-
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. Dees de pintures de propaganda d'esdeveniments clau, fins retrats de Napoleó. Els pintors francesos van trobar noves formes de capturar i explicar aquells temps extraordinaris. -
La família de Carles IV, Goya.
Aquesta pintura d’oli sobre tela, és un retrat que Goya va fer de la família reial espanyola. A l’esquerra del grup està el futur Ferran VII i Carles Maria Isidre. A la seva esquena, una dona desconeguda, la germana del rei i Goya que s'autoretrata. Al centre trobem una mica avançat a Carles IV i al seu costat la reina Maria Lluïsa amb els seus dos fills menors A la dreta està el germà del rei Antoni Pasqual, la seva filla Carlota Joaquima i els prínceps de Parma. -
Adolphe Charles Adam (1803-1856)
Adolphe Charles Adam va ser un compositor, pianista i crític de música francès. Avui és sobretot conegut pels seus ballets Giselle (1844) i Le Corsaire (1856, el seu darrer treball), per les seves 39 òperes, incloent-hi Le Postillon de Lonjumeau (1836) i Si j'étais roi (1852), i la seva nadala Minuit, chrétiens (1847). -
Els afusellaments del 3 de maig, Goya.
Aquesta obra de Goya, pintada utilitzant la tècnica d’oli sobre tela, relata la repressió del poble de Madrid després de l’aixecament del poble espanyol contra els francesos el 2 de maig del 1808. -
Col·lonització d'Àfrica (1815-2015)
Davant l'augment de productivitat, la indústria va començar a requerir una creixent quantitat de matèries primeres. Europa estava seca de recursos naturals després de segles d'explotació. Partint de les antigues parades comercials establertes al llarg de la costa africana, els europeus van començar una carrera desenfrenada cap a l'interior de el continent. Aquesta cursa tindrà la seva expressió en la Conferència de Berlín de 1884-1885, on els països europeus configuren el repartiment d'Àfrica. -
Jaques Offenbach (1819-1880)
Jacques Offenbach va ser un compositor i violoncel·lista catòlic francès, casat amb l'espanyola Herminia d'Alcain. Creador de l'opereta moderna i de la comèdia musical, va compondre gairebé tota la seva obra en francès. -
El rai de la Medusa, Géricault.
El tema és una denúncia, es parteix d'un fet real del naufragi davant de les costes del Senegal de la fragata "Medusa". El capità i els seus oficials van abandonar el vaixell i van deixar a la tripulació enmig de l'oceà. Els supervivents van construir una balsa que en un primer moment van ocupar gairebé 150 persones sobrevivint només 15. Els supervivents van descriure escenes macabres com el canibalisme. -
La mort de Sardanàpal, Delacroix.
Eugène Delacroix va pintar aquest quadre l’any 1827, utilitzant un estil Romàntic totalment oposat al d’Ingres. Aquesta obra és una interpretació del poema Sardanapalus de Lord Byron, traduït al francès l’any 1822. El poema narra l’episodi en què el rei d’Assíria Sardanàpal, es suïcida al veure assetjada la seva ciutat. A la part superior esquerra del quadre, podem veure a Sardanàpal amb Myrrha, tal i com es descriu en el poema de Byron. -
La llibertat guiant el poble, Delacroix
Aquest obra de d’Eugène Delacroix pintada l’any 1830, tracta un tema històric i simbòlic de la unió de el poble contra l'absolutisme. Presenta les jornades de juliol de 1830 que uneix el poble i burgesia contra l'absolutisme de Carles X. La revolució de 1830 va portar a el poder a Lluís Felip d'Orleans, una monarquia liberal que va beneficiar a la burgesia i va apartar a poble. El 1848 va tenir lloc una altra revolució. -
L'afusellament de Maximilià, Manet.
Per a la realització de L'afusellament de Maximilià, Manet s'inspira en Goya per denunciar el neocolonialisme francès a Mèxic. Durant el seu regnat, Maximilià es va enfrontar a l' oposició de les tropes mexicanes comandades pel president Benito Juárez, el que va provocar la retirada de les tropes franceses el 1866, el col·lapse de l'Imperi i la captura, sentència de mort i execució de l'Emperador i de els generals Miguel Miramón i Tomás Mejía el 19 de juny de 1867. -
Unificació d'Itàlia i Alemanya
El mapa d'Europa central al començament de segle XIX era molt diferent a l'actual. Petits estats s'estenien pel territori que avui anomenem Itàlia i Alemanya. Basant-se en els ideals romàntics del nacionalisme i en la força dels seus exèrcits, líders com Otto von Bismarck o Giuseppe Garibaldi van unificar tots dos territoris. -
El desastre del 98.
El desastre del 98 és el nom amb el qual es denomina la pèrdua per part d'Espanya dels seus últims territoris a Àsia i Amèrica, després de ser contundentment derrotada, l'any 1898, per una potència emergent, amb el desig d'expandir-se internacionalment, com eren els Estats Units d'Amèrica.
