de 1811, els diputats que van redactar la Constitució espanyola de 1812. -
Aprovació de la Constitució de 1812
La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, festivitat de San José, coneguda per això com la Pepa, és la primera Constitució pròpiament espanyola, ja que l'Estatut de Baiona de 1808 no va deixar de ser una “Carta atorgada” marcada pel segell napoleònic. -
Manifest dels Perses
L'objectiu del manifest no era només la reinstauració de l'absolutisme , sinó que partint de la tradició de la política espanyola, proposaven reformes polítiques, administratives i socials, i no es limitava a rebutjar la constitució de les Corts de Cadis. -
Sexenni Absolutista
El monarca va recuperar el poder polític mitjançant el colp d'estat del general Francisco Javier Elío contra la Regència. Ferran VII va decretar la volta a l'absolutisme amb el suport de part de l'exèrcit i d'un grup de 69 diputats de les Corts de Cadis. -
Period: to
REGNAT DE FERRAN VII
El Rei Felón va conspirar contra els seus pares, va derogar la Constitució de 1812, va reinstaurar l'absolutisme i després de la seua mort van esclatar les guerres carlista -
República de la Gran Colòmbia
Les Repúbliques de Veneçuela i la Nova Granada van ser reunides sota el títol de República de Colòmbia. El seu territori comprenia als de l'antiga Capitania General de Veneçuela i el Virregnat del Nou Regne de Granada. La Nova Granada va ser canviada de nom Cundinamarca i la seua capital Santa Fe canviada de nom Bogotà. -
Trienni Liberal
Aquest trienni constitucional s'inicia l'1 de gener de 1820 amb la revolta militar de Rafael del Reg per a restablir la Constitució de 1812 contra la monarquia absoluta de Ferran VII. Aquesta etapa acaba al 1823, quan un decret del rei anul·la la Constitució i la legislació del Trienni. -
Conferència de Guayaquil
La Conferència de Guayaquil va ser una reunió que va tindre lloc el 26 de juliol de 1822, a Santiago de Guayaquil, l'Equador, entre el General argentí José de Sant Martí, líder del moviment independentista sud-americà, i Simón Bolívar, cabdill i polític veneçolà, per a discutir el futur del Perú. -
Batalla d’Ayacucho
La batalla de Ayacucho va ser l'últim gran enfrontament comprés dins de les campanyes terrestres de les guerres d'independència hispanoamericanes a Amèrica del Sud i va significar la consolidació de la independència de la República del Perú. -
Promulgació de la Pragmàtica Sanció
Va ser una pragmàtica sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va vindre a promulgar la Pragmàtica de 1789, aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que, per raons de política exterior, no havia arribat a entrar en vigor. -
Inici de la primera guerra carlina
La primera guerra carlista va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre 1833 i 1840 entre els carlistes, partidaris de l'infant Carles María Isidro de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins o cristinos, defensors d'Isabel II i de la regent María Cristina de Borbó. -
Mort de Ferran VII
Va morir el 29 de setembre de 1833, Palacio Real de la Granja de Sant Ildefons, Real Lloc de Sant Ildefons -
Regència de Maria Cristina
La regència de María Cristina de Borbó constitueix el primer període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, durant el qual la seua mare María Cristina va assumir les funcions corresponents a la Corona i va haver de fer front a la primera guerra carlista. -
Period: to
REGNAT D’ISABEL II
El regnat d'Isabel II és el període de la història contemporània d'Espanya comprés entre la mort de Ferran VII en 1833 i el triomf de la Revolució de 1868, que va obligar la reina a marxar a l'exili. -
Desamortització de Mendizábal
És com es coneix al procés en el qual es va emetre un conjunt de decrets d'expropiació i venda de terrenys i altres propietats de l'església catòlica. Aquest succés va tindre lloc a Espanya a mitjan segle XIX, més específicament en l'any 1835. -
Regència d’Espartero
La regència de Espartero va ser l'últim període de la minoria d'edat d'Isabel, així anomenat perquè, després del triomf de la revolució de 1840 que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, llavors amb nou anys d'edat, el general Baldomero Espartero va assumir la regència en el seu lloc. -
