-
Carles IV
Aquest rei va començar a governar Espanya en 1788, però se li va complicar quan el poble va fer el Motí d'Aranjuez, cansats de veure com Manuel Godoy tenia més influència que el rei. Això va acabar amb Carles abdicant el 1808 en el seu fill Ferran VII, però ja era massa tard perquè Napoleó s'havia ficat al mig amb el Tractat de Fontainebleau. -
Tractat de Fontainebleau
Acord signat en 1807 entre Espanya i França, que permetia el pas de tropes franceses per Espanya per conquerir Portugal. Aquest pacte, pensat per beneficiar Espanya, va acabar permetent la invasió francesa. La traïció de Napoleó va ser un dels factors clau que va conduir a la Guerra de la Independència espanyola. -
Guerra del Francès
També coneguda com a Guerra de la Independència, va començar a 1808 i va acabar al 1814. Va enfrontar Espanya amb França després de la invasió de Napoleó. La resistència espanyola, amb ajuda de Gran Bretanya, va aconseguir expulsar les tropes franceses i restaurar Ferran VII al tron, sent un punt d’inflexió per al sentiment nacional. -
Josep Bonaparte
Napoleó el va posar com a rei d’Espanya (1808-1813) quan va fer fora els Borbons. Era francès i impopular, i la gent li deia “Pepe Botella.” Va haver de governar amb una guerra civil pel mig, ja que els espanyols no volien un rei imposat pels francesos. -
Motí d’Aranjuez
En 1808, el poble es va revoltar a Aranjuez, demanant la destitució de Godoy, favorit de Carles IV. El motí va obligar el rei a abdicar a favor del seu fill Ferran VII. Aquest incident va deixar Espanya més vulnerable a la influència de Napoleó, que va aprofitar el caos per imposar el seu germà com a rei. -
Capitulacións de Baiona
Acords de 1808 entre Napoleó i els Borbons espanyols a Baiona, França. Sota pressió, Ferran VII i Carles IV van renunciar al tron a favor de Josep Bonaparte. Aquest acte va ser vist com una traïció, i va provocar una resistència massiva a Espanya contra la imposició d'un rei estranger. -
Corts de Cadis
Convocades en plena Guerra de la Independència el 1810, les Corts de Cadis van redactar la Constitució de 1812, un text avançat que defensava drets civils i la divisió de poders. La constitució va ser un símbol de liberalisme, però va ser abolida per Ferran VII en restaurar l’absolutisme. -
Constitució de Cadis
Coneguda com "La Pepa", es va aprovar durant la Guerra del Francès. Va establir Espanya com una monarquia constitucional i va introduir principis liberals com la sobirania nacional, la divisió de poders, la igualtat davant la llei i els drets individuals. Va ser una de les primeres constitucions modernes d’Europa, però va tenir poca aplicació pràctica degut al retorn de l’absolutisme amb Ferran VII. -
Ferran VII
En recuperar el tron el 1814, Ferran VII va eliminar la Constitució de Cadis i va reinstaurar l'absolutisme, rebutjant les reformes liberals. El seu retorn va portar a dècades de tensió política i social. La seva mort el 1833 va provocar les guerres carlines, ja que molts no reconeixien a Isabel II com a hereva legítima. -
Pragmàtica sanció
Decret de 1830 que va permetre a Isabel II accedir al tron eliminant la llei sàlica, que només permetia monarques homes. Aquesta decisió va provocar una divisió en la societat espanyola i va portar a les guerres carlines, ja que els carlins no acceptaven Isabel com a reina. -
Isabel II
Va regnar des de 1833 fins a 1868, amb constants conflictes perquè, tot i ser liberal, no era gaire popular. Les tensions amb els carlins i els canvis de govern van acabar amb ella expulsada després de la Revolució de "La Gloriosa" i es va exiliar. Li va tocar el tron amb tres anys, i va regnar amb Espartero durant la minoria d'edat. Governaven la reina i les corts, però la reina tenia més poder. Dins de les corts estava el Congrés dels diputats i el senat. -
Guerres Carlistes
