-
Period: 1401 to 1500
Renaixement
És una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica. El renaixement va tenir lloc després de la Crisi de la baixa edat mitjana i va estar associat a un gran canvi social que es reflecteix els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. -
1440
Creació del David de bronze de Donatello di Niccolò
A començament del segle xv apareix a Europa una societat mercantil, amb la Taula de Canvi a Barcelona, o la creació de bancs a les ciutats més pròsperes, com París o Florència; a Florència, aquesta prosperitat va permetre la pujada al poder de la família Mèdici amb la consegüent influència política; els Mèdici es convertiren en els grans mecenes de totes les arts. L'artista va millorar la seva posició social gràcies als mecenatges que procuraven elevar la posició dels «seus artistes». -
Period: 1450 to
Humanisme
L'humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle xiv, i que va ser expandit per Europa durant els segles xv i xvi. La impremta hi va tenir un paper molt important; gràcies a aquesta, l'humanisme es va poder expandir molt més ràpidament, a partir del 1450. A més, les acadèmies i les universitats també van tenir un paper clau en la seva expansió, i se centraren en la llengua, la filosofia i la literatura. -
May 29, 1453
L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble
La conquesta de Constantinoble, l'actual Istambul, va ser un succés històric que marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica. Des d'abril del 1453 i durant dos mesos, Mehmed II va sotmetre la ciutat a un intens bombardeig, fent gala de la seva moderna artilleria.
Finalment el 5 de maig de 1453 va guanyar la batalla i va conquerir Constantinoble. -
1455
Invenció de l'impremta
Fins al segle XV, la difusió de textos es feia mitjançant manuscrits, que els monjos copiaven a mà als monestirs.
A mitjans del s. XV, Johannes Gutenberg va permetre que totes les obres es poguessin difondre àmpliament amb la creació de la impremta. -
Oct 19, 1469
Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó
L'any 1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran, rei d'Aragó i Isabel, germana del rei de Castella.
El resultat d'aquesta unió dinàstica va ser un nou model de monarquia dual, que conservava l'autonomia i la independència dels monarques a cadascun dels seus regnes. -
1478
Creació del Tribunal de la Inquisició
Per impedir la penetració del protestantisme als països catòlics, el papa va crear la Congregació del sant ofici o inquisició romana. Era un tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els qui es desviaven dels dogmes de l'església.
Sotmetia als sospitosos d'heretgia a un judici públic anomenat acte de fe, on havien d'abjurar públicament les seves creences. Si no ho feien eren condemnats, en certs casos, a la foguera. -
Period: 1479 to 1516
Regnat dels Reis Catòlics
El matrimoni d'Isabel de Castella i de Ferran d'Aragó, va unir sota una sola corona els regnes més grans de la península ibèrica. Tot i així, cada regne va conservar les seves fronteres, les lleis i les institucions pròpies.
Els monarques van ampliar els territoris dels seus regnes i van desenvolupar una política exterior orientada a la consolidació dels seus dominis al Mediterrani.
Tot i actuar de manera diferent a cada regne, van treballar conjuntament en la política exterior. -
1486
Sentència arbitral de Guadalupe
Per acabar amb el conflicte entre els pagesos i els nobles, Ferran va promulgar aquesta sentència per la qual:
Es van eliminar els anomentats mals usos, uns drets que permetien als senyors cobrar una sèrie d'impostos abusius als pagesos i maltractar-los físicament.
També es va abolir el dret de remença, que obligava al pagès a pagar un rescat al senyor si abandonava la terra on treballava.
Per últim es va generalitzar el contracte d'emfiteusi, el pagès tenia domini a les terres que treballava. -
1490
Creació de l'Home de vitruvi de Leonardo da Vinci
L'Home de Vitruvi és un famós dibuix acompanyat de notes anatòmiques de Leonardo da Vinci realitzat prop de l'any 1492 en un dels seus diaris. Representa una figura masculina despullada en dues posicions sobreimpreses de braços i cames i inscrita en un cercle i un quadrat. Es tracta d'un estudi de les proporcions del cos humà, dut a terme a partir dels textos del tractat D'Arquitectura de Vitruvi, arquitecte de l'antiga Roma. -
1492
Conquesta del Regne de Granada
Els nassarites governaven l'últim regne musulmà a la península. Després d'una guerra entre 1482 i 1492, Boabdil, l'últim rei nassarita, va acceptar la rendició i Granada va passar a formar part del regne de Castella.
