-
Period: to
Regnat de carles IV
Carlos IV de España, llamado «el Cazador» , fue rey de España desde el 14 de diciembre de 1788 hasta el 19 de marzo de 1808. -
Batalla de tarafalgar
Va ser naval, en el marc de la tercera coalició per a intentar enderrocar a Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa. Els esdeveniments històrics a aquesta batalla s'han de trobar en l'intent frustrat per part de Napoleó d'envair les illes britàniques, en el qual l'esquadra franc-espanyola havia de distraure a la flota britànica i va aconseguir allunyar-se del camp de batalla amb part de la flota però va sucumbir mesos més tard. -
tractat de fontairebleau
Portugal, tradicional aliada d'Anglaterra, decideix atacar a Napoleó . Per a això necessita transportar allí a les seues tropes terrestres, per la qual cosa cerca a aliança amb Espanya. -
Period: to
Guerra d'Independencia
La guerra de la Independència Espanyola va ser un conflicte bèl·lic que es va donar entre 1808 i 1814 dins del context de les guerres napoleòniques, que va enfrontar a les potències aliades d'Espanya, el Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francés, la pretensió del qual era la d'instal·lar en el tron espanyol al germà de Napoleó, José Bonaparte, després de les abdicacions de Baiona. -
Motí d'aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. -
Alçament del 2 de maig
L'alçament del dos de maig de 1808 és el nom amb què es coneix l'alçament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. La protesta fou reprimida per les forces napoleòniques regidores de la ciutat. Arran d'aquesta derrota s'estengueren proclames d'indignació i crides públiques a la insurrecció armada. -
Reunió de les corts de cadis
El 24-9-1810 es va celebrar la primera sessió de les Corts Extraordinàries i Constituents a la ciutat de San Fernando. Aquesta constitució va ser el primer text constitucional aprovat a Espanya.
En les Corts de Cadis estaven representats els tres estaments. Les Corts van crear un nou sistema polític basat en el principi de la sobirania nacional, amb la monarquia com a forma de govern, però amb divisió de poders. Tant el Rei com les Corts posseïen la facultat per crear lleis de forma conjunta. -
Constitució de 1812
La Constitució de Cadis de 1812 va provocar limitar el poder de la monarquia, l'abolició del feudalisme, la igualtat entre peninsulars i americans i va finalitzar la Inquisició espanyola. Allí es reunien els diputats electes pel decret de febrer de 1810, que havia convocat eleccions tant en la península com en els territoris americans i asiàtics. Les Corts, per tant, van estar compostes per una mica més de tres-cents diputats, dels quals prop de seixanta van ser americans. -
Batalla de los Arapiles
La batalla dels Arapilesnota és una batalla de la guerra de la Independència Espanyola, la batalla amb més soldades lliurada a Espanya durant el segle xix. Batalla deslliurada als voltants dels pujols coneguts com «Arapil Chico» i «Arapil Gran», en el municipi de Arapiles, al sud de la ciutat espanyola de Salamanca, el 22 de juliol de 1812. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
Després de passar per Saragossa, es va dirigir a València, on va planejar el colp d'estat de maig de 1814 que va ser executat a Madrid l'11 de maig per les tropes del general Francisco de Eguía. En el Manifest del 4 de maig, també conegut com el Decret de València, va abolir la Constitució de 1812 i tota l'obra de les Corts de Cadis, restaurant l'absolutisme i l'Antic Règim. -
Sexenni absolutista
És un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. -
Trienni Liberal
El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica. -
Dècada Ominosa
El període s'acaba un cop mort el rei Ferran VII, obrint-se un conflicte per la possessió de la corona que donà pas a la Primera Guerra Carlina. -
Period: to
Regnat d’Isabel II
És el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837. La mort de Ferran VII de Castella el 29 de setembre de 1833 i l'esclat del conflicte successori entre la seva filla Isabel de Borbó i el seu germà Carles Maria Isidre de Borbó oferí als liberals la possibilitat d'instaurar novament una monarquia constitucional a Espanya. -
Desamortització de Mendizábal
A més, l'erari obtenia uns ingressos extraordinaris amb els quals es pretenien amortitzar els títols de deute públic. La desamortització es va convertir en la principal arma política amb què els liberals van modificar el sistema de propietat de l'Antic Règim per implantar el nou estat burgès durant la primera meitat del segle xix. -
Constitució de 1837
La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845. -
Regència d’Espartero
Va acabar en 1843, quan un moviment militar i cívic encapçalat d'una banda del Partit Progressista i pel Partit Moderat, que comptava amb els generals afins Ramón María Narváez, Francisco Serrano i Leopoldo O'Donnell, va obligar a Espartero a marxar a l'exili. La coalició antiesparterista va decidir llavors proclamar la majoria d'edat d'Isabel, quan va complir els tretze anys d'edat, a l'octubre de 1843, iniciant-se així el seu regnat efectiu. -
Dècada moderada
La Dècada Moderada (1844-1854) va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez. En aquesta fase es va crear la Guàrdia Civil (1844), es va aprovar la Constitució del 1845 i el règim liberal es va reconciliar amb l'Església Catòlica (concordat del 1851). -
Constitució de 1845
La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat: Sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals.
