-
Atenes
Els jocs olímpics d'Atenes van ser els primers jocs olímpics moderns, només hi van participar 176 atletes homes de 14 països. La participació de les dones no estava permesa però Stamata Revithi va còrrer la marató l'endemà que els homes, va tardar 5h 30m. -
París
Van ser els primers jocs olímpics amb la participació de dones, encara que només van participar en tres de les 20 proves. Van coincidir amb l'Exposició Universal,que en un principi és pensava que seria bo però en paraules de Pierre de Coubertin:"És un miracle que el Moviment Olímpic sobrevisqués a aquella celebració". -
Sant Louis
Aquests jocs també van coincidir amb l'Exposició universal. En va destacar George Eyser (amb sis medalles en proves de gimnàstica, tres d'elles d'or) va ser el primer i únic atleta (fins a l'any 2008) amb una discapacitat física i amb una pròtesi de fusta en competir en uns jocs olímpics. -
Londres
Amb una duració de 187 dies ( 6 mesos i 4 dies), van ser els jocs més llargs de la història dels jocs olímpics, hi van participar 2008 atletes, 1971 homes i 37 dones. En aquest jocs és va dir per primer cop la frase: "el més important en un Jocs Olímpics no és guanyar sinó participar". -
Estocolm
Els Jocs d'Estocolm van ser els més brillants i millor organitzats fins al moment. Per primera vegada es va fer servir el cronometratge elèctric i la foto finish. Així mateix per primera vegada els guanyadors van pujar al podi i es van hissar les seves respectives banderes. Una curiositat és que en lluita, els rus Klein i el finlandès Asikainen van fer un combat que va durar onze hores. -
Anvers
Els jocs olímpics que s'havien de celebrar a Berlín l'any 1916 és van haver de cancel·lar a causa de l'esclat de la primera guerra mundial. Per primera vegada a la història dels Jocs Olímpics es va fer el jurament olímpic, es van enlairar coloms com a símbol de pau i va ser hissada la bandera olímpica -
París
Hi van participar 3.089 atletes, entre ells 135 dones. En aquesta edició es va utilitzar per primer cop el lema actual dels Jocs "Citius, Altius, Fortius". Així mateix van ser els primers Jocs en els quals es va construir una Vila Olímpica i van ser els últims Jocs organitzats sota la presidència de Pierre de Coubertin. -
Amsterdam
Per primera vegada es va realitzar l'encesa del peveter amb la Flama Olímpica, la qual es va mantenir encesa durant la realització dels Jocs. La italiana Luigina Giavotti es va convertir en la més jove medallista de tots els temps en guanyar la medalla de plata en gimnàstica artística integrant l'equip d'Itàlia als seus 11 anys i 302 dies d'edat. -
Los Angeles
Els Jocs Olímpics d'estiu van tornar als Estats Units després de no sortir d'Europa durant 28 anys. L'atleta japonès Kusuo Kitamura, de 14 anys, va guanyar en els 1.500m de natació lliure i es va convertir en l'atleta més jove a guanyar una medalla d'or. En un gest de joc net l'esgrimista britànica Judy Guinness va fer veure als jutges que havia comprovat que la seva adversària Ellen Preis l'havia vençut. -
Berlín
L'alemany Luz Long va aconsellar l'afroamericà Jesse Owens, gràcies a això el segon va guanyar 4 medalles d'or en atletisme però Long va perdre. A Luz Long li van guardonar, a títol pòstum, amb la primera Medalla Pierre de Coubertin.
Espanya va boicotejar aquests Jocs amb la seva no participació. Havia organitzat com a alternativa l'Olimpíada Popular a Barcelona, però aquesta va ser suspesa perquè la Guerra Civil va començar el dia abans de la inauguració d'aquests jocs. -
Londres
Aquests van ser els primers jocs després de la segona guerra mundial, 12 anys després dels últims jocs, a Berlín. Aquests jocs van ser els primers que van retransmetre la cerimònia inaugural per televisió. -
Hèlsinki
En aquests Jocs hi van participar 4.955 esportistes (4.436 homes i 519 dones) de 69 comitès nacionals competint en 17 esports i 149 especialitats. En aquesta edició es permeté en les proves disputades en hípica la participació de genets no militars, així com la presència per primera vegada de dones. La danesa Lis Härtel es convertí en la primera dona a guanyar una medalla en aquest esport. -
Melbourne
Va ser el primer cop en que els jocs es van celebrar a l'hemisferi sud. Comença una tradició olímpica inspirada per l'adolescent australià John Wing, en la que atletes de diferents nacions poden desfilar junts a la cerimònia de clausura en lloc de fer-ho amb els seus equips nacionals, com a símbol d'unitat mundial: "Durant els Jocs només hi haurà una nació". S'oblidarà la guerra, la política i les nacionalitats. Què més podria desitjar un si el món fos una sola nació?" -
Roma
En aquests Jocs hi van participar 5.338 esportistes (4.727 homes i 611 dones). L'etíop Abebe Bikila guanyà la marató descalç, convertint-se així en el primer campió olímpic negre africà. L'equip de Sud-Àfrica competeix per última vegada en uns Jocs Olímpics a conseqüència de l'aplicació del règim de l'apartheid. -
Tòquio