Granada va ser fusionat i conquerit. -
1492
Descobriment d’Amèrica
Al segle XV, el comerç dels productes d'orient van guanyar importància. Però, al 1453, l'imperi Otomà va prendre Constantinoble i va impedir les comunicacions entre Europa i Àsia.
Castella i Portugal van començar a explorar l'oceà Atlàntic per a trobar una ruta alternativa cap a l'Índia.
Cristòfor Colom, genovès, va arribar a la península interessat per aquest projecte i estava segur de que la terra era rodona i podia arribar a Àsia per l'altre costat. Casualment va descobrir un nou continent. -
1492
Expulsió dels jueus de la Corona hispànica
L'expulsió dels jueus d'Espanya va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics, amb la finalitat d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin. El 2015, el Parlament espanyol va aprovar una llei per la que es reconeixia com a espanyols als descendents directes dels jueus expulsats el 1492. -
Period: 1492 to
Edat Moderna
L'Edat Moderna és el període històric que va començar el 1492 amb el descobriment d'Amèrica i va acabar el 1789 amb la Revolució Francesa. Va ser una època de grans canvis econòmics, polítics i religiosos. -
1493
Segon viatge de Colom a Amèrica
Va ser una gran expedició integrada de 17 vaixells i 1200 homes van crear la primera colònia comercial a Hispaniola. -
Sep 17, 1497
Conquesta de Melilla
El 17 de setembre de 1497 un comanador de la casa de Medina Sidonia, Pere d'Estopinyà, va conquerir la plaça de Melilla.
Melilla havia de ser a l'època una plaça de certa importància. La conquesta va ser fàcil en trobar-la abandonada pels seus habitants. Estopinyà va deixar una guarnició de 1.500 homes i treballadors suficients per reparar les deteriorades muralles i va tornar a la península. -
1498
Tercer viatge de Colom a Amèrica
Colom va arribar a la costa nord d'Amèrica del Sud i va descobrir la desembocadura de l'Orinoco i les illes Martinica i Trinitat. -
Period: 1501 to
Economia i política
Durant el segle XVI, els monarques de la dinastia d'Hasburg van governar un gran imperi que s'estenia per Europa i Amèrica. Va haver-hi enfrontaments a la península Ibèrica i guerres a l'exterior per mantenir l'hegemonia.
Carles I i Felip II van formar l'imperi hispànic, Carles I va ser l'herència d'un imperi universal. El 1520 va haver-hi un revolta de les comunitats i revoltes antisenyorials, i l'any 1556 Carles I va heretar al seu fill tots els seus territoris. -
1502
Quart viatge de Colom a Amèrica
Després de recórrer les illes del Carib, van explorar les costes d'Amèrica Central. -
1502
Expulsió dels musulmans de la Corona hispànica
Al començament del segle XVI va haver-hi una rebel·lió musulmana, que va acabar sent aplacada. La conseqüència va ser el decret de conversió forçosa al cristianisme dictada pels Reis Catòlics el 1502. Els musulmans van haver de batejar-se per imperatiu legal, i des de llavors a aquest tipus de població conversa se'ls va començar a anomenar moriscs. -
1504
Conquesta del Regne de Nàpols
Amb aquesta conquesta el 1504, del Regne de Nàpols per part de Ferran el Catòlic, que des del 1479 ja reinava al Regne de Sicília, el rei adoptarà un nou nom: Ferran III de Sicília. Aquest serà el naixement del Regne de les Dues Sicílies, vinculat inicialment a la Corona d'Aragó, però desvinculat el 1555 amb la creació del Consell d'Itàlia. El domini del Regne de Nàpols serà de la monarquia hispànica fins al 1713. -
1504
Creació del David de Michelangelo Buonarroti
El David, de vegades anomenat David de Miquel Àngel, és una obra renaixentista de Michelangelo Buonarroti que es troba a la Galeria de l'Acadèmia de Florència. Esculpida entre 1501 i principis del 1504 en marbre blanc de Carrara, és, junt amb el Moisès i la Pietat, una de les tres obres més conegudes de Miquel Àngel, i obra mestra de l'art universal. L'escultura representa a l'heroi bíblic, el Rei David, quan s'està preparant per a enfrontar-se a Goliat. -
1510
Conquesta d’Alger i Bugia
Aquesta situació es va allargar tot el segle XV i el 1510 el rei d'Aragó i de Castella, Ferran el Catòlic, hi va enviar Pedro Navarro per conquerir la ciutat. Els expedicionaris van desembarcar i la van ocupar i saquejar; va restar en poder de la corona d'Aragó fins al 1555. -
1511
Raffaello Sanzio pinta l'Escola d'Atenes
L'escola d'Atenes és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael. Va ser pintada entre el 1509 i el 1510 com a part de l'encàrrec a Rafael de decorar amb frescos tots els salons del Palau Apostòlic del Vaticà. -
1515
Conquesta del Regne de Navarra
Davant de l'aliança de Navarra amb França, Ferran va envair el regne al capdavant d'un exèrcit castellà amb la pretenció de fer valer drets dinàstics hereditaris.
