-
Period: to
REGNAT DE CARLES IV
Rei d'Espanya entre el 1788 i el 1808, cinquè monarca de la Casa de Borbó. Fill de Carles III i de Maria Amàlia de Saxònia, el seu regnat marca l'inici de la crisi de l'Antic Règim a Espanya. La política exterior i interior de Carles IV vindrà marcada per a Revolució Francesa des dels inicis del regnat i pel pes del primer ministre Manuel Godoy, que dominarà l'escena política espanyola d'aquests anys. -
Tractat de San Ildefonso
Va ser una aliança militar signada entre França i Espanya en el marc de les guerres napoleòniques.
El seu objectiu era mantenir una política militar conjunta davant la Gran Bretanya, que en aquells moments amenaçava a la flota espanyola en els seus viatges a Amèrica. -
Batalla de Trafalgar
El 21 d'octubre de 1805, a les rodalies del Cap Trafalgar, es van enfrontar les armades de França i Espanya, al comandament del vicealmirall francès Pierre Villeneuve, contra l'armada britànica al comandament del vicealmirall Horatio Nelson.
La victòria britànica no només reafirmava el seu poder naval, sinó que limitava el francès al continent europeu, el qual augmentava mentre que l'econòmic va disminuir significativament. -
Tractat de Fontainebleau
És un pacte signat entre Espanya i França pel qual era establerta la partició de Portugal, únic aliat de la Gran Bretanya a Europa, entre les forces espanyoles i les franceses. Napoleó, que va aprofitar l'ocasió i ocupà algunes ciutats Espanyoles. -
Motí d'Aranjuez
Després de l’ocupació de Portugal, un exèrcit francès es dirigí a Madrid. Davant d’això, la cort es traslladà a Aranjuez i Godoy aconseguí de convèncer Carles IV que anara a Andalusia camí d’Amèrica. Aquesta decisió fou aprofitada pels nobles partidaris de l’infant Ferran per a intentar de traure Godoy del poder i aconseguir la substitució del rei pel seu fill. Godoy fou empresonat i destituït, i Carles IV va abdicar en el seu fill, Ferran VII. -
Period: to
GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA I CORTS DE CADIS
La Guerra del Francès va ser un conflicte armat sorgit a
1808 per l'oposició d'Espanya a la pretensió de l'emperador francès Napoleó I d'instaurar i consolidar al tron espanyol el seu germà José Bonaparte enlloc de Ferran VII d'Espanya. -
Batalla de Bailén
La batalla de Bailén va ser un enfrontament bèl·lic entre espanyols i francesos, que va tenir lloc el 19 de juliol del 1808, al sud d'Espanya, en el context de les guerres napoleòniques.
Va ser el primer triomf dels espanyols sobre les tropes d'ocupació franceses i la primera derrota de les tropes de Napoleó Bonaparte a camp obert. -
Convocatòria de les Corts Constituients
El 24 de setembre de 1810 es va celebrar la primera sessió de les Corts Extraordinàries i Constituents a la ciutat de San Fernando. Va ser en aquesta localitat on es van promulgar els decrets relatius a la Sobirania Nacional, la divisió de poders, la igualtat i la legalitat o la llibertat d'impremta. -
Aprovació de la Constitució de 1812
En 1810 es van crear les Corts de Cadis durant la Guerra de la Independència o del Francés. Els diputats d'aquesta es consideraven representants de la sobirania nacional espanyola i la redacció de la Constitució va tenir lloc l'any 1812.
Així triomfava la revolució liberal a Espanya, sestablia la separació de poders, es reformava l'Administració de lEstat amb una nova divisió dEspanya en províncies, es liquidava lordre estamental i sintroduïen mesures de llibertat econòmica. -
Period: to
SEXENNI ABSOLUTISTA
Després de la signatura del Tractat de Valença Ferran VII va poder retornar a Espanya i l'any següent va encapçalar el cop d'Estat de maig de 1814 que va restablir l'absolutisme, posant fi al règim constitucional instaurat per les Corts de Cadis. Els liberals van ser empresonats o es van exiliar. -
Manfifest dels Perses
Manifest dels Perses és la denominació per la qual es coneix un document subscrit el 12 d'abril de 1814, a Madrid, per 69 diputats de tendència absolutista, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales.
