-
Carls IV
Carles IV d'Espanya (1748-1819) va ser rei d'Espanya des de 1788 fins a 1808. Va heretar el tron en un moment d'inestabilitat política i econòmica, i el seu regnat va estar marcat per la influència de la seva esposa, Maria Lluïsa de Parma, i del seu primer ministre, Manuel Godoy. Carles IV no va mostrar gran interès en la política, delegant sovint el poder en Godoy. -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau va ser un acord signat el 27 d'octubre de 1807 entre Carles IV d'Espanya i Napoleó Bonaparte, representats per Manuel Godoy, primer ministre espanyol, i el ministre francès Talleyrand. L’objectiu del tractat era permetre el pas de les tropes franceses pel territori espanyol per envair Portugal, que era aliat de Gran Bretanya i es negava a seguir el blocatge continental que França havia imposat per aïllar els britànics econòmicament. -
Guerra del Francès
El 1808, Napoleó va aprofitar la presència de tropes franceses a Espanya per imposar la seva influència i va desencadenar la Guerra del Francès (1808-1814). Després del Motí d’Aranjuez, on Carles IV va abdicar a favor del seu fill Ferran VII, Napoleó va convocar pare i fill a Baiona i els va forçar a renunciar a la corona. En lloc de restituir-los, Napoleó va posar el seu germà, Josep Bonaparte, com a rei d'Espanya. -
La Constitució de Cadis de 1812 (La Pepa)
En plena guerra, els representants de diferents regions espanyoles es reuneixen a Cadis, una ciutat lliure del control francès, per redactar la primera constitució liberal d'Espanya. La Constitució de Cadis de 1812 estableix la sobirania nacional i altres principis democràtics, però és anul·lada per Ferran VII el 1814. -
Espanya guanya la guerra
Després de sis anys de conflicte, el poble espanyol derrota les tropes franceses el 1814. Aquesta victòria permet la restauració de la independència d'Espanya, posant fi a l'ocupació napoleònica. -
Nou rei Ferran VII (monarquia absoluta)
En finalitzar la guerra, Ferran VII recupera el tron i reinstaura la monarquia absoluta, derogant la Constitució de Cadis i perseguint liberals que buscaven reformes democràtiques. Va perseguir durantment els liberals i qualsevol moviment que demanés reformes democràtiques o constitucionals. Molts polítics, intel·lectuals i militars liberals van ser empresonats, exiliats o executats. -
Pronunciament de Riego
L’aixecament militar liderat per Rafael del Riego va tenir lloc el 1 de gener de 1820. Aquest esdeveniment, conegut com el Pronunciament de Riego, va ser decisiu per restaurar la Constitució de Cadis de 1812 i marcar l'inici del Trienni Liberal (1820-1823), un període de govern constitucional a Espanya. -
Ferran VII aboleix la Llei Sàlica
Ferran VII promulga la Pragmàtica Sanció, que permet que la seva filla, Isabel, pugui heretar el tron en lloc del seu germà Carles Maria Isidre. -
Mort de Ferran VII i proclamació d’Isabel II
Ferran VII mor, i la seva filla, Isabel, és proclamada reina amb només tres anys. Durant la seva minoria d’edat, la seva mare, Maria Cristina, actua com a regent. -
Inici de les guerres Carlines (1833-1876)
Els partidaris de Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII, no accepten Isabel II com a reina i s’alcen en armes. Això causa una guerra entre dos bàndols clars, els carlims que eren els partidaris de la monarquia absoluta, i després estaven els isabelins, que eren els partidaris de la monarquia parlamentària. Hi van haber 3 guerres destacades:
Espartero (1840)
Mendizábal (1843)
Isabel II (1833) -
1840: Regència d’Espartero
Baldomero Espartero, general progressista, assumeix la regència d'Espanya després de la renúncia de la reina regent Maria Cristina. Espartero lidera una etapa marcada per tensions entre progressistes i moderats, aplicant polítiques de tall liberal i mesures que van generar conflictes amb sectors conservadors i populars. La seva regència s'estén fins al 1843. -
1843: Fi d'Espartero i Govern de Mendizábal
El 1843, Espartero és forçat a dimitir després d'una revolta generalitzada liderada pels moderats i progressistes opositors. En aquest context, Juan Álvarez Mendizábal, polític progressista conegut per les seves mesures de desamortització, torna a tenir protagonisme, ocupant càrrecs de govern i defensant reformes liberals per consolidar el sistema constitucional. -
Aprovació de la Constitució de 1845 i consolidació de la monarquia parlamentària d'Isabel II