Aquests van ser els primers Jocs realitzats a Àsia.Aquests foren els primers Jocs Olímpics televisats en color i transmesos en directe per satèl·lit a Nord Amèrica i Europa. Els nous avanços tecnològics es deixaren veure en els jocs gràcies a la utilització de la càmera lenta i del registre dels temps exactes mitjançant la utilització d'ordinadors. -
Mèxic
Va ser el primer cop que és van celebrar unes olimpíades a Amèrica Llatina. L'atleta Enriqueta Basilio va ser la primera dona a la història de les olimpíades en encendre el peveter olímpic.El saltador d'alçada Dick Fosbury guanyà la medalla d'or en aquesta prova mitjançant la utilització d'una nova tècnica de salt, denominada a partir d'aquell moment estil Fosbury. Són els primers jocs en què es realitzaren proves de dopatge. -
Munich
Els Jocs Olímpics de 1972 van patir un acte terrorista que els va marcar. El dia 5 de setembre un grup de terroristes palestins de l'organització Setembre Negre van assassinar dos atletes israelians i agafaren uns altres nou com a ostatges. Després d'un frustrat intent de rescat, tots els ostatges i terroristes, exceptuant-ne tres, foren morts. -
Montreal
En aquests Jocs hi van participar 6.028 atletes (4.781 homes i 1.247 dones). La gimnasta romanesa de 14 anys Nadia Comăneci va causar sensació per ser la primera a la qual es va concedir una puntuació perfecta de 10.0 punts en barres asimètriques. Va obtenir en total set puntuacions de 10.0, aconseguint tres medalles d'or, una de plata i una altra de bronze. -
Moscou
Per segona edició consecutiva, va haver un boicot per part d'alguns comitès olímpics nacionals del COI. Però aquest resultà molt més nombrós i significatiu que no el de Mont-real. Amb el pretext de la Guerra afgano-soviètica, els Estats Units es va negar a deixar participar els seus esportistes, protesta que varen recolzar altres 58 comitès nacionals del seu bàndol en la Guerra freda. -
Los Angeles
Com a resposta al boicot polític realitzat als Jocs Olímpics d'estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica) per part de les principals potències occidentals, en aquesta edició les potències comunistes com la Unió Soviètica, la República Democràtica d'Alemanya, Polònia, Bulgària o Cuba es van abstenir de particiar-hi. -
Seül
La mascota Hodori representava un llegendari tigre de les tradicions coreanes.
Les proves anti-dopatge van ser l'estrella en aquests jocs amb la desqualificació de set atletes, entre els quals destaca Ben Johnson després de batre el rècord del món en la final de 100 metres llisos. -
Barcelona
Els Jocs Olímpics de Barcelona van ser els primers a incorporar dins una mateixa organització els Jocs Paralímpics corresponents. Fins aquell moment s'havien configurat com a esdeveniments separats. Des del 1992, el model Barcelona es va instaurar com a definitiu. L'encesa del peveter va ser impressionant, ja que van incloure un esport olímpic (tir amb arc) en l'encesa, i era molt impressionant veure com la fletxa encesa volava fins a encendre el peveter. -
Atlanta
En complir-se el 1996 el centenari dels Jocs de la I Olimpíada Moderna, Atenes partia com a favorita per tornar a ser seu. No obstant això, la ciutat nord-americana va ser l'escollida, amb certa polèmica. Entre les dones, Marie-José Perec repetí els èxits de Michael Johnson als 200 m i 400 m. Va esdevindre la primera dona a guanyar dos ors olímpics en aquesta darrera prova. -
Sydney
Hi participaren 10.651 atletes (6.582 homes i 4.069 dones) de 199 comitès nacionals, que competiren en 28 esports i 300 especialitats.
No res va fallar en una organització perfecta. A més a més, l'ecologisme va impregnar cada racó del Parc Olímpic de Sydney: un antic abocador que funcionava en gran part amb energies renovables. Per això, a la cerimònia de clausura del darrers Jocs Olímpics del mil·lenni, Joan Antoni Samaranch els va qualificar com els "millors de la història". -
Atenes
Durant totes les cerimònies d'entrega de medalles es van donar corones amb fulles de llorer a cadascun dels medallistes. Aquestes corones es donaven, entre d'altres premis, als Jocs Olímpics de l'antiguitat. Per a la prova de llançament de pes es van utilitzar les antigues instal·lacions esportives d'Olímpia. L'estadi Panathinaiko, on es van celebrar els Jocs de la I Olimpíada Moderna, també va ser una de les seus. -
Pequín
Hi van participar 10.942 atletes, entre ells, 6.305 homes i 4.637 dones. El velocista Jamaicà Usain Bolt va batre el rècord dels 100 metres d'atletisme fent-los en 9,69 segons. I el nadador Michel Phelps va ser l'esportista olímpic que va rebre més medalles de tots els temps amb un total de 22. -
Londres
Els Jocs Olímpics d'estiu de 2012, oficialment Jocs de la XXX Olimpíada, van tenir lloc entre el 27 de juliol i el 12 d'agost de 2012 a Londres (Anglaterra), esdevenint així la primera ciutat a ser amfitriona de les olimpíades tres vegades, ja que també va organitzar els Jocs Olímpics dels anys 1908 i 1948. -
Rio de Janeiro
Rio es va convertir en la primera ciutat sud-americana en acollir uns Jocs Olímpics. També van ser els primers Jocs disputats en un país on el portuguès era la llengua majoritària i els primers en celebrar-se quan el país es trobava al seu hivern.
