Mapaimperiroma 57 540x335

El món després de Roma.

By Berta M
  • 378

    Batalla d’Adrianòpolis

    Batalla d’Adrianòpolis
    Els visigots lluiten contra els romans i els visigots vencen. Després d'això fan un acord entre ells.
  • Period: 395 to 1453

    Imperi Bizantí

    Era la part de l'Imperi romà d'orient que va durar des de la divisió de l'imperi fins que els turcs van derrotar la ciutat de Constantinoble.
  • 410

    Saqueig de Roma

    Saqueig de Roma
    Quan els romans i els visigots fan un acord, al princip estava bé, després, els visigots es van cansar i van fer el primer saqueig de Roma.
  • 415

    Domini Península Ibèrica

    Domini Península Ibèrica
    A partir del 415 els visigots ja comencen a controlar la península ibèrica expulsant els Vàndals, els Sueus, els Bascons i els Càntabres.
  • Period: 476 to 507

    Regne de Tolosa

    L'any 476 després de la caiguda de l'imperi romà d'occident.
  • Period: 476 to 732

    Dinastia Merovíngia

    La batalla de Vouillé va donar molt de prestigi al res Clodoveu que va iniciar una dinastia hereditària. També va establir la capital a París.
  • 480

    Màxima expansió

    Màxima expansió
    Ocupaven des del sud penínsular fins la meitat sud de l'actual França.
  • 507

    Batalla de Vouillé

    Batalla de Vouillé
    Els visigots tenien una rivalitat amb els francs, això els va portar a la batalla de Vouillé que van perdre, posant fi al regne de Tolosa.
  • 507

    Batalla de Vouillé 2.0

    D'hagut a la rivalitat entre francs i visigots es van enfrontar i els francs van guanyar.
  • Period: 507 to 711

    Regne de Toledo

    La seva capital va començar sent Barcelona i va acabar a Toledo.
  • 527

    Inici regnat de Justinià

    Justinià tenia el somni de recuperar la grandesa de l'imperi romà, però no tenai diners, així que va ahver de pujar impostos i els diners del comerç per poder aconseguir fer una flota naval.
    Va conquerir molts territoris.
  • 529

    Codi de Justinià

    Codi de Justinià
    va crear un codi de lleis que fusionava la llei romana amb aspectes provinents de la llei grega. Va passar a la història amb el nom de Codi de Justinià.
  • 532

    Revolta de Nikà

    Revolta de Nikà
    Degut a les pujades d'impostos els ciutadans un dia de curses de carro es van revoltar.
  • 587

    Conversió al Cristianisme

    Conversió al Cristianisme
    El rei visigot Recared va convertir la religió en cristiana. Aquest fet estava dintre de la "romanització".
  • 654

    Liber Iudicorum

    Liber Iudicorum
    És un llibre amb totes les lleis romanes que van agafar els visigots.
  • 711

    Batalla de Guadalete

    Batalla de Guadalete
    Musulmans i visigots es van enfrontar a la batalla de Guadalete on van perdre els visigots i fa suposar la fi del regne de Toledo i dels visigots.
  • 732

    Batalla de Poitiers

    Batalla de Poitiers
    La trobada dels exèrcits musulmà i franc es va produir a la localitat de Poitiers, l’any 732. El cap de les tropes franques, Carles Martell, va infringir una duríssima derrota a les tropes musulmanes, que van haver de retrocedir al sud dels Pirineus.
  • Period: 732 to 843

    Imperi Carolingi

    Pipí el Breu marca el tret de sortida de l’època coneguda com Imperi Carolingi.
    A l’època de Carlemany, al voltant del palau d’Aquisgrà es produeix un renaixement de la cultura. Es funden escoles, s’ensenya el llatí i es fan còpies de textos clàssics.
    Acaba amb el Tractat de Verdun
  • 800

    Carlemany coronat emperador

    Carlemany coronat emperador
    L’època de major esplendor de l’imperi va ser sota el regnat del rei Carlemany (768 - 814), net de Carles Martell.
    Carlemany va conquerir gran part d’Europa i va imposar el cristianisme la resta de pobles germànics.
    A canvi, va ser coronat emperador pel papa de Roma l’any 800, rememorant l’Imperi Romà d’Occident.
  • 843

    Tractat de Verdun

    Tractat de Verdun
    Lluís el Pietós, fill de Carlemany, no va saber mantenir la grandesa de l’imperi.
    Finalment, els seus fills, van signar el Tractat de Verdun (843), que significava la divisió de l’Imperi en tres.
    Acabava així l’intent de Carlemany de refer l’Imperi Romà d’Occident.
  • 1054

    Cisma d'orient

    Cisma d'orient
    L'’Imperi bizantí es va hel·lenitzar, allunyant-se de la tradició romana i substituïnt-la per la cultura grega. El llatí va deixar de ser la llengua oficial i va passar-ho a ser el grec i en temes religiosos es va produir un un fort enfrontament.
    Quan el cristianisme oriental es va separar definitivament de l’Església romana (Cisma d’Orient). Naixia així l’Església cristiana ortodoxa en contraposició a la Església cristiana romana.