-
Dimissió Primo de Rivera
El general Miguel Primo de Rivera va presentar la seva dimissió al rei Alfons XIII. El rei va acceptar la seva dimissió i va dimitir com a Cap de Govern d'Espanya el 28 de gener de 1930, després de 7 anys de dictadura. -
Pacte de San Sebastià
El Pacte de San Sebastián va ser signat el 17 d'Agost de 1930 per partits polítics i organitzacions obreres i nacionalistes. L'objectiu era posar fi a la dictadura de Primo de Rivera i establir una República democràtica a Espanya. Això va culminar amb la proclamació de la Segona República espanyola el 14 d'abril de 1931. -
Period: to
Dictablanda Dámaso Berenguer
La Dictablanda de Dámaso Berenguer es va produir després de la dimissió de Primo de Rivera. Berenguer va ser nomenat Cap de Govern d'Espanya al gener de 1931, amb la intenció de suavitzar la dictadura anterior i establir un sistema més democràtic. Però, va fracassar i va ser obligat a dimitir el febrer de 1931, donant pas a les eleccions municipals que van portar a la proclamació de la Segona República. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van ser considerades un referèndum sobre la monarquia. Els partits republicans van obtenir una clara victòria a les principals ciutats d'Espanya, incloent la de Madrid. Aquest resultat va ser interpretat com un mandat popular per establir una República democràtica a Espanya, i va portar a la proclamació de la Segona República espanyola només dos dies després. Aquestes eleccions van marcar el final de la dictadura i la monarquia. -
Proclamació de la Segona República Espanyola
La proclamació de la Segona República espanyola va tenir lloc el 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals que van ser considerades un referèndum sobre la monarquia i la dictadura. Els partits republicans van obtenir la majoria de vots i es van unir per proclamar la República a Madrid. -
Rei Alfons XIII marxa d'Espanya
Després de la proclamació de la Segona República a Espanya, el rei Alfons XIII va abandonar el país i va posar fi a la monarquia espanyola. -
Proclamació Segona República a Catalunya
La proclamació de la República Catalana pel president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, es va produir el 14 d'abril de 1931, el mateix dia que es va proclamar la Segona República espanyola. Macià va declarar la independència de Catalunya d'Espanya, però va proposar una aliança amb el nou govern republicà espanyol per establir una federació de regions espanyoles lliures i iguals. -
Period: to
2n República
-
Period: to
Bienni Progressista
La Bienni Progressista va ser un període de la II República Espanyola, entre 1931 i 1933, caracteritzat per reformes progressistes en l'àmbit agrari, laboral, educatiu i religios. També es van impulsar polítiques per modernitzar el país i reduir les desigualtats socials. La inestabilitat política va posar fi al Bienni. -
Eleccions generals
Les eleccions generals de 1931 es van celebrar el 28 de juny. Aquestes eleccions van ser un èxit per als partits republicans i de l'esquerra espanyola, van obtenir una majoria en el Congrés dels Diputats. Això va portar a la formació d'un govern republicà de coalició, liderat pel president del govern Manuel Azaña. Aquestes eleccions van representar un punt d'inflexió en la història política d'Espanya, i van marcar el començament d'una nova etapa de modernització i liberalització del país. -
Niceto Alcalá Zamora (President)
Niceto Alcalá-Zamora va ser el president de la Segona República espanyola des de la seva proclamació el 1931 fins al 1936. Va ser el primer president de la República i va promulgar la Constitució de 1931. -
Manuel Azaña
Manuel Azaña va ser un destacat polític espanyol i va ser el president del govern espanyol en la Segona República espanyola l'any 1931. -
Constitució Repúblicana
La Constitució de la Segona República espanyola es va promulgar el 9 de desembre de 1931. Estableixia un estat democràtic i federal, basat en la separació de poders i la defensa dels drets i llibertats fonamentals, com la llibertat d'expressió... També abolia els títols nobiliaris i establia laicitat estatal. Aquesta Constitució va ser un gran avanç per a la modernització d'Espanya, però també va provocar tensions polítiques i socials que van contribuir a l'esclat de la Guerra Civil espanyola. -
Cop d'Estat fallida José Sanjurjo
El cop d'estat de José Sanjurjo, va fracassar a causa d'una manca de suport entre les forces militars i la població civil. Sanjurjo va ser empresonat i posteriorment exiliat a Portugal. -
Period: to
Bienni Negre
El Bienni Negre va ser un període de la II República Espanyola, entre 1933 i 1936, caracteritzat per la victòria electoral de la dreta i l'aplicació de polítiques conservadores i autoritàries. Va suposar una regressió en les reformes socials i laborals del Bienni Progressista. -