El 1515 Navarra va quedar incorporada a Castella, però va conservar els furs, les lleis i les institucions pròpies. -
Period: 1516 to 1556
Regnat de Carles I d’Espanya
Va regnar Espanya. A més a més va ser emperador del Sarc Imperi Romà Germànic des del 1519 fins el 1558. Va portar a fi l'últim intent per mantenir l'unitat d'Europa entorn al cristianisme catòlic. -
1517
Inici de la reforma protestant
Cap a la fi de l'edat mitjana, existia un cert malestar en sectors molt extensos de la societat pel rumb que havia agafat l'església. Entre els motius d'aquest descontentament hi ha aquest:
El luxe generat, l'escassa cultura, la relaxació dels costums, la compravenda de càrrecs eclesiàstics i la venda de butlles i d'indulgències.
Martí Luter va publicar una llista de 95 tesis en contra de la doctrina catòlica. -
1520
Revolta de les comunitats
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. -
1521
Batalla de Villalar
La batalla de Villalar va ser l'episodi decisiu de la Revolta de les Comunitats de Castella en què es van enfrontar les forces imperials de l'Emperador Carles V i les de la Junta Comunera capitanejades per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, ocorreguda el 23 d'abril de 1521 a la localitat de Villalar (avui Villalar de los Comuneros, província de Valladolid, Espanya). -
1521
Caiguda de Tenochtitlan
La caiguda de Tenochtitlan, la capital de l'Imperi Azteca, va ser un esdeveniment decisiu en la conquesta espanyola de l'Imperi Azteca. -
1522
Primera volta al món
La corona de Castella va organitzar l'any 1519 una expedició amb l'objectiu d'arribar a les illes de les Espècies navegant cap a l'oest.
La missió va ser encomanada al portuguès Fernao de Magalhaes i la va culminar el navegant vasc Juan Sebastiàn Elcano.
Al cap de 3 anys de navegació, i després de passar per molts perills, el 1522 es va completar la primera volta al món gràcies a la qual es va poder demostrar que la terra era esfèrica. -
1525
Batalla de Pavia
La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia. -
1543
Descriu l'anatomia, anota i realitza les primeres diseccions del cos humà (Vesalius)
A l'antiga roma, la dissecció de cossos humans estava prohibida.
En 1543 Vesalius va publicar a Basilea la seva obra en set volums De “humani corporis fabrica” (Sobre l'estructura del cos humà), una innovadora obra d'anatomia humana que va dedicar a Carlos V.
L'obra destaca la importància de la dissecció i del que d'ara endavant es va anomenar la visió “anatòmica” del cos humà. -
1543
Proposa l'heliocentrisme de l'univers (Copèrnic)
L'heliocentrisme és una teoria basada en el qual el Sol és el centre de l'univers i tots els planetes orbiten al seu voltant.
Va ser proposada per primera vegada a l'Antiga Grècia per Aristarc de Samos, i durant els segles XVI i XVII, per Nicolás Copèrnic. Això va tenir grans problemes d'acceptació religiosos, ja que la Bíblia fomentava que l'ésser humà era el centre de la creació i, per tant, no podia ser que la terra no fos el centre de l'univers. -
1553
Descobreix la circulació pulmonar (o menor) de la sang. (Servet)
Servet va explicar que la sang arriba al cor provinent de les diferents parts del cos, aquesta sang transporta el diòxid de carboni, el cor la impulsa cap als pulmons, allà es produeix l'intercanvi de gasos, carregant-se aquesta sang d'oxigen, torna al cor i allí la bomba a la resta del cos.