Conjunt de conflictes que enfrontaven carlins, defensors de l’absolutisme i de Carles Maria Isidre, amb els liberals isabelins, partidaris d’Isabel II. La Primera (1833-1840) i Segona Guerra Carlina (1872-1876) van marcar una divisió interna, amb els carlins representant la resistència a les idees liberals. -
Desamortització de Mendizábal
Reforma econòmica de 1836 que va vendre béns de l’Església i de propietats comunals per sanejar l’economia espanyola i reduir el poder eclesiàstic. Tot i els beneficis econòmics, va provocar una forta oposició de l'Església i va ser molt polèmica en cercles religiosos. Però els pobres van continuar sent pobres, ja que els terrenys de les esglésies van ser comprats per la classe mitjana. -
Espartero
Militar liberal i regent d’Espanya entre 1840 i 1843 durant la minoria d'edat d'Isabel II. El seu govern va tenir moments de tensió amb els sectors més conservadors, especialment amb la reina mare. La seva regència va acabar per la pressió de les faccions rivals, però va deixar un fort impacte en el liberalisme espanyol. -
Crisis de 1867
Va ser una greu crisi econòmica i social que va acabar provocant la Revolució de 1868, “La Gloriosa”, que va deposar Isabel II. La crisi va evidenciar les mancances del govern d'Isabel, i va portar a una nova etapa en la política espanyola, amb canvis constants de règim. -
Prim
General liberal i líder de la Revolució de 1868, que va posar fi al regnat d'Isabel II. Prim va ser fonamental en la selecció d’Amadeu de Savoia com a nou rei, creient que aportaria estabilitat. Poc després de l'arribada d'Amadeu, Prim va ser assassinat el 1870, i Espanya va perdre un dels seus líders progressistes més influents. -
“La Gloriosa”
Revolució de 1868 que va forçar l'exili d'Isabel II i va establir un govern provisional amb l’objectiu de trobar un nou rei per Espanya. Aquesta revolta va significar un canvi profund en la política espanyola, amb una forta influència liberal. -
Amadeu de Savoia
Va ser elegit rei en 1871, després de la marxa d’Isabel II, però com que era italià i tenia poca acceptació, només va durar dos anys. Va dimiteix en el 1873 per la inestabilitat política, i així es va proclamar la Primera República. -
La Primera República
Proclamada el 1873 després de la marxa d’Amadeu de Savoia, va ser la primera república espanyola. Els republicans volien coses diferents entre ells i per això aquesta es va caracteritzar per la seva inestabilitat, amb diverses faccions internes enfrontades i una sèrie de governs curts fins a la seva caiguda en 1874. -
Alfons XII
Rei d’Espanya de 1874 a 1885, gràcies a Cánovas del Castillo, que va restaurar la monarquia amb el sistema bipartidista. Va establir l’ordre polític i el caciquisme, un sistema de manipulació electoral en benefici dels poderosos. -
Cánovas
Va fundar el Partit Conservador i va ser l'arquitecte de la Restauració borbònica, que va restaurar Alfons XII al tron. Va crear un sistema de torns pacífic amb els liberals i va mantenir l’estabilitat política. Va governar en diverses ocasions, però va ser assassinat en 1897, cosa que va marcar el final de la seva influència. -
Constitució del 1876
Aprovat durant la Restauració borbònica amb Alfons XII, aquest text va instaurar un règim de monarquia constitucional més conservador. Va mantenir el sistema bipartidista (Cánovas i Sagasta) i alternança de poder per pacte, amb certa flexibilitat per ajustar-se a situacions polítiques diverses. Va ser una de les constitucions més estables del segle XIX, vigent fins al 1923. -
Sagasta
Cap del Partit Liberal durant la Restauració, va ser primer ministre diverses vegades gràcies al sistema bipartidista. Va defensar reformes socials i educatives moderades, col·laborant amb Cánovas en el torn pacífic, cosa que permetia alternar el poder entre conservadors i liberals sense grans conflictes. -
Guerra de Cuba
L'última guerra colonial d’Espanya, amb Cuba lluitant per la seva independència. La intervenció dels Estats Units va accelerar la derrota