Els fets de Casas Viejas
Els fets de Casas Viejas van ser una revolta anarquista a l'any 1933, reprimida violentament pel govern. Es van produir nombroses morts i detencions. Els fets van ser utilitzats com a pretext per justificar la posterior repressió de l'anarquisme a Espanya. -
Fundació de CEDA
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) es va fundar l'any 1933, agrupant diferents partits conservadors i catòlics. Va arribar a ser la segona força política a Espanya durant la II República, defensant postures antidemocràtiques i anticomunistes. -
Alejandro Lerroux president del govern
El 19 de novembre de 1933, Alejandro Lerroux va ser proclamat president del govern després de la dimissió de Azaña -
Period: to
LA GUERRA CIVIL
-
Asesinat José Castillo
L'assassinat de José Castillo va tenir lloc el 12 de juliol de 1936 a Madrid, pocs dies abans de l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Castillo, un caporal de la Guàrdia d'Assalt, va ser assassinat per un grup de militars rebels. Aquesta acció va contribuir a l'escalada de tensions i va ser un dels precedents del cop d'estat. -
Assassinat Jose Calvo Sotelo
L'assassinat de José Calvo Sotelo va tenir lloc el 13 de juliol de 1936 a Madrid, un dia després de l'assassinat de José Castillo. Calvo Sotelo era un polític d'extrema dreta i un dels principals líders de l'oposició al govern de la II República. El seu assassinat va ser el detonant final del cop d'estat. -
Insurrecció militar a Melilla
La Insurrecció Militar de Melilla va tenir lloc el 17 de juliol de 1936, pocs dies abans de l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Els militars rebels van aconseguir el control de la ciutat, i aquesta acció va ser un dels detonants del cop d'estat a tot el país. -
Insurreció militar a la resta de llocs
L'insurrecció militar del 18 de juliol de 1936 va ser un cop d'estat contra el govern democràtic de la Segona República Espanyola. Els militars rebels, encapçalats pel general Franco, van intentar prendre el control del país, iniciant una guerra civil que va durar més de tres anys. La insurrecció va ser motivada per la polarització política, la crisi econòmica i les tensions socials que es vivien a Espanya en aquella època. -
Arribada de Goded a Barcelona
L'arribada del general Emilio Mola conegut com a Goded, a Barcelona el 19 de juliol de 1936 va ser un dels fets més importants del cop d'estat que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola. Mola, juntament amb altres generals, es va unir a la rebel·lió militar contra el govern de la II República i va liderar les tropes franquistes a Catalunya. -
Creació de la Junta de Defensa Nacional
La Junta de Defensa Nacional va ser creada el 24 de juliol de 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil Espanyola, com a òrgan de coordinació entre els militars rebels que havien protagonitzat el cop d'estat. La junta estava presidida pel general Francisco Franco i tenia com a objectiu coordinar les accions militars dels diferents bàndols rebel·les. -
Largo Caballero assumeix el cap de govern
Francisco Largo Caballero va ser nomenat President del Govern de la II República espanyola el 4 de setembre de 1936, després de la dimissió de Santiago Casares Quiroga a causa de les tensions internes dins del govern. Largo Caballero va ser un sindicalista i polític de l'esquerra més radical, que va liderar el govern durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola. Va ser el primer dirigent d'un govern espanyol a incloure membres del Partit Comunista en el seu gabinet. -
Franco es anomenat cap d'estat
Francisco Franco va ser nomenat Cap d'Estat el 28 de setembre de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola. Aquest nomenament va ser realitzat per la Junta de Defensa Nacional, després de la mort del general Emilio Mola en un accident d'avió. -
Period: to
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre va ser una de les batalles més importants de la Guerra Civil Espanyola. Va començar el 26 de juliol de 1938, la batalla va durar fins al 15 de novembre de 1938, quan les forces republicanes van haver de retirar-se després de patir importants pèrdues. La batalla de l'Ebre va ser un punt d'inflexió en la Guerra Civil, ja que va suposar un gran desgast per a les forces republicanes i va accelerar el final de la guerra. -
Fi de la guerra
La Guerra Civil Espanyola va acabar el 1 d'abril de 1939 amb la victòria del bàndol franquista. Després de més de dos anys de conflicte, les tropes de Franco van conquerir Madrid, posant fi a la resistència antifeixista. La victòria franquista va suposar l'inici d'un règim autoritari i repressor que va durar fins a la mort de Franco el 1975. La guerra va deixar un balanç de més de 500.000 morts i va ser un dels episodis més tràgics de la història d'Espanya.