El tema central és el desig de la noblesa i del clergat per tornar a l'Antic Règim i les idees principals fan referència als beneficis de l'Antic Règim i la necessitat d'abolir l'obra legislativa de Cadis juntament amb la Constitució. -
Period: to
REGNAT DE FERRAN VII
El regnat de Ferran VII es va caracteritzar per diversos vaivens polítics, passant d'una primera fase absolutista a un període constitucional conegut com el Trienni Liberal, per tornar de nou a una fase de repressió política cap als liberals anomenada Dècada Ominosa. -
Pronunciament de Díaz Porlier
Porlier també va a contribuir a la guerra de la independència a expulsar els francesos i portar Ferran VII. No simpatitzava amb l'absolutisme i conspira per restaurar la constitució de 1812. -
Pronunciament de Lacy
El general Lluís de Lacy i Gautier va ser afusellat el 5 de juliol de 1817 al castell de Bellver, a Mallorca, per liderar un pronunciament liberal contra Ferran VII. El van enterrar al mateix fossat on el van executar. D'aquesta manera arribava a la fi la vida de llegenda d'un dels herois de la guerra de la Independència contra la França de Napoleó. -
Pronunciament del coronel Riego
L'1 de gener de 1820 va tenir lloc als Caps de Sant Joan (Sevilla) el pronunciament de Riego, contra l'absolutisme del rei Ferran VII, després d'haver rebut l'ordre de dirigir una expedició contra els insurgents a les colònies d'Amèrica.
Va proclamar immediatament la restauració de la Constitució de Cadis de 1812 i el restabliment de les autoritats constitucionals. -
Period: to
TRIENNI LIBERAL
El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan. -
Period: to
DECÀDA OMINOSA
La Dècada Ominosa (1823-1833) va ser un període de la història d'Espanya en què es va restaurar l'absolutisme, amb Ferran VII, i es va perseguir tots els liberals. -
Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís
L’entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís va ser determinant er tal de posar fi al règim constitucional i de restaurar la monarquia absoluta de Ferran VII. La intervenció d’aquest exèrcit francès comandat per Lluís Antoni de Borbó, nomenat pel rei Lluís XVIII de França generalíssim de l’exèrcit dels Pirineus, junt amb l’ajuda de voluntaris reialistes, van aconseguir concentrar un nombre de tropes capaç de derrotar l’estat liberal iniciat amb el pronunciament del general Riego. -
Guerra dels Malcontents
La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes,el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona. -
Promulgació de la Pragmàtica Sanció
La pragmàtica sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va venir a promulgar la Pragmàtica de 1789, aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV. La Pragmàtica de 1789 anul·lava la interlocutòria acordada que, impossibilitava a les dones accedir al Tron, per la qual cosa comunament és denominada «Llei Sàlica» encara que tècnicament no ho fos. -
Mort de Ferran VII
Quan es va morir es va fer càrrec de govern la reina Maria Cristina, ja que Isabel, la filla, era menor d'edat. Alhora, Carles de Borbó es va problamar rei d'Espanya i es va descencadenar la Primera Guerra Carlina. -
Inici de la primera guerra carlina
La primera guerra carlina va ser una guerra civil que es desenvolupà a Espanya entre el 1833 i el 1840 entre els carlins, partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins o cristins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó, el govern del qual va ser originalment absolutista moderat i va acabar convertint-se en liberal per obtenir el suport popular. -
Abraçada de Vergara
El Conveni de Vergara, conegut popularment com Abraçada de Vergara va ser un tractat que es va signar a Oñate el 31 d'agost de 1839 entre el general isabelí Espartero i tretze representants del general carlí Maroto i que va donar fi a la primera guerra carlina al nord d'Espanya.