Pronunciament de Vicálvaro
La Revolució de 1854, també coneguda amb el nom de Vicalvarada per haver-se iniciat amb l'enfrontament entre les tropes revoltades al comandament del general Leopoldo O'*Donnell i les tropes governamentals en la rodalia del poble madrileny de Vicálvaro va ser un pronunciament militar seguit d'una insurrecció popular, durant el regnat d'Isabel II. -
Govern de la Unión Liberal
Els governs de la Unió Liberal constitueixen el tercer període del regnat d'Isabel II d'España.La Unió Liberal va ser un partit polític espanyol de la segona meitat del segle XIX fundat per Leopoldo O'*Donnell en 1854. -
Pacte d’Ostende
El Pacte d'Ostende va ser l'acord signat el 16 d'agost de 1866 a la ciutat belga de Ostende pel Partit Progressista i pel Partit Demòcrata, per iniciativa del general progressista Juan Prim, per a derrocar la monarquia d'Isabel II d'Espanya. -
Revolució Gloriosa
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa o Revolució de Setembre, va ser una revolta militar amb elements civils que va tindre lloc a Espanya al setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període del Sexenni Democràtic -
Guerra de Cuba (1868-1878)
La Guerra dels Deu Anys, també coneguda a Espanya com a Guerra de Cuba, va ser la primera de les tres guerres cubanes d'independència insurrectes contra les forces colonials espanyoles. La guerra va començar amb el Crit de Yara, en 1868, en la finca La Demajagua, en Manzanillo, que pertanyia a Carlos Manuel de Gespes. -
Period: to
SEXENNI DEMOCRÀTIC
Es coneix com a Sexenni Democràtic al període de la història d'Espanya transcorregut des del triomf de la Revolució de setembre de 1868 fins al pronunciament de desembre de 1874, que va suposar l'inici de l'etapa coneguda com a Restauració borbònica. -
Regnat d’Amadeu I
Amadeu I d'Espanya, anomenat el Rei Cavaller o l'Electe, va ser rei d'Espanya des del 2 de gener de 1871 fins a l'11 de febrer de 1873. Va ser, a més, el primer duc d'Aosta i cap de la branca Savoia-Aosta.
Va ser triat rei d'Espanya per les Corts Generals en 1870 després del destronament d'Isabel II en 1868. El seu regnat a Espanya, de poc més de dos anys de duració. -
Primera República
La Primera República espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seua proclamació per les Corts l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874 quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica. -
Pronunciament de Martínez Campos
Es coneix com a pronunciament de Sagunt o pronunciament de Martínez Campos al pronunciament fet pel general Arsenio Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la Restauració borbònica a Espanya i la fi del Sexenni Democràtic i de la Primera República Espanyola. -
Period: to
RESTAURACIÓ
Es coneix per Restauració borbònica a l'etapa política de la història d'Espanya desenvolupada sota sistema monàrquic que es va estendre entre el 29 de desembre de 1874 i el 14 d'abril de 1931. Es nombrat rei Alfons XII, fill d'Isabel II -
Constitució de 1876
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876 per Antonio Cánovas del Castillo i va ser la base de la Restauració borbònica. -
Fundació del PSOE
La Història del Partit Socialista Obrer Espanyol comença amb la fundació del partit a la Casa Laura de Madrid el 2 de maig de 1879 per un grup de treballadors i intel·lectuals, encapçalats pel tipògraf Pablo Iglesias Posse. -
Aprovació del sufragi universal masculí
El sufragi masculí va ser un estat en la revolució de la democràcia que es va situar entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes i el sufragi universal. Amb el sufragi masculí podia votar la totalitat dels homes que compliren els 18 anys d'edat. -
Rebel·lió de Mèxic
La Revolució mexicana va ser un conflicte armat que es va iniciar a Mèxic el 20 de novembre de 1910. Els antecedents del conflicte es remunten a la situació de Mèxic sota la dictadura coneguda com el porfiriato. Porfirio Díaz va exercir el poder al país de manera dictatorial des de 1876 fins a 1911.