Durant el regnat d'Isabel II, amb el suport dels liberals moderats, s'estableix un sistema de monarquia parlamentària. La Constitució de 1845 redefineix les bases del sistema polític, atorgant un poder significatiu al rei, mentre el Parlament (format per les Corts, amb el Congrés dels Diputats i el Senat) s'encarrega de legislar. El sufragi és censatari, restringit al 5% de la població masculina, excloent la majoria de la societat i totes les dones. -
1867: Crisi econòmica, política i social
Espanya pateix una crisi econòmica amb endarreriment industrial, una corrupció política que deteriora la confiança en el govern i una gran desigualtat social que empitjora les condicions de les classes populars. -
1868: Revolució de "La Gloriosa"
Un moviment revolucionari liberal provoca la caiguda d’Isabel II, que és desterrada i marxa a l’exili a França, culpada de la crisi del país. -
1870-1873: Regnat d’Amadeu I de Savoia
Amadeu de Savoia, proposat pel general Prim, regna amb poc suport popular i polític. Després de tensions constants i l’assassinat de Prim, abdica el 1873. -
1873-1874: Primera República Espanyola
La República s’enfonsa en només 11 mesos per les divisions internes entre federalistes, unitaristes i radicals, i la pressió militar acaba precipitant el seu fracàs. -
Alfons XII (1857-1885)
Va ser rei d’Espanya des del 1874 fins a la seva mort el 1885. Fill d’Isabel II, va ser proclamat rei després del fracàs de la Primera República i la Restauració Borbònica, liderada per Antonio Cánovas del Castillo. El seu regnat es va caracteritzar per la consolidació del sistema polític de la Restauració, basat en el bipartidisme i el torn pacífic entre conservadors i liberals. -
1875: Restauració Borbònica
La monarquia es restaura amb Alfons XII, fill d’Isabel II, iniciant una etapa de suposada estabilitat basada en el sistema bipartidista del torn pacífic al poder. -
Bipartidisme de la Restauració (1876-1923)
El sistema bipartidista es va instaurar amb la Constitució de 1876 i va funcionar fins a la dictadura de Primo de Rivera (1923). Alternaven el poder de manera pactada els dos principals partits -
La Constitució de 1876
Va ser promulgada el 30 de juny de 1876, durant el regnat d'Alfons XII, com a part del sistema polític de la Restauració Borbònica. Aquesta constitució, redactada sota la direcció d’Antonio Cánovas del Castillo, establia una monarquia parlamentària i era flexible, permetent la convivència entre liberals i conservadors mitjançant el sistema de torn pacífic. Garantia drets i llibertats individuals, com la llibertat d'expressió i reunió, però amb certes limitacions -
Partit Conservador (fundat el 1874)
Liderat per Antonio Cánovas del Castillo, defensava l’ordre, el centralisme, el sufragi censatari i el suport a l’Església. Representava els interessos de la noblesa i els grans terratinents. Antonio Cánovas del Castillo (1828-1897) va ser un polític i historiador espanyol, líder del Partit Conservador i arquitecte del sistema de la Restauració, basat en la monarquia constitucional i el bipartidisme. -
Partit Liberal
Dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, va impulsar reformes com el sufragi universal masculí (1890) i la llibertat de culte. Era el partit dels sectors burgesos i modernitzadors de les ciutats. Práxedes Mateo Sagasta (1825-1903) va ser un polític espanyol, líder del Partit Liberal, conegut per impulsar reformes progressistes com el sufragi universal masculí i garantir la llibertat de culte. -
Tupinades i caciquisme (1878)
El sistema electoral durant la Restauració es basava en el caciquisme, on els "cacics" locals manipulaven les eleccions mitjançant tupinades, coerció i frau per assegurar el triomf pactat del partit al govern, consolidant el torn pacífic entre liberals i conservadors. -
Guerra de Cuba (1898)
La Guerra de Cuba, també coneguda com la Guerra Hispanoamericana, va culminar amb la derrota d’Espanya davant els Estats Units i la pèrdua de les últimes colònies d’ultramar: Cuba, Puerto Rico i Filipines. Va marcar el final de l’Imperi Espanyol i l’inici del Desastre del 98. -
Explosió del Maine (1898)
El 15 de febrer de 1898, el cuirassat nord-americà USS Maine va explotar al port de l'Havana. Aquest incident, atribuït sense proves a Espanya, va ser el detonant de la Guerra Hispanoamericana, accelerant la intervenció dels Estats Units en el conflicte de Cuba.