-
1r congrés de la Federació Regional Espanyol de l'AIT (FRE)
La Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT) es va constituir a Barcelona entre el 19 i 25 de juny de 1870. Es va celebrar al Teatre Circ Barcelonès. Hi van assistir 90 delegats que representaven 98 societats de 39 localitats. La FRE s'estructurà en seccions locals d'ofici i aquestes s'havien de coordinar amb les altres seccions del mateix ofici però de diferents localitat per formar les Uniones de Oficio de la Región Española, -
Arriba Paul Lafargue (gendre de Marx) a Espanya
Al principi la seva activitat política es orientar cap a l'obra de Pierre-Joseph Proudhon, pero el contacte amb Karll Marx va ser determinant.
Es va establir a Madrid, i va comprovar que l'anarquisme en un país tan aclapadorament agrari com era Espanya fou enorme. La majoria dels revolucionaris espanyols formaven part de la facció anarquista de la Internacional.
Va elaborar articles on expressava les seves pròpies idees sobre la necessitat de reduir la jornada laboral -
2n Congrés de la FRE celebrat a Saragossa
Es va triar un nou Consell els membres del qual eren tots membres de l'Aliança bakuninista. Es va decidir traslladar la seu del Consell de Madrid a València.D'aquesta manera es va pretendre evitar la represa de l'enfrontament entre anarquistes i socialistes marxistes que hagués estat inevitable si hagués instal·lat a Madrid o a Barcelona. -
Fundació de la Nueva Federación Madrileña (Marxista)
La Nova Federació Madrilenya va ser una secció de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Espanya fundada el juliol de 1872 pel grup de marxistes madrilenys expulsats de la Federació Regional Espanyola de l'AIT de majoria bakuninista. Tot i que va tenir una curta vida, els seus membres encapçalats per Pablo Iglesias i Francisco Mora Méndez van ser els que vuit anys més tard van fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol. -
Comença Restauració amb la FRE il·legalitzada i el moviment obrer dividit i les associacions obreres en la clandestinitat
Els anarquistes són expulsats de l'AIT. A causa d'aquest fet els marxistes són expulsats de la FRE, i van fundar la Nova Federació Madrilenya, partit polític que més tard esdevindrà el PSOE. -
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia
El Congrés de la Haia de 1872,es va celebrar a la ciutat neerlandesa de La Haia. Fou el cinquè congrés de l'Associació Internacional de Treballadors, o Primera Internacional. Va ser dirigit per Karl Marx i F. Engels. -
Fundació del PSOE
El Partit Socialista Obrer Espanyol es va fundar a Madrid el 2 de maig de 1879 pel tipògraf ferrolà Pablo Iglesias Posse, constituint un dels partits obrers més antics d'Europa, només superat pel Partit Socialdemòcrata d'Alemanya. -
La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña.
Va ser José Mesa qui va transmetre al grup la idea de Marx i d'Engels que fundessin un partit socialista. Tot i que al principi hi va haver reticències per considerar-lo precipitat, fonamentalment per part de Francisco Mora, el grup madrileny va constituir el Partit Socialista Obrer. -
Pujada al poder govern liberal Sagasta (més tolerància)
Al gener de 1881 Sagasta, enfortit el seu partit, reclama al rei Alfons XII que cessi els conservadors i truqui al govern als liberal-fusionistes. El rei accedeix a la demanda de Sagasta i el 8 de 1881, Sagasta assumeix per primera vegada a la Restauració la presidència del Consell de Ministres. -
FRE va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, l’anomenada FTRE.
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) va ser una organització sindical creada a Barcelona el setembre de 1881, constituïda sota l'empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la Federació Regional Espanyola de l'AIT en el congrés de 1870.
Els dirigents de Barcelona, afiliats a la FRE de l'AIT, volen construir una nova organització per acabar amb la clandestinitat que feia anys patia la FRE. -
Els anarquistes van ser acusats d'estar al darrer de la "Mano Negra"
Emparant-se en la lluita contra la repressió, va sorgir un estrany grup d’acció anarquista a Andalusia anomenat “La Mano Negra” i van matar a terratinents.