Aquest descobriment tan fantàstic, no va ser ben acceptat per la societat en aquell any, per tant, el van cremar i va acabar-se morint. -
1555
Pau d’Augsburg
La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys. -
Period: 1556 to
Regnat de Felip II
Va ser monarca d'Espanya. També el primer monarca de la casa d'Àustria a esdevenir rei de Portugal.
Hi va haver diversos problemes al regnat de Felip II.
Una part d'aquests conflictes estaven relacionats amb el desitg del monarca d'imposar el catolicisme.
Els problemes més greus es van produir a partir de la persecució dels moriscos granadins, als quals es va prohibir utilitzar tots els costums propis. També va voler imposar el seu poder per davant de les furs de la corona d'Aragó. -
1561
Madrid es converteix en la capital de l’Imperi.
El juny de 1561, quan la vila ja tenia 30.000 habitants, Felip II va traslladar la cort de Toledo a Madrid, instal·lant-la a l'antic alcàsser. Les raons que es donen per a aquest trasllat són molt variades.
El microclima madrileny, més suau que el de Toledo, la seva situació geogràfica i el seu magnífic entorn natural, van fer de la vila una candidata molt apropiada. Amb aquest fet, la vila de Madrid es converteix en centre polític de la monarquia. -
1568
Insurrecció de les Alpujarras
Va ser un conflicte a Espanya durant el regnat de Felip II. L'abundant població morisca del regne de Granada es va alçar en protesta contra la Pragmàtica Sanció de 1567, que limitava les llibertats religioses i culturals d'aquesta població. Quan el poder reial va aconseguir vèncer als sublevats, al final es va decidir dispersar més de 80.000 moriscs procedents del regne de Granada per diversos punts de la península Ibèrica, per evitar que la seva concentració provoqués noves revoltes. -
1571
Batalla de Lepant
La batalla naval de Lepant ocorreguda el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia). S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana, anomenada Lliga Santa. Els cristians van resultar guanyadors, i només 30 galeres turques es van salvar, així aturaren l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental. -
Jun 24, 1571
Fundació de la ciutat de Manila
El conqueridor espanyol Miguel López de Legazpi funda Manila. La ciutat serà la capital de les índies Orientals. El 24 de juny de 1571, el guipuscoà Miguel López de Legazpi funda la Sempre Leal i Distingida Ciutat d'Espanya a l'Orient de Manila. Serà la capital de les índies Orientals. -
1579
Independència d’Holanda
Als Països Baixos (Holanda), on s'havia difós el calvinisme (branca del protestantisme) i els ciutadans es negaven a pagar Impostos a la corona espanyola. Després de forts combats entre els holandesos i els terços hispànics, una part del territori es va independitzar i va crear les Províncies Unides. -
Derrota de l’Armada Invencible
Va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra. La intenció de Felip II amb aquesta flota era envair l'illa, destronar la reina Isabel I, imposar-hi el catolicisme i controlar la política exterior anglesa. -
Execució de Juan de Lanuza
Antonio Pérez, secretari de Felip II no va fer cas de les lleis aragoneses i va entrar amb el seu exèrcit a Saragossa. Com a càstig per haver donat protecció al pròfug Antonio Pérez, el Justicià d'Aragó Juan de Lanuza, va ser executat l'any 1591 i el rei va imposar la seva autoritat per damunt de les antigues lleis aragoneses. -
Idea un sistema de representació cartogràfica de la Terra. (Mercator)
La Projecció de Mercator és un tipus de projecció cartogràfica ideada per Gerardus Mercator el 1590 per elaborar mapes de la superfície terrestre. Ha estat molt utilitzada des del segle xvii per a cartes nàutiques perquè permetia traçar les rutes de rumb constant com a línies rectes i ininterrompudes, a diferència d'altres projeccions més precises. -
Construeix el primer microscòpic. (Jansen)
A principis de la dècada de 1590, va començar a treballar amb el seu pare, Hans Jansen, que també era fabricant de lents.
Janssen i el seu pare van crear el primer microscopi compost, que consistia en dues lents convexes muntades en un tub i capaces d'ampliar els objectes diverses vegades. La invenció del microscopi compost va ser un avenç significatiu en la ciència, que permetia veure objectes que no eren visibles a simple vista, cosa que va revolucionar l'estudi de la biologia i la medicina. -
Period: to
Economia i Política
Al segle XVII l'imperi hispànic va entrar en decadència a causa de derrotes militars que van comportar la pèrdua de territoris, i altres potències, com França, Anglaterra i Holanda, van portar protagonisme a la monarquia espanyola.
