-
624 BCE
Tales de Milet
Del 624 aC al 546 aC.
Considerat el primer filòsof, proposava que l’aigua és el principi de totes les coses. -
Period: 620 BCE to 526
Filosofia Antiga
Del S. VII aC al V dC. -
569 BCE
Pitàgores
Del 569 aC al 475 aC.
Defensava que els nombres són l’essència del cosmos. -
535 BCE
Heràclit
Del 535 aC al 475 aC.
Creia que el canvi constant és l’essència de la realitat, amb el foc com a símbol de transformació. -
515 BCE
Parmènides
Del 515 aC 450 aC.
Sostenia que l’ésser és immutable i rebutjava el canvi; és el principal representant de la idea que “l’ésser és i el no-ser no és”. -
485 BCE
Gòrgies
Del 485 aC al 380 aC.
Negava la possibilitat del coneixement absolut i s’inclinava per l'escepticisme radical. -
485 BCE
Protàgores
Del 485 aC al 410 aC.
Conegut pel relativisme, afirmava que “l’home és la mesura de totes les coses”. -
470 BCE
Sòcrates
Del 470 aC al 399 aC.
Defensava l’autoconeixement i el diàleg (mètode socràtic) com a formes d’assolir la veritat. -
427 BCE
Plató
Del 427 aC al 347 aC.
Defensava l’existència d’un món d’Idees o Formes perfectes i immutables. Va crear la Teoria de les Idees i va fundar l’Acadèmia. -
384 BCE
Aristòtil
Del 384 aC al 322 aC.
Filòsof sistemàtic, va desenvolupar la lògica formal i la teoria de les quatre causes. Creia que la realitat és una barreja de forma i matèria. -
341 BCE
Epicur
Del 341 aC al 270 aC.
La seva filosofia buscava la felicitat mitjançant l’ataràxia (absència de pertorbació) i el plaer moderat. -
4 BCE
Sèneca
Del 4 aC al 65 dC.
Estoic, ensenyava que la virtut és suficient per assolir la felicitat i advocava per l’autocontrol i la raó. -
354
Agustí d’Hipona
Del 354 al 430
Integra el pensament cristià amb el platonisme. Argumentava que la fe és el camí per conèixer Déu. -
Period: 354 to 1453
Filosofia Medieval
Del S. V al XV -
1225
Tomàs d’Aquino
Del 1225 al 1274
Va fusionar el cristianisme amb l’aristotelisme. A la seva “Summa Theologica”, afirma que la raó i la fe poden coexistir. -
1285
Guillem d’Ockham
Del 1285 al 1349
Defensor del nominalisme i de la “Navalla d’Ockham”, que proposa no multiplicar els ens innecessàriament; limita el coneixement humà al qual és empíric. -
Period: 1453 to
Filosofia Moderna
Del S. XVII al XVIII -
René Descartes
Del 1596 al 1650
Fundador del racionalisme, va sostenir el “penso, després existeixo” com a base de la certesa de l'existència. -
John Locke
Del 1632 al 1704
Pare de l’empirisme modern, defensava que el coneixement prové de l’experiència sensorial. -
David Hume
Del 1711 al 1776
Va proposar un empirisme radical, afirmant que les idees provenen de les percepcions sensorials. Va qüestionar la causalitat. -
Immanuel Kant
Del 1724 al 1804
Conciliador entre empirisme i racionalisme. La seva filosofia crítica explora els límits del coneixement humà en la seva obra “Crítica de la raó pura”. -
Period: to
Filosofia Contemporània
Del S. XIX a l'actualitat -
Karl Marx
Del 1818 al 1883
Va desenvolupar el materialisme històric, segons el qual les condicions materials i l’economia determinen l’estructura social. -
Friedrich Nietzsche
Del 1844 al 1900
Filòsof del nihilisme, va criticar els valors morals tradicionals i va proposar la idea del “superhome”. -
Sigmund Freud
Del 1856 al 1939
Fundador de la psicoanàlisi; la seva teoria sobre l’inconscient va revolucionar la comprensió de la ment humana. -
José Ortega y Gasset
Del 1883 al 1955
Autor de “La rebel·lió de les masses”, defensava el paper de l’individu en la història i el coneixement. -
Martin Heidegger
Del 1889 al 1976
Considerava que l’existència és el fonament de l’ésser i promovia l’autenticitat individual. -
Hans-Georg Gadamer
Del 1900 al 2002
La seva obra “Veritat i mètode” analitza la interpretació i la comprensió en les ciències humanes. -
María Zambrano
Del 1904 al 1991
Filòsofa espanyola que va explorar la raó poètica, on s'uneixen pensament racional i sentiment. -
Jean-Paul Sartre
Del 1905 al 1980
Defensava la llibertat absoluta i la responsabilitat personal; l’ésser humà està “condemnat a ser lliure”. -
Hannah Arendt
Del 1906 al 1975
Reflexiona sobre el totalitarisme, la llibertat i la condició humana. -
Jürgen Habermas
Del 1929 a l'actualitat
Advoca per la comunicació racional i l'acció comunicativa en la construcció de la societat.