Quan van detenir als acusats dels assassinats, les autoritats van acusar a la secció andalusa de la FTRE d’estar darrera dels assassinats i de “La Mano Negra”, que promocionaven la revolució immediata i l’ús de la dinamita. -
Es comença a publicar El Socialista.
El Socialista va néixer com a òrgan dexpressió del Partit Socialista Obrer Espanyol. Va sorgir davant la necessitat manifesta de comptar amb un òrgan que servís com a mitjà de difusió de les idees socialistes i com a vincle entre els seus seguidors. -
Llei d’Associacions polítiques de 1887.
Fins al 1887 les associacions eren secretes, no podien existir com a tal. Però amb l’aprovació de la llei d’Associacions el 30 de juny d’aquell any, es posà la primera pedra per avançar cap a la construcció del teixit associatiu tal i com el coneixem ara. Les persones van poder-se unir per defensar els seus interessos, drets, promocionar la cultura i la educació i enfortir els lligams per oposar-se als poders tradicionals. -
La FTRE es va dissoldre
La decadència d'aquesta fundació era visible. Llavrors van convocar un nou congrés al qual serien convidades totes les societats obreres per dissenyar una estratègia de resistència al capital. El nou congrés, anomenat “ampli”, es va celebrar el maig del 1888, a Barcelona, i va donar lloc a la creació de la Federació de Resistència al Capital o Pacte d'Unió i Solidaritat. Amb això, se separava l'organització purament econòmica de l'organització política o social. -
Fundació de la UGT
La UGT va ser fundada per un grup de trenta-dos delegats, representants de quaranta-quatre societats d'oficis, el 12 d'agost del 1888 a Barcelona, durant un congrés obrer que va tenir lloc al Teatre de Jovellanos, coincidint amb la celebració de la Exposició Universal de Barcelona del 1888. -
El PSOE participa en la celebració del Primer de Maig.
El Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional reunit a París el 1890 va decidir declarar el dia 1 de Maig com a jornada reivindicativa i d'homenatge als anomenats “màrtirs de Chicago”. La limitació de la jornada laboral sempre va ser un objectiu essencial en la lluita dels treballadors. I encara avui ho continua sent a gran part dels països del món. -
Atemptat contra Martínez Campos (Capità General de Catalunya)
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona el 24 de setembre de 1893 durant una parada militar presidida pel general Arsenio Martínez-Campos Antón, capità general de Catalunya.
Durant el judici va dir que volia venjar l'execució de quatre anarquistes a Jerez de la Frontera l'any anterior. L'intent d'assassinatr-lo va ser el primer atemptat anarquista de certa importància de l'onada que es va produir a Espanya en la dècada dels noranta -
Bombes al Liceu de Barcelona.
Va ser un atemptat produït amb bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1893.
El Liceu, a finals del segle xix es convertí en l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós. A la vegada, l'anarquisme, que s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, veié en el Liceu un dels símbols de l'oligarquia dominant. Aquesta identificació afectà tràgicament la vida del teatre: el 7 de novembre de 1893 -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona.
L'atemptat de la Processó del Corpus va ser una acció terrorista ocorreguda a Barcelona el 7 de juny del 1896 contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones (3 d'elles instantàniament) i va fer que moltes altres resultessin ferides. -
Processos de Montjuïc.
Els processos de Montjuïc són el nom del judici militar que va seguir l'atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer barceloní de Canvis Nous (Canvis nous) el 7 de juny del 1896 i que va provocar 12 morts i uns 35 ferits. -
Assassinat del president del govern Cánovas deel Castillo.
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 agost de 1897 en el balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
El PSOE aconsegueix un diputat a les Corts.
Pablo Iglesias aconsegueix el primer escó per al PSOE a les Corts Generals, i en successives eleccions, en coalició amb els republicans, es va anar incrementant el nombre de representants.