Monarquia constitucional amb una clara preponderància del monarca sobre les Corts Generals.
Confessionalitat catòlica de l'Estat.
Sistema parlamentari bicameral.
Sufragi censatari molt restringit.
Va estar en vigor fins al 1868, llevat del Bienni Progressista (1854-1856 -
Period: to
Bienni progressista
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal. Al juliol del 1856 a Barcelona i a les ciutats industrials del Vallès s'inicia una vaga general. -
Regnat d’Alfons XI
Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941)[1] fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941). Fou fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria -
Pacte d’Ostend
El pacte d'Oostende va ser el resultat d'una reunió que va tenir lloc l'agost de 1866 a la ciutat flamenca d'Oostende per grups opositors a la reina Isabel II. Aquest pacte va ser l'origen de «La Gloriosa», la revolució que dos anys després va deposar la reina espanyola -
Period: to
Sexenni democràtic
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. -
La Gloriosa
-
Constitució de 1869
La Constitució espanyola de 1869 va ser la Constitució aprovada sota el Govern Provisional de 1868-1871, després del triomf de la Revolució de 1868 que va posar fi al regnat d'Isabel II. Va ser la Constitució que va estar vigent durant el regnat d'Amadeu I. -
Dictadura de Serrano
Francisco Serrano i Domínguez (Sant Ferran, 17 de desembre de 1810-Madrid, 25 de novembre de 1885), duc de la Torre i comte consort de Sant Antoni, va ser un militar i polític espanyol que va ocupar els llocs de regent del regne, president del Consell de Ministres i últim president del Poder Executiu de la Primera República -
Period: to
Regnat d’Amadeu I
(Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890)[1] va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim. -
Period: to
Restauració
-
Cop de Pavia
Va ser un cop d'estat produit a Espanya, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía. L'objectiu era impedir que Castelar fos desallotjat, encara que com aquest després del cop no va acceptar seguir en el poder per mitjans antidemocràtics, Pavía va haver de reunir els partits contraris a la república federal que van decidir posar al capdavant del govern nacional que promovia Pavía al líder del conservador Partit Constitucional, el general Francisco Serrano. -
I República
Va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seua proclamació per les Corts, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica. La Primera República s'emmarca dins del Sexenni Democràtic, que comença amb la Revolució de 1868 que va donar pas al regnat d'Amadeu I de Savoia, al qual va seguir la república, i acaba amb el pronunciament de Martínez Campos a Sagunt. -
Constitució de 1876
El text final va ser aprovat sense grans canvis per unes Corts constituents triades per sufragi directe masculí, sense concretar un sistema de votació d'acord amb el que es preveu en la Constitució de 1869. -
1 Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. És la primera d'una sèrie de confrontacions anomenades genèricament Guerres Carlines -
Regència de María Cristina
La Regència de María Cristina d'Habsburg és el període del regnat d'Alfons XIII d'Espanya en el qual a causa de la minoria d'edat del rei Alfons XIII la prefectura de l'Estat va ser exercida per la seua mare María Cristina d'Habsburg-Lorena. La regència comença al novembre de 1885 quan mor el rei Alfons XII, mesos abans que nasquera Alfons XIII, i acaba al maig de 1902 quan Alfons XIII compleix els setze anys i jura la Constitució de 1876, iniciant-se així el seu regnat personal. -
Guerra de Cuba
El terme guerra de Cuba pot fer referència a diferents revoltes que es van produir a la província espanyola de Cuba entre el Govern i grups independentistes cubans al llarg de la segona meitat del segle i que va concloure finalment amb la derrota del Govern enfront dels Estats Units en 1898. Es va dividir en diverses fases, amb diferents moviments socials i polítics. Cadascuna d'aquestes fases es coneix amb un nom diferent.