-
Els precedents
CANTS DE TREBALL:
Són cants entonats pels esclaus africans per a ajudar-les a soportar les tasques. Eren cants a cappella i de forma responsorial.
ELS ESPIRITUALS
Es caracteritza per tindre un sentit religiòs.Són himnes i salms
cantats a cappella i de forma responsorial.
EL BLUES
Són càntics de caràcter profà on la població negra reflecta les seues preocupacions, està cantat a cappella i a vegades amb harmònica.
RAGTIME
És una barreja del ritme afroamericà i la música clàssica europea de piano -
Estil Nova Orleans
En aquest nou estil:
•Les bandes estaven formades per pocs músics i tocaven instruments adquirits de les bandes militars. •Els instruments es converteixen en una extensió de la veu. •La música que tocaven tenia la influència del ragtime, del blues i dels espirituals. •Solien fer improvisacions en forma de pregunta-resposta. Van destacar músics com King Oliver, Kid Ory i Louis Armstrong. -
Dixieland
Eren les bandes de jazz compostes per músics blancs. Eren tradicionals del sud dels Estats Units. •Desenvolupen més les improvisacions.
•Els tempos són més ràpids.
•És menys expressiu amb més recursos técnics.
•Les melodies són més polides i les harmonies més clares. -
Estil chicago
El barri Storyville, a Nova Orleans, és clausurat definitivament per la policia ja que s’havia convertit en un focus de conflictes constants entre les bandes rivals. Aquesta situació va fer que molts músics es quedaren sense faena i que hagueren d’abandonar la ciutat.
Chicago va ser una de les destinacions més habituals d’aquests músics i ací es com va sorgir aquest nou estil caracteritzat per una claretat més gran i en el qual el paper del solista és més important. -
El swing i les big bands
El swing es tracta d’un tipus de música molt proper a la música de ball, a la comèdia musical i al cinema.
A poc a poc les bandes de jazz eren cada vegada més nombroses i s’anomenaren les Big Bands, algunes de les seues característiques són:
•Uniformades i amb faristols de xou.
•Actuacions per a ballar.
•No improvisaven
•Combinaven instruments de vent-metall, vent-fusta i una secció rítmica.
A Espanya van ser molt importants José Moro i el bateria Josep Farreras. -
El bebop
En el bebop les interpretacions no estaven pensades per a ballar, sinó per a escoltar de manera atenta.
Algunes de les característiques són:
•Grups reduïts d’instruments.
•La bateria adquireix una gran importància com instrument solista.
•Ús de ritmes complexos.
•Harmonies dissonants que alteren les seqüències d’acords habituals.
•Emocionalment transmet sensaciona diferents com intranquil.litat, nerviosisme, alteració... -
Cool Jazz
És un nou estil que sorgeix per reemplaçar la nerviosa intranquil.litat del bebop.Transmet una sensació de suavitat, intimisme, relaxació, etc., amb ritmes tranquils i amb contrastos tímbrics. -
Hard-bop
Aquest estil es desenvolupa a partir del bebop. Els ritmes són estimulants i sincopats, i assoleixen una gran importància. D’altra banda, busquen la tornada a les arrels del jazz, el blues, els espirituals i el gòspel
En aquest estil destaquen John Coltrane, Sonny Rollins i Cannonball Adderley -
Free Jazz
Representa totalment un trencament total amb tot l’anterior i planteja un retorn a l’època en la qual el jazz era considerat com una cosa incerta i emocionant.
•En les interpretacions, plantegen unes línies melòdiques i rítmiques d’una gran llibertat creativa.
•En moltes ocacions realitzaven improvisacions col.lectives com succeïa als inicis.
•Els músics més importants van ser Ornette Coleman i John Coltrane
A Espanya van començar a ressorgir músics i oienta però encara eren minoria. -
Jazz fusió
Mostra la fusió d’elements aliens al jazz. D’aquest es prenen els seus paràmetres i es barregen amb tota mena d’influències musicals derivades dels corrents culturals més diversos, com el rock, el flamenc, la salsa, la música afrocubana, la música ètnica, el folk, la clàssica, la world músic, el new-age, el pop, etc.
A Espanya van sorgir músics com Juan Carlos Calderón o José Nieto. I també va sorgir el Jazz Flamenco i el músic més important és Paco de Lucia. -
jazz rock
Sorgeix de la combinació del jazz amb elements del rock com la guitarra elèctrica i el baix elèctric.
Milers Davis va ser un dels pioners d’aquest estil i obrí aquest nou camí amb el seu disc Bitches Brew -
smooth-jazz
Té un ritme lleuger i sense grans pretensions de complexitat, usant les bases del funky amb un so elegant que barrejava elements del pop lleuger i del soul.
Les seues melodies es van fer molt populars en els bars i en altres locals on es vol una música ambiental, semblant al chill-out.
Entre els músics més destacats hi ha George Berson i Chuck Mangione -
jazz llatí
És la música que fusiona sobretot la música afrocubana i porto-riquenya, en la qual destaquen melodies del jazz, improvisacions i els ritmes típics de percussió llatino americana. En aquest estil trobem músics com Arturo Sandoval, Paquito D’Rivera o Tito Puente. -
Neotradicionalisme
Les diferents fusions que van tenir lloc en la dècada dels 70 van provocar que el jazz s’allunyés cada vegada més dels seus orígens. Aquesta situació va fer que alguns músics, majoritariament negres, reivindicaren una tornada als orígens.
Els músics més importants d’aquest estil van ser Scott Hamilton o Herbie Hancock -
Period: to
Jazz a Espanya als 1990
Destaca el saxofonista i flautista Jorge Pardo, que passeja els sons del nou flamenc per tots els racons del planeta, Chano Domínguez i el baixista Carles Benavent que va ser un dels primers que va introduir el baix en les formacions del flamenc fusió.
