-
476
caiguda de l'imperi romà
Va caure per els diferents atacs dels pobles germanics -
Period: 476 to 1492
Edat mitjana Laura Williams
És el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments -
507
Batalla de Vouille
Els francs derroten als visigots i els obligen a establir-se a Hispània -
527
Regnat de Justinià
Justinià I el Gran també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565. Va regnar els regnes d'Occident. -
529
Fundació de l’Ordre benedictí
L'Orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina. Els seus monjos, coneguts com a benedictins, posposen el seu nom les sigles. -
533
Belisari
Belisari és el general més famós de la història de l'Imperi Romà d'Orient. Va ser el principal protagonista militar de l'expansió que durant el regnat de Justinià I va experimentar l'Imperi arreu del Mediterrani occidental, per sobre d'altres figures importants com el general Narsés. -
554
Toledo
Els visigots funden el regne de toledo. El període a considerar va des del 507 fins aproximadament el 721, tot i que en els primers temps la capital fou a Barcelona -
587
Recared
Recared va ser rei dels visigots des de l'586 fins al 601, quan va morir a Toledo.
Fill i successor de Leovigild i de la seva primera dona, va combatre als francs, als bizantins i als vascons -
622
Hègira
Es la fugida de Mahoma de la Meca a Medina,
perquè els cacics de la Meca no acceptaven els seus ensenyaments sobre la nova religió, l'islam, l'any 622 -
632
Regnat dels quatre primers califes
Va morir Mahoma la seva capital era Medina -
661
Dinastia Omeia
Va ser la gran expansió la seva capital era Damasc -
711
Els musulmans envaeixen la Península Ibèrica
La conquesta de el regne visigot per dirigents musulmans de l'Califat Omeia va ser un procés llarg, que va durar quinze anys, de l'711 a l'726, en el qual es va arribar a prendre la península ibèrica i part de sud de l'actual França; si bé el que era el territori peninsular de el regne estava ja conquistat al 720, després de deu anys de l'inici de la conquesta. Una mica abans d'acabar la conquesta de el regne visigot en la seva part nord-orienta. -
722
Batalla de Covadonga
Va ser al primera victòria miltar. Entre l'exèrcit asturià de Don Pelayo i tropes d' Al-Andalus, que van resultar derrotadas. Alguns autors han considerat aquesta acció bèl·lica com l'inici de la Reconquesta, -
732
Batalla de poitiers
La batalla de poitiers tambe pot ser anomenada batalla de tours. Va tenir lloc entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic -
750
Inici dinastia abàssida
Els abbàssides eren una dinastia de califes que van governav políticament i religiosament el món musulmà -
781
Regnat Lluis el piadós
Lluís I dit, fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. La seva vida és ben coneguda pel relat que en fa L'Astrònom, cronista oficial dels francs, a la Vita Hludovici -
793
Atac Viking al monestir de Lindisfarne
Van saquejar i explorar una gran part d'Europa, sud-oest d'Àsia, el nord de l'Àfrica i el nord-est d'Amèrica del Nord. -
800
Coronació de Carlemany com emperador
Carlemany va ser coronat el 25 de desembre de l'any 800. -
801
L'exèrcit franc conquereix Barcelona als musulmans
La conquesta de Barcelona va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes, d'Aquitània, Bascònia, Borgonyia i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Barcelona que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova. El setge i posterior conquesta s'emmarca dins la conquesta carolingia de la marca Hispànica. -
843
Tractat de Vedurn
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Piedós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca. -
897
Guifré el Pilós deixa els comtats en herència
Guifré el Pilós va ser comte de Barcelona, d'Osona i de Girona
(878-897), comte d'Urgell, de la Cerdanya (870-897), i també comte de Conflent (896-897). Va ser el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona, tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. -
988
Borrell II s'independitza dels reis francs
Va ser el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per Borrell I de Barcelona. Actualment es tendeix a pensar que la seva mort es va esdevenir l'any 993.
Va destacar per negar-se a renovar el pacte de vassallatge amb el rei francès Hug Capet després que aquests es neguessin a ajudar-lo, per la qual cosa els comtats anteriorment mencionats van passara ser independents de facto. -
1066
Batalla de Hastings
La Batalla de Hastings va ser un enfrontament decisiu entre les tropes de Harold II d'Anglaterra, últim rei saxó del Regne d'Anglaterra, i els invasors normands del futur Guillem I d'Anglaterra. -
1070
Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal
Ramon Berenguer I, va ser comte de Barcelona, Girona (1035-1076), Osona (1054-1076) Carcassona i Rasès (1067 - 1076). Fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona, «Apoderador d'Hispània»en antigues cròniques i annals, i «Defensor i mur del poble cristià» -
1095
Es convoca la Primera Croada
La primera croada va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar-lo del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia. El papa Urbà II, al Concili de Clermont, va predicar la primera croada al crit de «Déu ho vol», amb l'objectiu d'alliberar Jerusalem del domini musulmà. -
1112
Matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
Dolça de Provença va ser comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Dolça de Provença es va casar amb Ramon Berenguer III, el dia 3 de febrer de 1112 a Arle. Era filla de Gilbert de Millau, vescomte de Millau, Gavaldà i del Carlat, mort assassinat cap al 1110, i de Gerberga de Provença, comtessa del comtat de Provença. -
1137
Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó
El Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires es va celebrar segons l'historiador Antonio Ubieto l'agost del 1150 a Lleida. -
1213
Batalla de Muret
La batalla de Muret va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa. -
1245
Conquesta de Mallorca i València
Jaume I va ser rei d'Aragó, de Valencia, i de Mallorca, comte de Barcelona, d'Urgell, senyor de Montepellier i d'altres enyors feudals a Occitania. La conquesta per els regnes cristians de la Illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó. La ciutat de Madîna Mayûrqa va caure a Decembre del primer any, però la resistencia musulmana va durar dos anys més. -
1311
Campanyes dels almogàvers
Els almogàvers van ser unes tropes de xoc, espionatge i guerrilla presents en tots els regnes cristians de la península ibèrica al llarg de la Reconquesta, amb origen en el regne d'Aragó, formades principalment per infanteria lleugera i especialment coneguts per l'actiu paper que van tenir en la conquesta de la Mediterrània per la Corona d'Aragó entre els segles XIII i XIV. -
1337
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França. Es considera que aquest període va durar del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys). Per als historiadors, es tracta més aviat de la Primera Guerra dels Cent Anys, per distingir-la de la Segona Guerra dels Cent Anys (1689-1815), menys coneguda. -
1353
Arribada Pesta Negra a Europa
La Pesta Negra va ser una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement es va originar el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, es av estendre successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 va arribar a Sicília i des d'allà va passar a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà va ser parcialment estalviat. -
1442
Conquesta de Nàpols
La conquesta de Nàpols va ser un conjunt d'operacions que van dur a la conquesta de la capital del Regne de Nàpols per part d'Alfons el Magnànim. -
1453
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
