-
1823, Camprodon.
Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar. -
1834,Londres
Fundació del Sindicat Nacional Unificat. -
1840,Barcelona
El dia 10 de maig es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona. És la primera organització obrera de l'Estat (estatuts). El seu capdavanter era Joan Muns i a més formaven part de la Junta Directiva José Sort Rull, José Sugrañes Pascual, Vicente Martínez Pintao, Pedro Màrtir Cardeñas i Pedro Vicheto que n'era el secretari. -
1848,Londres
Publicació del Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels. -
1854,Barcelona
El governador civil, general Pascual Madoz, autoritza formalment les Societats Obreres. Entenem aquest fet com un resultat més de la lluita obrera contra les Selfactines. -
1864,Londres
Es constitueix l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). Sens dubte marcà "un abans" i "un després", en l'organització del proletariat. Tingué en Karl Marx el seu principal impulsor. -
1873,Estat
Es proclama la Primera República. El català Estanislau Figueras primer president. El substituirà Francesc Pi i Margall. -
1887,Estat
Es publica una llei d’associacions, autoritzant la constitució de Sindicats. -
1904,España
Es proclama una llei de descans dominical. -
1909
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. -
1914,Europa
Comença la primera guerra mundial -
1931,Barcelona
En Francesc Macià proclama la República Catalana, (discurs) que tres dies més tard esdevindrà la Generalitat de Catalunya. -
1939,Barcelona
Tropes franquistes ocupen Barcelona. -
1939,Espanya
Franco dóna per acabada una guerra, que ell va fer durar vint anys més, durant els quals va ordenar matar més de 30.000 persones. I no s'ha d'oblidar que si per l'exèrcit invasor ser català era un delicte; ser català i militant d'un sindicat eren dos delictes. En aquest context, l'oligarquia catalana, llevat d'honrosíssimes excepcions, col·laborà amb la dictadura denunciant els dirigents del moviment obrer, per portar-los a la presó o davant dels escamots d'execució.