Tot va comportar a guerres a Europa, on va esclatar la guerra dels 30 anys.
Els monarques d'aquest segle no van tenir carisma com Carles I i Felip II.
Va continuar arribant or i plata d'Amèrica a la península, va iniciar una crisi demogràfica i problemes econòmics. -
Period: to
Barroc
El barroc és, alhora, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies.
Com a corrent artístic va influir sobre la literatura, l'escultura, la pintura, la música, l'arquitectura i les arts escèniques. L'art del barroc recordava la gran òpera del moment. Durant un temps, el terme barroc s'havia fet servir per a descriure a coses extravagants, i no va ser fins al segle XIX quan va començar a fer-se servir per a anomenar aquest l'art i arquitectura. -
Construeix el primer telescopi. (Galileu)
La història del telescopi com a instrument científic que ha contribuït decisivament a modelar la imatge que avui es té de l'Univers, es va iniciar cap al 1609, quan Galileo Galilei va dirigir per primera vegada les seves ulleres cap al cel, encara que es diu que el telescopi ja l'havia inventat Jansen. Des de llavors, s'ha produït una sèrie ininterrompuda de millores en l'instrument. -
Descobreix la circulació sanguínia. (Harvey)
William Harvey va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor.
Va caldre explorar el funcionament del cor i la fisonomia de les venes i artèries, i a partir d'aquí, resoldre el comportament de la sang.
L'observació del batec de cors d'animals li va mostrar com aquest òrgan, i no el fetge, funciona com una bomba que expulsa la sang que circula per tot l'organisme a través dels vasos. -
Judici a Galileu Galilei
Des de l'antiguitat es deia que la terra estava immòbil i que el sol i els altres planetes giraven al voltant seu (geocentrisme).
L'església acceptava aquesta teoria i la defensava.
Al segle XVI, Copèrnic va formular la teoria de l'heliocentrisme, i la va defensar amb proves. Al final va ser condemnat a cadena perpètua per l'església. Va ser obligat a declarar que tot era fals i va complir la condemna a casa seva. Ell va dir que no podia haver-hi cap inconvenient entre la cultura i la ciència -
Elabora el mètode de raonament científic i fa progressar els matemàtiques. (Descartes)
Descartes se centra en la raó, i està preocupat per la veritat. És considerat pare del racionalisme, que manté que no s'arriba a la veritat a través dels sentits, que són enganyosos, sinó de la raó.
Hi ha hagut dos pilars: el racionalista i l'empirista, que han prioritzat a les deduccions fetes amb el raonament, o a les observacions dels fenòmens naturals, per arribar a una síntesi que es basa en els dos mètodes. Van ser introduïdes en el raonament científic sobretot gràcies a Descartes. -
Construeix una calculadora mecànica. (Pascal)
La Pascalina és una de les primeres calculadores mecàniques, que funcionava amb rodes i engranatges. Va ser inventada per Blaise Pascal, després de tres anys de treball.
Se'n van fabricar diverses versions i Pascal en persona va construir almenys cinquanta exemplars.
El primer ús de la Pascalina va ser a la Hisenda francesa, pel fet que Pascal va dissenyar la Pascalina per ajudar el seu pare, comptador en aquesta entitat. La Pascalina estava destinada a solucionar problemes comercials. -
Mesura la pressió atmosfèrica. (Torricelli)
L'experiment utilitza un baròmetre senzill per mesurar la pressió d'aire, que s'omple amb mercuri fins al 75% de capacitat. Qualsevol bombolla d'aire en el tub ha de ser treta invertint-lo diversos cops. A continuació, s'omple el tub de mercuri fins que sigui completament ple, la diferència entre la superfície i l'interior del tub no es veu afectada per la influència de la pressió atmosfèrica. -
Descobreix la dilatació dels gasos. (Boyle)
Boyle va exercir com a assistent de Robert Hooke a la Universitat d'Oxford, col·laborant amb ell en una sèrie d'experiments que van determinar les propietats físiques de l'aire i com es crema, respira i transmet el so.
La llei de Boyle, tracta que si la temperatura (T) és constant, pressió (P) i volum (V) són inversament proporcionals. -
Formula la llei de la gravitació universal. (Newton)
La Llei de Gravitació Universal és una llei clàssica de la gravetat presentada per Isaac Newton (1642-1727) l’any 1687 i publicada en el seu llibre Philosophiae Naturalis Principia Mathematica.
Ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.